Quan viatges t’adones de els diferents costums de cada país i com coses que per tu són normals, per un altre criden l’atenció. Moltes vegades, només mirant el tipus de botigues i que s’hi venen, ja et donen pistes.

De fet aquest post és una barreja entre les botigues i la venda que no t’esperes, que no té per què ser el mateix.

El kiosko on no venen diaris

La primera botiga que no t’esperes és que al kiosk no hi venguin diaris sinó que sigui una espècie d’estanc i de botiga de gominoles però tampoc essent exactament això.

Ho intento descriure perquè sigui una mica més fàcil d’entendre i us poso una foto perquè em sembla que amb les paraules es complicarà massa.

kiosko argentina que comprar

El kiosk acostuma a ser una gòndola on pots comprar xocolata, barretes de cereal, galetes, alfajores, golosines amb bosses, xiclets, caramels, begudes etc. tot a la vista perquè puguis comprar una cosa soleta i així “berenar”, per exemple.

També et venen tabac, et carreguen el celular o la SUBE, venen segells, paquets de mocadors,  etc. Realment tot el que necessites per sortir del pas.

La carnisseria sense embotits

Tampoc t’esperes que el taulell de la carnisseria tingui un 80% de carn, un 15% de pollastre i un 5% de porc. Quan diem carn, volem dir de vaca evidentment, perquè potser tampoc t’esperes que algú et pregunti “qué querés carne o pollo?“. Així que entenem com a carne, la carn de vaca.

Total que a la carnisseria pràcticament només venen carn i si vols embotits has d’anar a la fiambreria.

Per Buenos Aires encara queden les polleries, on venen, pollastre i tots els seus derivats: ous, hamburgueses, supremes, etc. També hi venen aquelles boletes de patata congelades o les caretes de patata. Suposo que és l’acompanyament clàssic.

Per cert, els ous no van en oueres, te’ls emboliquen en paper de diari. Quin art que tenen!

on comprar carn de tots tipus a Baires

Si vols alguna altra carn, ja has d’anar a botigues especials. Conill i ànec són difícils de trobar, el porc és fàcil trobar la chuleta, que seria el nostre llom amb os. Provablement a la mateixa botiga que et vengui el conill també puguis comprar vizchacha, carpincho, yacaré i altres carns autòctones.

La roba bruta No es renta a casa

Una altra botiga, si més no curiosa i més per la gran quantitat que n’hi ha, són les “bugaderies”. Però no les bugaderies on portes l’abric, el vestit de núvia o el peluix, sinó els “lavarap”. És a dir, els portes una bossa amb la teva roba diària bruta i l’on demà la vas a buscar neta.

A més a més, el 99,9% d’aquestes botigues les porten xinesos i el motiu d’aquestes botigues és que a moltes llars no hi ha rentadores. Una part és positiva, t’oblides de posar rentadores i d’estendre la roba, però la part negativa és que la roba no es cuida gaire i que misteriosament els mitjons mai els tornes a tenir en parells complets.

Les verduleries

Les verduleries també són molt curioses, per norma general tenen a fora una exposició de la fruita en caixes, gairebé verticals. La veritat és que fa molt goig, però quan te la mires de prop, la cosa ja no és tan bonica.

on comprar a Buenos Aires

Has d’intentar trobar la verduleria que t’ho puguis servir tu mateix, que no és fàcil però cada vegada n’hi ha més. Si no, sempre t’apereixerà una peça de fruita en mal estat. Atenció amb els noms de les fruites i verdures que és ben diferent del nostre, eh?

Les paraules que has de saber per menjar en un altre idioma.

El julivert a l’Argentina es paga. Cosa que sembla el més normal del món, però és clar, quan estàs acostumat que te’l regalin, almenys a Lleida, doncs sobta. Per cert, per què te’l regalen a la peixateria?

Si vols ous, a part de la polleria i a la carnisseria, també en venen a la verduleria.

A la verduleria també hi trobaràs el carbó per fer els asados, i si els ho demanes, segurament tindran alguna caixa de fusta trencada per començar a fer el foc.

Les peixateries, on són?

Podríem dir, exagerant una mica, que només hi ha una peixateria per barri. Exagerem, però és que n’hi ha molt poques.

