La teva ruta per Vietnam hauria de passar per Hô Chí Ming City. No és que la ciutat sigui molt bonica però forma part de la història del país. Si vols saber que més visitar, et recomanem pegar un cop d’ull al nostres Itinerari per VietNam, on a més a més, trobaràs trucs motxillers.
HCMC és una de les portes d’entrada de Vietnam pels que no volen anar al delta del Mekong. Hi ha autobusos directes entre aquesta i Phom Penh, la capital de Cambodja.
En situació
La ciutat avui coneguda com a Hô Chí Ming City (HCMC) en honor a l’heroi nacional és, malgrat no ser la capital del país, la ciutat més poblada de Viet Nam. L’antiga Saigon és més capital que la pròpia Hanoi, de fet va ser la capital de la Conchinchina durant la colònia francesa i posteriorment, després de la independència, la capital del sud.
Hauries de Saber:
Hi ha alternatives per dormir barat.
Avui en dia és una de les cinc ciutats província del país. A més a més, a HCMC hi ha maneres per mantenir el teu pressupost motxiller, viatjar barat i així tenir un itinerari complet per Viet Nam.
Breu història per parlar al bar
La ciutat és una de les més cosmopolites del país i és que ja la seva història despunta. Els inicis de la ciutat són cambodjans, quan l’imperi Khmer controlava el sud de Viet Nam. De tota manera, pels khmers no era una zona molt apreciada i fins i tot la van regalar a l’emperador vietnamita a canvi que aquest fes obres d’infraestructura a Cambodja i entregués la seva filla a l’emperador Khmer en matrimoni. A poc a poc, els vietnamites van anar guanyant terreny a la zona fins a annexar-la totalment.
Amb l’arribada dels francesos, el 1859, la ciutat va quedar sota el seu “protectorat”, essent la capital. A poc a poc la fisonomia de Saigon va anar canviant amb edificis d’estil francès, com els que ja hem ressaltat. El fet de ser la capital de la Conchinchina li va donar tot el prestigi que encara avui s’hi respira.
El que queda d’història de la ciutat, ja va lligada amb la resta del país. Ocupació per parts dels japonesos durant la Segona Guerra Mundial, tornada dels francesos i expulsió d’aquests. Saigon passa a ser la capital del sud, que no volia tenir cap tipus d’unió amb el nord comunista. La pròxima parada fou la Guerra del Viet Nam contra els americans, els salvadors del món. El 1975 cau Saigon i és quan els comunistes la renombrem amb el nom del seu líder, Hô Chi Minh City.
Què visitar a Hô Chí Ming City
Com passa amb totes les ciutats del sud-est asiàtic, la millor manera de descobrir HCMC és caminant i deixant-se perdre pels seus carrers. Tot i que hi ha dos punts importants que fan que valgui la pena arribar-se a Saigon i tots dos estan relacionats amb la guerra del Viet Nam. El primer i principal són els túnels de Cu Chi, un dels punts claus en la victòria contra els americans, però ho explicarem en una altra entrada.
L’altre punt és el museu de la guerra. Aquest museu, d’entrada 30.000 VND, és la visió vietnamita de la guerra del Vietnam. És molt interessant i més si heu pogut veure el museu de la guerra de Corea, per què? Doncs, perquè veureu dos museus de la mateixa temàtica però amb punts de vista diferents. Mentre que al coreà els nord americans són els bons, al vietnamita, són els dolents.
Seguint per aquesta zona, a prop del museu hi ha la Pagoda Xa Loi i just al carreronet del darrera, podreu menjar uns noodles secs per 20.000 VND, però si voleu dinar, camineu fins a la cantonada de Nguyễn Ðình Chiểu i Le Quy Don, on hi ha una parada que venen arròs i carn per 17.000 i 20.000 VND.
Hi ha molts altres llocs per menjar i nosaltres no som experts de la ciutat, però veient els preus de la zona turística ens sembla bona idea compartir aquells llocs on el preu era coherent i la qualitat bona.
La següent zona turística està centrada en l’arquitectura. Aquí, a diferència d’altres ciutats colonials franceses, a part de les cases de comerciants d’estil colonial, trobarem grans edificis d’estil francès. Tres exemples: la catedral de Notre Dame, l’antiga estació de trens i l’ajuntament. Tota aquesta zona ens recordarà a Europa, ja sigui per l’arquitectura o pel tipus de botigues, grans i famoses cadenes.
El parc del costat de la Catedral, el parc 30 d’abril, és un bon lloc per descansar i veure passar la vida. Atenció amb els timadors dels “neteja sabates”. Pels voltants del parc i de la catedral hi ha moltes cafeteries, tant d’estil pijo com les típiques de carrer.
