• Post category:Perú
  • Post last modified:octubre 18, 2020

Per fi, arribem al Machu Picchu! El vam situar a la meitat del nostre viatge, primer per poder aprendre sobre els inques abans d’anar-hi i segon perquè la resta de llocs arqueològics no ens semblessin petits desprès del Machu Picchu.

En situació

En diuen la Ciutat Sagrada i té la sort que els espanyols no la van descobrir, per lo tant encara es pot contemplar, més o menys, com era en els temps dels inques. La Ciutadella la va descobrir Hiram Bingham el 1911 i se la va trobar amb tots els seus elements, com si hagués estat abandonada a corre cuita i només s’haguessin emportat lo imprescindible.

Actualment, res de tot això es pot observar ja que com que el govern de Perú li va denegat ajuts per la investigació, es va endur tots els tresors cap a la Universitat de Yale. Tot i així, el 1983, la UNESCO va declarar al Machu Picchu, que en quechua Machu significa vell, i Picchu, cim) Patrimoni de la Humanitat.

El Machu Picchu

En realitat, el Machu Picchu era una “universitat” on aprenien les tècniques tèxtils, agrícoles, a fer ceràmica, estudiaven els temes relacionats amb l’astronomia i entre altres coses també actuava com un santuari amb el Temple del Sol. Tenia un palau per l’inca, però un palau de veritat, eh? que tenia bany a dins de l’habitació!

El Machu Picchu és un bon lloc per apreciar les diferencies arquitectòniques segons la importància de la “sala”, per exemple, el Temple del Sol i el Palau de l’inca és d’arquitectura imperial. Les finestres, les de ventilar i les cegues, com a estants. L’importància de l’aigua, amb 16 fonts i els canals exactes on sempre hi cau la mateixa quantitat d’aigua. També es pot contemplar i entendre el sentit de les terrasses de conreu, orientades a l’est i a l’oest, cap a la sortida i posta del sol.

L’altra alternativa és el Wayna Picchu o Huayna Picchu, una muntanya des d’on es pot veure el Machu Picchu des d’una altra perspectiva. També es pot recórrer i anar fins a la Gran Caverna, ruta que no recomanem per a res, però entenem que ja que hi vas, la busques; però avisats esteu…

Nosaltres vam pujar, al Machu Picchu, caminant, 2h en total i sortint a les 5am de “casa”, alguns dirien que va ser per poder dir allò de “és millor pujar caminant i poder apreciar l’esplendor i la magnificència del lloc” però no ens enganyem, va ser per no pagar els 17U$D que valia l’autobús.

Com anar al Machu Picchu

Com més t’apropes al Machu Picchu més alts són els preus i més turista et sents. Que jo sapigui hi ha 6 opcions per arribar a la Ciutat Sagrada dels inques.

  • A nosaltres ens van recomanar que abans d’anar-hi compréssim les entrades a Cusco, al Ministerio de Cultura, ja que si es vol fer el HuaynaPicchu el cupo de persones està limitat i a més ens van dir que a la Ciudadela es poden quedar sense sistema a causa de les pluges. Es necessari presentar el passaport i aneu-hi a primera hora (7a.m.), preneu aquesta precaució.

Les Tres opcions no motixelleres

Una és per helicòpter però la veritat és que si algú vol la informació ja no estaria mirant aquest blog.

També s’hi pot anar amb el cotxe però llavors ja és més senzill, mapa de carreteres (ai, perdó GPS o Montse) i endavant!. La ruta més aventurera és el camí de l’inca, un trekking de 4 dies seguint el camí de l’inca. Diuen que el paisatge és impressionant, que val la pena les 6-8h de caminada diària i que entrar al Machu Picchu per la “porta” del camino del inca no té preu.

Malauradament sí que té preu i només es pot fer per agències de viatge ja que d’aquesta manera regulen el nombre de passatgers i preserven l’entorn (o això diuen, ja que els preus s’han disparat a 200U$D). Si aquesta és la ruta escollida recomanen reservar-la amb temps, fins i tot 3 mesos abans. A la pàgina del Ministerio de Cultura, a la secció de Consultes  hi ha les agencies oficials per fer aquest trekking. No us deixeu enredar amb ofertes, només poden accedir les agències oficials.

