De fet aquest post és una barreja entre les botigues i la venta que no t’esperes, que no té perquè ser el mateix.

El kiosko on no venen diaris

La primera botiga que no t’esperes és que al kiosk no hi venguin diaris sino que sigui una espècie d’estanc i de botiga de gominoles però tampoc essent exactament això.

Ho intento descriure perquè sigui una mica més fàcil d’entendre i us poso una foto perquè em sembla que amb les paraules és complicarà massa.

El kiosk acostuma a ser una gòndola on pots comprar xocolata, barretes de cereal, galetes, alfajores, golosines amb bosses, xiclets, caramels, begudes etc. tot a la vista perquè puguis comprar una cosa soleta i així “berenar”, per exemple. També et venen tabac, et carreguen el celular o la SUBE, venen segells, paquets de mocadors,  etc.

La carnisseria sense embotits

Tampoc t’esperes que a la carnisseria venguin carn, de vaca evidentment, perquè potser tampoc t’esperes que algú et pregunti “qué querés carne o pollo?”. Així que entenem com a carne, la carn de vaca.

Total que a la carnisseria només venen carn i si vols embotits has d’anar a la fiambreria i si vols pollastre, doncs a la polleria. És cert que algunes carnisseries pots trobar pollastre i fins i tot costella de porc però és només una tercera part de tota la seva exposició.

Si vols alguna altra carn, ja has d’anar a botigues especials. Conill i ànec són difícils de trobar, el porc és fàcil trobar la chuleta, que seria el nostre llom amb os. Provablement a la mateixa botiga que et vengui el conill també puguis comprar vizchacha, carpincho, yacaré i altres carns autòctones.

La roba bruta No es renta a casa

Una altra botiga, si més no curiosa i més per la gran quantitat que n’hi ha, son les “bugaderies”. Però no les bugaderies on portes l’abric, el vestit de novia o el pelutx, si no els “lavarap”. És a dir, els portes una bossa amb la teva roba diaria bruta i l’on demà la vas a buscar neta.

A més a més, el 99,9% d’aquestes botigues les porten xinesos i el motiu d’aquetes botigues és que a moltes llars no hi ha rentadores. Una part és positiva, t’oblides de posar rentadores i d’estendre la roba però la part negativa és que la roba no es cuida gaire i que misteriosament els mitjons mai els tornes a tenir en parells complets.

Les verduleries

Les verduleries també són molt curioses, per norma general tenen a fora una exposció de la fruita en caixes, gairebé verticals. La veritat és que fa molt goig però quan te la mires d’aprop, la cosa ja no és tan bonica.

Has d’intentar trobar la verduleria que t’ho puguis servir tu mateix, que no és fàcil però cada vegada n’hi ha més.

Venda ambulant

Pel que fa a la venta que no t’esperes podríem posar l’exemple de Once, és a dir una zona on hi ha tant negocis com venda ambulant, un davant de l’altre i no passa absolutament res, és una barreja entre “mercadillo del dissabte” i “Carrer Major”.

O tampoc t’esperes que de tant en quant, de fet, més sovint del que us pugueu imaginar, algú estigui venent fruita ambulant. Tenen dos o tres caixetes de productes diferents, una bàscula portàtil i et venen la fruita al mig del carrer.

De la mateixa manera, la venda ambulant s’estén a tot tipus de productes, samarretes, bolsos, mitges i mitjos, adaptadors de la llum, fundes per la SUBE, pilotes, joguets, draps de cuina, encenedors, etc. I també pots trobar aquest tipus de venda a tot arreu, a tots els barris i tant en forma de paradeta com directament als semàfors, al metro o als autobusos.

De fet, de camí de la feina a casa, sense gairebé ni desviar-te pots arribar a casa amb un CD dels millors temes dels 80, una pilota, una cinta mètrica, uns kets, unes plantilles pels kets nous que t’has comprat que evidentment no son de gaire bona qualitat i has de reforçar, un adaptador per poder endollar el teu ordinador europeu, la fruita pel postre i si passessis per Once, podries comprar fins i tot el sopar, ja que hi ha tot un sector de menjar tipo bolivià ambulant. Així que potser si que les distancies son llargues, però ben aprofitades economitzes el temps ;P.

