Vilagrassa és un municipi de la comarca de l’Urgell, a la província de Lleida, conegut sobretot per la seva església de Santa Maria i la magnífica portalada romànica de l’escola lleidatana. És un d’aquells pobles que, tot i la seva mida, conserva un patrimoni interessant i una història molt vinculada al camí entre Lleida i Barcelona.
Vilagrassa té una densitat de 25,7 habitants per quilòmetre quadrat i 510 habitants, repartits gairebé a parts iguals entre els gèneres 261 homes i 249 dones. Segons el cens realitzat per Idescat, els habitants que tenen entre els 15 i els 64 anys són 331, 85 estan per sota d’aquesta franja i la resta són majors. Segons el cens del 2026, la població total és de 627 persones, 323 homes i 304 dones.
El municipi té en total 1.441 hectàrees de terres llaurades, dedicades, majoritàriament, als herbacis, com és tradicional per aquestes terres.
El sector ramader està decantat cap a la cria d’aviram amb 190.000 caps i a la cria de porcs amb més de 5.000 caps.
La visita a Vilagrassa permet descobrir el seu patrimoni, però també entendre una mica millor el paisatge agrícola de l’Urgell i la relació històrica de la vila amb les poblacions del seu entorn.
Breu història per parlar al bar
Vilagrassa està situada al peu de l’antic camí ral que comunicava Barcelona amb Lleida, en un punt estratègic de la plana de l’Urgell. Els seus orígens són probablement anteriors a l’edat mitjana ja que s’hi han trobat restes d’una possible vil·la romana del Baix Imperi, entre les quals destaquen uns mosaics dels segles IV o V.
La conquesta del territori es va produir a mitjan segle XI, en temps de Ramon Berenguer I, i la primera documentació medieval sobre Vilagrassa es remunta al segle XII.
De fet, l’any 1185 el rei Alfons I va concedir a Vilagrassa una carta de poblament que li atorgava, entre altres privilegis, mercat i fira. La fira se celebrava per Tots Sants i tenia una durada de vuit dies abans de la festivitat i s’allargava vuit dies després.
El mercat i la fira van continuar tenint un paper important en la vida de Vilagrassa durant els segles següents. A començament del segle XIV, Pere III va atorgar novament privilegis relacionats amb aquestes activitats. L’any 1301 apareix documentada la concessió de la fira i el 1328, la del mercat setmanal.
I precisament aquests privilegis comercials van acabar generant conflictes amb les poblacions veïnes. Vilagrassa i Tàrrega competien pels mercats i les fires, fins al punt que la Corona va haver d’intervenir per regular-ne el funcionament. El conflicte encara es documenta al segle XIV, quan Pere el Cerimoniós va establir unes condicions concretes per a la celebració de la fira de Vilagrassa.
Vilagrassa mantenia el domini reial, tot i que el 1223 Jaume I va cedir la vila en feu a la seva germanastra Constança i al seu marit, Guillem Ramon de Montcada. Malgrat aquest canvi de senyoria, la Corona va continuar intervenint en defensa dels interessos de la vila.
De fet, el 1264 Jaume I es va reunir a l’església de Vilagrassa amb els jurats i el batlle de la vila per resoldre qüestions locals.
El 1254 el batlle de Vilagrassa va obtenir el dret d’administrar la justícia criminal, excepte la pena de mort, amb independència del veguer de Tàrrega. I les disputes no es van acabar aquí; a finals del segle XIII també hi van entrar en joc els Anglesola, fins al punt que el 1290 Vilagrassa va ser empenyorada a aquesta família. Tres anys després, Jaume II va recuperar el domini de la vila per a la Corona.
Si t’interessa el tema del mercat de Vilagrassa, et recomano llegir: Mercat i Fira de Vilagrassa.
En termes generals hi ha el document de Pergamins Reials de Guimerà, que també es fa ressó
Què visitar a Vilagrassa, a l’Urgell
L’església parroquial de Santa Maria és el principal element patrimonial de Vilagrassa. El temple conserva una de les portalades romàniques més interessants de l’Urgell, obra de l’anomenada escola lleidatana i datada a la segona meitat del segle XIII.
La portalada és especialment interessant pels relleus que decoren els seus capitells i arquivoltes. Entre les escenes representades hi ha episodis de l’Antic i el Nou Testament, que permeten entendre com l’escultura servia també per explicar històries religioses a una població que, en bona part, no sabia llegir. En un dels capitells hi ha esculpida l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís i l’altra la fugida de Josep i Maria, és a dir, el Pecat i l’Encarnació.
