Segons la pròpia web de la UNESCO, la seva missió és “contribuir a la consolidación de la paz, la erradicación de la pobreza, el desarrollo sostenible y el diálogo intercultural mediante la educación, las ciencias, la cultura, la comunicación y la información”.
És a dir, que tenen força feina; per a tal fi, entre altres moltes coses aquesta organització ideada arran de la Segona Guerra Mundial, protegeix el patrimoni cultural i immaterial de bona part del món.
En situació
La constitució de l’ Organització de les Nacions Unides per a la Educació, la Ciència i la Cultura va entrar en vigor el 1946 i va ser acceptada per un total de 20 Estats de diversos punts del planeta com Aràbia Saudita, Brasil, Canadà, Estat Units, França, Mèxic o Sudàfrica, entre altres. L’organització ha anat creixent fins a tenir en l’actualitat a més de 190 estats membres.
Una de les activitats més reconegudes de la UNESCO és la de d’atorgar el títol de Patrimoni de la Humanitat a boscos, muntanyes, llacs, coves, deserts, edificis, ciutats o complexos arquitectònics.
Els que ens queden més propers a casa nostra són la Vall de Madriu-Perafita-Claror a Andorra, el conjunt d’obres d’Antoni Gaudí, el Monestir de Poblet, el conjunt arqueològic de Tarraco, les esglésies romàniques de la Vall de Boí i l’art rupestre de l’arc mediterrani.
La ruta de la UNESCO per l’Argentina
Argentina és membre de la UNESCO des del 15 de setembre de 1948 i des d’aleshores té declarats fins a 8 llocs com a patrimoni de la humanitat i altres 6 de temptatius.
Els llocs culturals argentins declarats com a Patrimoni de la Humanitat són la Cueva de las Manos a Río Pinturas, la Manzana jesuítica y las Estancias jesuíticas de Córdoba, les missions guaranís que comparteix amb Brasil i la Quebrada de Humahuaca.
Pel que fa la categoria de llocs naturals, no hi poden faltar ni el Parque Nacional de los Glaciares, ni el Parque Nacional de Iguazú, ni la Península Valdés. Els altres llocs que formen part d’aquest grup són els parcs nacionals de Ischigualasto o Valle de la Luna, a San Juan i el de Talampaya, a La Rioja.
A més a més, Argentina també té a la llista 6 llocs temptatius per rebre aquest títol. Aquests son el Valle Calchaquí, el Parque Nacional Sierra de las Quijadas, el Sistema Vial Andino i els camps volcànics Llancanelo i Payun Matru, així com el Parque Nacional Los Alerces.
Intangibles de la Humanitat
A tot això hi hem de sumar el Tango, compartit amb Uruguay, com a Intangible de la Humanitat i com a patrimoni documental hi hem d’afegir els arxius presentats del Virreinato del Río de la Plata que formen part del Registro Memoria del Mundo des del 1997.
Es tracta d’un conjunt d’arxius i col·leccions de la colònia provinents de la mateixa Argentina, d’Uruguay, Paraguay, Bolívia i del districte de Puno, al Perú. Hi podem trobar informació, per exemple, de l’activitat portuària de Buenos Aires i Montevideo.
Pel que fa al tango, l’origen del qual es disputa entre els dos països, va néixer arran de la mescla d’immigrants europeus, descendents d’esclaus africans i criolls on les diferencies culturals, socials i lingüístiques dificultaven el dia a dia i on les condicions d’habitatge feia que haguessin d’estar més en contacte del que era esperable.
D’aquest intercanvi cultural forçat en va sorgir el tango, les lletres, la música i el ball.