La mesquita principal de la ciutat queda a prop de l’edifici de l’òpera.
Si seguim pel carrer del City Hall, el Lê Thánh Tôn, ens trobarem amb el Saigon Exhibition Center, d’entrada gratuïta; ben a prop del Museu de Hô Chi Minh City. De fet a HCMC hi ha molts altres museus però tots s’ha d’abonar entrada.
La zona cèntrica de la ciutat és un conjunt de carrers i carrerets plens de restaurants, agències de viatge i allotjaments. Afortunadament encara queda algun racó “verge”, amb veïns de tota la vida i amb negocis gastronòmics a preus decents, com per exemple els carrers de darrere del temple Đình Ông Quan Thánh. Embutir-se per ells, és una de les millors coses a fer en aquest racó de la ciutat.
La catalanada del viatge, per fi, ha arribat! Hô Chí Minh City està agermanada amb Barcelona. Tot i que passejant per la ciutat és difícil adonant-se, ja que no hi ha cap referència, a diferència del que passa a la Habana on podem veurels autobusos del TMB.
Cu Chi túnels
A uns 70 km de la ciutat de Ho Chi Ming hi ha la xarxa de túnels de Cu Chi que van utilitzar els vietnamites per lluitar contra els francesos i els nord-americans.
Aquests túnels es poden visitar per lliure i amb transport públic, gastant en total els 9.000 VND que costa l’entrada i els 52.000 dels quatre autobusos que s’han d’agafar, dos per anar i dos per tornar, o sigui que en total 6,3 dòlars americans, però això ho explicarem una mica més endavant, en aquesta mateixa entrada.
Hauries de Saber:
Pots visistar els túnels per lliure i amb transport públic.
Ja sabeu que a Fuet i Mate sempre us compartim els nostres trucs per viatjar barat i motxiller i poder fer un itinerari per descobrir el país com un local més.
En situació
Els túnels daten de 1948 i formen una xarxa d’uns 250 km de llarg, per unir Saigon, l’actual Ho Chi Minh, amb la frontera de Cambodja des d’on arribaven els subministraments del nord de Viet Nam. El fet que per sota terra hi hagués aquests túnels, va provocar que Cu Chi fos una de les regions més bombardejades durant la Guerra del Vietnam per part dels nord-americans i dels seus aliats.
L’objectiu dels túnels era múltiple, per una part eren vies que utilitzava la guerrilla per traslladar-se sense ser vistos. Aquí sota s’amagava la població quan els americans entraven a algun poble. També eren utilitzats com magatzems de provisions i de municions.
De fet, als túnels hi havia de tot, des de cuina fins a escola, passant per hospitals. Els túnels tenen tres nivells i al primer és on hi havia la caserna general, les sales de reunions, els magatzems de menjar i municions, l’hospital i la cuina, entre altres.
La clau de la victòria
La tasca de construcció no va ser senzilla, ja que es feia a mà, entre dues persones que s’anaven rotant. La terra estreta s’utilitzava en la construcció de cases, s’afegia en camps de conreu o més tard servia per elevar les barreres de protecció de les trinxeres. Qualsevol funció, que fes desaparèixer la terra de la zona i així evitar la sospita de què hi hagués túnels, era bona.
Encara avui en dia són autèntiques obres d’enginyeria, no només per la tècnica utilitzada en la seva construcció sinó també per la manera com van resoldre certs inconvenients. Per exemple, els passadissos són curts, cada pocs metres fan angles de 60 graus amb l’objectiu d’evitar llargs i rectes corredors.
Aquest fet era per prevenir, que en cas d’incendi o d’explosió, es danyes tota l’estructura. O si els americans aconseguien entrar i disparar, com que no eren rectes, els seria més difícil atacar. Un altre exemple són els sistemes de ventilació, alguns donen de cara al sol per tenir una mica d’il·luminació i d’altres encarats cap on bufa el vent per tal de tenir renovació d’aire.
Exteriorment, aquests forats estan camuflats a la naturalesa i semblen autèntics nius de formigues.
Una altra tècnica molt enginyosa era que per tal d’evitar que els gossos que portaven els americans poguessin ensumar l’olor dels vietnamites i revelar un dels forats de ventilació, en aquests hi posaven o espècies picants i així els gossos no s’hi acostaven o esmicolaven roba de soldats americans que havien caigut en batalla, d’aquesta manera els gossos oloraven una olor familiar i no tenien motiu per bordar.
