Tomás Jofre és un poble gastronòmic i us asseguro que és literalment això, un poble on només hi ha restaurants i almacenes de campo, és a dir, botigues on venen productes gastronòmics del camp.
En situació
En realitat Tomás Jofre és Jorge Born, sembla el títol d’una pel·lícula, no? Jorge Born és un poble del partit de Mercedes, província de Buenos Aires, situat a 100km de Capital (abans d’emocionar-vos per lo a prop que està, si no teniu cotxe llegiu el “Com anar” del final del post)
De fet Tomás Jofré és el nom de l’estació de ferrocarril construïda el 1908 i el nom del poble ve de Jorge Born, un immigrant qui donà gran part dels terrenys de l’actual poble per a fomentar l’arribada d’immigrants que treballessin el camp.
Uns anys més tard, Tomás Jofré, com a legislador aconsegueix desviar la ruta del “Tren Saenz”, fent que passi pel poble i així es construeix una estació de trens, que desprès de la seva mort portarà el seu no. Actualment, l’estació de trens ja no funciona però això no ha impedit que tots els caps de setmana Tomás Jofré s’ompli de turistes amb ganes de menjar.
El poble no té gran cosa més, per la tarda, a la Plaza Domingo Silvano s’hi fa una fira d’artesans com per completar el dia.
Què ofereixen per menjar
La majoria dels restaurants presenten la mateixa oferta: entrada lliure de fiambres, és a dir, d’embotits, i empanades. Pasta lliure i parrillada lliure. Un postres per persona i beguda lliure. Els preus, entre els $170 i els $200 per persona.
Al que nosaltres vam anar, he de dir que els embotits estaven molt bé, hi havia una espècie de fuet, que no sé si és perquè fa molt temps que no en menjo del nostre o que, però estava molt bo i el pernil salat estava poc salat (a Argentina acostuma a ser molt salat), desprès hi havia un formatge i un llom que no mataven.
Ens van portar també unes albergínies en vinagre i uns pebrotets que no estaven malament. L’empanada, boníssima. Desprès la pasta, normal, a l’estil argentí o fideus o raviolis amb salsa de tomàquet, blanca o pesto.
La parrilla amb lechón, vacío i chori però sense achuras i els postres normals. Al beure lliure hi havia refrescos i vi de la casa i si volies cervesa o un altre vi el pagaves a part, però el vi de la casa era prou bo.
A més a més, aquest restaurant tenia un jardinet petit i una piscineta, que servia per refrescar. La resta de restaurants eren per l’estil.
Hauries de saber
Com anar-hi des de Capital si no tens transport particular? tota una aventura, has d’anar a buscar el 57, el Atlantida, fixa’t quina parada et va millor, la primera és a Plaza Italia i potser et recomano anar fins allí perquè com que també va a Luján, acostuma a anar ple. Si agafes el “Rápido” son 3h fins a Mercedes, si no, ens van dir que eren 5h. El Rápido val $39, l’altre, la meitat. Una vegada arribes a Mercedes, has de trucar un remis perquè et porti fins a Tomás Jofre, uns 12km.
De fet hi ha un autobús local que fa la ruta però hi va a les 9.30 del matí o a les 17.30 de la tarda. Jo et recomano anar amb taxi ($60) i desprès tornar amb l’autobús de les 18.30h, o amb els de les 20.30h, tot i que pensa que desprès has de tornar a agafar el 57 per arribar a Capital. En total, son com unes 5h de viatge d’anada i unes altres 5 de tornada. Per cert, porteu carregada la Sube perquè els preus que us comento son amb Sube.
PD: preus i informació d’horaris del gener 2014.
Quina bona pinta i bonica historia! Ara 5h per 100km. tens temps de digerir jijiji
Si, la veritat és que és un “toston”. Amb cotxe és una altra cosa, tardes una hora i mitja, sense comptar la sortida i entrada a Capital. Anant amb autobús, falta algun altre alicient més que el d’anar a menjar…Una altra opció és anar a passar un dia a una estancia de les de per la vora o fins i tot quedar-t’hi a dormir, ja és més “un día de campo”.