Si dius Myanamar en veu alta, poques coses et venen a la ment i molt menys si preguntes què es pot menjar o quin és el plat típic.
Segurament heu llegit per internet, en algun post: “Els plats típics de Myanmar”, “Els plats que no et pots perdre de Myanmar” i un llarg seguit d’exemples. Bé, us direm un secret, no us preocupeu! És més, si sabeu el nom del que heu menjat per Myanmar és que ho heu fet un lloc guiri.
Sortiu al carrer, gaudiu de les parades i del menjar de Myanmar.
La veritat és que el menjar de Myanmar no és res de l’altre món, però té un punt positiu: és molt barat, per 500k pots menjar un plat d’arròs amb dos trossets de carn o per 600k un plat de sopa de noodles.
Al moment que vam visitar el país, el dòlar americà estava a 1.300 kips. Per tant, a Myanmar pots menjar per menys d’un dólar! El país més barat que hem trobat fins ara!
Hauries de Saber:
Per menys de 0,5 U$D es pot menjar a Myanmar.
Una de les avantatges que té Myanmar en un viatge motxiller és que menjar és molt econòmic i a tot arreu es pot menjar molt bé, per tant no has de patir a l’hora de preparar itinerari per Myanmar.
L’aspecte cutlural del menjar a Myanmar
Com passa a molts països del sud-est asiàtic, a Myanmar, fan poca diferència gastronòmica entre l’esmorzar, el dinar i el sopar.
Aquí l’activitat també comença ben d’hora al matí, pràcticament quan surt el sol, així que a les 6.00 am ja veus a la gent buscant un lloc per esmorzar. Entre les 11.00 i les 12.00 es dina i pels volts de les 18.00 es sopa.
A Myanmar es menja amb cullera i forquilla i en cas de noodles, palets. El lloc més habitual per menjar són els carrets del carrer, que generalment tenen un o dos plats. Hi ha llocs, més estil restaurant, que tenen unes quantes safates amb menjar cuinat i tu eligeixes el que vols per acompanyar el teu plat d’arròs.
Aquí ens va sorprendre moltíssim que quan els hi preguntaves el preu, t’especificaven la quantitat de talls de carn o peix que corresponia. I creiue-nos, si us diu dos, tindreu dos tallets de carn, no tres.
Si hem de destacar alguna diferència entre l’esmorzar i els altres dos àpats. Per esmorzar hi ha dos plats característics. Un és el kauk hnyin, un arròs glutinós de color blanc, tot i que el més característic és el tintat de negre violaci, que s’anomena nga cheik.
A Myanamar es pot trobar iogurt que venen en bosses i sempre acompanyat de caramel.
L’altra opció per esmorzar, si no s’agafa un plat de noodles, són unes masses fregides molt semblant a les porres madrilenyes.
Moltes vegades, a l’hora d’esmorzar apareixen dones venent alguns dels dolços que han preparat a casa seva. No és gens estrany, veure gent que les para i els compra. A vegades són una espècie de tortitas, ben bones!
El típic del menjar a Myanmar
Seguint els costums dels seus veïns les opcions gastronòmiques giren al voltant de l’arròs o els noodles.
Si voleu arròs, els plats costen entre 500 i 1.000 Kips, en funció de la quantitat d’acompanyament que us posaran. Els de 500 van, literalment, dos trossets de carn, que poden ser pollastre o porc o si preferiu, peix. Els de 1.000 generalment són més generosos.
Els plats d’arròs, van acompanyats de verdures crues com mongetes, mini albergínies, cogombre, fulles de col o d’enciam i sempre amb alguna salsa amb bitxo picant i la pasta de peix fermentada, la Mga Pi. També és comú que us serveixin una sopa per acompanyar.
La part de les carns o peix està cuita amb salses, la més famosa és la versió amb curry, però en realitat cada carret té la seva pròpia recepta. Aquests currys són més oliosos i líquids que els que es poden trobar a Tailàndia o l’Índia, on generalment hi afegeixen llet
Els noodles destaquen més en les amanides que les sopes. Els preus ronden els 600 i 800 kips.
Una particularitat és l’amanida de fulles de te i cacahuets, Phet Toh. El sabor és molt amarg i millor barrejar-la amb arròs.
Per picar hi ha moltes opcions fregides, somoses que són una espècie de rotllets, però plegats en triangle, les empanades que tant en fan de salades com de dolces, per exemple de coco, els bunyols o altres.
Com passa en altres paísos, per exemple Indonèsia, les carrets que hi ha a l’hora d’esmorzar no són els mateixos que hi ha a l’hora de dinar.
