Maldà és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, que, si vols passar un dia diferent, has de posar definitivament a la teva agenda. De fet, fer una ruta pels pobles de la vall del riu Corb és una bona manera de passar el cap de setmana, ja que hi trobaràs història, gastronomia, cultura, paisatge i una gran varietat d’activitats.
Maldà té una població de 225 persones, segons revel·len les dades d’Idescat. Dels 115 homes i les 110 dones, 25 són menors de 15 anys, 134 tenen entre 15 i 64 anys i la resta ja estan en edat de jubilació. L’any 2026, la població ha augmentat lleugerament fins als 240 habitants, 118 homes i 122 dones.
De les 1.573 hectàrees de terres llaurades, 738 estan destinades als herbacis, 370 als fruiters i 425 a l’olivera. Maldà és també un municipi ramader, amb més de 348.000 caps d’aviram i més de 20.000 de porcins.
Si vols més motius per visitar Maldà, en tenim dos de bon pes. Un és el festival Maldant la Pedra, que ha anat omplint els camins i espais del municipi d’escultures de pedra. L’altre és el seu Bar Centro, un espai gastronòmic i cultural que costa trobar en altres pobles de la comarca.
Breu història per parlar al bar
La història de Maldà està molt vinculada al seu castell i a les diferents famílies que en van tenir la senyoria. Els vescomtes de Cardona ja controlaven Maldà i Maldanell al segle XI, en un territori de frontera que necessitava fortificacions per controlar la vall del Corb. El primer document que esmenta Maldà és de 1040.
Els Cardona van mantenir la senyoria durant segles, tot i que la relació amb la Corona va anar canviant. El 1273, Guillem de Cardona va vendre al rei Jaume I els castells de Maldà i Maldanell, que posteriorment els Cardona continuarien tenint en feu. Jaume II els va concedir el mer i mixt imperi el 1306, i el 1347 Pere III va vendre als Cardona la potestat directa i altres drets sobre el castell i el terme.
Finalment, el 1450, Pere de Cardona va vendre Maldà i Maldanell a Bernat Albert, senyor de Ponts. La senyoria va anar passant posteriorment per diferents famílies fins que el 1585 era en mans d’Antoni de Frígola. El 1667, el seu fill Francesc de Frígola i de Llordat va vendre Maldà a Jaume de Cortada i Sala per 27.000 lliures.
Pel que fa al poble, durant l’edat mitjana es va anar desenvolupant al voltant de les fortificacions. El castell actual, però, no ocupa exactament el mateix lloc que la fortificació més antiga. El nou castell es va començar a construir l’any 1212, segons la inscripció que encara es conserva al portal, i posteriorment es va anar ampliant i transformant. Durant els segles XIV i XV va créixer la fortalesa i al segle XVIII, el 1722, s’hi van fer noves reformes per adaptar-la a les necessitats del moment.
La història del castell va acabar d’una manera molt més dramàtica. El 1833, durant la Primera Guerra Carlina, un escamot de carlins va incendiar i destruir el castell per evitar que les tropes liberals el poguessin utilitzar com a fortalesa. Només en van quedar dempeus les parets mestres i algunes estructures interiors, entre les quals destaquen restes de la sala de les arcades gòtiques.
El 23 de setembre de 1766, el rei Carles III va reconèixer la baronia com a títol nobiliari del Regne a favor de Rafael d’Amat i de Cortada, que es convertia així en el primer baró de Maldà i Maldanell. El baró de Maldà ha passat a la història gràcies al seus document escrits on explica el dia a dia de la seva vida: Calaix de sastre, un dels grans testimonis de la vida quotidiana de la Barcelona del segle XVIII.
Amb el pas de les generacions, el títol va passar als Càrcer i, posteriorment, als Vilallonga, que també eren barons de Segur. El barceloní Alfonso de Vilallonga i Serra és l’actual baró de Maldá i Maldanell i baró de Segur, a més a més de cantant, compositor i actor, que ha estudiat música a Berklee College of Music de Boston.
Què visitar a Maldà, l’Urgell
El castell de Maldà és el gran protagonista patrimonial del poble. Avui en queden sobretot les parets mestres i alguns elements interiors, però el que veiem és només una part de la fortalesa que durant segles va dominar la carena. El castell actual es va començar a construir l’any 1212, tal com recorda una inscripció situada al portal, atribuïda al mestre d’obres Andreu Felip. Posteriorment es va ampliar durant els segles XIV i XV i es va reformar el 1722.
El 1833, durant la Primera Guerra Carlina, un grup de carlins va incendiar el castell perquè temia que les tropes liberals el poguessin convertir en una fortalesa. L’edifici va quedar destruït i només van sobreviure les parets mestres i alguns elements interiors. Encara avui s’hi poden veure restes de la sala de les arcades gòtiques i marques de picapedrer als carreus. El castell està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) des de 1949 i actualment es troba en procés de recuperació.