Les peixateries tenen tres seccions. La zona del peix fresc, la zona dels congeladors i la zona del menjar ja preparat. Us imagineu quina triomfa més a l’Argentina? La del menjar ja cuit. Els argentins no són gaire amants del peix, almenys els porteños. És cert que quan et mous a zones, sobretot de riu, n’acostumen a menjar més.

El que passa és que el peix més comú és el filet de lluç arrebossat, molt arrebossat, tant arrebossat, que moltes vegades el peix ha quedat sec.

Hauries de Saber:

Si vols comprar marisc, et recomanem anar al barri xinès de Belgrano.

A mi m’ha passat moltes vegades, estant a la peixateria comprant peix, que el client que va darrere meu aprofita, quan netegen el peix, per preguntar-me “¿Cómo lo hacés?”. Doncs al forn, fill meu, ben senzill. Ells acostumen a comprar filet de lluç o salmó.

Venda ambulant

Pel que fa a la venda que no t’esperes podríem posar l’exemple de Once, és a dir una zona on hi ha tant negocis com venda ambulant, un davant de l’altre i no passa absolutament res, és una barreja entre “mercadillo del dissabte” i “Carrer Major”. Rectificació, el govern de Macri va fer “una neteja”…

O tampoc t’esperes que de tant en tant, de fet, més sovint del que us pugueu imaginar, algú estigui venent fruita ambulant al mig del carrer. Tenen dues o tres caixetes de productes diferents, una bàscula portàtil i et venen la fruita al mig del carrer.

parades de chori

De la mateixa manera, la venda ambulant s’estén a tota mena de productes: samarretes, bosses de mà, mitges i mitjos, adaptadors de la llum, fundes per la SUBE, pilotes, joguets, draps de cuina, encenedors, etc.

I també pots trobar aquest tipus de venda a tot arreu, a tots els barris i tant en forma de paradeta com directament als semàfors, al metro o als autobusos.

De fet, de camí de la feina a casa, sense gairebé ni desviar-te pots arribar a casa amb un CD dels millors temes dels 80, una pilota, una cinta mètrica, uns kets, unes plantilles pels kets nous que t’has comprat que evidentment no són de gaire bona qualitat i has de reforçar, un adaptador per poder endollar el teu ordinador europeu, la fruita pel postres. Si passessis per Once, podries comprar fins i tot el sopar, ja que hi ha tot un sector de menjar tipus bolivià ambulant. Així que potser sí que les distancies són llargues, però ben aprofitades economitzes el temps ;P.

Els supermercats

A l’Argentina hi ha tres tipus de botigues on anar a comprar “de tot”. La primera és el típic supermercat, semblant als nostres, però la majoria sense peixateria.

Els gran supermercats són cadenes com Cotto, Jumbo, entre altres. També hi ha el Carrefour i el Dia però aquests són més petits. Els Dia són semblants als nostres però encara tenen un nivell més baix i el Carrefour són petitets, generalment només dos passadissos “Carrefour Express”.

Hauries de Saber:

Els supermercats estan oberts els diumenges.

Lo bo d’aquests llocs és que estan oberts de dilluns a diumenge i que, generalment, els caps de setmana si pagues amb targeta de dèbit o crèdit tens descomptes d’allò més interessants. Per exemple, el dia del pare, hi ha certs alcohols que estan al 70%. Per cert, no ve a conte, però has de saber que si hi ha eleccions, des del dissabte a la tarda ja no vendran alcohol.

Un super més petit, més de “em falta una cosa i la vaig a comprar ràpid” són els xinesos. Serien com els nostres “Paquis” però a Buenos Aires, com que els porten xinesos, doncs se’n diuen així “Bajá al chino”. Tothom té un “chino” a prop de casa.

Els supermercats xinesos tenen dues llegendes: una és que l’alcohol sempre és més barat perquè el compren en massa i l’altra és que a les nits apaguen les neveres. En fi…

Una cosa curiosa dels xinesos és que al mateix local hi ha, generalment a l’entrada, la verduleria, però la porten bolivians i al fons, la carnisseria que la porten argentins.