L’altre element característic de Santa Maria és el campanar, de transició entre el romànic i el gòtic. El conjunt de l’església, la portalada i el campanar explica bona part de la importància que Vilagrassa va arribar a tenir durant l’edat mitjana.
Pel carrer que passa davant de l’església, dividit entre el carrer d’Anglesola i el carrer de Tàrrega, encara podem trobar diferents cases antigues, algunes datades del segle XVI, que ajuden a entendre com era la vila en èpoques passades.
A la sortida del poble hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, un edifici del segle XVI que conserva elements arquitectònics de diferents èpoques. Al costat de la capella també hi trobem la creu de terme.
Als afores del poble, en direcció a Preixana, hi ha el Mas d’Estadella, una masia fortificada que es troba en mal estat de conservació i que conserva elements de diferents èpoques.
Vilagrassa és un poble per recórrer sense presses i gaudir de la portalada de Santa Maria que és el gran reclam, però el nucli també conserva cases antigues, elements religiosos i patrimoni rural que sovint queda més amagat.
El paisatge de Vilgrassa
Una bona manera de descobrir el municipi de Vilagrassa és sortir del nucli i recórrer els seus camins. El terme es troba en una zona de transició entre dos paisatges diferents, els Secans de Belianes i d’Ondara i la Plana d’Urgell.
Una part del municipi forma part dels Secans de Belianes i d’Ondara, un paisatge dominat pels conreus, els relleus suaus i els camps de secà. Els camins permeten descobrir un territori on l’agricultura conviu amb petits espais de vegetació i amb diferents elements del patrimoni rural. També hi trobem les restes d’antics molins que aprofitaven l’aigua dels cursos fluvials per moldre el gra.
En aquest paisatge agrícola també hi ha iniciatives per afavorir la presència de fauna, com les cases-niu instal·lades en alguns camps.
Una altra part del terme forma part de la Plana d’Urgell, un paisatge molt marcat per l’agricultura de regadiu. La construcció del Canal d’Urgell va transformar profundament aquesta zona i va modificar tant els conreus com la fesomia del territori.
Els camins que uneixen Vilagrassa amb pobles com Preixana permeten recórrer aquest paisatge a peu o amb bicicleta i veure de prop el contrast entre els camps de secà i les zones transformades pel regadiu.
El paisatge és una part important de Vilagrassa que ajuda a entendre que darrere del patrimoni del nucli hi ha també un territori agrícola que ha anat canviant amb el pas dels segles.
Quan visitar Vilagrassa
Vilagrassa es pot visitar durant tot l’any, però el calendari festiu permet coincidir amb alguns dels moments més importants de la vida del poble. La festa major d’estiu és el primer cap de setmana de setembre i la d’hivern per Sant Sebastià.
Al setembre celebren la Fira de l’Ametlla, dedicada a un dels productes agrícoles vinculats al territori. La fira combina activitats, gastronomia i propostes relacionades amb el món rural i l’ametlla.
Abans de preparar la visita, és recomanable consultar el web de l’Ajuntament de Vilagrassa per comprovar les dates i l’agenda actualitzada, especialment en el cas de les festes i activitats que poden variar cada any.
A la web del RACO.cat trobaràs alguns articles sobre Vilagrassa, com per exemple:
- Bertran Roigé, Prim. “Mercat i fira a Vilagrassa (s. XII-XIV). De les concessions reials a les tensions amb els municipis veïns”. Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013, pp. 119-52,
- Llobet Portella, Josep M. «Documents sobre la vila de Vilagrassa (1360-1841)». Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013, pp. 19-118,
- Bertran Roigé, Prim. «Vilagrassa, a les Corts i Parlaments del Principat». Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013, pp. 189-02,
- Vila Lafita, Núria; Sauret Vidal, Jesús. «Restauració de pergamins de Vilagrassa dels anys 1227 al 1643». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2008, n.º 22, pp. 403-20,
- Pijuan, Maria Rosa. «Anàlisi multicriteri de la variant Tàrrega-Vilagrassa». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1993, n.º 5, pp. 251-60,
- Yeguas Gassó, Joan. «Riquesa artística de Vilagrassa i Anglesola a l’època del Renaixament (1500-1640)». Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013, pp. 203-40,
- Aguilar Montero, Miquel. «Renoms de cases de Vilagrassa. Una revisió d’un antic treball escolar». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2009,
Coneixer Vilagrassa? Tens algun altre racó per recomanar? Deixa un comentari i entre tots anem completant la guia per Vilagrassa i l’Urgell.
