Aquest és un dels post més estranys de Coses Que no T’esperes per l’Argentina que us explicaré mai. La veritat que no sé si és una tradició nacional o porteña, però sigui com sigui és una guarrada, que per sort, a poc a poc es va prohibint.
La qüestió no és de gravetat, ni posen en perill a ningú, però a Buenos Aires tenen una manera molt especial de celebrar que algú s’ha “recibido“, és a dir, que a acabat la carrera.
El CBC
El món universitari, a Buenos Aires, ja és força diferent del món universitari català. La primera part és que a l’Argentina, universitat pública és sinònim d’universitat gratuïta. Bé, com a mínim abans de l’època Milei, ja veurem que passa ara.
Per entrar a la UBA, la Universidad de Buenos Aires, la més prestigiosa del país, has d’haver aprovat el CBC, el Ciclo Comun Básico.
En realitat el CBC es considera com un primer any obligatori per entrar a la UBA, les classes són presencials, però ja fa anys que van treure l’opció en línia, la UBA-XXI. Jo vaig fer un parell de materias, d’assignatures, per a veure com era i la veritat és que economia del CBC era gairebé del mateix nivell que l’economia que vaig veure jo durant la carrera (enginyeria química).
El CBC són en total sis materias, és a dir, assignatures, que varien en funció de la carrera que vols estudiar. Seria una mica com el nostre batxillerat. Per exemple tens assignatures comunes com ICSE, Introducción al Conocimiento de la Sociedad y del Esto i IPC, Introducción al Pensamiento Crítica. Dues assigantures, que a dir la veritat, són molt porteñes, veritat?
Tens per exemple economia, sociologia, psicologia, antropologia, filosofia, anàlisi matemàtica, química, àlgebra, matemàtiques o biologia com a matèries segons l’orientació. I després tens un altre bloc d’assignatures segons la carrera, com semiologia, física i introducció a la biofísica, biologia i introducció a la biologia cel·lular, pensament computacional o física, entre d’altres.
Una diferència de la UBA amb la nostra universitat públiques és que a l’Argentina tu entres directament, si has passat el CBC, a la carrera que vols. No hi ha nota de tall. Per tant, pots estudiar allò que vols, sense que hi hagi un filtre d’oferta-demanda.
La Universitat
Una vegada has aprovat el CBC entres al món universitari com a tal i comences a cursar materias de la carrera que desprès hauràs de rendir, és a dir, fer un examen. En aquesta entrada sempre parlaré de la UBA perquè és l’única que conec de primera i segona mà.
Anar a la facultad o facu, perquè a l’Argentina no van a la universitat, van a la facultat, com deien els nostres pares. Bé, anar a la uni és una cosa totalment diferent de la nostra. Per exemple, com a mínim fa uns anys, les classes de les carreres d’enginyeria eren totes a la tarda, a partir de les 18.00h. Això permet a molta gent treballar, tenir feines de 8 hores, i després anar a la universitat.
Però jo tinc la meva teoria de què els horaris són tard, no perquè la gent pugui combinar la vida d’estudiant amb la laboral.
El motiu és que molts dels professors, en realitat treballen en empreses i quan acaben la seva jornada laboral, donaran classes, com a agraïment pels anys que han estudiat gratuïtament. Bé, “agraïment” un cop el professor té una “càtedra” cobra!
Però això també suposa que moltes vegades les classes se suspenguin perquè el professor en qüestió no ha arribat.
Les classes van com van, semblant a la nostra manera de fer, com a mínim a la meva època. La diferència més notària és que a l’Argentina als “treballs”, en dien TP, Trabajos Prácticos, però la resta era el mateix tarannà.
Els exàmens sí que eren un altre món, amb la particularitat que a l’Argentina tenen exàmens orals. Tot i que ara, he sabut que a Praga, per exemple, també en fan d’orals. Sort que això a la meva universitat no passava.
