Claravalls, Santa Maria de Montmagastrell, Riudovelles, la Figuerosa, Altet, Conill i el Talladell són els nuclis agregats que formen part del terme municipal de Tàrrega, a l’Urgell, a la província de Lleida.
Avui els dediquem una entrada particular, com a excusa perfecta per completar una visita a Tàrrega i descobrir alguns dels petits nuclis que formen part del seu terme. Són pobles petits i amb poca població, però cadascun conserva algun element que ajuda a explicar la història i el paisatge d’aquesta part de l’Urgell. Una excusa perfecte per descobrir el territori i el paisatge de l’Urgell.
A Claravalls hi trobarem les restes del castell i el nucli de l’antiga vila closa; a la Figuerosa, una curiosa font modernista; a Conill, un petit poble abandonat format per cinc cases pairals; i a Santa Maria de Montmagastrell, fins i tot un observatori astronòmic.
No cal gaire temps per visitar-los, però sí una mica de curiositat, sovint són precisament aquests petits nuclis els que permeten descobrir una altra cara de l’Urgell.
Breu història per parlar al bar
Per entendre per què aquests pobles formen avui part del terme de Tàrrega hem de recular fins a l’edat mitjana, quan bona part del territori estava organitzat al voltant de castells i jurisdiccions senyorials.
Molts dels nuclis que avui coneixem com a agregats de Tàrrega ja apareixen documentats durant els segles XI i XII. Claravalls, Altet, la Figuerosa, Riudovelles, Conill i l’Ofegat tenien els seus propis castells o termes i van passar per diferents senyories al llarg de l’edat mitjana.
L’any 1422, quan el rei Alfons el Magnànim va vendre perpètuament a la Universitat de Tàrrega les jurisdiccions dels castells i llocs de Claravalls, l’Ofegat, Conill, Lluçà i Altet. A partir d’aquell moment, Tàrrega va passar a tenir un paper directe en el govern d’aquests territoris.
Durant segles aquests llocs van mantenir la seva pròpia identitat i, en alguns casos, van formar part de termes municipals diferents. Finalment, l’any 1969, diversos d’aquests antics municipis i nuclis van quedar integrats al terme municipal de Tàrrega.
Avui en dia, administrativament formen part de Tàrrega, tot i que cadascun conserva la seva pròpia història, la seva església, els seus carrers i la relació particular amb el territori que l’envolta.
Què visitar al Talladell, l’Urgell
El Talladell és probablement el més diferent dels pobles agregats de Tàrrega. Forma part del municipi des de 1969, però des del 2010 té la consideració d’Entitat Municipal Descentralitzada, amb una administració pròpia.
El nucli conserva un aire de poble tradicional, amb carrers estrets, cases de pedra i alguns elements que recorden el seu passat medieval.
El poble conserva l’església parroquial de Sant Pere i alguns elements del seu antic nucli. Un dels espais més característics és l’antic molí, avui convertit en sala multiús.
També val la pena passejar pels carrers del nucli i arribar fins al pont de pedra sobre el riu Ondara. A prop hi ha la zona del Pedregal, amb l’ermita del mateix nom, i diversos elements vinculats a l’antic aprofitament de l’aigua, com les peixeres i basses.
Una altra manera de descobrir aquest entorn és la Via Verda entre Tàrrega i el Talladell, un itinerari curt que segueix el curs de l’Ondara i permet veure un paisatge fluvial que contrasta amb els camps de secà que predominen a bona part del terme.
La festa major del Talladell se celebra el primer cap de setmana de setembre.
Si hi aneu en Setmana Santa, també podeu coincidir amb la Processó del Sant Crist del Talladell, una de les tradicions que encara formen part de la vida del poble.
Què visitar a Claravalls, l’Urgell
Claravalls és un dels nuclis agregats de Tàrrega i està situat sobre la serra de l’Espígol, a uns 337 metres d’altitud. El poble conserva l’estructura de l’antiga vila closa i bona part del seu patrimoni es concentra al voltant del turó on hi havia el castell. Claravalls té un cens de 124 habitants, segons la web de l’ajuntament de Tàrrega. L’agricultura està centrada en els cereals de regadiu i de secà.
El castell de Claravalls ja està documentat l’any 1172. La construcció que podem veure avui és fruit de diferents transformacions i actualment és de propietat particular. Les seves parets formen part del conjunt de cases que envolten el punt més alt del poble. Tot i que té antecedents medievals, l’edifici que veiem avui correspon principalment a una construcció del segle XVI, posteriorment transformada.
Al costat del castell hi ha unes creus de ferro relacionades amb el Via Crucis i, baixant cap al nucli, arribem a la plaça Major. Un dels accessos conserva una portalada que formava part de l’antiga vila closa.
L’església de Sant Salvador, construïda a finals del segle XVII, actualment no està oberta al culte. A l’altra banda de la carretera trobem l’església de la Mare de Déu dels Arcs, patrona de Claravalls, que és el temple que actualment continua obert al culte.
A l’exterior del nucli trobem la creu de terme de Claravalls, una peça gòtica del segle XV, i també la Mare de Déu dels Arcs, una petita església barroca del segle XVIII que conserva una imatge de la Mare de Déu datada al segle XIV.
