Ciutadilla és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, situat a la vall del riu Corb i dominat per les restes del seu castell.
És un d’aquells pobles de l’Urgell on el patrimoni, la història i el paisatge es troben en un espai relativament petit. La ruta Verdú, Guimerà i Ciutadilla és una bona manera de descobrir aquesta part de l’Urgell i conèixer tres pobles amb una forta personalitat pròpia.
Ciutadilla té una població de només 206 habitants. Dels 206 habitants que Idescat va censar el 2018, 109 eren homes i 97 dones. 18 tenien menys de 15 anys, 121 estaven entre els 15 i els 64 anys, 56 es trobaven entre els 65 i els 84 anys i 11 tenien més de 84 anys. El cens actualitzat del 2026 revela una reducció de població, amb 186 habitants: 99 homes i 87 dones.
Amb aquests valors de població, no sorprèn que l’economia del municipi estigui molt vinculada al sector primari. En l’agricultura destaquen els conreus herbacis, mentre que en la ramaderia tenen més pes l’aviram i el porcí.
La història de Ciutadilla, però, va molt més enllà de les seves dimensions actuals. El castell, les cases pairals, l’església de Sant Miquel i les restes del convent del Roser són alguns dels elements que expliquen el paper que va tenir la vila al llarg dels segles.
Breu història per parlar al bar
Pel terme de Ciutadilla s’han trobat restes d’època ibèrica i romana, però la història del poble tal com el coneixem avui està molt vinculada al seu castell i al llinatge dels Guimerà.
El castell de Ciutadilla ja apareix documentat l’any 1029, en una sentència arbitral que obligava els habitants del lloc a reconstruir les muralles. El 1165 també apareix esmentat en el testament de Bernat d’Oluja, senyor de Ciutadilla i feudatari de Guillem de Cervera.
Durant els segles posteriors, el domini de Ciutadilla va quedar estretament lligat a la família Guimerà, que va acabar convertint-se en el principal llinatge senyorial de la vila. El segle XVI va ser especialment important: el castell medieval es va reconstruir i es va transformar en un gran palau residencial, mentre que els Guimerà també van impulsar la construcció del convent del Roser.
El segle XVII també va deixar noms importants vinculats a Ciutadilla. Ramon de Guimerà va tenir un paper destacat durant la Guerra dels Segadors i va participar en les negociacions amb França en nom de la Diputació del General.
A finals del segle XVII, el llinatge dels Guimerà es va unir amb els Meca, barons de Castellar del Vallès. L’any 1702, Josep de Meca-Caçador i de Cartellà va ser creat marquès de Ciutadilla per Felip V, per tal de dotar el territori de població afí als seus interessos borbònics. El títol també va ser reconegut posteriorment per l’arxiduc Carles d’Àustria.
Felip V va concedir diversos títols a nobles catalans el 1702, en un moment en què intentava assegurar-se suports a Catalunya.
Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, militar de professió i casat amb Isabel de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, va començar la Guerra de Successió al costat de Felip V, que el 1702 li havia concedit el marquesat de Ciutadilla. Tanmateix, el 1705 va canviar de bàndol i es va adherir a la causa austriacista, que defensava els drets de l’arxiduc Carles d’Àustria. El canvi es produí en un moment en què el suport austriacista guanyava força a Catalunya. Posteriorment, l’arxiduc Carles li va reconèixer el títol, el 1706 el va nomenar comte de Ciutadilla i el 1707, marquès. Però Josep, com et pots imaginar, no estava per “lluitar pels seus ideals” i quan el 1713 va veure que la resistència de Barcelona tenia poques possibilitats de triomfar, va abandonar la ciutat i es va refugiar al seu castell de Castellar del Vallès.
El castell va continuar habitat fins a principis del segle XX, però després va començar el procés de degradació i enderrocament que ha deixat les ruïnes que podem veure actualment. La part més antiga de la fortalesa i les ampliacions renaixentistes encara permeten entendre les diferents etapes per les quals va passar l’edifici.
Als finals del segle XVII, els senyors de Ciutadilla era la família Guimerà, els quals van renovar l’antic castell medieval i el van transformar en la moda i necessitats de l’època, en un palau renaixentista. El llinatge dels Guimerà, a través del matrimoni amb els Meca, es va transformar en la baronia de Castellar del Vallès.
Per cert, com sempre diem, els titols medievals a Espanya, encara estan en vigor, tot i que desprès els mateixos marquesos, ducs i comtes que es queixen dels immigrants, “xupen” de les pagues monàrquiques! Així, el marquesat de Ciutadilla encara existeix com a títol nobiliari. Després de Josep de Meca va passar per diferents llinatges, el 1788 als Cortés de Andrade, el 1824 als Sentmenat i el 1971 als Sagnier. L’actual marquès de Ciutadilla és Joaquín Sagnier y de Taramona, que va rebre el títol com cessió del seu pare, convertint-se en el XIII marquès de Ciutadilla. El seu pare, el barceloní Joaquín Sagnier y de Sentmenat, era el XII marquès de Ciutadilla i també X marquès de Sentmenat a més a més, de Grande de Espanya, que va mantenir els dos títols fins a la seva mort el 2021, passant després a la seva germana. Tot i que una vegada més, la linia important, era de fet, la mare de Joaquín, María de las Mercedes de Sentmenat y Sarriera, qui tenia el títol de XI marquesa de Ciutadilla, IX marquesa de Sentmenat i IX comtessa de Múnter.
Què visitar a Ciutadilla, a l’Urgell
Ciutadilla s’estén sobre un turó que domina la vall del riu Corb i, al capdamunt del poble, hi trobem el seu element més característic, el castell de Ciutadilla. Les ruïnes que avui podem veure corresponen a una fortalesa medieval que va ser transformada en un gran palau residencial durant el segle XVI.
