Si alguna vegada teniu la temptació de conduir per Argentina, deixeu-la passar! A l’Argentina es mouen amb la Llei del més fort, una cosa que els Catalans no hi estem acostumats. No, res a veure amb els nostres camioners. Els camioners catalans, al costat de qualsevol conductor de Buenos Aires és una germaneta de la caritat.
El motiu lògic per no conduir per l’Argentina
El primer motiu, turísticament parlant, és que les distancies entre ciutats són molt grans i entremig no hi ha pràcticament res a visitar, per tant és molt millor pujar en un bus i dormir durant la nit. Els busos “omnibus” són molt còmodes, res a veure amb els nostres autocars.
El motiu de cor per no conduir per l’Argentina
El segon motiu és perquè malgrat haver-hi la llei de trànsit, la Ley de Tránsito 24.449, ningú la segueix. Les normes de trànsit no existeixen al carrer, allí hi regeix la llei del més fort, és a dir, primer l’autobús, després el taxi, després el cotxe i per últim el vianant!
Potser tot té explicació en la manera com s’aconsegueix el carnet de conduir a Argentina, almenys a Buenos Aires. Ja sé que la nostra manera no és la millor, que no aprovem l’examen sabent conduir i que és car però almenys aprovem l’examen sabent les normes de conduir i les bones pràctiques. Després fem el que volem, però creieu-me, al costat del que passa a Capital, som molt cívics.
Treure’t el carnet a l’Argentina
Aquí per treure’t el carnet tens dues opcions, bé tres, però l’última queda fora de la llei. La primera opció és que algun conegut teu t’ensenyi a conduir, et deixi el seu cotxe i et porti a un descampat per ensenyar-te a moure el cotxe. Amb aquest mètode hi ha dos problemes, principals, el primer és que se li escapa explicar-te les normes de conduir, com s’avança, com s’interactua amb altres vehicles, on t’has d’aturar a un semàfor, que el vianant és sagrat i té prioritat i moltes altres coses.
L’altre problema és que et transmet les seves “manies”. Ara em direu que el vostre pare també us va ensenyar així, però no em negareu que vau anar a una autoescola a fer les classes mínimes que es requereixen per treure el carnet i a les classes teòriques on us explicaven la velocitat segons el tipus de carretera i altres cosetes, no?
L’altra opció és anar a una autoescola on t’ofereixen unes quantes classes de 30 minuts i en aquell temps t’ensenyen a arrancar el cotxe i moure’l, a aparcar, a posar la marxa enrere, arrancar en una pujada i alguna coseta més que es pugui ensenyar menys de 10 classes de 30 minuts, dels quals en perds 10 entre que vas al circuit i tornes.
Dins del món de les autoescoles, també hi ha dues opcions, l’autoescola que t’ensenya per la ciutat, generalment donant tombs a una plaça, però mai anant a carretera i molt menys a autovia i l’autoescola que t’ensenya a un circuit tancat, pel que mai interactues amb altres vehicles. Quina és la millor opció, us la deixo elegir segons el que us expliquem a continuació. Les autoescoles t’ofereixen unes 5 ó 6 hores de classes teòriques.
L’examen de conduir
Sigui el mètode que sigui que hagis seguit per aprendre a “moure un cotxe”, és a dir, el conegut o l’autoescola, vas a fer l’examen. L’examen teòric és un test, com el nostre però com que ningú t’ho ha explicat, t’has de comprar el llibret o descarregar per internet la llei; és tan habitual que fins i tot el pots trobar als venedors ambulants del metro. E
l mateix dia o un altre dia, depèn de tu, pots examinar-te del pràctic. I en què consisteix?, en una pista tancada de la Dirección General de Tránsito on et fan passar entre cons, aparcar, anar una mica marxa enrere i arrancar en una pujada. Això és tot, et pots arribar a treure el carnet de conduir sense haver “aixafat” mai un carrer! El cotxe amb el qual t’examines és el del teu conegut o un que llogues a l’autoescola.
Per tant, tot i que sempre ens diuen que s’aprèn a conduir a mesura que condueixes, està bé tenir el carnet amb una mica de nocions bàsiques, em sembla que s’evitarien molts accidents que passen a Argentina i a les ciutats hi hauria menys estres.
Les més sonades
Per posar alguns exemples, que és difícil d’explicar sense imatges, però per exemple la llei de la prioritat de la dreta lliure, article 41, a Argentina, la té el més fort. Si ets un autobús, passes primer. I si ets un vianant en un pas de zebra, ets invisible, tu i el pas de zebra, així que esperes que no hi hagi vehicles i creues.
L’article 39, condicions per conduir, l’apartat b és molt graciós, diu textualment “En la vía pública, circular con cuidado y prevención, conservando en todo momento el dominio efectivo del vehículo o animal, teniendo en cuenta los riesgos propios de la circulación y demás circunstancias del tránsito. ” Vaja que ningú el compleix. Jo he anat amb algun conductor que ha parat el cotxe a la baixada d’una autopista, al costat, sí però durant la corba de baixada per contestar un missatge de text…”podemos poner las luces de emergencia, por lo menos?!”
