Rússia té coses que ens seran molt familiar però d’altres que ens cridaran l’atenció. El millor que podeu fer és passejar per Sant Petersburg o Moscoú com un rus més, deixeu la càmara a la butxaca, la guia a la motxilla i senzillament camineu i deixeu-vos portar o si el fred ho permet, assenteu-vos en un parc i deixeu que Rússia passi per davant vostre.
Si vols demanar perdó
Rússia és una país sorprenent, una cosa que no t’esperes és que hi ha una gran quantitat de botigues que obren els diumenges i fins i tot es poden trobar farmàcies, supermercats, restaurants, bars i cafeteries obertes 24 hores. I el més sorprenent, floristeries, que deu ser per si algú ha de demanar perdó, que ho pugui fer sigui l’hora que sigui i no haver de dormir al sofà… El tema de les flors és curiós també perquè es veu força gent amb rams de flors pel carrer, segons ens van dir, el noi “té l’obligació” de reglar-ne a la seva estimada de manera regular.
La cultura de la neu
Si viatges a l’hivern, hi ha neu, això sí que t’ho esperes però el que no t’esperes és que segons a quins edificis públics entres, com algun museu o hospitals, et donin unes fundes per les sabates perquè no embrutis el terra amb l’aigua de la neu. I el que tampoc t’esperes, però és totalment lògic, és que quan entris a una casa o a un hostel, t’hagis de descalçar, per la mateixa raó que l’anterior.
Això sí, si viatges a l’hivern, has d’anar a un parc a veure com es diverteixen els russos. Esquien pel parc! I si hi ha un estany, patinen. Els encanta patinar sobre gel, a la plaça roja de Moscou, munten una pista de patinatge sobre gel tot l’hivern i sempre hi ha gent donant tombs, igual que al Centre d’Exposicions Soviètic. Els carrets dels nens petits, en lloc de rodetes, tenen esquís, convertint-se en carrets-trineus. I els nens petits, als parcs, van amb les pales, com si fossin les de la platja per jugar amb la neu o amb trineus per tirar-se de qualsevol petita elevació del terreny que hi hagi. L’altra versió és una espècie de flotador, com els dònuts del Aquapark, i amb això es tiren pels amples tobogans, fets de fustes, ja preparats per divertir-se a l’hivern.
Com funciona això?
El que encara no em desentrenyat és qui coordina els semàfors de la ciutat, ja que moltes vegades es posen verd els quatre semàfors per vianants d’una mateixa cruïlla, llavors la gent, opta per creuar en diagonal. Això si pots creuar per dalt perquè en moltes de les avingudes amples has de creuar per passos subterranis, els quals, estranyament, ben poques vegades tenen botigues. El que no t’esperes és que quan et fiques al subsòl, estàs en un laberint per ratolins, costa molt trobar la sortida correcta.
Tampoc t’esperes la gran quantitat de policies i vigilància que hi ha per la ciutat, però on més destaquen és al metro. Allí, al final de cada escala mecànica hi ha una caseta amb una persona que vigila. No sabem quina obsessió tenen amb la seguretat però per entrar a qualsevol edifici públic, ja sigui una estació de tren, de metro, un edifici administratiu, un museu, etc. has de passar per un arc detector de metalls, però que si pita, no passa res. I encara t’esperes menys que en alguns d’aquests llocs no tenen la cinta de raig X per les motxilles, llavors deixes la motxilla en una taula, tu passes per l’arc, agafes la motxilla, sense que ningú la miri i entres tan tranquil.
La gent
Pel que fa a la gent, són molt educats i ben poques vegades et neguen l’ajuda. A Sant Petersburg l’idioma pot ser un impediment i generalment els costa regalar-te una rialla però a Moscou, per contra, molta gent xampurreja l’anglès i els veus amb cara més alegre que a la capital del nord.
La tecnologia
Has provat de mirar la tele a Rússia? si agafes una pel·lícula o serie estrangera estarà doblada, fins aquí als catalans no ens sorpren, als argetins potser sí. Però el curiós del cas és que està doblada per damunt de l’idioma original, és a dir, de fons escoltes la versió original!
I ja per acabar, pel que fa a wifi lliure, no t’esperes que per poder connectar-te a les xarxes obertes hagis de posar un número de telèfon perquè t’enviïn un codi. I el pitjor de tot, és que moltes vegades, aquest número només pot ser rus. Això és degut a una llei russa que exigeix identificar a tothom qui utilitzi una xarxa lliure. Per cert, al metro de Moscou, dins dels vagons hi ha wifi i aquí sí que us podeu connectar amb el vostre mòbil català.
Sant Petersburg
Sant Petersburg, la capital cultural de país, és la ciutat més europea de Rússia, potser és, fins i tot, la ciutat més europea d’Europa. El fet que els russos comencin a mirar tard cap a Europa, no els va impedir posar-se les piles i a passos agegantats assolir el nivell cultural i arquitectònic de les grans ciutats del moment. La idea de la ciutat va nàixer i créixer amb el tsar Pere I el Gran i els successius tsars i tsarines, especialment la tsarina Caterina la Gran, van col·laborar en embellir-la, agafant el millor de cada moviment artístic.
Passejar per Sant Petersburg no deixa indiferent a ningú, si bé és cert que el centre té moltes cases boniques, bona part d’elles passen desapercebudes pel color gris que envolta la ciutat. De palaus n’hi ha per donar i per vendre, tant a la ciutat com als afores, que en realitat són els més impressionants.