L’altra gran peça patrimonial és l’església romànica de Sant Pere, la primitiva parròquia de Maldà. És una construcció del segle XII, d’una sola nau i amb absis quadrat. Conserva una portada amb arc de mig punt i elements escultòrics als capitells, a més de la volta de canó que cobreix tant la nau com l’absis.
A l’altre extrem de la carena hi ha l’actual església parroquial de Santa Maria de Maldà, construïda al segle XVIII en estil neoclàssic. És un edifici de tres naus amb una façana monumental marcada per pilastres, columnes de capitell corinti i un frontó corbat. El campanar és octogonal i la seva ubicació, a tocar del carrer Major i sense una gran plaça al davant, fa que aparegui gairebé de cop mentre puges pel poble.
Entre el castell i l’església, el carrer Major ressegueix la carena i concentra bona part del nucli històric. Aquí encara hi ha cases dels segles XVII i XVIII que permeten veure com el poble es va anar construint i transformant després de l’època medieval.
Maldà també ha incorporat l’art contemporani als seus carrers. Un dels exemples més visibles és el mural dedicat a les dones treballadores, obra de Jordi March, que posa en valor les tasques que les dones han desenvolupat al llarg de la història. El poble conserva també altres murals, entre els quals hi ha el del Bar Centro, obra de Llukutter i dedicat a Neus Català, i un altre situat als afores relacionat amb el cooperativisme.
I si hi ha una cosa que defineix Maldà, aquesta és la pedra. El projecte Maldant la Pedra ha convertit aquesta relació històrica amb el material en una proposta artística a cel obert. Durant el festival, diversos artistes treballen la pedra en directe i les seves obres van quedant repartides pel municipi i el seu entorn. El projecte també organitza visites guiades per descobrir les escultures, el paisatge i la relació entre l’art i la pedra seca.
Aquesta relació amb la pedra no és nova. La pedra del territori ha estat utilitzada durant segles per construir el castell, les esglésies, les ermites i bona part de l’arquitectura popular de Maldà. El projecte Maldant la Pedra també posa aquesta història en relació amb els vestigis arqueològics del territori, des dels pobladors ibers fins a les restes romanes i les construccions medievals.
El paisatge de Maldà
Si volem fer rutes caminant o en BTT per Maldà, podem aprofitar-les per observar un paisatge molt marcat pels conreus de secà, les terrasses agrícoles i els marges de pedra seca. El terme se situa a la ribera esquerra del riu Corb i una part important del territori correspon a la unitat de paisatge de les Garrigues Baixes i la vall del Corb.
Garrigues Baixes i vall del Corb, un paisatge de relleu suau però trencat, amb turons, petites valls i una agricultura de secà molt present. Hi predominen els conreus d’oliveres, ametllers, cereals i vinya, combinats amb pinedes, garrigues i brolles als espais menys aptes per al conreu. La pedra seca, amb marges i bancals que s’adapten als desnivells del terreny, és un altre dels elements característics del paisatge.
L’altra ruta és la que va resseguint les obres del Festival de Pedra “Maldant la Pedra”.
Si el tema de la Pedra Seca t’interessa, et deixem l’enllaç a Wikipedra amb un recull molt extens de construccions de pedra seca al llarg del país.
Quan visitar Maldà
El poble de Maldà es vesteix de festa durant la seva Festa Major d’estiu, que se celebra al voltant del tercer diumenge d’agost.
A mitjans de maig arriba Maldant la Pedra, un dels moments més interessants per visitar el poble si vols veure els artistes treballant la pedra en directe. L’edició de 2026 es va celebrar del 7 al 17 de maig, amb diversos artistes treballant a Maldà i noves activitats vinculades al projecte.
Al web de l’ajuntament de Maldà, a l’Urgell, hi trobareu l’agenda cultural i algunes rutes suggerides, com per exemple la que va fins al Santuari del Tallat.
I si tens més ganes de descobrir aquesta part de l’Urgell, una bona opció és combinar Maldà amb altres pobles i indrets de la vall del Corb, especialment si vols fer una escapada centrada en patrimoni, paisatge i pedra seca.
Alguns articles publicats en revistes catalanes, que són molt interessants per aprendre més sobre Maldà:
- Ros Mateu, Josep. “La necròpolis romana de l’Oliva de Maldà”. Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2001, no. 14, pp. 19-40,
- Boleda Cases, Ramon. “El castell de Maldà. Patrimoni de Catalunya-81”. Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995, no. 41, pp. 63-64,
Coneixes Maldà? Has visitat el castell o alguna de les obres de Maldant la Pedra? I si ja hi has estat, què t’ha semblat més interessant del poble?
