La província de Entre Ríos limita amb Buenos Aires, Santa Fe, Corrientes i el Riu Uruguay la separa de la República Oriental del Uruguay; la seva capital és Paraná. Al estar a prop de Capital, per exemple Gualeguaychu està a uns 230km i Colón a 100km més, la fan una de les províncies preferides pels porteños quan volen fer alguna escapada, sempre i quan no prefereixin anar a la costa.
Tan Gualeguaychu com Colón son dos dels llocs més famosos de Entre Ríos, el primer per la gran festa de Carnaval i el segon per les platges de riu que té. Així les platges, les termes, la naturalesa, el carnaval, el turisme rural o la pesca són alguns dels atractius que presenta Entre Ríos.
Descobreix tot el potencial de Entre Ríos visitant el web oficial de turisme de la província.
Què visitar a la província de Entre Ríos
Si volem platja, sempre parlant de platges de riu, només cal que ens traslladem a alguna de les localitats per les que passa el riu Uruguay com Villa Elisa, Ubajay, San José, Colón, Concepción del Uruguay, entre altres. A més a més podem combinar la platja amb les termes i així gaudir d’una conjunt de piletas d’aigües tèbies i riques en minerals. Una altra opció per combinar amb la platja és fer alguna de les activitats aquàtiques que ens ofereix la zona com per exemple kayak, travessies pel riu o pesca.
Com que Entre Ríos és una província de camp, sempre tenim l’opció d’anar a una quinta i fer turisme rural, així podem endinsar-nos a l’interior de la província i anar a Victoria, Gualeguay o Camps.
La banda sonora al viatge: chamarrita.
També tenim l’opció de rodejar-nos de naturalesa i passejar per un dels dos parcs nacionals que té la província, un és El Palmar i l’altre el Predelta. El primer és va crear per protegir la palmera Yatay i està aprop de Colón, el segon, el Predelta es troba 5km de la localitat el Diamante i es tracta del delta del riu Paraná.
Pels més urbanites o els que tenen ganes de sumar cultura al viatge, moltes de les ciutats i pobles tenen museus, com per exemple San José que compta amb el Museo Històrico Regional on podrem veure objectes dels primers habitants de la colònia o Concepción del Uruguay que és una ciutat lligada a la història d’Argentina del s.XIX, amb el seu màxim referent el Palacio San José. Concordia té el Museo Judío i el Museo del Recuerdo.
Evidentment haurem d’aprofitar per fer turisme gastronòmic així que si estem per algunes de les localitats de riu no ens podem privar d’un peix i una bona manera de fer-ho és menjant chupín que seria un caldo d’olla barrejada de peixos. També és conegut el alfajor entrerrino i els embotits o fiambres.
Breu història per parlar al bar
Les primeres ciutats de Entre Ríos daten de 1783 quan Tomás de Rocamora va fundar oficialment les ciutats actuals de Gualeguay i Concepción del Uruguay. A principis del s.XIX la industria del cuir i les fàbriques de processament de carn eren el motor de la província.
Durant les guerres d’independència, Entre Ríos hi va participar molt activament fins que Buenos Aires va començar a actuar de manera centralitzada i fou llavors quan la figura del caudillo Ramírez agafà importància a la regió i a nivell nacional quan juntament amb López, el caudillo de Santa Fe, van derrotar a Buenos Aires a la batalla de Cepeda de 1820, establint una República a Entre Ríos. Malgrat tot, la pau no acabava d’arribar al país i les lluites entre federals i unitaris eren tant corrents com les d’entre els propis federals, una de les quals va ocasionar la mort de Ramírez.
Cap el 1840 qui es guanya el paper protagonista a la província fou Justo José de Urquiza, quan essent governador va portar unadels períodes de màxima prosperitat que es vegueren a Entre Ríos, fomentant l’educació, la indústria i l’obra pública. A més a més el bloqueig marítim de la Vuelta de Obligado dut a terme per anglesos i francesos durant la dècada del 1840, va afavorir a Entre Ríos amb el comerç, ja que els vaixells mercants havien de passar pel riu Paranà i Uruguay.
