Menjar a Indonèsia és un plaer. La seva gastronomia és molt variada i si et saps moure bé i trobar llocs que no surten a la guia, l’experiència és innigualable.
La gent és molt amable i sempre hi haurà algú que us convidarà, ni que sigui a una conversa amb ell.
Què t’expliquem de diferent?
Nosaltres practiquem un turisme no guiri i per tant evitem menjar en aquells llocs que recomanen les guies de turisme, sobretot si a dins, no hi veiem locals. És diferent una recomanació d’un restaurant a Lleida que a Indonèsia, feu-nos cas.
La millor manera de descobrir la gastronomia i saber què menjar a Indonèsia és deixant-se portar. Gaudir de cada illa i de cada lloc on mengeu com si fos únic. Del mateix plat, hi ha tantes varietat com padrines indonèsies.
Molts dels plats que vam tastar va ser en parades de carrer que ens trobàvem mentre caminàvem on no hi havia ni un turista. Per això les nostres fotografies no són tan boniques com les que trobaràs en altres blogs.
A més a més, vam menjar a casa d’indonèsis on els vam ajudar a prepara el menú i fins i tot, en alguna ocasió els hi vam cuinar una truita de patates.
Vam tenir la sort de viatjar uns dies dalt d’un camió i compartir ruta i vida amb els camioners. Això ens va donar, entre altres coses, molta experiència gastrònimica i l’oportunitat de tastar molts plats. Així com entendre alguns dels costums.
Nocions base del menjar d’Indonèsia
Si per menjar a Malàisia havíem de saber dues paraules, nasi que és arròs i mie que és fideus o més ben dit, noodles; a Indonèsia, per sobreviure, li hem de sumar aquestes tres paraules goreg, ayam i ikan. Goreg és fregit, ayam, pollastre i ikan, peix.
Els noms dels plats són una combinació d’aquestes paraules. Per exemple nasi goreg és arròs fregit, nasi ayam és arròs amb pollastre i ayam goreg és pollastre fregit. Així que nasi ayam goreng ha de ser arròs amb pollastre fregit.
Els plats típics per menjar a Indonèsia
Hi ha tres plats més que destaquen a les illes indonèsies. El primer és el Nasi Campun, la C es pronuncia com un tx, que és una muntanyeta d’arròs blanc amb pollastre bullit i després fregit.
El segon és Bakso, una sopa de fideus amb unes mandonguilles fetes de pollastre, majoritàriament, o de vaca (sapi), amanida amb salsa picant, salsa de tomàquet i salsa de soja; pel qual pagareu entre 8.000Rp i 10.000Rp.
L’altra opció que trobareu per totes les illes és el Soto, que és sopa, i a vegades porta arròs i fins i tot pollastre a un preu força recomanable entre 6.000 i 8.000Rp.
El Bakso, a la nostra llista de plats preferits.
Igual que passava a Filipines o Malàisia, la barbacoa va amb pinxos. Els Sate, generalment de pollastre macerat, són una de les opcions més clàssiques per picar alguna cosa.
El Nasi goreng, que n’hem parlat abans, és arròs blanc passat per la paella amb altres ingredients vegetals i ou, els preus ronden entre 13.000 i 15.000Rp. Imagineu-vos un arròs tres delicies però amb arròs “pintat”.
I el Ayam goreng és pollastre fregit. Aquest estil de pollastre és un dels que més trobaràs pel carrer a preus des de 1.000 fins a 8.000Rp, segons la part del pollastre que escollim. La recepta és tan famosa que fins i tot tenen les versions indonèsies del KFC, aquí pots trobar el CFC, el AFC i el JFC.
Una grastronomia ben variada
Menjar porc, babi, és difícil, ja que Indonèsia és un país musulmà. Si tenim gana de porc, haurem d’anar a Bali, l’única illa hinduista del país. Passant per la carretera us cansareu de veure cartells amb un garrí anunciat però no el vam tastar i tampoc vem esbrinar els preus.