El castell ja apareix documentat l’any 1029 i conserva elements de diferents èpoques. La transformació renaixentista no va fer desaparèixer completament l’aspecte defensiu de l’edifici. Els murs continuen adaptant-se al desnivell del terreny i la gran torre de l’homenatge, de set plantes, continua dominant el conjunt. Les tres plantes superiors tenen grans finestrals renaixentistes amb influències gòtiques, mentre que la part superior conserva elements defensius com les espitlleres i els matacans.
El pati interior és un dels espais que permet entendre millor les dimensions que havia tingut el palau. Les restes conserven arcs, voltes i diferents murs que corresponen a les successives ampliacions de l’edifici. També s’hi poden veure les restes de l’antiga escala noble i elements que permeten imaginar l’estructura residencial que va tenir el castell durant l’època dels Guimerà.
Avui el castell es troba en estat de ruïna, però precisament les parts que encara es mantenen dretes permeten veure la barreja entre la fortalesa medieval i el palau renaixentista. L’any 1949 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Actualment s’hi fan visites guiades i convé consultar l’Ajuntament per conèixer els horaris i les condicions de visita.
Al nucli urbà de Ciutadilla trobem també diverses cases pairals, algunes de les quals conserven les façanes de pedra i elements propis de l’arquitectura tradicional de la zona. Entre aquestes cases hi ha Cal Maimó, Cal Freixador i Casa Valls, aquesta última visitable amb reserva prèvia.
L’església parroquial de Sant Miquel està situada pràcticament al costat del castell. L’edifici actual és del segle XVII, tot i que ja hi havia una església al lloc l’any 1165. És d’una sola nau amb volta de creueria i conserva un interessant sarcòfag gòtic de la família Guimerà, amb l’estàtua jacent de Gispert de Guimerà. A l’exterior també destaquen la rosassa, els contraforts i les petites mènsules esculpides de la façana.
Als afores del poble hi ha les restes del convent del Roser, fundat l’any 1582 per Gispert de Guimerà. Era un convent dominic i la seva construcció es va allargar durant dècades. L’edifici combinava elements renaixentistes i de gòtic tardà, i encara es poden reconèixer parts de l’església, el campanar i altres elements del conjunt.
El convent va quedar vinculat a la mateixa etapa d’esplendor que va transformar el castell de Ciutadilla durant el segle XVI. Actualment en queden les ruïnes, però el conjunt ajuda a entendre la importància que van arribar a tenir els Guimerà i el seu patrimoni a la vila.
El paisatge de Ciutadilla
El terme de Ciutadilla es troba entre dues unitats de paisatge: les Garrigues Baixes i la Vall del Corb i els Secans de Belianes i d’Ondara.
Si entrem en detall de les Garrigues baixes i vall del Corb combinen els relleus suaus i les valls del riu Corb amb un paisatge agrícola dominat pels conreus de secà. Les oliveres i els ametllers tenen una presència important, sovint plantats en terrasses delimitades per murs de pedra seca. A les zones menys transformades pels conreus hi trobem pinedes de pi blanc, garrics i brolles de romaní.
Els Secans de Belianes i d’Ondara tenen un relleu més obert, amb valls amples i petits turons, i un paisatge dominat pels conreus herbacis de secà. Al terme de Ciutadilla aquest paisatge es combina amb els camins rurals, les construccions agrícoles i els elements vinculats al riu Corb i a l’activitat tradicional de la zona.
Si tenim ganes de descobrir el paisatge de Ciutadilla, a l’Urgell, només cal agafar alguns dels camins que comunica amb els pobles veïns. Sempre és més divertit que passar per la carretera. Per exemple, podem anar fins a Guimerà passant per la Bovera i tot seguint el riu Corb. També podem anar a visitar l’Ermita de Sant Roc.
El paisatge també conserva elements vinculats a l’aprofitament de l’aigua, com els antics molins que funcionaven al costat del riu Corb. Al terme de Ciutadilla n’hi ha tres: el Molí del Convent, el Molí del Senyor i el Molí de Valls.
Quan visitar Ciutadilla
Ciutadilla celebra la seva Festa Major d’estiu el segon cap de setmana d’agost, coincidint amb Sant Roc, mentre que la Festa Major de tardor se celebra el 29 de setembre, per Sant Miquel.
A principis de maig es celebra la Fira Medieval, una de les celebracions més conegudes del municipi. Durant el cap de setmana, el poble recupera l’ambient medieval amb recreacions, activitats i un mercat pels carrers del nucli.
També és un bon moment per visitar Ciutadilla durant alguna de les activitats de recreació històrica que s’hi organitzen al llarg de l’any, especialment si vols conèixer millor la relació del poble amb el seu castell i amb els Guimerà.
Al web de l’ajuntament, trobareu la informació actualitzada de la seva agenda cultural.
Per completar la part històrica de Ciutadilla, et deixo alguns dels articles publicats a la revista URTX:
- García Biosca, Joan. «Ciutadilla: de castell a Palau». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2002, n.º 15, pp. 55-76.
- Aguilà Huguet, Marta. «El castell de Ciutadilla. Darreres intervencions arqueològiques (Ciutadilla, Urgell)». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2016, n.º 30, pp. 35-43,
- Prat Grau, Núria; Yeguas Gassó, Joan. «Ciutadilla i un retaule del segle XVI al Museu Nacional d’Art de Catalunya». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2020, n.º 34, pp. 173-87,
Has visitat el castell de Ciutadilla? Quina part et va sorprendre més: les ruïnes de la fortalesa, la torre de l’homenatge o el paisatge de la vall del Corb?
