Viatjar al Japó és un plaer en tots els sentits i el gastronòmic també. D’uns anys ençà, la cuina japonesa s’ha posat de moda i a les nostres terres, ja arribem més plats que sushi, però la primera vegada que vam visitar el Japó, mai havíem sentit del soba o del chabu-chabu.
Avui, en aquesta entrada, parlarem de què el Japó és més que sushi, que definitivament és molt més que peix cru i també ens centrarem en alguns costums i pràctiques que hem de tenir en compte.
Menjar al Japó és un festival en tots els sentits, hi ha moltíssimes opcions, més del que ens pensem, la gran quantitat d’espècies i salses que utilitzen no ens cabria ni a la nostra cuina. A més a més, hi ha plats nacionals i plats regionals, de la mateixa manera que passa a Catalunya o Espanya, amb per exemple, la paella. Cada regió i cada família té el seu toc personal per un mateix plat. Al Japó tenen una gastronomia molt variada, tant en productes com en formes de cuinar-los i tan rica com la Mediterrània. Una vida sencera necessitaríem per tastar tot el menjar clàssic del Japó.
A cada una de les entrades particulars de les ciutats, parlarem una mica dels plats regionals, però aprofitarem aquesta entrada per fer un resum general de plats i bons costums.
Avui et presentem què menjar al Japó, al país on vam menjar més casolà de tots i fins i tot vam aprendre alguna recepta!
En situació sobre el menjar al Japó
Menjar al Japó està vist de dues maneres, una forma d’alimentació o un plaer.
La forma d’alimentació ho veuràs ràpidament, mengen al parc o a peu dret, un “tros de pa” que en el seu cas, generalment és un tros d’arròs, el Onigiri, és el més habitual, un triangle d’arròs, farcit i embolicat amb una alga nori.
La forma de plaer és quan gaudeixen i diuen que, generalment, mengen sols per degustar els sabors i no despistar-se amb les converses. La qüestió és que a molts restaurants veureu gent sola menjant i majoritàriament homes sols. Però també és cert que trobareu molts llocs amb grupets, fent un “tapeo” o compartint un beure. Així i tot, la individualitat és el que més ens crida l’atenció dels japonesos.
Abans de començar a menjar has de saber que s’ha de dir “Itadakimasu” per donar les gràcies i quan acabes, les paraules adequades són “Gochisosama deshita“, per agrair el bon menjar.
No t’oblidis de donar les gràcies abans de menjar o després.
El costum d’agrair pel menjar seria com el nostre bon profit o a les cases més religioses, la benedicció, però en aquest cas es fa per agrair a la persona que ha cuinat i que ha dedicat temps per a tu.
A més a més, qui cuina, es pren el seu temps per la presentació dels plats que és tan important com el menjar en si. Presentar un plat al Japó és l’equivalent a un jardí japonès, cada cosa té una explicació lògica de per què està al plat.
En cas que hi hagi diversos plats, generalment se serveixen tots a la vegada, res d’un primer i segon plat. Els plats surten tots a la vegada i ells ho anomenen “set menu”, i et porten un bol amb arròs i un altre amb sopa, i el plat principal que pot ser tempura o carn arrebossada, per exemple.
Per menjar utilitzen els palets, fins i tot per l’arròs blanc, ja que aquest acostuma a estar fet amb l’arrossera i el deixen enganxat.
Quan mengis noodles “sopa” veuràs que tens els noodles a baix del bol i per damunt els ingredients. La nostra manera de cuinar i menjar ens fa, instintivament, remenar-ho tot, però al Japó això no es fa. En teoria és per degustar els sabors individualment. Així que veuràs que es mengen, primer els ingredients i per últims els noodles. En el cas noodles amb caldo, pugen la pasta amb els palets i xarrupen, ben fort a poder ser. Aquesta xarrupada té un doble sentit, per un costat, indicar que està bo i per l’altre refredar els noodles, ja que incorpores aire. El caldo se’l beuen en acabar, directament bebent del bol.
En el cas de tenir un plat o bol d’arròs, també es menja amb els palets. I tampoc s’ha de barrejar. Res de posar-li la salsa per damunt de l’arròs perquè tingui més gust. Al Japó, l’arròs blanc es menja sol. En aquest cas, has d’agafar el bol d’arròs amb una mà i apropar-lo a la boca i ajudar-te amb els palets a pujar l’arròs a la boca. La idea és no tocar el bol amb els llavis, però jo he vist de tot.
Mai clavis els palets a arròs, ja que és un gest relacionat amb la mort.
El bol d’arròs per acompanyar és imprescindible, generalitzant, no saben menjar sense arròs. Seria com el nostre pa.
Si l’arròs va acompanyat de salsa, com per exemple, el curry, llavors et donen una cullera per poder menjar còmodament.