El tren a Machu Picchu és una de les opcions més còmodes per arribar a la ciutat sagrada. L’empresa Perurail té el monopoli d’aquest servei oferint sortides des de Cusco, Ollaytantambo (Valle Sagrado) o Urubamba.

Els preus del tren econòmic i el temps, a març del 2012, són entre 60-70U$D i 4h des de Cusco, entre 30-60 U$D i de unes 3h des de Ollanta i des de Urubamba són 60 U$D i 1h 30 minuts però només hi ha un horari a les 6:50a.m.

La mateixa empresa ofereix diferents tipus de trens, el Expedition que és l’opció més econòmica; el Vistadome 203 o Vistadome 31 que són l’opció intermèdia i el Hiram Bingham que és el tren de luxe i el viatge val U$D 300 ja que inclou un aperitiu de benvinguda, el dinar amb vi, música, les entrades, el transport i un guia al Machu Picchu, el té de la tarda i un sopar gourmet a la tornada.

L’opció Fuetera

Caminar des de Ollanta és una de les opcions més econòmiques. Vas caminant seguint les vies del tren des del kilòmetre 82 fins al 112. Són com unes 9h, la ruta no es complicada ni perillosa. Hi ha camins pel costat de les vies, el tren va pitant i de tota manera el sents venir de lluny.

L’únic problema, almenys al gener del 2012, és que hi havia el rumor que a mig camí hi havia policies que et feien desfer el camí i tornar a Ollanta. Nosaltres ens vam trobar un noi que ho havia fet i va dir que no va trobar-se cap “control”. Rumors…mai saps si estan creats per les agències o si “si el rio suena agua lleva”.

La ruta per Santa Teresa i la hidro és la ruta l’alternativa, tot i que cada vegada és menys alternativa i ja comença a estar tot molt monopolitzat, encara que almenys està monopolitzat per gent del país i no per capitals estrangers.

Aquesta és la ruta que nosaltres vam fer, així que les dades són més completes i comprovades. El problema d’aquesta ruta és que, en temporada de pluges, et pots trobar alguna carretera tallada per una esllavissada de fang de la muntanya i llavors toca caminar una mica més.

La idea és anar de Cusco a Ollanta i d’allí a Santa Maria. De Cusco a Ollanta val s./1o. Nosaltres vam arribar-hi per la tarda, vam visitar el poble i l’on demà al matí encara vam tenir temps de veure les ruïnes. A les 9a.m. ens van dir que passava el bus per s./15  i que tardava 3h però com que ve del poble anterior podia ser que ja no hi haguessin seients lliures. Així que una dona de la plaça va parlar amb un camioner i aquest per s./10 ens va portar fins a Santa Maria.

El viatge és anar pujant fins als 2750m.s.n.m en un port de muntanya que ja voldria fer Contador. Jo, la veritat, és que recordo poca cosa del mareig que portava. Una vegada arribes a Santa Maria ja t’espera una senyora que té una flota de furgonetes i que et porten fins a Santa Teresa per s./10 o la hidro en funció del que la majoria de la gent vulgui. Si et deixa a Santa Teresa hi ha llocs per dormir i menjar força econòmics i si vas a la hidro també hi ha un lloc per dormir i diverses parades per menjar, però ja no sé els preus. Si et quedes a Santa Teresa, l’on demà et toca matinar i anar a la plaça principal per agafar la furgoneta que porta els treballadors a la hidro per s./4.

Una vegada a la hidro tens dues opcions, el tren que val U$D18 o caminar uns 10km. Realment recomano caminar per les vies del tren, el camí és totalment pla i es fa amb 2h portant motxilla pesada. El paisatge és espectacular perquè estàs envoltat de selva i si passa el tren et poses a la vora que no hi ha perill, ja hi ha un camí marcat.

