Uribelarrea o Uribe és un poblet de la província de Buenos Aires entre Cañuelas i Lobos, amb poc més de 1300 habitants, que es va originar el 1889 quan Miguel Nemesio de Uribelarrea va donar una part de les seves terres per fundar una colònia agrícola.
De fet, a 3 km del centre del poble hi ha la primera escola agrícola d’Argentina, l’Escuela Agrotécnica Salesiana Don Bosco que data de 1894. El poble va tenir certa importància durant la dècada dels 30 als 50 com a poble productor de llet i de formatges.
En situació
Un dels atractius del poble, a part del de mantenir l’encant de poble, amb carrers de terra, sense cap edifici i cases amb totxos a la vista d’una sola planta amb patis i jardins és el de l’oferta gastronòmica. Al poble podem trobar-hi uns 5 o 6 llocs que ofereixen pastes casolanes, carns, embotits propis i cerveses artesanals, herència dels veïns italians. De fet des del 2009 s’hi celebra la Fiesta de la Picada y la Cerveza Artesanal.
L’encant del poble ha traspassat fins i tot el món del cine i és que ha sigut escenari d’unes quantes pel·lícules com “El milagro de Ceferino Namuncurá” de Máximo Berrondo, 1971; Juan Moreira de Leonardo Favio, 1973; La Película de José María Paolantonio, 1975; Los crápulas de Jorge Pantano, 1981; Boda secreta de Alejandro Agresti, 1988); “El hombre que capturó a Eichmann” i la ja nomenada Evita d’Alan Parker, 1996.
Què visitar a Uribelarrea
A la plaça principal, la Plaza Centenario, dissenyada per l’arquitecte Pedro Benoit, hi ha l’església de Nuestra Señora de Luján, d’estil neogòtic i que data de 1890. Al seu interior hi ha alguns dels vitralls que es poden veure a la pel·lícula “Evita” de Alan Parker.
Aquesta plaça té la curiositat d’estar envoltada per diagonals que en surten i que li donen al poble una fisonomia característica, amb una plaça octogonal, d’estil francès en lloc de la típica estructura quadrangular dels espanyols. Al costat de l’església hi ha un restaurant en una de les cases de 1890, El Palenque, que funcionava com a botiga de queviures i com a dipòsit de sal.
Per la diagonal que passa pel costat del Palenque, la diagonal Belgrano, hi podem veure varies casones de 1890 i principis de s.XX com l’antiga casa del Telegrafo de 1920, l’antiga casa la familia Rivas de 1890 o la de Pedro Marino de 1900.
En un dels magatzems de l’estació de trens hi funciona el Museo de Herrmientas “Leopoldo Rizzi”, on podem contemplar la història de les eines agrícoles de mitjans de s.XX. Quan nosaltres hi vam anar estava tancat però per una de les escletxes de la porta hi vam poder veure la gran diversitat d’eines que hi ha.
Hauries de Saber
Com anar a Uribelarra sense cotxe_no hi aneu! Sense cotxe és realment, infernal, s’hi va amb l’autobús 88 que digui Lobos por Urube, per $21 amb Sube, la ruta comença a Plaza Once i va per tot Rivadavia fins que passa a província i recorre durant més d’una hora el conourbano bonaerense pel municipi de la Matanza, fins que agafa la ruta 3, passa i entra a Cañuelas i finalment, tres hores i mitja després o fins i tot quatre arriba a Uribe, un poble que està 90 km de Capital!.
Hi ha dues opcions més, una és agafar una combi, que surt de Congreso, que vagi a Lobos i preguntar si entren a Uribe o no i l’altra és combinar el tren de Roca amb Cañuelas-Lobos però primer de tot assegureu-vos que la línia tingui connexió. En resum, són 4h d’anada i 4 de tornada, per pràcticament, menjar.
