Quan avui em pregunten que com em sento a Argentina, la meva resposta sempre és igual. Que m’hi sento bé, que el canvi cultural no es nota gaire, ja que qui no té un padrí o padrina gallego, el té tano, almenys a Buenos Aires, o sigui que l’ambient és força mediterrani. I és que des de que Argentina va començar a ser Argentina i fins i tot abans, la immigració a sigut un dels trets característics del país.
En situació
Ja en època colonial, després de la conquista del país, on van morir molts natius, els espanyols van venir a Amèrica en la recerca de riqueses i això va fer que moltes vegades s’acabessin casant homes europeus amb dones indígenes, de les relacions dels quals nasqueren els criollos. Així que ja per 1810 la gran majoria d’habitants tenien almenys en una de les branques de l’arbre genealògic un espanyol.
Quan el 1810, aquests criollos, liderats per gent com Belgrano, Castelli i Moreno, els dos primers de pares italians i el tercer fill d’un espanyol de Santander, el país va començar a lluitar per la independència contra els reialistes espanyols i ja pensaven en com portar mà d’obra al territori nacional.
La primera part de la independència, aconseguida el 1817, va estar centrada en les guerres civils per posar-se d’acord amb l’organització nacional i encara hi va haver dues matances més d’indis per tal de guanyar terreny al futur país, la primera de Rosas i la segona, la famosa “Conquista del Desierto” de Julio Argentino Roca el 1880. Ja ho deia Alberti mentre es preparava la constitució de 1853, que un dels punts importants per al desenvolupament de la nació argentina era facilitar l’entrada dels immigrants europeus. I així va ser.
Els que havien de poblar un país
La primera gran onada d’immigrants va ser el 1870 i la segona el 1913, gràcies en part per l’evolució dels mitjans de transport i per les tecnologies de comunicació, i per una altra part, polítiques migratòries favorables a causa de una necessitat de capitals financers i mà d’obra per treballar; molts espanyols i italians, majoritàriament, van fer les maletes i es van embarcar cap aquell món desconegut que els oferia terres per treballar, bons sous i poca competència laboral.
Durant aquests temps, Argentina es va consolidar al món amb una política agroexportadora però que a causa dels convenis amb Anglaterra no va permetre impulsar la indústria nacional al mateix ritme.
Els que havien de construir un país
Entre el 1914 i el 1945, el temps entre les dues guerres mundials, el procés de mobilització mundial es va reduir, ja fos per què es van cridar homes a lluitar, per què els transports es van utilitzar amb objectius bèl·lics o perquè les fàbriques en lloc de necessitar la matèria primera que els enviava Argentina, país altament agro-exportador, necessitaven matèria primera per a fabricar armament i altres productes necessaris per fer la guerra, com podia ser uniformes.
Això també va afectar negativament a Argentina, ja que ni exportava ni importava en la mateixa quantitat, les importacions de manufactures provinents d’Europa van baixar fins a un 50%.
Després del final de la Primera Guerra Mundial va tornar a augmentar, lleugerament, l’entrada d’immigrants europeus, ara no només provinents del Mediterrani, afavorit, entre altres, ja que els Estats Units van establir quotes d’entrada d’immigrants i això va fer que moltes famílies es decidissin pel sud del continent.
Igualment, durant i després de la Segona Guerra Mundial, el flux d’immigrants europeus va tornar a augmentar lleugerament, entre jueus que volien recuperar la seva vida, europeus que tenien familiars aquí i volien una oportunitat i finalment nazis que buscaven un lloc on amagar-se.
Els que es busquen la vida
Ja a partir de 1960 el flux migratori va tornar a augmentar, no tant com el primer, però aquesta vegada va canviar l’origen dels nou vinguts. Ara eren dels països limítrofes ja fos per motius polítics com Xile i Uruguay o per motius econòmics com Paraguay, Bolívia i Perú.
A més a més, Argentina també va patir inestabilitats polítiques i econòmiques, la manca d’una indústria forta i dictadures militars que a poc a poc van anar girant el flux migratori i en lloc de rebre europeus eren els argentins qui buscaven una nova vida al vell continent.