Finalment Urquiza s’enfrontà a Rosas a la batalla de Caseros de 1852 amb victòria pel caudillo entreriano. D’aquesta batalla en surt el Congres Constituent de 1853 amb una constitució federal i amb Urquiza com a primer president constitucional del país, , això si, sense la presencia de Buenos Aires.
Urquiza fou un dels impulsos de la immigració nacional i entreriana en particular, destacant en aquestes terres els suïssos i rusos-alemans de la zona del Volga. Finalment, Urquiza es derrotat a la batalla de Pavón i la gran quantitat d’enemics que s’havia anat guanyant amb el temps van tramar l’assassinat d’un dels homes més importants de Entre Ríos.
Concepción del Uruguay
Concepción del Uruguay és una ciutat de Entre Ríos amb una importància històrica a Argentina des dels temps de les lluites de federals contra unitaris. Està a uns 300km de Capital i per tant es un dels destins a tenir en compte per un cap de setmana llarg.
Breu història per parlar al bar
La ciutat es va fundar el 25 de juny del 1783 per Tomás de Rocamora i va ser de les primeres ciutats en unir-se a la Revolución de Mayo de 1810, que significaria l’inici de la independència del país. De tota manera, aquest punt és dels pocs que té en comú amb Buenos Aires ja que aquesta era de caire centralista, mentre que la província de Entre Ríos era totalment federal.
A partir del 1814, Concepció del Uruguay va ser capital de la Província de Entre Ríos, declaració atorgada per part del Director Supremo Gervasio Antonio Posadas. Un any més tard el General Artigas va convocar el primer congrés independentista on es volia formar un estat federal, fet pel qual a la bandera de Belgrano li van afegir una franja en diagonal vermella. Una de les resolucions d’aquest congrés va ser no anar al Congreso Constituyente de Tucumán de 1816 ja que el govern del Directori era totalment centralista.
Anys més tard, inmersos amb les lluites de federals contra unitaris, i on la província de Entre Ríos era una de les més importants, Francisco Ramírez i Estanislao López dos caudillos de l’època de Entre Ríos i Santa Fe respectivament van signar el Tratado del Pilar conjuntament amb altres caudillos, que consistia en la unitat nacional mitjançant un sistema federal. El 29 de setembre del 1820, Francisco Ramírez va declarar la indepemdència de Entre Ríos proclamant la República de Entre Ríos que també incloïa les actuals províncies de Corrientes i part de Misiones.
La capital de la efímera república, que no arribaria a l’any, fou Concepción del Uruguay.
A partir de 1826 es comença a entrellaçar la història de Entre Ríos amb la del General Justo José de Urquiza i concretament amb Concepción del Uruguy quan essent diputat de la legislatura aconseguí que es sancionés la llei que li atorgaria el rang de ciutat. Urquiza seguí la seva vida política com a Governador de Entre Ríos el 1841 i uns anys desprès com a primer president electe de la Confederación Argentina.
Què visitar a Concepción del Uruguay
Turísticament parlant, Concepción té dos llocs claus, un la vora del riu Uruguay i l’altre la Plaza Francisco Ramírez. Aquesta plaça ocupa 4 illes i és coneguda com la plaça històrica pels edificis que l’envolten i pels fets històrics que s’hi van dur a terme, com el del 1851 quan Uruquiza es va pronunciar contra Rosas en el que acabaria essent la derrota d’aquest últim a la Batalla de Caseros del 3 de febrer de 1852 i que portaria a Urquiza a ser president del país.
Aquest pronunciament es va dur a terme davant de la Pirámide de Ramírez, que recorda el caudillo que va proclamar a la independència de Entre Ríos. Pels voltants de la plaça podem trobar la casa que Urquiza va començar a construir perquè fos la seva residència a la ciutat però que mai va veure acabada, ja que l’assassinaren el 1870.
La seva dona, Dolores Costa de Urquiza, la va acabar però mai hi va viure ja que acabà essent residència dels governadors de Entre Ríos fins el 1883 quan la capital de la província es va traslladar a Paranà. Actualment és l’edifici de Correos i al seu interior hi ha el Museo Andrés García i la Sala Evocativa Malvinas “Daniel Sirtori”. Sobre el carrer que recorda la data de la victòria de Urquiza davant Mitre, 3 de Febrero, hi trobem el Colegio del Uruguay “Justo Jose de Urquiza” fundat pel propi general el 1849 com el primer col·legi laic del país.
