La Habana, turísticament parlant, la podem separar amb tres zones, La Habana Vieja que és la que hem vist tots amb fotos, La Habana Centro i el barri del Vedado. Aquest primer post parlarem d’una part de La Habana Vieja, de la part més esperada per tots.
En situació
La curiositat de La Habana com a ciutat colonial és que la Plaza de Armas era el centre militar, la Plaza de la Catedral el centre religiós, la Plaza Vieja on es feia el mercat i la Plaza de San Francisco de Asís el lloc de càrrega i descàrrega de les galeres espanyoles, és a dir, que en lloc de tenir tota la vida girant a una plaça, La Habana en tenia quatre. Anar d’una a l’altra és ben fàcil, només cal passejar entre els carrers Oficios i San Ignacio però he de dir que la facilitat no ho fa ràpid, ja que és molt probable que pel camí ens parem moltes vegades tant a contemplar edificis com a respirar l’ambient. Aquesta zona és la més antiga de la ciutat i la que manté el seu aire més colonial, està ple de turistes i de cubans que us oferiran qualsevol cosa a canvi d’unes monedes, consell: no us atureu mai a parlar, les vostres paraules han de ser “no, gracias”.
Breu història per parlar al bar
La Habana va ser la sisena ciutat fundada el 1519 per Diego Velázquez de Cuéllar i actualment és la capital de Cuba; per això és la seu oficial dels poders legislatiu, executiu i judicial de l’Estat. El 1987 es va declarar el seu nucli històric com a Patrimino de la Humanitat per la UNESCO.
La Habana Vieja és una ciutat colonial que comença a la Plaza de Armas, on actualment podem veure El Templete, que commemora la fundació de la vila al lloc on es va dur a terme la primera missa. Com passa en diverses ciutats de Cuba, La Habana va tenir diferents assentaments abans d’establir-se definitivament al lloc actual. La importància del seu port, que era el centre de l’economia de la ciutat, ja que era d’on sortien els vaixells cap a Espanya amb els tresors del Nou Món, va ocasionar que moltes vegades fos atacada per corsaris i pirates francesos i anglesos. A partir del 1561 es va fortificar l’entrada de la badia per tal de defensar-la i garantir així que els vaixells poguessin partir cap a l’aventura de creuar l’oceà. Aquesta política centralitzadora de totes les galeres provinents d’Amèrica li va atorgar a La Habana el sobrenom de “La Llave del Nuevo Mundo” i va propiciar que la ciutat creixés econòmicament i poblacionalment. Durant el s.XVII es van construir convents i més fortaleses, ermites i esglésies, monestirs i hospitals, fins i tot es va fundar la Real y Pontificada Universidad de San Jerónimo.
Tot això feia que la ciutat fos cada vegada més atractiva a les altres potències mundials i així fou com el 1762 l’armada britànica va conquerir La Habana i la va governar durant onze mesos fins que la va tornar a la corona espanyola a canvi de Florida. A causa de aquest atac, el 1763 és decidigué construir la Fortazela de San Carlos de la Cabaña, la més gran i cara construïda a terres americanes pels espanyols i amb canyons fosos procedents de Barcelona. Cap al segle XIX La Habana mostrava la seva millor cara amb nous palaus i edificis públics i culturals, passejos i monuments degut al desenvolupament de la indústria tabacalera i sobretot de la del sucre. A finals del mateix segle, Cuba va aconseguir la independència de la Corona espanyola però sota la neocolonia dels Estats Units i és durant aquest període quan s’obra als turistes amb la construcció d’hotels i casins. La Plaza de Armas és la primera plaça de la Habana i el lloc fundacional de la ciutat, per això és on es van construir les primeres cases de la vila que eren majoritàriament de fusta.
A finals del s.XVI es van demolir les primitives cases i es va convertir l’espai en un camp de maniobres militars, ja que s’hi havia construït el castell de la Real Fuerza per tal de protegir la ciutat. A la segona meitat del s.XVIII s’hi van construir alguns edificis importants com per exemple el Palacio de los Capitanes Generales que data de la dècada de 1770 i es troba en el solar on es va construir la primera església de La Habana, de fet a l’interior del palau s’hi pot veure una tomba de quan s’enterrava a la gent a les esglésies. De fet aquesta plaça, en els seus inicis s’anomena la Plaza de la Iglesia, precisament perquè és on hi havia l’església de la vila.