La veritat és que jo a l’Argentina no vaig fer cap classe oficialment, vaig anar a alguna d’oient, perquè jo el que vaig fer és el Treball Final de Carrera, Trabajo Profesional, que en diuen aquí.
Els edificis de la UBA
Les seus de la UBA, per fora, veuràs que gairebé totes són edificis majestuosos. Tens la FI-UBA al Paseo Colon o a las Heras, tens la magnífica universitat de Dret o d’Economia i fins i tot el gegant edifici de la facultad de medicina, just davant d’economia. És cert que es veuen tots vells, però els edificis mostren la importància de l’educació argentina. En el seu moment, debien ser espectaculars.
El seu interior ja és una altra cosa, la majoria estan vells, són caòtics i et cridarà molt l’atenció veure-hi un gran moviment polític i estudiantil. Jo recordo a la meva uni, a la Politècnica, que l’únic lloc on es respirava una mica de política era al consell d’estudiants, que eren els 3 fumetes de torn. A l’Argentina, fiques un peu a dins, i ja tens pamflets i pancartes.
La sorpresa que em vaig emportar al 2023 és que per entrar a moltes universitats, com per exemple la d’enginyeria de San Telmo, ara has de mostrar el carnet d’estudiant. Llàstima, perquè a part que era un exercici interessant com a turista per practicar el #turismenoguiri és un lloc on pots utilitzar bany gratis i també menjar a molt bon preu, la qualitat brilla per l’absència, però com a mínim era molt barat.
El Que No t’Esperes de la Universitat a l’Argentina
Resulta que quan te egresas, quan acabes la universitat, o sigui quan et gradues, t’esperen a fora els familiars i els amics per felicitar-te. Imagina que acabes de fer la presentació del Projecte Final de Carrera o el Trabajo Profesional, tot ben vestit i elegant.
Els més propers a tu, t’esperen al hall de la uni per felicitar-te, abraçar-te i per donar-te una bossa de roba. Roba vella, aquella que et fiques per pintar o collir fruita.
Et canvies i surts al carrer, on t’espera una pluja d’ous que et tiren tots els teus “amics”, mentre intentes esquivar-los, algú se t’apropa pel darrere i et tira una botella de vi dolent, d’aigua o algun líquid per mullar-te i a partir d’aquí s’obre la veta per tirar-te tot el que us pugueu imaginar: farina, polenta, ketxup, mostassa, vinagre, sidra, paper de water i confeti. Total que acabes fet un fàstic.
I després què? Doncs si és tirant a l’estiu i ets noi, salvat! A vegades la mateixa universitat posa una mànega perquè et puguis netejar o si no vas a alguna Playa de Estacionamiento, és a dir, algun pàrquing o algun porter veí copado que et deixin rentar amb la seva mànega. Aquí faig una anotació i és que a Buenos Aires, encara hi ha molts edificis amb porters (homes que netegen i s’encarreguen de…la veritat que encara no m’ha quedat clar que fan).
Si ets noia, doncs fas el que pots, et rentes igual però no tan profundament com els nois.
No és estrany, en època alta d’egresados, per exemple a l’estiu argentí, veure aquest espectacle. El carrer queda fer un fàstic i la calor no ajuda gens a la fermentació de tot aquell menjar malbaratat.
És una pràctica totalment cultural, perquè quan ells em pregunten que què fem nosaltres i els dic que res, que amb les meves amigues ens regalem un ram de flors, que algú et dóna uns copets a l’espatlla i et diu allò de “ja era hora”, que alguns pares fan regals o que com a molt fas les orles; evidentment els sembla tot de lo més avorrit.
Però que en general, ni tan sols els pares t’esperen a la sortida de la universitat, perquè en general no saps quin dia has acabat la carrera fins que no veus la nota de l’últim examen.
Tot plegat és una guarrada! És una tradició i si l’has vist sempre, et fa gràcia, però si no, et passen les ganes d’acabar una carrera a Buenos Aires.
Cada vegada més, la tradició s’està perdent, però encara hi ha llocs on veus reductes de què allí algú està “preparat” per la vida d’adult.