Avui en dia si realitzen visites guiades podent descobrir la biblioteca, el Salón de Actos, el Museo Histórico Evocativo i el Museo de Ciencias Naturales.
A l’altra cuadra, seguint pel mateix carrer, hi trobarem la Basílica Menor de la Inmaculada Concepción. L’origen de l’esglèsia data de 1780 quan el bisbe de Buenos Aires d’aquella època, el franciscà Fray Sebastiàn de Malvar y Pinto va informar al virrei Juan José de Vértiz y Salcedo de la falta d’una església per aquesta zona.
Així l’església es va construir abans de la fundació de la ciutat, 1783. L’actual edifici és obra de l’arquitecte Pedro Fossati, data de 1859 i fou construit gracies a l’intercanvi de correspondència el 1857 entre el pàrroc Dr. Domingo Ereño i el General Urquiza com a president de la Confederación de Argentina; al seu interior hi ha el mausoleu del General.
Hauries de Saber:
Els museus obren de 9 a 12h i de 17h a 20h ja que han de fer la “siesta”.
Si creuem la plaça fins a Gral.Galarza amb Sumpremo Enterriano trobarem l’oficina de Informació i Turisme i a l’altra cantonada la casa més antiga de la ciutat que data de 1793, on avui hi ha el Museo Casa de Delio Panizza, i on es diu que hi va viure el caudillo Francisco Ramírez.
L’altra part turística la ciutat està totalment relacionada amb l’aigua i la vora del riu Uruguay on hi ha les platges d’interior i els balnearis, essent el de Banco Pelay el més important i el Itapé, situat a l’altre extrem, el mes històric per la batalla de 1814 entre reialistes i criolls. També es pot fer una excursió a la Isla Cambacua on s’hi pot passar tot el dia o si ens dirigim a l’altra punta de la ciutat, direcció accés nord sobre la ruta 14, hi ha el Parque Acuàtico i el Complejo Termas Concepción.
L’estació d’autobús queda a unes 10 cuadras de la plaça principal i seguint per Gral. Galarza arribarem directament a la “Residencia” del Gral. Urquiza. Al carrer 9 de Julio amb España és on es concentren els bancs i la zona de Rocamora entre 21 de noviembre i J.D.Perón és el centre comercial peatonal on hi ha la Escuela Ana Urquiza de Victoria al que fou la casa del Gral. Benjamín Victoria, gendre de Urquiza, secretari i conseller del mateix.
Pels voltants de Concepción
Pels voltants de la ciutat hi ha el Palacio Santa Candida, a 9km, situat a prop del Arroyo China, que fou un salar propietat del General Urquiza el qual tenia la seva residencia al Palacio San José a uns 40km de la ciutat. També es pot anar a passar un dia a Colón, que està a 1h d’autobús i els preus son entre $14 i $16, a San José on hi ha el Museo Histórico Regional de la Colonia San José i al El Palmar que està a 2h d’autobús.
Colón
Colón és una de les “platges” d’interior d’Argentina i un dels llocs de turisme preferit per les províncies del voltant, bona part de la seva activitat turista té involucrada l’aigua del riu Uruguay, des de les seves termes públiques fins a la pesca, passant per passejos en barca o les platges.
És un dels centres turístics més importants de la província de Entre Ríos i per això els preus tant dels allotjaments com dels restaurants no són del més econòmic de la zona. Situat a “només” 230km de Capital pot ser perfectament una escapada de cap de setmana.
Colón va nàixer de la necessitat de crear un port per treure els productes de la colònia degut a les batalles entre federals i Buenos Aires, precisament per la duana portuària de la Capital.
Què visitar a Colón
Des de l’estació d’autobusos, a Paysandú i 9 de julio, podem anar caminant a tots els punts importants de la ciutat. Si pugem unes cuadras, fins a la Avda. Pte. Perón amb la 12 de abril ens trobarem amb la plaça principal, Plaza Washington on hi ha la Iglesia Santos Justos y Pastor i a la cantonada amb 12 de abril hi ha la Municipalidad. Desprès podem baixar per la 12 de abril, que està plena de botigues i restaurants i per la nit es converteix en una zona peatonal.
