A Fuet i Mate hem parlat molt sobre la Revolución de Mayo i el periode en que va iniciar-se l’Argentina, avu toca moure’ns 100 anys però sense sortir de la temàtica, el punt de partida cap a la Independència d’Espanya.
Si us interessa el tema del Centenario us deixem aquest link extern “Buenos Aires en el Centenario: edificiación de la nación y la nación edificada”, molt intressant.
En situació
Argentina arribava al 1910 amb l’embranzida iniciada a la decada dels 30 i reforçada a la del 1880, de canviar de la mentalitat colonial a l’europea. Diríem que tot el país, però mentiriem ja que Argentina és un país molt centralitzat, tota la ciutat de Buenos Aires va començar a modificar-se, obrint avingudes noves, parcs i places, construïnt edificis, etc. Tal com vam presentar a Història de Buenos Aires a través del seus edificis, es pot veure aquests canvis arquitectònics dels quals parlem.
Per la part social, el 1910 no va arribar en moments de pau i glòria, ja que el país estava sotmés, com era habitual, en trifulgues polítiques però a més a més, tots aquells immigrant que havien convidat a l’Argentina per tal de fer crèixer el país, no van arribar només amb ganes de treballar, sino, que ho van fer amb idiees obreres, sindicals i anarquistes. Algún dia haurem de fer una entrada explicant el context social del Centenario, que ens ajudarà encara més, a entendre l’Argentina d’avui.
Per aquells temps Argentina vivia dues realitats ben diferents, per un costat la riquesa del model agroexportador i per l’altre la pobresa dels immigrants i obrers que es reflectia en les nombres vagues.
La festa havia de servir per donar al món una sensació de progrés, riquesa i prosperitat, tot i que l’Estat havia decretat la Llei de setge, a causa de les revoltes populars, moltes incitades per idees anarquistes.
Els festejos del Centenenario
Com hem comentat, Buenos Aires estava de renovació i es volia desfer del seu passat colonial per convertir-se en una ciutat d’esplendor. Per celebrar-ho van realitzar una festa amb tots els luxes del moment, fins i tot hi va anar la Infanta Isabel en representació de la monarquia espanyola.
Argentina mostrava la nova avinguda de Mayo i l’edifici de la Immobiliaria, presentava el Teatro Colón, Charles Thays reformava el parc Tres de Febrero i inaugurava el Parque Centenario, s’acabava l’edifici del Congreso de la Nación i el Palacio de Tribunales.
En fi, que l’únic que faltava eren monuments per acabar d’embellir la “Paris de Sudamèrica”. I això ho van solucionar per dues vies diferents, per un costat, per la part nacional on el govern va encarregar a diferents escultors fer una escultura als homes que havien participat en els actes de la Revolución i que havien format part del govern de la Primera Junta. Per l’altre costat, moltes de les comunitats que havien sigut rebudes a Argentina buscant una segona oportunitat, li van regalar un monument.
Avui farem un resum d’aquests monuments regalats, ja que dels homes en vam parlar lleugerament a Ruta dels Governants i Presidents.
Innauguració sense monument
Un dels monuments més famosos de la ciutat és el de “los españoles” però que en realitat s’anomena La Carta Magna y las Cuatro Regiones Argentinas. La història d’aquest monument gairebé necessita una entrada a part.
El monument, que fa de rotonda a Sarmiento i Libertador, als Bosques de Palermo, a Palermo, fou obra de l’escultor català Agustí Querol, el qual també va fer el bust de Charles Thays que trobem avui al Jardín Botánico. Tot i haver de celebrar el centenari, la torre de 24,5 metres d’altura no es va inaugurar fins al 1927.
Hauries de Saber:
Que el vaixell que portava les peces naufragués.
I aquesta no és la única desgràcia que envolta al monument
Durant les celebracions del Centenario la Infanta Isabel de Borbón, va posar la pedra inaugural però, com ja hem comentat, l’obra no es va acabar fins a 17 anys després. Resulta que el vaixell que portava les peces de marbre de Carrara, procedent de Barcelona, el 1917 es va enfonsar.
Però és que abans hi va haver un vaga a les pedreres de Carrara que va endarrerir més les obres i per si fos poc, el 1914, es va trencar el braç de la figura durant una tormenta. Tot i que aquí no van acabar les desgracies perquè l’arquitecte Querol va morir el 1909 quan només havia fet els esborranys, l’obra la va continuar Cipriano Folgueras però finalment la va acabar Antonio Molinari.
Hauries de Saber:
El 1991 un vaixell brasilé va trobar una de les peces que havien naufragat.
La burocràcia fa que encara estigui al Brazil, esperant esser retornada.
El regal va ser finançat pels espanyols que vivien a Argentina i representa la República envoltada de les al·legories del Treball, Els Andes, el Río de la Plata, La Pampa i el Chaco, que representen les quatre regions d’Argentina.
Digue-me dolenta però em sembla molt curiós que la monarquia innauguri amb tota la parafarnàlia un moment a la República…
On para Colon?
