Tailàndia és un molt bon país per viatjar on no cal estar al 100% alerta amb les “estafes a turistes”.
El principal problema
Pel llegit i escoltat, el més així són els preus dels tuk-tuk, aquelles motos-carro-taxi. Pero aquest és un problema a tot el sud-est. Abans de pujar-hi, arregla el preu i no tinguis por de negociar-lo molt a la baixa perquè el que ells et diran està molt inflat. El millor que pots fer és preguntar a la gent local el preu fins al destí on vols anar i amb aquest informació, negociar. Nosaltres no en vam agafar mai cap, perquè les distàncies sempre són caminables però bé, no ens sembla de més recalcar aquest fet.
Quants temples hi ha per ciutat?
Passejar pels carrers de Tailàndia és com jugar al joc de l’oca però enlloc “d’oca en oca i tiro perquè em toca”; aquí vas de temple en temple. És impressionant la quantitat de temples que hi ha a qualsevol de les ciutats del país. N’hi ha tants que fins i tot tenen “parcs històrics” creats al voltant de les ruïnes d’un conjunt de temples, com per exemple Ayutthaya.
Conjuntament amb els temples, apareixen els monjos budistes amb el seu vestit taronja i el cap rapat. La gent els hi té molt respecte i molts els fan donacions de menjar que es guarden en una espècie de cistella de pícnic rodona que porten. Aquestes donacions són una manera de guanyar mèrits dins del budisme, d’una manera molt resumida.
Com deiem, els monjos tenen una importància dins la societat i és que s’espera que cada fill masculí passi un temps al temple com a monjo i el que s’hi queda, es converteix en l’orgull familiar. La rellevancia que tenen arriva fins i tot, als trens on hi ha seients reservats per gent gran i per monjos. O a les estacions i aeroports, tenen sales d’espera especials.
Les coses quotidianes
Aquí, malgrat no haver sigut colònia britànica, també condueixen per l’esquerra. La part positiva és que com a vianant et veuen més que en altres països i fins i tot pots caminar pel mig del carrer, que poques vegades faran sonar el clàxon.
El que no t’esperes és que si busques paper de water, no l’has de buscar al bany sinó damunt la taula del menjador. Els tailandesos els utilitzen com a tovallons de paper i tenen el rotlle posat dins d’un recipient de plàstic ja fet a propòsit. Aquest fet el comparteixen amb Indonèsia.
Aquí la majoria de banys són d’estil forat a terra però és cert que moltes vegades, almenys un de la filera, és estil occidental. Per rentar-se, tenen la famosa mànega, per tant el paper de WC no fa falta.
Els aspecte culturals
Respecte a les persones, no t’esperes que de tant en tant es treguin una botelleta de la butxaca i li peguin olorada o es posin el producte que conté darrere les orelles i pel coll. El que sembla a primera vista que és per dissimular la mala olor, resulta que és un repel·lent de mosquits.
Els tailandesos són molt respectuosos i sempre et saludaran posant-se les mans, amb els palmells junts, davant la cara, en senyal de respecte. Un altre gest curiós, que no t’esperes, és quan han d’agafar alguna cosa que algú els ofereix ho fan sempre amb la mà dreta, mentre que la mà l’esquerra la posen sota el colze dret.
Un altre acte de respecte és que tampoc es toquen mai persones de diferent sexe, però per exemple és molt comú veure nois amb nois abraçats o amb el braç d’un per damunt de l’espatlla de l’altre o noies agafades de bracet.
Si a les 8.00 i a les 20.00h veus la gent de peu, quieta i en posició de respecte és perquè està sonant l’Himne. Això ho podreu veure en els edificis oficials, i també en estacions de trens i autocars. Intenta entrar en una estació de trens a les vuit, per veure-ho, és realment curiós.
Allà on vagis, fes el que vegis
Què no et sorprenguin amb el menjar
Si mirem el menjar, si és el primer país d’Àsia que visites, no t’esperaràs la gran quantitat de llocs de menjar al carrer que hi ha. Tampoc t’esperes que no siguin els mateixos per esmorzar, que per dinar o per sopar. Així tenen els mercats de dia i els mercats de nit.
Tampoc t’esperes que convisquin tan bé els locals de menjar, les parades al carrer d’ambulants i les Convenience Store. Aquestes últimes tornen a ser la salvació per tenir aigua calenta pels cafès, tes o noodles i fins i tot a vegades tenen wifi i endolls.
Com a altres llocs d’Àsia, mengen amb cullera i forquilla i potser, segons el plat, palets xinesos, o amb les mans però mai ganivet. Per exemple, l’arròs l’agafen amb la mà i li donen forma de “croqueta” abans de menjar-se’l, el famós sticky rice o arròs glutinós. Quan utilitzen aquesta tècnica, utilitzen l’arròs com nosaltres el pa, és a dir, els serveix per fer pala.
Tampoc t’esperaràs que el menjar per emportar, vagi moltes vegades en bosses de plàstic, fins i tot les begudes. Així et posen totes les salses i condiments en bossetes més petites i cada una ben lligada amb gomes de pollastre. De fet, tenen un art per lligar les bosses, espectacular. El menjar per emportar en bosses és un tret característica amb altres països d’Àsia i fins i tot de Sud-amèrica, com Bolívia.