El solar de 12 de abril, Paso, Lugones i Urquiza pertanyia al propi General Urquiza, qui cedí a la Junta de Fomento de la Villa Colón 10 solars. La parcel·la fou adquirida pel Jaime Mir, un comerciant familiar de Urquiza el qual construí la casa i fins i tot el mateix General hi va pernocatar la nit que el Presidente Sarmiento visità Colón.
Actualment és el recinte que la Municipalidad utilitza per allotjar-hi els artesants creant així el Centro de Artesanos La Casona. A l’altre costat del carrer hi ha la Plaza San Martín, amb el monument eqüestre del Libertador i tot d’escultures de fusta dels artesans.
La 12 de abril acaba a l’encreuament amb la Avda. Costanera Quirós. D’aquí anem a la Informació i Turisme. Seguint per Peyret anem a la Playa Norte i a la zona de restaurants i parrillades. Al final d’aquesta avinguda ens trobarem amb les Termas i el Espigón a la Playa Punta Colón.
L’avinguda 12 de abril és el “carrrer major” del poble i recorda la data de fundació de la localitat a mans de Urquiza, el 12 d’abril de 1863. Els primers habitants de la zona eren suïssos i venien a treballar a la Colonia fundada per Justo José de Urquiza anomenada San José, el patró de la seva família.
El complex termal son 10 piscines de diferents temperatures amb aigua d’un pou a 1500m de profunditat riques en sodi, clorur, potassi i fosfat.
En direcció sud, sempre per la costanera, arribarem al Parque Quirós i seguint les platges i el camino costero podrem passejar per la Reserva Ribera Sur.
Recomano 100% passar per l’oficina d’Informació i Turisme que obren de 7am a 23h, almenys durant temporada alta. Tenen una base molt completa de restaurants, activitats per fer i allotjaments i fins i tot et marquen els que encara tenen disponibles. La veritat és que és una informació molt completa i un tracte molt professional. També et facilitaran els horaris dels locals que venen productes típics de la regió com el formatge, alfajors atesanals o vi.
Palacio San José
Entre Ríos està estretament vinculada amb el General Urquiza. Urquiza fou un caudillo de Entre Ríos, és a dir, un terratinent, també va ser Gobernador de la Província de Entre Ríos i el Primer Presidente Constitucional de la Confederación Argentina.
El Palacio San José és una estancia de mitjans del s.XIX de planta baixa i amb patis interiors. El Palacio San José va ser la residencia del General Justo José de Urquiza els últims 20 anys de la seva vida i on morí assassinat. Per això el Palau també era un centre polític de l’època i actualment és un Monumento Histórico Nacional.
Singularitats
Degut a lo allunyat que estava i la dificultat de l’època per arribar-hi contava amb habitacions per convidats perquè s’hi poguessin quedar a dormir, així passaren la nit algunes de les personalitats més importants de 1850 com Mitre o el propi Sarmiento essent President d’Argentina.
Hauries de Saber:
Hi ha una aixeta que no s’utiltiza
De fet, com que Sarmiento es pensava que anava a una casa de “salvajes”, Urquiza hi va manar posar una aixeta a la paret de l’habitació on s’allotjaria el President, demostrant a Sarmiento que anava a un lloc amb cultura, de fet anava a la primera casa de la província en tenir aigua corrent.
Urquiza, tot i no haver viatjat mai, tenia molts bons consellers i, essent comú en l’època, comprava els mobles, vaixella, obra d’art i escultures per catàleg a Europa i fins i tot els materials per construir la casa i decorar-la.
En situació
Potser abans d’anar-hi està bé fer una mica de ressenya històrica per entendre bé la importància del Palau i la vida de Urquiza, a Urquiza, de terratinent del Litoral a President teniu un breu resum de l’època.
La casa es va començar a construir el 1848 per l’arquitecte italià Dellepiane i posteriorment pel també italià Fosatti, de fet Pedro Fosatti fou un dels arquitectes que més utilitzà Urquiza, també construí el Palacio Santa Cándida allí on el General tenia el saladero de carn i la Basílica de la Inmaculada Concepción a Concepción del Uruguay que és on avui descansen les restes del propi Urquiza.
