Potosí (Bolívia)

Com es veu anem cap a baix, per tant ens saltem els departaments de Pando i Beni, no per res, simplement per falta de temps. A més també ens saltarem Oruro, ho deixem per carnaval. Així que directament cap a Potosí.

Potosí no seria el que és sense el Cerro Rico. Una immensa mina que ha donat des de plata fins a estany. Es diu que els espanyols van extreure tanta plata que s’hagués pogut construir un pont d’aquest material des de Potosí fins a Madrid.Essent tanta la importància que originar la frase “val un Potosí”. La Potosí dels anys 1650 tenia més habitants que Madrid, Paris o Roma i era una de les ciutats més riques del món. L’explendor es veia en la societat, en les esglésies i en els carrers arreglats desprès de l’actuació del Virrey Toledo, el qual va fundar la Casa de la Moneda i es considera el veritable fundador de Potosí ja que en les construccions de les primeres cases no s’havia fet acta de fundació i simplement s’havien construït les vivendes a prop de la mina, sense cap tipus d’ordre, assemblant-se més a un campament miner que a una ciutat de la importància que acabaria tenint a curt termini

Les mines del Cerro Rico estan vigilades pel “Tio”, una deformació de la pronuncia de “Dios” per part dels indígenes.

El que el Cerro Rico suposa a Potosí, el salar de Uyuni suposa a Uyuni. Actualment és l’atractiu turístic de Bolívia més curiós, és un extens llenç blanc, on l’oblit de paisatge genera infinitat de fotografies jugant amb la perspectiva. Així pots fer des de surf damunt d’una botella d’aigua, fins a menjar-te el teu amic o tenir-lo al palmell de la mà!.

La continuació del salar és la Reserva Eduardo Avaroa amb l’arbre de roca (imatge), les llacunes, els flamencs i les vicunyes i llames. Tot un plaer veure la “laguna colorada” la verda, la blanca i fins i tot la “edionda”.