De la mateixa manera, si vols un suc per emportar te’l posaran en bosses de plàstic i per beure’l et donaran una palleta però el que no havíem vist fins a arribar a Tailàndia són les bosses sense cul pels gots de plàstic. Intentarem explicar-nos. Un got de plàstic de l’estil dels del McDonald’s on hi posen el cafè amb gel o el suc. Això ho volem per emportar. Doncs hi ha unes bosses amb anses però la part de la bossa és només la meitat. El got queda amb el cul a l’aire però frenat pel diàmetre de la bossa. És pràctic perquè així evites que el got es tombi dins la bossa i pots agafar la bossa per les anses. Realment molt pràctic.
L’altra novetat de Tailàndia, pel que fa al menjar, és que damunt la taula et trobes quatre recipients. Un conté sucre, l’altre bitxo sec picant, l’altre té una botella de salsa de peix i l’últim algun vegetal en vinagre. Això és perquè cadascú s’amaneixi el plat seguint el seu gust, tot balancejant tots quatre sabors. Als restaurants et donen l’aigua gratis i el millor és que amb gel. Tampoc t’esperes que se la beguin amb palleta.
Gats i gossos
A Malàisia i Indonèsia ja ens vam trobar molts gats pel carrer i Tailàndia no és l’excepció, però aquí se li sumen els gossos. El curiós és que no en veus mai cap de prim i això és, en part, perquè hi ha gent que es dedica a donar-los menjar. De tant en quant, veus una moto i algú, confessem que fins ara només hem vist fer-ho a homes, que els va donant menjar. No us penseu que els tira els ossos d’ahir a sopar, eh? Hem vist alguns que els tiren menjar recent, comprat al carrer.
El rei estimat
Una cosa que no t’esperes a Tailàndia és la devoció que tenen pel Rei. El rei Rama IX és considerat un dels Grans Reis del país però malauradament va morir ara fa un any, el 13 d’octubre de 2016. El dol al Rei ha durat un any sencer i el 26 d’octubre és el dia de la cremació, de l’últim adéu. Per totes les ciutats, edificis, parcs, jardins, etc. es poden veure imatges del Rei acompanyades de flors i de teles negres i blanques. La gent s’hi para i li resa. Fins i tot, poden dormir al carrer una nit per fer cua i ser els primers a fer-se uns foto amb un fons on aparegui el Rei. El país sencer es va bolcar a donar l’últim adéu al monarca i per exemple, a cada província es van instal·lar centres on voluntaris construïen flors fetes de la fulla que envolta la panotxa.
L’esport
Quan els preguntes als tailandesos per l’esport nacional, la majoria et diuen la lluita. Però el que a nosaltres ens va cridar l’atenció és el Dà-grôr. El futbol de toquets amb pilota de canya, bé avui en dia, de plàstic. Consisteix en fer un cercle i passar-se aquesta pilota d’un a l’altre sense que caigui a terra. L’altra versió és la del voleibol però enlloc del volei-futbol que nosaltres estem acostumats, aquí es tracta de passar la pilota a l’altre costat de la xarxa fent alguna pirueta, per exemple una patada voladora amb mitja volta a l’aire.
Queda’t una estona mirant el Dà-grôr
Si parlem de futbol de veritat no t’esperes que segueixin tant la lliga anglesa, potser es degut a la benentesa dels horaris. Això sí, samarretes del Barça i del Madrid, per tot arreu. I alguna que altra del Atlético, també es deixa veure.
Atenció motxiller
Una cosa molt gratificant de Tailàndia, tant pels que hi viuen com pels turistes, és que el tren és exageradament barat, ja ho hem dit però és que estem al·lucionats. De fet, pels tailandesos, el tren lent és gratuït. A dalt del tren et trobaràs els famosos venedors ambulants de menjar i beure, tan desitjants en el tren dels divendres de Barcelona a Lleida, venent els seus productes a preus raonables.
I si tot això no us convenç per agafar el tren, que tal si us diem que potser us trobeu algú que ús faci una espècie de neteja d’ànima i que us aporta energia? Així perquè si, aquesta gent, els dos casos que ens hem trobat han sigut dones, pertanyen a una rama del budisme i mentre et parlen et posen una mà a prop teu, amb la palma encarada i et fan aquesta cosa estranya sense que tu no diguis ni ase ni bèstia.
L’altra sorpresa de Tailàndia és que a molts temples budistes donen menjar gratis i, encara t’esperes menys que moltes vegades no sigui vegetarià. Resulta que de tant en tant, un col·lectiu de gent, per exemple treballadors d’un hospital, associacions, etc. fan col·lectes i preparen menjar per tothom que hi vulgui passar. Així que si encertes el dia i el moment, cap a dins. De ben segur algú et cridarà i et convidarà a menjar gratis.
Tampoc t’esperes la gran quantitat de temples que hi ha a tot arreu i que la majoria tinguin banys i dutxes gratuïtes. I tampoc t’esperes que els temples es converteixin en un paradís dins les ciutats. La majoria de temples tenen patis amb taules on poder descansar una estona. Alguns fins i tot tenen biblioteques a l’aire lliure, alguns tenen zones amb té per servir-te i refrescar-te o aigua, només cal que busquis aquells baüls blaus que hi ha, que en realitat són neveres plenes de botelles o vasos d’aigua.