Una vegada saltes a Java i Sumatra és fàcil veure la paraula bebek, que és ànec, tot i que és caret, comparat amb les altres carns. Aquí també veureu el peix anunciat segons la classe, com per exemple lele que és el bagle o udung que són gambes.
Si no tenim problemes amb el menjar, una bona opció és anar a algun dels restaurants o parades que tenen estil bufet. Generalment entre 15.000 i 20.000 Rp ens posaran un plat d’arròs blanc i diversos acompanyaments, que podrem escollir de la vitrina.
Si aneu de “paradors” de carretera us posaran una cassola d’arròs que us cobraran per persona, servint-vos tant com vulgueu i després molts platets amb tot de menjar diferent. A l’hora de pagar us cobraran segons el menjat.
Hem de dir que no són gaire econòmics però és una bona opció per tastar moltes coses si viatges amb un grupet. Seria el nostre equivalent al tapeo. Ara, aquí si que us recomanem anar-hi acompanyats d’un indonesi.
Si volem amanides tenim la pecel amb salsa de cacahuet i la famosa amanida gado gado. La salsa de cacauets bàsica es fa amb alls, bitxos picants, sal, sucre negre i cacauets. Veure-la fer és tot un espectacle!
Per acompanyar els plats tenen dues versions o un estil patates xurrero (lo rosa de la foto) o soja fregida que segons com estigui feta s’anomena tempe i tahu goreng. Això també ho pots trobar al matí per esmorzar.
Els costums per menjar a Indonèsia
La cuina indonèsia es caracteritza per ser picant però a molts llocs, encara que no siguin turístics, als occidentals o ens demanaran el grau de picant o senzillament no ens en posaran i ens portaran les salses. La més comuna és la de bitxo, chili que en diuen ells.
Aquí també mengen o amb la mà dreta o amb forquilla i cullera. El ganivet no fa falta perquè està tot tallat petitet i si fes falta, la cullera fa la seva funció.
Si busqueu un lloc per menjar, heu de saber que els restarants petits s’anomenen warom.
Pels dolcets
Pel que fa al dolç tornem al plàtan fregit, que si sabem que plàtan és pisang, la combinació fregida no es pot dir de cap altra manera que no sigui pisang goreng.
Tenen moltes masses semblants als panqueques que anomenen Roti, que si aneu a Malàsia us en fareu un tip de menjar. Un altre dolç és per exemple el martabak, que recorda al Kueh Melaya de Brueni.
La cultura musulmana
Pel mateix motiu que no trobarem porc fàcilment, fora de Bali, tampoc trobarem alcohol fàcilment. La cervesa més venuda és la Bintang, que significa Estrella, però la llauna al supermercat no baixa del 1U$D.
Un altre racó on és fàcil trobar alcohol és a l’illa del Llac Toba, ja que és cristiana i està reformada a l’estil backpacker. Aquí a part de les cerveses a preus turístics podreu tastar el Tori, a preu local 3.000Rp, una beguda alcohòlica a base de coco.
Per beure fan sucs per exemple de coco, de durian o de pols estil Tang o té. Si fa calor, els hi agrada posar gel. També són força cafeters tot i que el cafè és batut i generalment té el sarro.
La veritat és que si bé és cert que hi ha plats comuns a totes les illes, cada racó té alguna versió típica que fa d’Indonèsia un paradís gastronòmic.
Per nosaltres Indonèsia va ser un dels llocs del sud-est asiàtic on millor vam menjar, ja que cada dia era una aventura. I Solo, a l’illa de Java, una ciutat gastronòmica total. Tant per la diversitat del menjar, com pels preus i sobretot per la “localitat”, gens turística.
Ja saps què menjar a Indonèsia? Quin plat creus que és el que més t’agradarà? Has estat Indonèsia? Quin ens recomanes menjar?