El Palau que en un principi fou el cabildo i la presó, més tard fou la residència dels capitans generals espanyols i avui en dia, el Museo de la Ciudad (3.C.U.C), un museu que podria ser més interessant del que en realitat és però que bé val la pena la seva visita per veure l’interior de la construcció. També pel voltant de la plaça hi ha el Palacio del Segundo Cabo o també anomenat la Real Casa de Correos d’estil neoclàssic i que data de 1772. Si seguim rodejant la plaça arribarem al Castillo de la Real Fuerza que per visitar-lo haurem d’entrar al Museo de la Navegación i el de la Fortateza. És la fortalesa espanyola més antiga que queda a Amèrica i va ser construïda entre el 1558 i el 1577. Al davant de la Fortaleza hi ha el Templete que com hem dit es troba edificat el lloc on es va fer la primera missa de la ciutat. Seguint rodejant la plaça, sobre el carrer Obispo, hi ha el Museo Nacional de História Natural de Cuba. La plaça està decorada amb un monument a Carlos Manuel Céspedes, que el 1955 va substituir el del rei Fernando VII que hi era des del 1834. Céspedes és considerat el pare de la Patria i el primer president de la República. Un dels atractius principals actualment és la fira de llibres de segona mà que s’hi installa de dilluns a dissabte, un consell, regategeu sempre el preu.
La Habana Vieja
Coneguda la primera plaça de la ciutat podem seguir pel carrer Obispo fins al seu encreuament amb Mercaderes que ens portarà a la Plaza de la Catedral. La Plaza de la Catedral està envoltada d’edificis de s.XVIII com la Catedral de San Cristóbal de La Habana que data de 1748 i és un clar exemple del barroc americà, les despulles de Cristobal Colon van descansar a la nau central fins que el 1898 van ser traslladades a Sevilla.
Els dos primers propietaris del Palacio de los Marqueses de las Aguas Claras que també és d’estil barroc i data de 1760, comparteixen mala sort i és que després d’haver servit a la corona com a governador el primer, Sebastián Palacián Gatica i al cabildo, el segon, Sebastián Peñalver y Calvo, van ser acusats i condemnats a mort. El Palacio del Conde de Lombillo data del primer quart del s.XVII també ha tingut diversos propietaris tots de l’alta classe cubana. El Palacio del Marqués de Arco que deu el seu nom al Marques Ignacio Peñalver i Cárdenas el qual rebré el títol nobiliari per les seves activitats durant l’època colonial i la defensa durant l’ocupació anglesa. Un altre dels palaus que podem trobar a la plaça és el Palacio de los Condes de Casa Bayona.
Marxant de la plaça, si agafem el carrer Empedrado arribem a la famosa Bodeguita del Medio, una de les tavernes més famoses de Cuba i més recomanades a les guies, ara, no espereu trobar-ho molts cubans i els pocs que hi trobareu… Per anar a la Plaza Vieja passarem pel carrer Mercaderes on hi podrem veure, al número 208, l’antiga impremta “La Habanera” reconvertida avui en un bar i el Museo de la Cerámica.
La Plaza Vieja, que data de 1559, avui és una de les més estranyes amb edificis de tots els tipus. Pel seu voltant hi ha el planetari i la cambra fosca des d’on es pot veure la ciutat, el Museo de Naipes que es troba a la Casa del Regidor Arrate, el qual va passar la història per escriure el primer llibre que es sàpiga sobre la història de la ciutat, també hi ha el Centro Cultural Pablo de la Torriente Breu i el Centro de Arte La Casona. Un altre edifici que envolta la plaça és el Palacio de los Condes Jarauco que es tracta de la remodelació de la casa original del s.XVII de la família Santa Cruz el primer comptador del Real Tribunal de Cuentas.
Si passem per Teniente Rey veurem les restes de l’antiga Zanja Real construïda entre els anys 1565 i 1592 i d’allí podrem seguir pel carrer Oficios fins a la Plaza San Francisco de Asís la qual data dels primers anys de la conquesta espanyola, ja que era ell lloc on hi havia el moll i les galeres reials atracaven per carregar mercaderies. Tot i que la plaça que veiem avui no té gaire a veure amb aquella primera, perque està totalment restaurada des del 1990. Decorant la plaça hi ha la Fuente de Los Leones i envoltant-la la Lonja de Comercio i la Terminal Sierra Meatra. Li dóna el nom l’església i convent de San Francisco de Asís la primera datava de 1608 però la que podem veure avui és del s.XVIII. Al seu interior hi ha el Museo de Arte Religioso.
