• Post category:Buenos Aires
  • Post last modified:octubre 17, 2020

Si no sou uns amanst de l’acordeó, ara mateix estareu flipant d’haver fet clic en aquesta entrada…Espera, no marxis encara! Per començar et direm que el Museo Aconetani del Acordeón_MUSA és gratuït, per tant, que hi pots perdre?

Si vens o vas cap al cementeri de Characarita a veure el Panteó dels Catalans, ja que estàs pel barri de Chacarita, pots parar i segon et direm que a nosaltres ens va deixar encantats i això que si a Buenos Aires hi ha alguna cosa són museus sorprenents!

Una visita amb una guia d’excepció.

No et perdis cap racó del barri amb la nostra Ruta Completa per Chacarita.

En situació

La història del Museo Aconetani del Acordeón comença amb Giovanni Aconetani, un italià que a principis del s.XX va viatjar diverses vegades a Argentina com a representant de la fàbrica Soprani, una fàbrica propietat de Paolo Soprani, el primer fabricant d’acordions a Castelfidardo a Itàlia.

El 1912, Giovanni Aconetani es va instal·lar a Argentina per fundar la seva pròpia fàbrica d’aquest instrument, la primera d’Argentina. El 1918 es va traslladar on avui hi ha la botiga d’instruments, al costat del museu, amb la seva dona i els seus cinc fills, tota la família treballava a la fàbrica, cada un amb una especialitat diferent en la construcció d’acordions, un invent xinès que va començar com un joguet.

Hauries de Saber

Una altra raó per visitar el MUSA: veure una casa chorizo!

És una construcció típica de Buenos Aires que els turistes ni coneixen.

La tradició de lutiers va seguir als seus néts però avui en dia ja no n’hi ha cap que la segueixi, tot i que sí que mantenen viva la història i la cultura d’aquest instrument de vent amb el museu i les diverses activitats, com classes, tallers i concerts i a la botiga d’instruments, l’antiga fàbrica-taller, on els arreglen però ja no en fabriquen.

El museu

El museu que es pot visitar, en principi, els dimarts i dijous de 15.30h a 18:30h, amb entrada gratuïta, és l’exemple arquitectònic d’una casa chorizo, és a dir, no existeix el passadís i les habitacions es connecten les unes a les altres, fet que fa que totes tinguin, mínim dues portes.

La primera sala o habitació s’hi pot veure tot un seguit d’acordions de diferents orígens i models, així com decoracions i materials, de fusta o de cel·luloide, cromàtics o de doble teclat i l’interior d’algun d’ells.

El principi de funcionament d’un acordió és el mateix que el d’una amònica, unes plaques d’alumini que vibren amb el vent.

Alguns dels acordions que ressalta la néta de Giovanni són el de dues fileres amb vuit baixos fabricat a Alemanya el 1870 o el diatònic, de 1860. Però evidentment del que millor en parla és del que va fabricar el seu padrí per tocar-lo ell mateix i que va guanyar un premi en un concurs de lutiers.

El acordions Aconetani són de fusta, que treien d’un bosc que cultivaven a Bernal, amb pins, abadals i palissandres i el seu secret era que només els podaven quan la lluna estava a quart creixent, ja que sinó, diuen que la fusta no serveix, no sona tan bé.

La següent habitació és una reproducció d’un taller, amb les eines que utilitizaven i moltes parts que componen aquest instrument tan particular, ja que a la fabricació de cadascú hi poden arribar a participar fins a cinc artesans especialitzats en temes diferents com la part de fusta, la mecànica, la part elèctrica, el tractament del metall i la decoració.

La tercera sala és la sala d’actes una petita habitació amb unes poques cadires, un piano i moltes fotos d’artistes que han passat per aquí com el basc Gorka Hermoso o Pipo Pescador, en realitat Enrique Fisher, un argentí descendents d’una familia d’alemanys del Volga, que així potser no us sóna però si us dic que poseu lletra i música a la cançó de en “El auto de papa”, potser l’ubiqueu una mica més.

La última sala és una recopil·lació de fotos d’artistes que toquen l’acordeó, un instrument molt lligat a la cultura musical d’argentina, ja sigui al tango o al chamamé, per exemple i també podem veure’n algun altre com l’acordeó-teclat elèctric.

Hauries de Saber

MUSA_Guevara 492. Dimarts i dijous de 15:00 a 18:30h. Visita 30min. Entrada gratuïta.

L’horari i els dies d’obertura del museu són una referència, de fet si hi passeu un altre moment i està tancat, pregunteu al costat, a l’antiga fàbrica i taller on si hi ha la neta us obrirà el museu només per vosaltres i us en farà una visita guiada.

M’explicava que en un viatge que va fer per Tarragona amb el seu nét, van veure un museu d’armes però estava tancat. El seu nét es va posar trist i just un senyor que estava per allí, en sentir-ho li va dir que esperés un moment i al poc temps va tornar amb les claus i els va obrir el museu només per ells. Així que ara ella, fa el mateix amb el MUSA.

Deixa un comentari