Per menjar Sushi o Nigiri recorda que t’has de posar el tall sencer a la boca, sense partir-lo. En el cas de sushi, poses soja en un plat, però no molta i res més; res de wasabi! se suposa que el sushiman ja ha posat el wasabi corresponent al roll de sushi. Agafes el sushi amb els palets o amb els dits de la mà, el suques lleugerament a la soja i cap a la boca. Sempre és millor tornar a posar soja, que te’n sobri al plat.
En cas que mengis Nigiri, que seria “la croqueta” d’arròs amb el tros de peix al damunt, llavors sí que pots posar wasabi a la soja. La resta de normes apliquen igual, poca soja i menjar-ho amb els dits o palets però tot d’una mossegada. Però atenció que aquest cas, el peix ha de tocar la soja, no l’arròs. Per tant, has d’agafar la porció i donar el tomb als palets per sucar-lo de “cap baix”.
Quan menges el gunkan, el que has de fer, és posar la soja al rol, en lloc de sucar-lo.
En cas de tenir un bol amb sopa, generalment, té verdures flotant. Per menjar la sopa, has d’agafar les verdures amb els palets i després beus el líquid directament del bol.
Nosaltres vam conviure amb una noia japonesa uns dies i vam fer un experiment. Vam comprar peix i un dia el va cuinar ella i l’altre dia el vaig cuinar jo. La nostra recepta ben clàssica, estil català, sense complicacions. Vaig tallar la ceba en juliana i la vaig coure a la paella a foc fluix. Mentre, vaig salpebrar el peix i el vaig enfarinar i quan la ceba estava transparent, vaig afegir el peix a la paella i llestos. La noia ho va trobar molt bo, perquè podia notar el gust del peix. Ah, és clar, és que no hi ha gaires espècies, li vaig dir. A Catalunya, cuinem amb sal i pebres i poca cosa més. Va quedar al·lucinada i va anotar la recepta.
La seva versió? Un peix boníssim, amb una salsa que tenia un gust que li anava d’allò més bé. Quan li vaig demanar la recepta, em va portar a la cuina i va alinear els ingredients que havia utilitzat. Vaig haver de fer foto de tots els ingredients que li va posar! I encara em va dir que d’un dia per l’altre era més bo.
Hauries de Saber sobre menjar amb palets al Japó
Al Japó es menja amb palets i només alguns plats amb cullera, com els que porten arròs i salses. Generalment, tot ve tallat petit per poder-ho aixecar fàcilment amb els palets. En cas de tenir talls grans, hauràs de tallar-lo directament amb els palets o també pots pujar-ho amb els palets, mossegar i tornar a deixar el sobrant al plat o bol. Però això no aplica pel sushi, que en aquest cas, sí o sí, te l’ha de menjar sencer, d’una mossegada.
Menjar amb palets és tan fàcil com menjar amb forquilla i ganivet, si hi estàs acostumat. Per nosaltres, que no hem nascut amb palets, pot ser una mica complicat. Tingues-ho present i pràctica abans d’anar al Japó o porta de casa una forquilla.
Les nocions base per menjar amb els palets són dues. La primera, els palets mai s’han de creuar i la segona és que mai, mai, mai has de clavar els palets al menjar. Res de punxar el tall de carn amb un palet i posar-te’l a la boca. És millor menjar amb els dits que punxar els palets al menjar i especialment, mai punxis els palets a l’arròs, això és símbol de mort.
Tampoc et passis el menjar, entre comensals, d’un palet a l’altre. Als enterraments budistes es crema el cos i com a ritual, la gent es passa els ossos del difunt de palet a palet. Així que imagina la sensació que els farà als japonesos veure que et passes el menjar com ells es passen els ossos del mort. En lloc de fer això, has de deixar el menjar al plat de l’altre comensal i ell o ella, l’ha d’agafar d’allí.
No passis el menjar d’un palet a l’altre.
Per acabar, no utilitzis els palets com extensió de la teva mà, és a dir, no juguis amb ells, no assenyalis, no els moguis a l’aire. Els palets són per menjar i ja està, quan no els utilitzis, deixa’ls damunt la taula.
Quan hagis acabat de menjar, deixa els palets davant teu, recolzats la taula.
Hauries de saber sobre tipus de restaurants i bones pràctiques
Al Japó, de la mateixa manera que a Catalunya, hi ha diversos tipus de restaurants. I no només em refereixo a restaurants de peix, arròs o carn, sinó a qualitat preu o al tipus de cuinar els ingredients. A més a més, aquí és típic que cada restaurant serveixi només un estil de menjar, és a dir, o ramen o arròs o anguila. Però bé, tampoc és molt més diferent del que passa a Catalunya amb els llocs de barbaoes, entrepans o menú.