Entre el patrimoni i els carrers del poble, Claravalls és probablement un dels nuclis on més fàcil és trobar aquesta combinació entre història medieval, arquitectura rural i paisatge de secà.
Per veure Claravalls amb més ambient, la festa major se celebra l’últim cap de setmana d’agost.
Què visitar a l’Altet, l’Urgell
Altet és un altre dels nuclis agregats de Tàrrega i conserva encara alguns elements que recorden el seu passat medieval. La mateixa estructura del poble fa pensar que havia estat un nucli tancat, amb portals d’accés que encara es poden identificar als carrers de Baix i del Centre.
L’església de Sant Pere és un edifici del segle XVIII, d’estil barroc amb elements que ja anuncien el neoclassicisme. Segurament ocupa el mateix emplaçament d’un temple anterior, vinculat al nucli medieval.
El seu principal element patrimonial és el que queda del castell de l’Ofegat, del qual avui només es conserva una part d’una torre circular. El castell ja apareix documentat al segle XII i va estar vinculat a diferents senyors i jurisdiccions abans de passar a formar part del domini de Tàrrega.
Altet també té interès pel seu entorn natural. El reguer d’Altet conserva un dels espais de canyissar més destacats del terme de Tàrrega i forma part dels espais de la Xarxa Natura 2000 dels Plans de Sió.
Què visitar a Santa Maria de Montmagastrell, a l’Urgell
Santa Maria de Montmagastrell, situat al nord-oest del terme de Tàrrega, és un dels nuclis agregat a Tàrrega amb un cens de 64 habitants que basa la seva economia amb el cultiu del blat de moro, l’alfals, el blat i els fruiters gràcies a les aigües que li arriben a través del canal d’Urgell.
El poble havia estat conegut durant segles com Montmagastrell de Montfalcó, un nom que ens recorda els vincles feudals que va mantenir amb el domini de Montfalcó.
Santa Maria de Montmagastrell va ser conquerit pel comte d’Urgell entre els anys 1070 i 1080, igual que molts dels pobles del voltant. Durant el segle XVIII, Santa Maria de Montgmagastrell forma part del domini senyorial dels Lanuza.
L’arribada del Canal d’Urgell va transformar profundament aquesta zona, especialment a partir del segle XIX, i va permetre convertir part de les antigues terres de secà en camps de regadiu.
El poble, travessat per la carretera LV-3233, té una església dedicada a Santa Maria, que es va acabar de construir el 1792. És un temple d’estil barroc, amb una façana de maó emmarcada per pilastres i coronada per un frontó triangular. Al mateix indret hi hauria hagut anteriorment una església romànica.
La curiositat del poble és que l’any 2010, l’astrònom Josep Maria Bosch, va descobrir un asteroide i el va anomenar Montmagastrell. L‘observatori de Santa Maria de Montmagastrell està operacional des del 1991 i es troba a 319 metres d’altitud.
La seva festa major és el tercer cap de setmana d’agost, així que potser és el cap de setmana que més gent veurem pels seus carrers.
Riudovelles, a l’Urgell
Riudovelles és un petit nucli situat damunt d’un turó, a uns 450 metres d’altitud, que conserva alguns elements que permeten imaginar la seva antiga estructura de poble.
El nucli està construït sobre un turó i els carrers s’enfilen cap a l’espai on antigament hi havia el castell, del qual avui no en queda cap resta. El conjunt conserva, però, part de l’estructura del que havia estat un petit poble clos. L’accés al nucli es fa pel Portalet, un dels elements que recorden el seu passat com a petit nucli tancat. També hi havia un altre portal a la part baixa, relacionat amb l’accés a la bassa i a la font.
El poble va créixer especialment durant els segles XVIII i XIX, quan es van construir noves cases més enllà del petit nucli original.
El principal edifici patrimonial és l’església de Sant Gil, situada fora del nucli. És una construcció romànica del segle XIII, d’una sola nau, amb volta de canó i campanar d’espadanya. Tot i les reformes posteriors, conserva bona part del seu caràcter original.
Riudovelles havia estat vinculat administrativament a la Figuerosa i va acabar integrant-se al municipi de Tàrrega amb l’agregació de la Figuerosa el 1969.
La festa major és a finals d’agost, potser és un bon moment per visitar el poble amb l’ambient festiu.
La Figuerosa, l’Urgell
La Figuerosa és un dels pobles agregats a Tàrrega, des del 1969, a la comarca de l’Urgell i la província de Lleida. Segons diversos censos consultats, la població ronda entre la cinquantena d’habitants.
Els habitants d’aquest poble es dediquen, majoritàriament, a l’activitat agrícola centrada al conreu dels cereals de secà.
La Figuerosa ja apareix documentada al segle XI. L’any 1075 hi trobem esmentat el castell de la Figuerosa i el topònim torna a aparèixer en diversos documents de les dècades següents. Per tant, el nucli actual té uns orígens medievals que van molt més enrere que la seva incorporació al municipi de Tàrrega el 1969. Durant segles, la Figuerosa va tenir també un terme propi i va estar vinculada administrativament a altres petits nuclis de la zona, entre els quals hi havia Altet, Conill i Riudovelles.