Un altre monument que va rebre la ciutat i que també té una història mogudeta és la de la comunitat d’Itàlia i el monument en qüestió és el Cristòfol Colon. El regal va ser, en part, finançat per Antonio Devoto i per immigrants italians i fou obra de Arnaldo Zocchi.
Colón també va trigar a ser inaugurat, el 1910 es va posar la primera pedra però la seva inauguració es va endarrerir fins al 1921. En aquest cas, el monument, que també és de marbre de Carrara, va ser construït a Itàlia i després desmuntat per transportar-lo a Buenos Aires i muntar-lo com un trencaclosques. En total són 623 tones i 26 metres d’alt.
Al cap damunt de la columna hi ha el “descobridor” d’Amèrica que en aquest cas, no senyala enlloc perquè ja ha arribat al lloc i a la base hi ha els grups escultòrics que representen la Ciència, el Geni, l’Oceà i la Civilització.
El monument de Colon havia de ser un museu.
A la seva base hi ha una porta, però mai s’ha habilitat.
La part moguda de la seva història, es remunta al 2013 quan es va decidir moure’l del seu lloc original, la plaça de darrere de la Casa Rosada, a l’avinguda Colón, dissenyada per Charles Thays i es va traslladar a Costanera Norte, gairebé davant de l’aeroparc. Tot envoltat de polèmica…
Per la seva part, Roma com a ciutat va regalar a Buenos Aires una rèplica de la Lloba amb Rómulo i Remo que podem veure al Parque Lezama.
La ubicació menys adequada
La gent, que sóm molt particulars, es va queixar de que moguessin a Colón de darrera de la Casada, amb l’únic argument de que era el lloc on sempre hi havia estat, per posar l’únic monument dedicat a una Revolucionaria (que per cert, ja l’han mogut de lloc). No entenem si les queixes venien de què ho mogués el govern de Cristina Fernández Kirchner, de que Cristina fos una dona o de que es fes un monument a una dona…en fi. El que entenem menys és la ubicació de la Torre Monumental de los Ingleses.
La Torre Monumental o Torre de los Ingleses, regal de la comunitat britànica està ubicada a Retiro, a la Plaza de las Fuerza Aérea Argentina. Primera incongruència. A més a més, es troba davant del monument que rendeix homenatge als caiguts durant la guerra de les Malvines. Segona incongruència.
Perquè? Doncs perquè Argentina i Anglaterra es van enfrontar a una guerra , el 1982, per tenir el control de la sobirania de les Malvines. Aquesta guerra la va inciar Argentina, en un intent per salvar al dictadura militar. Evidentment, Anglaterra va arrassar a l’Argentina, els quals van perdre una gran quanitat de joves, enviats a la mort. Diem que la posició del monument és incongruent perquè ara, aquests joves que “descansen” al Monumento a los Caídos en las Malvinas, veuen cada dia l’hora al Rellotge Anglès.
Curiosament als altres casos, els plànols del monument van ser presentats a Buenos Aires però, com sempre, els materials i el personal tècnic es va portar d’Anglaterra. En aquest cas, la pedra fonamental no es va posar durant les celebracions, a causa de la mort del rei de Gran Bretanya i la torre no es va inaugurar fins al 1916, entre altres motius, per la Guerra Mundial.
Hauries de Saber:
El rellotge és un rèplica, a escala més petita, del del Big Ben.
Avui en dia és la seu del Centro de Informes de Museos de la ciudad.
Com a símbols de Gran Bretanya s’hi pot veure la rosa de la Casa de Tudor dels anglesos, el drac de Gales i el trèvol d’Irlanda. En total són 75,50 metres d’altura repartits en vuit pisos. Aquest monument té una curiositat i és que s’hi poden llegir dues frases en francès “Dieu est mon droit” i “Honni soit qui mal y pense”, l’explicació pot ser que en aquell temps, l’idioma de la reialesa era el francès.
Aquesta és la Plaza Francia
El monument dels francesos també és un dels coneguts de la ciutat, ja que està ubicat en una de les zones que més agraden als porteños. El podem trobar a Recoleta, la zona dels Baixos, concretament a la real Plaza Francia, tota una zona dissenyada, també, per Charles Thays.
El monument s’anomena Francia a la Argentina. L’escultura està formada per un pedestar de 10 metres granit, encapçalat per dues figures de marbre al·legòriques a França i Argentina, guiades per l’àngel de la Gloria. Pels voltants de la columna hi ha escenes importants de la història del país gal i de l’argentí com la presa de la Bastilla i la Declaració de la Independència o la Primera
Junta i el Cruce de los Andes, respectivament. També hi ha figures que representen la Industria, les Arts, l’Agricultura i la Ciència. L’escultura fou obra de Edmond Peynot, inaugurada el 1910. L’artista la va construir a França i després es va traslladar cap a Buenos Aires, on es va muntar.
El monument dels francesos va ser el primer regal estranger amb motiu del Centenari.
La Revolución de Mayo va aprofitar que Espanya estava invadida pels francesos.