Una casa típica o no tant
El Palau és un conjunt de 38 habitacions, 2 patis, 2 jardins i un llac artificial; 120 hectàrees en total, 40 de les quals estan destinades al llac i al parc que l’envolta. De fet al llac, de 180 per 120 metres i 5 de profunditat, en temps d’Urquiza, hi havia un vaixell amb mariner i tot.
El primer pati que es visita, entrant per l’entrada diària, és a dir pel Jardín Posterior, és el Patio del Parral al qual donen les habitacions de servei així com la cuina, l’altre pati és el Patio de Honor que de fet és el que veuríem si fóssim convidats del General i entréssim per la porta principal tot travessant el Jardín Francés. Si féssim aquest recorregut ens trobaríem amb dues habitacions importants, a l’esquerra la Sala que és on es reunien els convidats i el Escritorio que és des d’on Urquiza treballava.
A continuació de la Sala hi ha l’habitació on és reunien les dones amb el cosidor i a continuació del despatx hi ha la sala de jocs dels homes. Aquesta dues cambres són la base de les dos torres de la casa, les qual tenen a dalt de tot un rellotge, tot i que el rellotge de la torres esquerra està pintat, per mantenir la simetria característica del Palau, i marca l’hora que va ser assassinat Urquiza.
La primera etapa de construcció es va dedicar a la part de la casa que seria habitada pel General, la seva dona i els 11 fills que tingué amb ella. Es tracta del Patio de Honor, al qual posteriorment se li afegiria la galeria per poder anar d’una habitació a l’altra sense mullar-se. Aquest pati està envoltat de les habitacions pels convidats, del menjador i de l’habitació matrimonial que fou on morí Urquiza i per això la seva dona va transformar en un oratori.
Durant la segona etapa de construcció de la casa es construir el Patio del Parral, anomenat així perquè està envoltat de parres de vi. Al voltant d’aquest pati hi ha les dependències del servei on hi havia la cuina, la despensa, habitacions i la zona administrativa. Si creuem la reixa de ferro anirem al Jardín Posterior on hi ha la Capella, la botiga, la pastisseria i els cotxeres. Aquest jardí era l’entrada secundaria al Palacio i l’entrada dels carruatges.
El lloc on avui comprem l’entrada, originàriament era la proveduría, és a dir una botiga que abastia als ranxos que s’havien construït al voltant del Palau i els habitants dels quals podien anar a la capella del palau.
Fou ja a partir del 1857, quan Urquiza contracta a Fosatti el qual s’encarrega de la remodelació de la capella deixant-la tal qual la veiem avui, amb la seva planta octogonal d’una sola nau i amb una entrada des de l’exterior del recinte del palau, l’encarregat de pintar-la fou l’uruguaià Juan Manuel Blanes. A més a més Fosatti fou l’encarregat d’afegir a tota la construcció els elements decoratius convertint d’aquesta manera l’estancia en un palau.
Com anar al Palacio San José pel teu compte
Si no tens cotxe, tens dues opcions o per una agencia de turisme o amb remis (taxi). La primera opció és Turismo Pioneros (03442-433914; Mitre 908; civettasergio@yahoo.com.ar) que et porten amb una combi (furgoneta petita) i fins i tot el xofer et fa la visita guiada, o això ens van dir a Informació i Turisme.
El preu no el sabem ja que hi vam trucar però no ens van atendre. Així que nosaltres vam seguir la segona opció, la del remis Servi Mas (03442-42777), està a $180 amb espera de 2h. La veritat és que nosaltres encantats amb el nostre “xofer”, en cap moment ens va posar pressa per marxar i les 2h donen de si.
Teniu en compte que el viatge és d’uns 40 minuts, per tant controleu el temps de sortida de Concepción per coincidir amb les visites guiades gratuïtes que ofereixen.
