Castellserà (L’Urgell)

Castellserà és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, amb un petit nucli urbà carregat d’història i un entorn agrícola que permet descobrir una part molt característica del paisatge de Ponent.

Segons dades d’Idescat recollides el 2018, Castellserà tenia 1.000 habitants, amb 504 dones i 496 homes. D’aquests, 595 tenien entre 15 i 64 anys, 113 eren menors de 15 anys i la resta es trobaven en edat de jubilació. Una revisió de les dades del cens del 2020 situava la població en 996 habitants. En l’actualització del 2026, Castellserà té 987 habitants, 513 homes i 474 dones.

Com passa en altres municipis de l’Urgell, com la veïna La Fuliola, l’economia de Castellserà està molt vinculada a l’agricultura i la ramaderia. Pel que fa als conreus, destaquen els herbacis, amb 938 hectàrees, seguits dels fruiters, amb unes 140 hectàrees.

La ramaderia es basa principalment en la cria de porcí i oví, amb uns 25.000 i 4.680 caps, respectivament. Castellserà també ha tingut una activitat industrial vinculada a l’explotació de les guixeres de la serra.

Si vols saber què visitar a Castellserà, estàs al blog adequat. Cases senyorials, patrimoni vinculat al monestir de Poblet, restes arqueològiques, vestigis de la Guerra Civil i un paisatge marcat pel Canal d’Urgell formen part del patrimoni d’aquest municipi de l’Urgell.

Breu història per parlar al bar

El territori de l’actual Castellserà ja estava ocupat molt abans de l’edat mitjana. Al terme s’hi han documentat vestigis de l’edat del Bronze, restes d’un poblat ibèric i també d’una vila romana.

Després de l’ocupació musulmana, el territori va ser conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell, cap a finals del segle XI. El nucli de Castellserà es va anar formant al voltant d’una antiga torre de defensa coneguda com la Torre dels Canonges, que acabaria convertint-se en la fortalesa del lloc.

A finals del segle XII, Castellserà era dels Montcada i durant el segle XIII va passar per diferents mans, entre elles les dels Cervera i els Vall-Llebrera. Finalment, el 1318, Jaume Des Brau va vendre la propietat a l’abat Copons del monestir de Poblet. A partir d’aquell moment, Castellserà va quedar sota el domini de Poblet.

L’abat era qui regulava bona part de la vida de la vila, recaptava els impostos i nomenava el batlle. Castellserà va créixer al voltant del castell i va arribar a tenir una vila closa, protegida per les cases, el talús del turó i dos portals d’accés.

A finals del segle XIV, però, la pesta va provocar una forta davallada de població. Si l’any 1318 hi havia uns 180 habitants, el 1378 només en quedaven una cinquantena. Durant el segle XV la població es va recuperar i es va construir una nova muralla, amb els portals de les Basses i el Portal Nou.

Durant el segle XVI Castellserà també va patir els conflictes provocats pel bandolerisme. Un dels bandolers més coneguts vinculats al poble va ser Perot d’Argençola, que va actuar per la zona cap a l’any 1500. Anys més tard, el 1548, el bandoler Pere Bardina va tornar a atacar la població.

El domini de Poblet es va mantenir fins al segle XIX, quan les lleis de desamortització van posar fi a la possessió del poble per part del monestir. Poc després, la construcció del Canal d’Urgell va transformar profundament l’activitat agrícola de Castellserà, ja que moltes terres que fins aleshores eren de secà es van convertir en terres de regadiu.

Durant el segle XX, l’arribada dels fruiters i la modernització de l’agricultura van contribuir a una nova etapa de creixement econòmic del municipi.

Què visitar a Castellserà, a l’Urgell

El nucli de Castellserà conserva diferents edificis i espais que expliquen la història del poble i que fan de la visita de Castellserà una experiència diferent.

L’església de Santa Maria Magdalena, patrona de Castellserà, data de principis del segle XVI i és d’una sola nau. A la façana hi trobem la portalada de mig punt, la imatge de la Mare de Déu amb el Nen i un rosetó amb ornaments geomètrics.

Al carrer del Portal Nou hi ha algunes de les cases més interessants del nucli, entre les quals destaca la Casa dels Àngels, coneguda antigament com a Cal Tarragona. És una casa del segle XVI que actualment està vinculada al Mag Lari i que ha recuperat una part del seu passat amb una proposta relacionada amb la màgia, les llegendes i la història de l’edifici.

Una altra casa important de Castellserà és Cal Carnisser, construïda a mitjan segle XX. La seva façana destaca especialment per la gran balconada amb treball de forja i pels esgrafiats amb escenes relacionades amb les feines agrícoles de les diferents estacions de l’any.

Un dels edificis més importants de Castellserà és La Panera, construïda al segle XVI per ordre de l’abat de Poblet Domènec Porta. Inicialment funcionava com a magatzem per recollir els delmes que corresponien al monestir. L’edifici conserva l’escut abacial i diversos elements arquitectònics originals i actualment acull activitats culturals, exposicions i altres actes. L’any 2001 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

La Creu de Terme és una altra de les joies patrimonials de Castellserà, datada al segle XV segons l’Ajuntament, representa el Crist Redemptor en una cara i Maria en l’altra. La part superior està decorada amb diverses figures de sants i altres elements esculpits.