Ah i també és molt curiós, però això ja és més de la cultura xinesa és que a la caixa, que normalment hi ha les noies de la família, sempre, sempre estan mirant alguna telenovel·la xinesa pel mòbil i amb prou feines tenen temps de mirar-te.

Per acabat, hi ha els “almacencitos” però això és més típic de província. Els almacencitos és com si tu haguessis reconvertit el magatzem de casa teva en un mini-mini supermercat on bàsicament vens productes no frescos.

Això passa molts als pobles petits. El propietari del “almacén” va a la ciutat o poble més gran a comprar a l’engròs i després ho ven a la gent del poblet. Aquests llocs serveixen “pels despistats”, ja que el preu és força car. Lo bo és que, com que està a casa, està obert 24 hores 365 dies a l’any. Senzillament, si el veus tancat, truca al timbre i si hi ha algú de la casa, solucionat.

Curiositats de productes

La llet i els iogurts líquids es venen en sachets que són bosses de plàstic, en lloc de tretabrics. Això és superincòmode perquè un cop l’has obert…què fas? Doncs t’has de comprar un porta-sachet o un tupper directament que posar la bosseta a dins i que no caigui el producte.

Per buscar un símil, seria com els nostres paquets de sal. Per cert, el sucre, també ve en aquest format.

Els iogurts de postres els pots comprar individualment, per exemple. Això sí que és còmode perquè si és un gust que no has tastat mai, només te’n cal comprar un o si t’agraden diversos sabors, no cal que te’ls mengis de 4 en 4, els pots combinar.

Les cerveses de litre i algunes Coca-coles de vidre són envasos retornables. Tu portes el buit i el canvies pel ple. Alguns supermercats, si no tens buit, te’l cobren, però alguns altres, de petits, ni te’n venen.

Per cert, hem dit cerveses de litre. Aquí és més fàcil trobar botelles d’un litre que llaunes o mitjanes. De fet, el concepte llauna no l’utilitzen gaire, ni pels refrescos ni per les cerveses. I ara que hi penso, per gairebé res. Les coses venen en tetrabrick o en sachet, generalment. Poques llaunes i pocs pots de vidre.

També és molt curiós que no hi ha gel de dutxa. Els argentins es dutxen amb una pastilla de sabó. La veritat és que és un gasto al pedo de sabó. Algun gel i alguna esponja trobes, però no és lo habitual.

On comprar cada cosa

Una altra cosa curiosa que et trobes és que en una ciutat tant gran com Capital encara conserven cert encant de gremis. És a dir, si vols comprar llana, has d’anar a Scalabrini Ortiz amb Córdoba, si vols teles has d’anar a la zona jueva de Lavalle, si vols rams de flors a Sarmiento amb Acuña de Figueroa, si vols components electrònics a Boulogne Sur Mer entre Corrientes i Perón.

Si el que vols és preparar una escapada de càmping has d’anar a Paraná entre Córdoba i Corrientes on hi ha tot de botigues de coses de muntanya i càmping. Si creues Corrientes, les botigues d’aquella zona són més de pesca i caça.

I si vols coses per la llar has d’anar a Av.Jujuy amb Av. San Juan on hi ha tot un seguit de “Bazares” però si vols mobles passeja per Av.Belgrano. En cas de voler recanvis o accessoris pel cotxe, visita la zona de Av.Warmes.

Un lloc que em va cridar moltíssim l’atenció és al barri de Boedo, precisament a l’avinguda Boedo, allí hi ha una dues o tres quadres plenes de botigues que venen, només, soles per fer sabates! No havia vist mai una botiga que vengui soles de sabates, doncs imagina la meva sorpresa quan van ser múltiples botigues en línia.

Evidentment que trobes de tot tipus de botigues al teu barri, però generalment, en aquestes zones de gremis els preus són més ajustats.

Després també hi ha els carrers comercials, però segons el barri les botigues tenen una qualitat o una altra, per exemple Avellaneda és roba de poca qualitat, igual que Once. Però si passeges per Santa Fe, llavors tens tot de botigues cares, la zona Alta de Lleida.

Què t’ha sembla la venda i la compra de productes a Buenos Aires? En quin altre país has vist diferencies entre les botigues?

Deixa un comentari