La Habana Vieja tot passejant
Després de conèixer lo principal de La Habana Vieja, la millor manera de conèixer la resta és anar caminant pels seus carrers. Alguns dels carrers pels quals no hem de deixar de passar són la Calle O’Reilly i la Obispo que ens portarà directament a l’espectacular edifici del Museo Nacional de Bellas Artes de La Habana. Un altre edifici que ens cridarà l’atenció és el Edifició Bacardí a l’encreuament entre la Avenida Bélgica i San Juan de Dios. Passejant per la Calle Cuba veurem la Real Academina de Ciencias Médicas, Físicas y Naturales de La Habana que fou el primer recinte fundat a Cuba que agrupava a les personalitats científiques del saber humà més destacades del país. Seguint pel mateix carrer arribarem al Convento de Santa Clara. També callejeant ens trobarem amb un monument a Simón Bolívar, un dels pròcers de Sud-America, rèplica del que es troba a Bogotá i obra de Pietro Tenerani.
Una de les seus del Museo Nacinal de Bellas Artes de La Habana es troba al Palacio del Centro Austuriano obra de l’arquitecte Manuel del Busto i que data del 1927. Es tracta d’un exemple de l’arquitectura republicana de Cuba amb un estil eclèctic que combina una estructura d’acer revestida amb pedres i lloses i uns materials d’alt nivell com marbres d’Italaia i Espanya, vidres de Bohemia i fusta de Cuba. L’altra seu es troba davant del Memorial Gramma al qual s’hi accedeix des del Museo de la Revolución.
L’altre edifici que ja hem ressaltat, el Edificio Bacardí, fou el primer edifici d’art decó de la ciutat, que en la dècada dels 30 també era l’edifici més alt de l’illa. Com anirem veient en altres edificis de la capital, o com passa amb Buenos Aires, bona part dels materials utilitzats en la seva construcció procedeixen d’Europa el que realça la importància de la construcció.
El, on hi ha el monument a José Martí, el líder espiritual de la Revolución que va acabar amb la colonització espanyola, pot ser el punt d’inici per anar passejant pel Paseo del Prado que separa la Habana Vieja de la Habana Centro, i així arribarem al Museo de la Revolución Cubana, al qual li haureu de dedicar, mínim 2h si és que ja heu anat llegint història de Cuba abans d’entrar-hi i algunes hores més si és la primera vegada que feu contacte amb els fets.
El Museo de la Revolución Cubana
El museu està a l’imponent Palacio Presidencial que ja per sí està farcit d’història, data de 1920, fou obra dels arquitectes Rodolfo Maruri i Paul Belau i la seva construcció va tardar 7 anys. Durant la visita a la part del “museu” de l’edifici es passa pel despatx presidencial que ocuparen 21 presidents diferents en 24 mandants i tal com el podem contemplar avui és com el va deixar Batista. Una altra sala és la del Consejo de Ministros que va ser on Fidel fou declarat Primer Ministre, la sala està presidida per un quadre de l’Asamblea de Guaibaró on es nomenà a Cespedes president d’armes. També aprendrem que el blanc de la bandera cubana representa la puresa dels ideals, el vermell, la sang vessada per aconseguir-los i l’estrella significa la posició de Cuba respecte als cinc continents. La part històrica que més crida l’atenció es veu tant a les parets de l’entrada com a les que donen al pati interior, ja que hi ha les marques de bales de l’intent d’ajusticiar al dictador Batista el 13 de març de 1957. Aquell dia, un grup de 22 joves pertanyents al grup clandestí Directorio Revolucionario van entrar al Palau amb la intenció de derrocar a Batista però aquest, que es trobava al seu despatx, es va poder refugiar al quart pis on hi havia la guarda que va acabar amb l’atac revolucionari. La part de la Revolución us la deixarem descobrir per vosaltres mateixos. El que si nombrarem és el pati on hi ha el Memorial Granma un vaixell amb molta importància per la història de la Revolución Cubana. L’entrada potser tira una mica endarrera, ja que són 8 C.U.C. més 2 C.U.C. si es vol la visita guiada que curiosament t’expliquen la història de l’edifici i poc sobre la Revolución, per cert, els diumenges no hi ha guies.
Si sortim del Museo de la Revolución, veurem les restes de les muralles de la ciutat colonial de tercer quart del s.XVII, el malecón i una de les fortaleses que protegien la badia i la Antigua Casa de Dionisio Velasco, que data també de principis de 1900. En els seus inicis era la casa de la família Velasco i actualment la seu diplomàtica d’Espanya a Cuba.