Avançament, article 42, si el llegiu, no diu res fora del normal, que s’ha de fer per l’esquerra, amb visibilitat suficient, respectant les distancies, etc. Torna a ser un exemple de la llei del més fort, s’avança pel costat que vagi millor. No hi ha dia que anant i tornat de la feina vegi algú que va per l’autopista fent zig-zags. O que el carril lent s’utilitzi per avançar, que algú que va pel carril ràpid se creu-hi tots els carrils en una diagonal perfecta per sortir de l’autopista i fins i tot que se circuli pel voral.
Els avisadors del cotxe
L’article 30 diu que entre els requisits que ha de tenir un automotor hi ha el clàxon, i creieu-me si us dic que el tenen, toquen el clàxon per tot. Estàs creuant per un pas de zebra, on no hi ha semàfor, i ve un cotxe que hauria de parar, Doble pitadeta o llumetes, a veure si acceleres i no ha de frenar. Que estàs parat en la posició 20 en un semàfor en vermell, si quan aquest es posa verd, tu encara no t’has mogut, pitazo!
Pot ser que t’esperis una mica perquè el primer cotxe, ja ha arrancat, segurament fins i tot quan el semàfor encara estava en taronja, perquè a Argentina va del verd, al taronja i al vermell i a la inversa. Tot i que sembla que per les motos els semàfors no apliquen, el vermell pot ser perfectament un verd.
El mateix article diu que ha de tenir indicadors de llum de gir, és a dir, intermitents o guiños. Jo no dic que no els tinguin però com que no han practicat mai al carrer abans de treure’s el carnet, no saben que existeixen, així que moltes vegades has d’endevinar que el cotxe de davant teu girarà o espera’t a travessar el carrer perquè encara que tingui la llum que indica que girarà a l’esquerra, potser no ho fa.
En el cas de les motos és obligatori l’ús de casc, tot i que ara hi ha molta gent que sí que l’utilitza encara se’n veu algun amb el casc al colze. O una família sencera, mare, pare i les dues criatures sobre una moto. L’altra obligació és dur l’armilla refractant i el número de la matrícula al casc, per saber si la moto és teva o te l’han robat i l’està conduït el lladre, en fi…
Atenció que això és perillós
Ah, atenció ROTONDES! N’hi ha poques, fins i tot en llocs on fan falta però tot i que la llei diu que té prioritat qui està rodant, la llei del més fort diu que la té el més fort! O en igualtat de condicions, la prioritat la té qui entra a la rotonda! O sigui que et pots passar un dia sencer dins d’una rotonda, parat, veient com entren cotxes, fins que et canses, poses morro i apliques la llei del més fort!
La veritat que podria seguir, la llei té fins a 97 articles, per exemple dient que no hi ha diferencia entre una línia continua i una discontinua o que l’autobús i els taxis paren on els hi va millor, ja que són els que estan a dalt de tot de la piràmide del més fort; però em sembla que ja s’ha entès el que volia dir, no?
Excercici pràctic
Ús proposo un exercici, si s’arriba a entendre el meu dibuix, és un cas real, que visc cada dia. Hi ha una autopista, la Panamericana, Ramal Tigre que passa per damunt del carrer Uruguay de doble mà amb un únic carril per sentit. Quan surts de l’autopista, t’incorpores directament a Uruguay. Aquí hi ha diverses opcions, una és que vagis amb autobús i hagis de baixar, just a l’encreuament hi ha la parada, com s’intenta mostrar al dibuix i que després l’autobús vulgui tornar-se a incorporar a l’autopista, per tant ha de creuar la Uruguay.
L’altra és que vagis amb cotxe i vulguis girar cap a l’esquerra, com el cotxe número 3 del dibuix o girar cap a la dreta com el cotxe número 2. A més a més, et trobes amb un cotxe que va cap a l’esquerra i dos que van cap a la dreta, sobre el carrer Uruguay. El segon de la dreta, el número 1, vol girar cap a la seva esquerra per entrar a la Panamericana. S’ha entès una mica? Bé, que passa a Argentina?
La llei del més fort diu que l’autobús té prioritat, per tant quan han pujat i baixat tots els passatgers (amb una mica de sort) arranca i travessa el carrer Uruguay. Aquí es genera un mini embús, ja que els cotxes que venen per la Uruguay, han de parar, generalment és un carrer força transitat. Llavors, com que paren, el 3 aprofita per girar cap a l’esquerra, si és que el cotxe 4 li ha deixat l’espai. Però atenció perquè el cotxe 1 no té ganes d’esperar i s’inventa un nou carril, es posa contra mà i pretén incorporar-se a la pujada de l’autopista i com que sap que ho fa malament, ho fa a una velocitat ràpida. Per tant el 3 ha de vigilar mooolt per no xocar amb ell.
Per la seva part el 2 tampoc té ganes d’esperar que els passatgers pugin al bus, i es posa al carril de l’esquerra per girar cap a la dreta, si pot, per fer-ho per davant de l’autobús, abans que arranqui i si no, quan aquest passi però ha de vigilar perquè de la mateixa manera que ell ho fa malament, al seu costat hi tindrà un altre cotxe que voldrà girar cap a l’esquerra.
En resum, un quilombo de cal déu! Que aparentment s’arreglaria amb una rotonda però com que aplica la llei del més fort, la solució tampoc seria bona.