El monument amagat
Un dels monuments que passen més desapercebuts és la columna Metereològica donada per l’imperi Austro-Húngar. Avui en dia el podem veure al Jardín Botánico, obra de Charles Thays però la pedra fonamental es va posar a Alsina i Perú el 1910. El 1911 es va inaugurar i posteriorment es va traslladar a Rodriguez Peña i Paraguay per arribar finalment, al lloc actual.
El monument consisteix en una columna de marbre blanc i està coronada per una esfera de bronze que representa la volta estel·lar i al seu interior hi ha una altra esfera que representa la Terra amb els continents.
Alemania, sempre pràctics
Els alemanys també van regalar un monument per celebrar el Centenario. En aquest cas és una font, la Fuente Riqueza Agropecuaria o la Fuente de los Alemanes, que podem trobar a la Plaza Alemania a la zona de Palermo coneguda com Palermo Chico.
L’escultor fou Gustav Adolf Bredow i el material també és marbre de Carrara, complementat amb lava de Roma. Les estàtues principals representen l’Agricultura i la Ramaderia, els dos pilars de l’economia argentina de finals de segle XIX i principis del XX.
El monument més liberal
Possiblement, el monument menys visitat és el de Suïssa i això es deu a la seva ubicació. Potser el fet que estigui en un lloc tan remot de la ciutat es deu a l’agosarat del monument, que encara avui li crida l’atenció a molta gent.
Les figures al·legòriques d’Argentina i Suïssa estan despullades i es fan un petó. L’autor fou Paul Sales Amhlen i també va realitzat l’obra a Europa i després es va ensamblar a Buenos Aires.El monument simbolitza l’amistat de Suïssa i Argentina fent-se un petó, damunt del món. A dalt de tot hi ha Cupido, per tancar la simboligia de l’amistat.
Ens heu de disculpar però no tenim cap fotografia d’aquest magnífic monument perquè aquesta zona queda una mic lluny per anar-hi caminant. És un tema que tenim pendent fa molt temps, de tota manera google us ajudarà!
Els yanquis al seu estil
El Nord-Americans també van regalar un monument a Argentina i com no podia ser menys, van regalar-ne un de ben propi. Ni més ni menys que sobre una base de pedra hi ha la figura de bronze de Jorge Washington. El monument, obra de Charles Keck, es troba al Bosque de Palermo, davant de l’ambaixada dels Estats Units.
Els Siris
La República de Siria també va entregar un monument a la República de l’Argentina. Sobre un pilar hi ha la República i a la seva base, un siri que representa la col·lectivitat siria a l’Argentina.
D’aquest tampoc en tenim fotografies perquè no l’hem vist encara!
La mare de tots els monuments
La Pirámide de Mayo! Aquest l’heu vist tots els que heu anat a Buenos Aires, ja que es troba a la Plaza de Mayo.
Originalment, va ser una piràmide molt més senzilla, en realitat un obelisc d’adob sobre un pedestal quadrangualar obra de Francisco Cañete. El 1857 es va revestir aquell obelisc inicial i es va fer més gran, l’escultor d’aquells canvis va ser l’arquitecte argentí, Prilidiano Pueyrredon, un personatge important en la història arquitectònica de Buenos Aires. Posteriormen l’escultor francès Joseph Dubourdieu va instal·lar-hi la figura al·legòrica de la República o de la Llibertat de 3,6 metres.
Hauries de Saber:
L’escut que apareix no és el d’Argentina, és el de la Confederación de 1856.
La base està forrada de terra portada de “Todos los ambitos del territorio nacional, cubierta con tierra santa”.
El 1887 es va completar al piràmide amb quatre figures de marbre que representaven l’Astronomia, la Navegació, la Geografia i la Indústria. Aquestes figures provenien del Banco de la Provincia de Buenos Aires, després es van treure i es van ubicar davant del convento de San Francisco.
Els canvis a la Piràmide no han acabat aquí, ja que el 2017 s’hi van fer treballs de restauració però els canvis, deixeu que els veieu vosaltres mateixos. L’equip d’arqueoligia de la ciutat va poder treballar-hi, i com sempre, han penjat l’informe. I en el següent link podeu veure una infogràfia molt il·lustrativa.
Per celebrar el Centenario es va dissenyar fer una piràmide encara més gran que tingués a dins, la piràmide de Prilidiano, però això mai va passar. eL que si van fer, va ser moure-la al centre de la Plaza de Mayo.
Uns regals ben orginals
Per acabar amb l’entrada parlarem d’un regals, que no són monuments com a tal, les escales de la Casa Rosada. França i Italia van donar unes escales de marbre per l’interior del a casa del govern argentí i Espanya, els va regalar l’ascensor presidencial.
Us deixem l’enllaç a Buenos Aires en el Centenario: edifición de la nación y la nación edificida de Patrica S.Méndez y Rodrigo Gutiérrez Viñuales on expliquen d’una manera didàctica els actes que es van fer pel Cenetario i on podreu veure fotogràfies de l’època.
Ja heu vist tots els monuments del Centenario? Heu de completar la ruta amb els que es van fer per rendir homenatge als homes “patrios”.
Per cert, pel Bicentenario, al 2010, no es van innagurar monuments però sí que es va fer una celebració important. No va passar el mateix pel Bicentari de la Independència.