Cap a l’altra punta de la Habana Vieja tenim l’estació de trens amb l’exhibició de trens antics al Parque de los Agrimensores. Ben a prop hi ha la Casa Museo José San Martí que segurament val la pena la visita a l’interior però en ser diumenge nosaltres ens vam quedar amb les ganes. Passejant per aquella zona veureu la Iglesia y Real Hospital San Francisco de Paula que data dels s.XVII-XVIII. I si us agrada comprar souvenirs us recomano arribar-vos fins als magatzems que va manar construir el Rei Alfonso XII el 1881 i que actualment són una fira gegant de souvenirs i típics quadres de Cuba. Els magatzems es troben davant mateix de la Iglesia San Francisco de Paula i una mica més enllà hi ha el Convento de la Merced.
La Habana Centro
La Habana Centro ja comença a ser una mica més un exemple de com viuen els cubans, té parts que segueixen essent turístiques sobretot les pròximes al Malecón però la quantitat de turisme baixa notablement respecte a La Habana Vieja.
L’edifici principal d’aquesta zona és el Capitolio Nacional, que fou declarat Monumento Nacional, data de 1929 y fou obra de Eugenio Raynieri. La seva majestuositat, inspirat amb el Capitolio dels Estat Units amb la façana de columnes d’estil neoclàssic i la cúpula de més de 90m d’alt, està al nivell dels edificis més importants de Sud-Amèrica amb materials portats d’Itàlia i França. Va ser construït amb l’objectiu de ser la seu de les dues cambres del Congrés.
Quasi davant del Parque Central, segurament us cridarà l’atenció un edifici d’estil renaixement espanyol que és l’antic Centro Gallego i l’actual Gran Teatro de la Habana García Lorca, seu del Ballet Nacional de Cuba. Va se inaugurat el 1914 i fou obra de l’arquitecta belga Paul Beleu.
El carrer San Rafael que és el que hi ha entre el Centro Gallego i el Hotel Inglaterra és totalment comercial, amb restaurants cubans força més econòmics dels que hi ha per la part vella de la ciutat i encara més autèntics els que trobareu pel carrer Virtudes i Animas entre el Galeano i el Prado.
Abans d’anar al Parque de la Fraternidad, podem donar un tomb pel barri xinès, on hi ha el Carrer Barcelona, veureu l’entrada al carrer Dragones i el carrer Zanja és el més destacat.
La ruta pot seguir passejant pel Malecón, que es tracta d’un passeig marítim construït a principis del s.XX, fins al barri de Vedado on hi ha les cases de les famílies més importants de Cuba. Passant pel carrer San Lázaro veurem l’entrada de la Universidad de la Habana que bé val la pena camuflar-se entre els estudiants per veure’n l’edifici.
Força més lluny queda la Necròpolis Cristóbal Colón que és el principal cementiri de la ciutat i té gran rellevància per l’arquitectura funerària i els monuments que s’hi troben, l’entrada val 1C.U.C.
I per últim deixem la famosa Plaza de la Revolución amb el memorial a José Martí de 109 metres d’alt i els famosos edificis amb la cara del Che i de Fidel. En aquesta plaça, on hi ha el Comité Central del Partido Comunista de Cuba és l’escenari de les grans manifestacions del país. Al voltant hi ha el Museo Postal Cubano, la Biblioteca Nacional i el Teatro Nacional.
Com a detall català, La Habana està agermanada amb Barcelona i potser per això pels carrers de l’antiga ciutat colonial hi pots trobar els reconeguts autobusos barcelonins amb el logo de TMB.
La Habana esplendorosa
Aquestes quatre places ens donen una idea de la Habana Vieja però encara ens queda molt per veure. La Habana és una de les ciutats més turístiques de Cuba i té molts atractius preparats pels turistes. De la mateixa manera que passa a Argentina, bona part de l’alta societat vivia a la capital del país i mirava a Europa, per això La Habana està plena de palaus, edificis, teatres i bars emblemàtics. Ja hem nomenat la Bodeguita del Medio però també volem fer menció a “El Floridita” que era un dels bars preferits de Hemingway; el que he d’avisar el mateix que abans, massa estranger i poc cubà interessant. Com també us podeu imaginar, La Habana Vieja és la zona més cara de la ciutat pels turistes, només creuant el Paseo de Martí i entrant a La Habana Centro els preus de les habitacions baixen considerablement (de 30-40 C.U.C a 15-25 C.U.C) i els preus dels restaurants res a veure i per afegir-hi un altre motiu de creuar, almenys al meu entendre viatger, els restaurants canvien totalment, no entris als restaurants de turistes i vés als de cubans (ja tindràs temps de menjar en un “paladar” en alguna altra ciutat i per menys de la meitat de preu).
