Una de les coses que no t’esperes és que Argentina tingui un dia per tot: el día del maestro, el día de la secretaria, el día del niño, del amigo, del abuelo, del estudiante, del escultor, de la alimentación, del librero, del agrimensor, del invertor, de la cultura, de la ama de casa i així, em sembla que podria seguir fins a completar el calendari.
A mi, el que més m’agrada és el Día de la Primavera per dues raons: una perquè comença la primavera, el bon temps, els dies de sol i de cervesetes, la gent està de molt més bon humor i té ganes de fer coses. La segona raó i conseqüencia del bon humor de la gent és que el Día de la Primavera és lo més semblant que tenim al Sant Jordi català.
La gent l’espera amb il·lusió, desitjant que no plogui, per poder sortir al carrer a gaudir del sol i els nois regalen una rosa a les noies; faltaria el llibre però sempre podem anar a donar un tomb per Corrientes.
Aquest dia és festiu a les escoles i als instituts i va tothom al parc, sobretot als Bosques de Parlermo, a passar al dia amb el mate, els més sants, amb altres tipus de begudes la gran majoria. La ciutat comença a fer festivals al carrer, concerts, jornades gastronòmiques, trobades de colectivitats i altres moltes activitats.
La veritat és que aquest any la primavera ha començat com una autèntica primavera. El cap de setmana anterior al de la primavera va fer molt mal temps i fins i tot va tornar el fred que ja havia marxat.
Així que vam passar de 30º el dilluns, dimarts i dimecres de la setmana anterior a estar a 7º i pluja fins al dimecres de la setmana de la primavera on la temperatura va tornar a pujar i fins i tot, el divendres ja podiem anar amb maniga curta però el 21 de setembre va canviar radicalment i es va passar el dia ploven tot i que el cap de setmana va acabar amb un sol ben primaverenc. En fi, temps de primavera.
“Feliz Día de la Primavera” per a tots i al carrer tothom que ja ens hi comencen a esperar coses tant sorprenents com el CATenBA dins de les jornades de Probá Buenos Aires.