Als afores de Castellserà hi ha l’ermita de Sant Sebastià, construïda en compliment d’un vot del poble després d’una pesta. És un edifici de petites dimensions i una sola nau, coberta amb volta de canó. A la façana hi ha un escut amb la data de 1786 i un petit campanar.

El Tossal del Moro és un dels espais més interessants del terme per combinar patrimoni arqueològic i paisatge. En aquesta zona s’hi han trobat restes d’un poblat ibèric i també altres vestigis que permeten seguir l’ocupació humana del territori al llarg del temps. El nom de Tossal del Moro, a més, forma part del patrimoni popular i de les històries vinculades a aquest indret.

També podem trobar la primera sèquia del Canal d’Urgell, un dels elements més importants del patrimoni hidràulic de la zona. Les rutes que recorren aquesta part del terme permeten combinar els elements vinculats al canal amb les construccions de la serra i els vestigis de la Guerra Civil, especialment relacionats amb les defenses del Front del Segre. A la zona de la serra hi ha trinxeres, construccions defensives i altres elements militars que formaven part de la línia de defensa davant l’avanç de les tropes franquistes.

Aquestes trinxeres eren l’últim obstacle per salvar el Canal d’Urgell i entrar a la Plana d’Urgell. 600 obrers es van encarregar de construir els 1.7 km de trinxera de 23 metres de profunditat. La caserna, situada dalt del terraplè, era el punt perfecte per divisar el territori.

Paisatge de Castellserà

El terme de Castellserà es troba entre dues unitats de paisatge ben diferenciades: la Plana d’Urgell i les Serres de Bellmunt i Almenara.

La Plana d’Urgell és una zona plana, amb algun relleu i dedicada, pràcticament a l’agricultura. De fet la construcció del Canal d’Urgell va permetre canviar el paisatge d’aquesta zona de Ponent, però també va ser necessari crear diverses séquies per arribar a més terres. La primera séquia data del 1865 i rega els termes de Castellserà, Penelles, Bellmunt d’Urgell, Bellcaire d’Urgell i la Sentiu de Sió. Amb les seves 38 boques i els més de 20 quilòmetres, les seves aigües mullen 5800 hectàrees. Els camps de conreu ocupen bona part del territori i conviuen amb fruiters, sèquies, canals i camins agrícoles. El paisatge és obert i amb grans perspectives, amb els pobles i les serres com a principals elements que trenquen l’horitzó.

Les Serres de Bellmunt i Almenara presenten un relleu més ondulat i contrasten amb la plana. Hi predominen els conreus herbacis de secà, que s’alternen amb llistonars, brolles de romaní i carrascars a les zones més elevades. El Canal d’Urgell també té una forta influència sobre la vegetació i el contrast visual d’aquesta unitat de paisatge.

Entre la plana i la serra, els camins rurals de Castellserà permeten descobrir aquest canvi de paisatge i alguns dels elements que hi estan vinculats, com la primera sèquia del Canal d’Urgell, les cabanes de volta o les construccions de la Guerra Civil.

Un dels punts que podem trobar en aquest entorn és l’ermita de Sant Jaume de Cal Trepat, una petita construcció del segle XVIII vinculada a l’antic conjunt de masies de la zona.

Al web de l’ajuntament trobareu altres rutes fàcils per recorrer, tant caminant, amb bicicleta o amb cotxe i descobrir a poc a poc el paisatge de Castellserà, a l’Urgell.

Recorrer els diferents camins ens pot portar a descobrir llocs tan únics com el que trobem direcció Preixens. En un trencall a mà dreta, just davant de la masia de Cal Trepat, ens trobem amb la petita i aïllada Ermita de Sant Jaume de Cal Trepat. Aquesta ermita del segle XVIII era l’església del poble format per masies que s’han anat perdent amb el temps.

Quan visitar Castellserà

La Festa Major d’hivern de Castellserà se celebra al voltant de Sant Sebastià, el 20 de gener, mentre que la Festa Major d’estiu té lloc al setembre.

Un altre moment destacat del calendari és la Festa del Perot i l’Alera, hereva de l’antiga Festa del Bandoler. La celebració recupera la relació de Castellserà amb el bandolerisme del segle XVI i actualment inclou diferents activitats i propostes per a tots els públics. L’Ajuntament ja ha publicat el programa de l’edició 2026.

Durant l’estiu també podem trobar el laberint de blat de moro, una activitat que s’ha convertit en una de les propostes més curioses del municipi. La temporada habitual s’estén aproximadament des de finals de juny fins a finals de setembre.

Per consultar les dates concretes de les festes, activitats i altres propostes, el millor és revisar l’agenda de l’Ajuntament abans de planificar la visita.

Per completar la informació sobre el municipi de Castellserà et deixo alguns dels enllaços publicats a la revista URTX:

• Escala Abad, Òscar. «El jaciment visigot que mai va poder ser: el Tossal del Moro (Castellserà, Urgell)». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2023, n.º 37, pp. 17-27,
• Clua Mercadal, Maria. «Les monedes visigodes del Tossal del Moro». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2023, n.º 37, pp. 61-69, https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/420692.

Si has anat a Castellserà pel seu laberint de blat de moro, què t’ha semblat?

Si vols aprofitar el dia i visitar altres pobles de l’Urgell, no t’oblidis de subscriure’t a Fuet i Mate i descarregar-te la Guia de Ponent Volum 01.