Un lloc ideal per deixar-te portar per la gastronomia és Yangon, aquí hi ha un parell de carrer plens a rebentar d’opcions diferents per menjar. Això sí, sempre al carrer. Els locals estan reservats per les cases de tè, on és cert, també es pot menjar alguna cosa.
Als llocs més turístics trobareu restaurants, però…guiris.
Una barbacoa diferent
Per sortir dels clàssics arròs i noodles, podem anar al tercer clàssic d’Àsia, les olles calentes. Això no és més que una olla amb caldo bullint on li vas posant a dins els pinxos de carn crua perquè es coguin en bullir. La mateixa idea l’hem vist a les Filipines o a Indonèsia i fins i tot el famòs Xabu-Xabu del Japó.
A Myanmar et podràs atipar sense patir pel teu pressupost.
La característica de Myanmar és que els pinxos són de les minúcies de la vaca, és a dir, llengua, cor, pulmons, intestins, etc. El que els argentins anomenen achuras.
Aquests pinxos costen 50 o 100k i els pots diferenciar perquè uns estan trencats i els altres no. El sistema recorda una mica els escuradents de San Sebastian. Tu vas agafant i vas posant a l’olla. Si vols, t’ajudaran a dir-te si està cuit o no, però en realitat és gairebé un self-service.
Pels més dolcets
Si es vol dolç, tampoc és difícil trobar-lo, sobretot en ciutats amb forta influència musulmana, com per exemple Yangon.
A Myanmar també trobem la versió del chendal, però amb la particularitat que a dins, a part de les gelatines hi posen pa de motlle o pa de pessic.
Els preus dels dolços són força més elevats que el dels plats generals, però això passa a tot arreu. El chendal, per exemple costa 500k.
Les fruites més comunes són els plàtans, els mangos, les pinyes, les síndries i les mandarines, fins i tot hi ha una versió de mini mandarina. Igual que passa en altres països asiàtics és molt fàcil menjar fruita, ja que la venen pelada i tallada pel carrer.
Segons l’experiència, si voleu comprar plàtans, feu-ho al tren cap a Thazi, el que aquí pagareu a 400 kiats, a la ciutat ho pagareu al doble.
On menjar a Myanmar
Si veieu les nostres fotografies, veureu que la nostra resposta es repeteix a cada país. Al carrer! Menjar allí on el metge et va dir que no ho fessis. Les fotografies no et sortiran tant boniques com les que veuras a molts blocs de viatgers però et garantitzem que menjaràs autèntic.
Com ho sabem? Per dos motius. El primer lògic, mira qui hi ha dins del local? Si només hi veus turistes, el lloc és guiri. El segon motiu, perquè en vam fer la prova a Cambodja. Allí vm menjar a un lloc guiri, on ens pagaven el treballar amb menjar i allotjament i el segon dia, ja estàvem al mercat comprant menjar de veritat.
A Mynamar, poques vegades sabràs el nom del que estàs menjar. Aquí, els llocs de veritat, no tenen carta, ni pissarra ni res de res que indiqui el nom del plat. Pregunta’l per si vols anar fent una llista, però queda’t tranquil, tot està bo.
Ah, i per cert, una taula amb mantel? Corre!
Un lloc típic de Myanamr són les cases de té. Les reconeixeràs rapidament perquè al carrer estan plenes d’homes asseguts en cadires i taules de mida de les de parvulets. El cafè i el té, sempre amb llet i sucre, costen 300k. A Myanmar tornem al cafè de sobre, el famós 3 en 1, cafè, sucre i llet.
En aquesta cases a vegades hi serveixen menjar, però generalment estan amb alguna cosa dolça. La veritat és que és una bona experiència cultural, però nosaltres ens quedem amb els llocs del carrer.
Si tens sed
Per beure, com passa a altres països asiàtics, als locals i carrets de carrer et regalen el te d’herbes.
Si vols cervesa, la Myanmar beer, que és una de les més habituals, la llauna gran passa el dòlar. Una opció molt local és barrejar la cervesa amb el whisky, que curiosament és molt més barat, 800 kips una botella de les petites.
L’altra opció, com ja hem comentat, és fer un cafè o un té en alguna de les cases de té. Aquí també tenen el costum de servir el cafè o el té amb llet acompanyat de te d’herbes.
Una ciutat ideal per tastar totes les delicies de Myanmar és Yangon, aquí els llocs de carrer van canviant segons l’hora del dia. Si un t’agrada, enrecorda’t del carrer, perquè demà hi tornarà a ser.
Quin és el menjar més estrany que has tastat a Myanmar? Quin és el teu plat preferit? Explica’ns-ho!