Hauries de saber
Palacio San José_Ruta Provincial nº39 km 128 (desvío al norte de 3km) Zona Rural-Caseros. Obert de dilluns a divendres de 8:00h a 19:00; dissabtes, diumenges i festius de 9:00h a 18:00h. Tancat el 1 de gener, el 24, 25 i 31 de desembre. Visites guiades de dilluns a divendres a les 10, 11, 15 i 16h, els altres dies a les 10, 11, 12, 14, 15 i 16h; gratuïtes. Entrada $15. Visita: 2h.
El Parque Nacional del Palmar
El Parque Nacional del Palmar és un parc nacional de 85 km2 que es va crear per protegir la palmera Yatay que cobria gran part de Entre Ríos i Corrientes fins que al s.XX es van començar a talar massivament per a l’agricultura, ramaderia i per la seva fusta.
El parc és una combinació de palmeres, bosc i selva, segons la zona per on et moguis, a més a més també ofereix una ruta històrica podent visitar l’antiga calera de Barquín que data del s.XVII de l’època dels jesuïtes. Alguns dels habitants habituals del parc son les guineus, les vizcachas i els carpinchos així com una gran quantitat d’aus i peixos.
El parc ofereix caminades, rutes a cavall, activitats aquàtiques de riu, pesca i fins i tot platges. Hi ha un camping amb refugi, un restaurant, una botiga, el Centre Administratiu i un d’Interpretació de la fauna i flora i banys públics amb dutxes i aigua potable.
En situació
Com ja hem comentat, el Parc és un conjunt d’ambients segons les condicions del sòl, tenint així el palmar, el bosc xeròfil, els aiguamolls i la selva. El riu Uruguay crea un microclima humit que afavoreix a la biodiversitat.
Els aiguamolls o “bajos inundables” son les zones baixes del parc caracteritzades per ambients aquàtics on abunden les canyes i els terres enfangades. Els habitants d’aquesta zona son els amfibis, les tortugues i les garses així com una gran quantitat d’insectes.
Les rutes
La zona que ens semblarà més familiar del parc és el bosc xeròfil, que va paral·lel al riu. Els arbres son de fulles petites per acostumar-se a l’ambient sec i conviuen amb els arbustos i l’herba, fent d’aquesta manera tres zones verticals diferenciades dins del propi bosc.
Si passegem per aquí hem de buscar amb atenció els llangardaixos overs i si fem la ruta de nit potser vegem o sentim alguna viscatxa, que és com una xinxilla però una mica més gran. A prop de la zona del Centre Administratiu també podrem veure les cotorres i amb sort algun que altre carpincho que és el rosegador més gran del món.
Des del mirador de la Glorieta podrem passejar per la selva formada pel conjunt d’arbres les copes dels quals es toquen entre elles creant una galeria que actua com a nevera natural. Aqueta zona es troba al marge del riu i dels diferents rierols i gracies a la temperatura i la humitat constant creix una densa vegetació propicia per animals com la guineu.
Es poden diferenciar perfectament els estrats que conformen el paisatge identificant l’estrat superior compost pels arbres major, l’estrat inferior amb els arbres de menor altura, l’estrat arbustiu, l’hummus i el fang.
Des d’aquest mirador veurem el palmar-pastizal que cobreix el 60% de la superfície de l’àrea protegida. El terra d’aquesta zona és arenós, humit i àcid cobert del “pastizal”, l’hàbitat perfecte per a la palmera yatay acostumada a viure en grups d’edats homogènies.
Evidentment, recomanem gorra, protector solar, antimosquits i aigua.
Com anar al Palmar pel teu compte
Com arribar si no tens cotxe: un autobús fins a Ubajay i d’allí un remis que et porti al Centre Administratiu per $140 0 fins a la Portalada per $40. Ubajay està a 6km de la Portalada i el Centre Administratiu a 12km d’aquesta, per un camí de terra.
L’altra opció és baixar a la Portalada i demanar a algú si us porta fins a l’interior del parc. La veritat és que la gent no acostuma a tenir cap inconvenient a portar-te dins dels límits del parc.
Hauries de Saber
Parque Nacional El Palmar_Km 198 Ruta Nac.14 Obert tots els dies. Entrada al parc $25 per turistes residents al país, $50 per estrangers i $15 per universitaris.
Què et sembla visitar aquesta província que pràcticament no surt a les guies? Quines altres destinacions de Entre Ríos ens recomanes?