Moscou
La capital del país, Moscou, destaca per la seva majestuosa Plaça Roja amb l’impressionant Basílica de Sant Basili i el Kremlin. De fet, per ser sincers, podríem simplificar Moscou amb la Plaça Roja i quedar-nos tan tranquils.
Les dues ciutats estan molt preparades pel turisme però les entrades a museus no són gens econòmiques. El preu mitjà d’una entrada és d’uns 350p, una mica més de 5 euros. La cosa es dispara si es visita l’Hermitage (600p, vora 10€) o els palaus de Peterhof o de Caterina, dels afores de Sant Petersburg o el Kremlin de Moscou (500p). És més car entrar a un museu que dormir en un hostel.
Kazan
I si parlem d’aquestes dues ciutats, hem de parlar de l’anomenada tercera capital de Rússia, Kazan. Una ciutat totalment diferent de les anteriors, molt més petita, amb unes 4 hores es pot visitar però que crida l’atenció per tenir una mesquita a l’interior del Kremlin i la dualitat entre els idiomes rus i tàrtar.
Tant Sant Petersburg com Moscou, i també Kazan però aquest no el vam conèixer, tenen metro, però és un metro que no ens deixarà indiferents. Les vies del tren estan a la màxima profunditat de la Terra. Baixant amb escales mecàniques, es tarda 2 minuts de mitjana, que dit així no sembla gaire però conteu quant tardeu a Barcelona o a les mecàniques del “Pryca” i us asseguro que les del metro de Rússia, a sobre, van més de pressa. A mi em va recordar Canadà, et pots llegir Guerra i Paz només baixant al metro. El motiu de la profunditat és que es van pensar com a refugis nuclears.
Atenció a les adreces
Feta la presentació oficial, anem a parlar de les coses que no t’esperes essent turista. Com per exemple que el número del portal serveix per més d’un portal i fins i tot, aplica el mateix número per les cases dels patis interiors que tenen i per si això no fos suficient, a vegades, al pati, no s’hi entra pel carrer que s’anomena. És complicat d’explicar-ho amb paraules perquè és algo que no ens podem ni imaginar. A nosaltres ens va passar per trobar diversos hostels.
En un, ens vam parar davant del número de portal i ens vam trobar amb una botiga de coses de casa, uns nois ens van dir “hostel?” i ens van indicar la direcció. Total que havíem d’entrar a un pati interior quadrat, on hi havia una placeta i allí, un dels portals era la porta directa al nostre llit calent. Al següent hostel, encara va ser més estrany, la situació es va repetir, al número de carrer que hi hauria d’haver el hostel, hi havia un restaurant, però el número es repetia al portal del costat, on hi havia un hotel però no el nostre hostel. Experts en la situació, encara no suàvem, vam buscar el pati interior més proper i ens hi vam embotir. Allí hi havia altres hostels però cap era el nostre. A partir d’aquí vam començar a suar, al final, l’entrada estava al carrer perpendicular, on s’obria un carreronet que feia L.
No em pregunteu perquè aquest carreronet no té un nom propi. I així, amb exemples com aquests, podríem seguir per gairebé cada hostel on ens hem allotjat. Per tant, recomanem que si heu reservat l’allotjament per una plataforma d’internet, cliqueu directament al googlemaps de la plataforma, ja que us hi portarà per les coordenades o mireu els comentaris de la gent.
Els transports
Un altre transport que ens cridarà l’atenció és el tren. El mitjà de transport rus per excel·lència i moltes vegades l’única opció per creuar aquest extens país.
El primer que no t’esperes que abans de pujar al vagó et revisin el bitllet i el passaport, però el que tampoc t’esperes és que es quedin amb el bitllet i no te’l tornin fins una estona abans de baixar. Una cosa que no t’esperes és que molta gent, siguin de l’edat que siguin, s’entretinguin, al tren, fent mots encreuats, en lloc de llegir, que potser per nosaltres és més habitual.
Ja heu descobert perquè als trens, les llebres estan prohibides?
Als trens no hi ha internet però als de llarga distància hi ha un parell d’endolls per vagó per poder carregar bateries. Ah, i els horaris de sortida i d’arribada dels trens sempre van en hora de Moscou, per tant és recomanable no actualitzar un rellotge. I són molt puntuals, per tant, sincronitzeu el rellotge.
Seguint amb els transports, no t’esperes que els autobusos urbans no tinguin màquina per pagar, es paga a dalt a una senyora. Almenys així va ser a Kazan i Yaroslavl.
Una altra cosa que no t’esperes és que per utilitzar els banys de les estacions de bus o tren hagis de pagar entre 10 i 30 rubres. Almenys no has de comprar el rotllo de paper de WC.
Fora de les ciutats
Si surts de les capitals, als pobles encara queden moltes cases de fusta. Però el que no t’esperes és que el seu esquelet segueixi la tècnica antiga de superposició de troncs. Per tant, una casa típica russa està feta de troncs paral·lels al terra i després forrada de llistons de fusta. El més sorprenent de tot, és que les finestres acostumen a tenir el marc de fusta treballada i moltes vegades pintat de blau.
El truc amic
Un blog que ens ha anat genial és Rusalia, escrit per Irena, una noia russa que viu a Espanya.