Et trobes 4 càmpings per passar la nit, un a la hidro, l’altre a l’hora de caminada, l’altre l’hora i mitja i l’últim per s./15 la tenda de campanya a l’inici del camí que puja cap al Machu Picchu.

Per tornar fent aquesta ruta el sistema és el mateix, caminar fins a la Hidro allí et trobaràs algun cotxe que quan estigui ple et portarà a Santa Teresa o Santa María (depèn del que pactis i del preu, fins a Santa Maria s./15) i a Santa Maria, la mateixa dona ja ho té organitzat per portar-te fins a Cusco per s./25.

Totes aquestes indicacions no són ben bé per anar al Machu Picchu, són per arribar a Aguas Calientes, el poble del Machu. Per pujar de Aguas Calientes al Machu Picchu tornes a tenir l’opció de pago o l’opció de motxillers. La primera és un bus que per U$D17 et puja fins a l’entrada de la Ciutadela. La segona són 2h de pujar escales que et fan apreciar una mica més l’esforç dels inques.

Recomanacions: portar aigua, fruita i coses per menjar.

A l’entrada del Machu Picchu hi ha un restaurant, us podeu imaginar els preus. També hi ha banys i màquines expenedores de begudes, us podeu imaginar els preus. Al camí que porta a les escales s’hi posa una dona que també ven refrescs.

Aguas Calientes

El poble del Machu Picchu és Aguas Calientes ja que és poble més proper a la Ciutadella però d’aquí a poc temps Santa Teresa es guanyarà un lloc als mapes turístics com a opció per anar a la Ciutat Sagrada.

La nostra ruta cap al Machu Picchu va suposar dos dies. El primer dia va ser de Ollanta a Santa Teresa i el segons de Santa Teresa a Aguas Calientes. La veritat és que es pot fer tot en un dia però com que nosaltres hi vam anar en temporada de pluges (gener) i a Cusco ningú t’informa si la carretera estarà tallada per esllavissades de terra (m’imagino que perquè no els agrada gaire que facis la ruta no convencional) vam agafar l’entrada al Machu Picchu amb un dia de seguretat, per si a cas. Resulta que no ens hagués fet falta i llavors ens va sobrar un dia que enlloc de passar-lo a Aguas Calientes, un poble molt turístic, vam decidir fer descans a Santa Teresa.

La veritat és que turísticament parlant no hi ha gran cosa a fer tret d’anar a les agües termals per s./5. No sé com estaven perquè no hi vam anar però si que sé que son unes de les més econòmiques que van sentir. Nosaltres vam dedicar el dia a descansar i a relacionar-nos amb la gent.

Aguas Calientes és un dels pobles més pocs atractius que he vist mai. Ple i preparat 100% per al guiri. Els preus son cars però sempre es pot trobar una alternativa. Nosaltres en vam trobar dues, dormir al càmping per s./15 la tenda, sense aigua calenta o en una casa al Carrer Imperio de los Incas, que la dona havia habilitat la part de dalt per turisme i oferia una habitació doble per s./30 amb bany a fora i amb aigua calenta.

Lo bo, que érem els únics inquilins, per tant era tota la planta per nosaltres. Davant de la casa hi ha les vies del tren i per darrera hi passa el riu Vilcanota, teníem un paisatge espectacular per la finestra però una sorollada que dormíem de lo cansats que estàvem.

Què fer a Aguas Calientes? doncs per s./15 pots anar a les termes, on t’hi trobaràs el 95% dels turistes, així que m’imagino que no hi ha gaire intimitat. Al carrer principal, l’avenida Pachacutec pots fer un 4×1 en cerveses per s./20 i posar al dia la lectura pel Machu Picchu o la llibreta de ruta. I si vols menjar, els nostres amics els mercats on per s./7 pots triar diversos plats i del més complert.

La veritat és que poca cosa més. La plaça de la Municipalitat amb el Mercat i l’Església, i-Perú i el Instituto Nacional de Cultura. El Museo de Sitio Manuel Chávez Ballón per s./20 o el jardí botànic del Instituto Nacional de Cultura del Cusco,  he de confessar que nosaltres no vam visitar res.

Deixa un comentari