Durant molts anys, la Figuerosa pertanyia al Bisbat de Solsona, com també la seva església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, que data del 1865.
Un dels elements més curiosos que hi trobarem és la font modernista situada a la façana de l’antiga Casa de la Vila. És probablement el detall arquitectònic que més sorprèn quan arribem al poble.
Al carrer Major encara podem veure algunes cases antigues, amb llindes que conserven dates dels segles XVI, XVII i XVIII. Aquestes cases, juntament amb l’estructura dels carrers, permeten imaginar la importància que havia tingut el nucli en altres èpoques.
A l’entrada del poble ens trobarem amb la capella de Sant Marçal.
La Figuerosa és un poble d’interior de Catalunya que ens permetrà descobrir la construcció de certes cases ens fa pensar que potser fou un poble emmurallat al voltant d’un castell. Passejant pels carrers i fixant-nos en els llindars de les portes podem veure dates del s.XVI i XVIII.
A l’entrada de La Figuerosa hi ha l’ermita de Sant Marçal i un espai preparat per a passar-hi una bona estona o dinar.
La festa major del poble és el 15 d’agost.
Si t’agrada caminar, la Figuerosa és un bon punt per descobrir el paisatge dels secans de la Figuerosa i Riudovelles, amb camps de cereals, basses i petits espais naturals que formen part dels Plans de Sió.
Què visitar a Conill
Conill és probablement el més singular dels petits nuclis agregats de Tàrrega. És un poble abandonat format per només cinc cases pairals: cal Cinca, cal Frare, cal Palau, cal Pont i cal Vilafranca.
Les cinc cases daten de la segona meitat del segle XVIII i formen un conjunt molt particular. La seva estructura està relacionada amb un antic acord veïnal que limitava la construcció de nous habitatges, fet que ajuda a explicar per què el nucli ha conservat aquesta configuració tan excepcional.
Una de les curiositats de Conill és que antigament hi havia un acord que impedia construir-hi més cases. Aquesta limitació, juntament amb altres factors, podria haver contribuït a la pèrdua progressiva de població. El poble va quedar definitivament deshabitat cap a l’any 1980.
L’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Roser data del 1702.
Avui Conill és un petit testimoni del procés de despoblament rural que ha afectat diversos nuclis de l’interior de Catalunya. Alguns elements del seu patrimoni també han acabat lluny del poble. A Tàrrega, al Parc de Sant Eloi, es conserven una antiga premsa d’oli i el fust d’una creu de terme procedents de Conill.
El paisatge dels pobles de Tàrrega
Els pobles agregats de Tàrrega permeten veure en poca distància alguns dels paisatges més característics de l’Urgell.
A l’entorn de la Figuerosa i Riudovelles predominen els camps de secà, amb grans extensions de cereals i un relleu suau que deixa veure la dimensió agrícola d’aquesta part de la comarca. És un paisatge especialment interessant a la primavera, quan els camps canvien de color i desperten diferents tonalitats de verd.
A Santa Maria de Montmagastrell, en canvi, es fa més evident la transformació provocada pel regadiu del Canal d’Urgell. Els cultius i la vegetació canvien i el paisatge agrícola és més verd i divers.
Entre aquests dos ambients hi trobem els petits nuclis de Claravalls, Altet i Conill, envoltats per un territori agrícola que explica bona part de la història econòmica de la zona.
La primavera és especialment interessant per veure els camps i els marges amb més verdor i floració, mentre que a finals d’hivern i principis de primavera el paisatge agrícola comença a transformar-se. A la tardor, en canvi, els colors dels camps i els camins ofereixen una altra perspectiva del territori.
Visitar aquests petits nuclis és una manera diferent de descobrir el terme de Tàrrega. Et recomano, fins i tot, deixar el telèfon mòbil a casa, recorre els camins amb un mapa i fer les fotografies amb la teva càmera digital. O si més no, desconnecta les dades d’internet i gaudeix de la calma de l’Urgell.
I si ja has visitat Tàrrega, acostar-te a Claravalls, la Figuerosa, Riudovelles, Altet, Santa Maria de Montmagastrell, Conill o el Talladell és una bona manera de continuar descobrint el territori més enllà de la capital de la comarca.
Si vol aprofundir en temes particulars d’aquests nuclis urbans, aquí et deixo un seguit d’enllaços que et poden anar bé:
Assimilació, resistència i canvi a la romanització en el món ilerget, una tesis de Ignaci Garcés i Estalló feta amb la Universtiat de Bacelona.
La Castralització de l’espai en l’estructuració d’un territori Conquerit, de Flocel Sabaté i Curull, amb la revista URTX
El camp de sitges ibèric de Missatges, de Badías, Jaume; Garcés i Estalló, Ignasi; Saula i Briansó, Oriol i Solanes, Eva
La sitja tardo-ibèrica dels Missatges, Tàrrega (L’Urgell). Estudi dels materials arqueológics, de Garcés i Estalló, Ignasi Saula i Briansó, Oriol
Coneixes aquests pobles?
