Lima és la capital del Perú però no per això és la ciutat més bonica del país. Jo em segueixo quedant amb Cusco, no té color.
És més, dic en veu alta, que a Lima no hi cal anar, a no ser que et surto el bus cap a Baires o l’avió o el que sigui.
Potser em va quedar aquest regust perquè ja era el final del viatge, anàvem curts de soles i per tant no vam entrar a cap museu o monument i encara no havíem descobert com tornar a casa, el moment més traumàtic d’aquest viatge.
En Situació
Tot i així, el 1988 la UNESCO va declarar el centre històric de Lima, Patrimoni de la Humanitat pels 608 monuments històrics que s’hi conserven de l’època colonial. La UNESCO ha declarat fins a 10 llocs de Perú com a Patrimoni de la Humanitat, entre ells Cusco, Arequipa i el Machu Picchu.
Què visitar a Lima
Mirant les fotos, des de la distancia, potser si que és bonic. La Plaza de Armas congrega el Palacio Arzobispal amb la Catedral i el Palacio del Gobierno. A la cantonada de Jr.Carabaya amb Jr.Junín hi ha la Casa del Oidor i seguit pel carrer Jr.Carabaya hi ha la Casa de la Literatura Peruana.
L’altre racó bonic del centre de Lima és pel voltants del Jr.Callao i Jr. Conde de Superunda amb esglésies i museus.
Lima és una ciutat gegant que trenca totalment la percepció que teniem de Perú, és com arribar a un altre món. Semblant a la sensació que ens va donar La Paz, a Bolívia.
Ens va faltar una mica de temps per poder descobrir els voltants de Lima, Temple de Pachacamac i la gent també recomana arribar-se a Miraflores. Però a canvi vam triomfar una mica perquè encara hi havia restes de la última etapa del Dakar 2012 i a sobre vam coincidir a una festa nacional de la cultura peruana.
Rellegint el post, em sembla que Lima la tornaré a fer quan vagi a Perú, per intentar canviar la sensació que en tinc.