Els supermercats

A l’Argentina hi ha tres tipus de botigues on anar a comprar “de tot”. La primera és el típic supermercat, semblant als nostres, però la majoria sense peixateria.

Els gran supermercats són cadenes com Cotto, Jumbo, entre altres. També hi ha el Carrefour i el Dia però aquests són més petits. Els Dia són semblants als nostres però encara tenen un nivell més baix i el Carrefour són petitets, generalment només dos passadissos “Carrefour Express”.

Lo bo d’aquests llocs és que estan oberts de dilluns a diumenge i que, generalment, els caps de setmana si pagues amb targeta de dèbit o crèdit tens descomptes d’allò més interessants. Per exemple, el dia del pare, hi ha certs alcohols que estan al 70%. Per cert, no ve al cuento però has de saber que si hi ha eleccions, des del dissabte per la tarda ja no vendran alcohol.

Un super més petit, més de “em falta una cosa i la vaig a comprar ràpid” són els xinos. Serien com els nostres “Paquis” però a Buenos Aires, com que els porten xinos, doncs se’n diuen així “Bajá al chino”. Tothom té un “chino” a prop de casa.

Els supermecats xinesos tenen dos llegendes: una és que l’alcohol sempre es més barat perquè el compren en massa i l’altra és que a les nits apaguen les neveres. En fi…

Una cosa curiosa dels xinos és que al mateix local hi ha, generalment a l’entrada, la verduleria però la porten bolivians i al fons, la carnisseria que la porten argentins.

Ah i també és molt curiós però això ja és més de la cultura xinesa és que a la caixa, que normalment hi ha les noies de la familia, sempre, sempre estan mirant alguna telenovela xinesa pel mòbil i amb proutes feines tenen temps de mirar-te.

Per acabat, hi ha els “almacencitos” però això és més típic de província. Els almacencitos és com si tu haguessis reconvertit el magatzem de casa teva en un mini-mini supermercat on bàsicament vens productes no frescos.

Curiositats de productes

La llet i els iogurts líquids es venen en sachets que són bosses de plàstic, enlloc de tretabrics. Això és super incòmode perquè un cop l’has obert…que fas? Doncs t’has de comprar un porta-sachet o un tupper directament que posar la bosseta a dins i que no caigui el producte.

Per buscar un símil, seria com el nostres paquest de sal. Per cert, el sucre, també ve en aquest format.

Els iogurts de postre els pots comprar individualment, per exemple. Això sí que és còmode perquè si és un gust que no has tasta mai, només te’n cal comprar un o si t’agraden diversos sabors, no cal que te’ls mengis de 4 en 4, els pots convinar.

Les cerveses de litre i algunes Coca-coles de vidre són envasos retornables. Tu portes el buit i el canvies pel ple. Alguns supermercats, si no tens buit, te’l cobren però alguns altres, de petits, ni te’n venen.

També és molt curisós que no hi ha gel de dutxa. Els argentins es dutxen amb una pastilla de sabó. La veritat és que és un gasto al pedo de sabó. Algun gel i alguna esponja trobes, però no és lo habitual.

On comprar cada cosa

Una altra cosa curiosa que et trobes és que en una ciutat tan gran com Capital encara conserven cert encant de gremis. És a dir, si vols comprar llana, has d’anar a Scalabrini Ortiz amb Córdoba, si vols teles has d’anar a la zona jueva de Lavalle, si vols rams de flors a Sarmiento amb Acuña de Figueroa, si vols components  electrònics a Boulogne Sur Mer entre Corrientes i Perón.

Si el que vols és preparar una escapada de camping has d’anar a Paraná entre Córdoba i Corrientes on hi ha tot de botigues de coses de muntanya i camping. Si creues Corrientes, les botigues d’aquella zona són més de pesca i caça.

I si vols coses per la llar hauràs d’anar a Av.Jujuy amb Av. San Juan on hi ha tot un seguit de “Bazares” però si vols mobles passeja per Av.Belgrano. En cas de voler recanvis o accessoris pel cotxe, passeja per Av.Warmes.

Així que tens dos opcions per sortir a comprar, si saps el que vols, busca la zona que més et convé i si no saps el que, surt al carrer i alguna cosa ambulant trobaràs que t’anirà bé.

Deixa un comentari