Quan cuinaven, per tal d’evitar que es vegués el fum, cuinaven molt a poc a poc i així no sortien grans fumarades a l’exterior. Tant al bosc com a l’interior dels túnels hi van col·locar diferents tipus de trampes. La més comuna era un terra fals que en xafar-lo, l’enemic queia en un forat ple d’estaques de bambú.
Els vietnamites van guanyar la guerra, en part, per la seva força de resistència. La vida als túnels no era fàcil, la mida dels passadissos eren baixos i estrets, fent que moltes vegades s’haguessin d’arrossegar. A vegades menjaven un platet d’arròs al dia i malgrat tot podien recórrer un gran nombre de kilòmetres, sorprenent els americans amb la rapidesa de trasllat. Tenien tècniques d’engany i trampes, com la que hem comentat.
Una de les més enginyoses són unes sabates fetes de cautxú que es podien posar tant del dret com del revés. D’aquesta manera, encara que caminessin sempre endavant, si portaven les sabates del revés, mirant les petjades semblaven que anessin en sentit contrari.
Per visitar aquestes obres històriques, hi ha dues zones habilitades als turistes, Ben Duoc i Ben Dinh. Ben Dinh és la que queda més a prop de Ho Chi Minh però també és la que arreplega més turistes perquè els tours organitzats van aquí.
Ben Duoc, a més a més, té el punt positiu que manté algunes parts dels túnels de la seva grandària original, és a dir, que no els han ampliat per la comoditat del turista, així que una vegada a dins, et pots fer una idea de com era la vida pels vietnamites.
A la zona dels túnels, hi han construït el temple Ben Douc, al qual hi destaca la torre de 9 pisos i 39 metres d’alt. A l’interior del temple principal hi ha gravats els nomes dels més de 50.000 soldats que van morir en aquesta guerra.
Hauries de saber:
L’imprescindible
Entrar i sortir de Hô Chí Ming City
- De Phom Penh a HCMC: autocar que surt a les 14.30h i arriba cap a les 21.00. No us preocupeu, la ciutat encara està viva i podeu anar caminant fins al centre.
- De HCMC a Dalat: autocar nocturn (sleepy) per 189.000 VND. Surt a les 22.00h. La companyia és Sinh Tourism i podeu deixar les motxilles a la seva oficina.
Moure’t per HCMC
- Caminant i si no, hi ha autobusos urbans.
- Anar de Ho Chi Minh als túnels: agafar l’autobús número 13 cap a Cu Chi fins a l’estació d’autocars i allí canviar al número 79 fins a l’entrada dels túnels. Tranquils, els conductors ja us indicaran on baixar. El primer costa 7.000 VND i el segon autocar 6.000.
Dormir:
- Hi ha 2 McDonald’s 24 hores. Hi ha allotjaments en habitacions comparties per 3.5U$D.
- Als túnels: hi ha una zona de càmping però no sabem si s’hi pot acampar. De tota manera es poden visitar en un matí, per tant es pot tornar a dormir a la ciutat on hi ha opcions molt econòmiques i fins i tot gratuïtes.
Menjar
- Noodles per 20.000 VND, arròs amb carn 20.000 o amb vegetals 17.000 i entrepà per 15.000 VND.
- Si aneu als túnels millor si us porteu per fer-vos un entrepà mentre espereu els autobusos de tornada però si voleu, a l’estació de Cu Chi hi ha un restaurant a preus més que correctes. 20.000 VND per un plat de sopa gran.
El que et fa estalviar diners
- McDonald’s 24 hores, Burgers Kings i KFC on podràs carregar els dispositius electrònics i tenir wifi gratis i fins i tot dormir-hi.
- Hi ha Family Mart on pots aconseguir aigua calenta pel cafè, té o noodles instantanis.
- Als supers hi ha noodles instantanis per 2.000 VND. Una bona opció per esmorzar.
- El Hostel Lee et guarda les motxilles gratis. També és una de les opcions més barates per dormir, 3.5 dòlars en habitació compartida.
- A l’oficina d’informació i Tursime del centre, la que està al parc 23 de setembre, hi ha wifi i per carregar. També hi ha a disposició ordinadors
- Els tunels es poden visitar amb un mati, dinant en tornar a Ho Chi Minh.
- El viatge fins allí es pot fer per lliure.
- Al recinte dels túnels hi ha una piscina, una àrea de picnic i una de càmping però això és tot el que us podem dir perquè no vam anar a explorar.
Atractius turístics
- Museu de la Guerra: obert cada dia de 7.30 a 18.00. Entrada 30.000VND.
- Cost de l’entrada: 90.000 VND
Què t’ha semblat el que has llegit? Has visitat Saigon? Explica’ns la teva experiència, deixant un comentari.