Per un costat hi ha els restaurants de menjar ràpid japonesos, llocs amb un estil de dinning Nord-amèrica amb una barra al mig i unes petites taules al voltant, tot pensat per menjar una persona sola i on serveixen generalment, ramen, és a dir, pasta o noodles.
En aquests llocs l’atenció és poc personal, de fet demanes a través d’unes màquines o la tauleta que tens a la taula i esperes.
Algunes vegades, fins i tot, demanes a la màquina i et surt un tiquet. Llavors l’entregues al personal del restaurant i et serviran el plat a la taula o per emportar.
La persona que atén, et portarà ràpidament un got d’aigua o te gratuït i la següent interacció serà per portar-te el menjar i el tiquet amb el preu i el codi per pagar.
Al Japó, en lloc de rentar-se les mans, utilitzen les tovalloletes humides, les oshibori. I en aquests tipus de restaurants, les trobaràs damunt la taula envasades, al costat dels palets, dels tovallons i algunes salses i espècies. Moltes vegades també veuràs un pot que dins té rakkyo, ceba japonesa adobada.
Una característica generalitzada dels restaurants de menjar ràpid és que gairebé tots els recipients són de plàstic, inclosos els gots i els palets són d’un sol ús.
Ni tan sols per pagar, hauràs de parlar. Quan hagis acabat de menjar, t’aixeques i pagues a la màquina, utilitzant el tiquet.
En cas que vulguis demanar extra, tornes a fer el pas de la tauleta i torna a començar la roda.
Semblant als restaurants de “fast-food” de ramen, hi ha els de curry japonès. En aquest cas, tots els plats porten arròs i la salsa de curry i després canvies els ingredients principals que pot ser porc, vedella, pollastre arrebossats o fins i tot ostres arrebossades o gambes i verdures en tempura. Aquest tipus de restaurants s’anomenen Kare-ya.
L’altre estil de restaurants són els restaurants convencionals, on et vindran a atendre i a servir, com estem més acostumats. En aquest cas, la tovallola per rentar-te les mans és una tovallola de veritat que et portarà el persona de servei. Això sí, per pagar, generalment vas a la màquina enregistradora, enlloc de pagar a la taula i recorda que no els hi has de donar els diners directament, sinó que els has de posar a la safata.
Deixa els diners a la safata, no els passis de mà a mà.
Aquest tipus de restaurant, generalment, tenen les taules i cadires d’estil occidental, però també tenen les taules baixes i els coixins per assentar-te a terra, que s’anomena zashiki. En cas que vulguis asseure’t a un zashiki has de saber com fer-ho.
El primer pas és no xafar mai el tatami amb les sabates, per tant, t’hauràs de descalçar. La manera més formal per assentar-te és assentar-te sobre els genolls, en lloc de l’estil indi que faríem nosaltres amb el cul a terra i les cames creuades pel davant. En el cas de les dones, les mans es creuen damunt les cames i en el cas dels homes, cada mà es recolza damunt de la cama corresponent, és a dir, mà esquerra amb cuixa esquerra i mà dreta amb cuixa dreta.
A tots, o gairebé tots, els restaurants japonesos et donaran aigua o te gratuïtament i mai t’obligaran a demanar beure. Això, la veritat, és que ajuda al pressupost perquè els beures són relativament cars, comparats amb el menjar. A més a més, hi ha llocs que et deixaran la gerra i tot perquè puguis reomplir el got tantes vegades com vulguis.
Evidentment, també hi ha els restaurants de sushi, els Kaitenzushi, amb la cinta transportadora on pagaràs en funció de la quantitat i el tipus de plats que hagis anat recopilant. Per fer-ho fàcil, serien els escuradents dels pintxos bascos. L’altre tipus de restaurant de sushi és el Sushi-ya, en aquest cas et pots asseure a les taules o directament a la barra i veure el sushiman preparar el teu plat.
L’altre restaurant molt típic són els Izakaya, els restaurants de tapes. Aquí demanes petits plats i beure, generalment cervesa o sake. En aquest cas, els clients, que aquí si que van en grup, van demanant plats de manera seqüencial i beure. A diferència, de les nostres tapes que els demanem tots de cop i ens enfadem quan el restaurant ens els va servint seqüencialment, al Japó és el normal. Demanen el beure i un parell de tapes i a mesura que van xarrant i va passant el vespre, van sumant plats i gots a la taula. En aquests llocs pots trobar de tot, carn, peix i verdures i diverses tècniques de cocció a la planxa, en tempura o arrebossat. Si busques un izakaya, ronda pels voltants de qualsevol estació de trens. Això és perquè quan queden amb els companys de feina, ho fan a prop de l’estació, així després cadascú pot anar cap a casa seva, o això ens van explicar.
En cas de compartir plat, no és menja del plat comí. El que has de fer és agafar la teva porció i posar-la en un plat o bol individual i d’allí és d’on ho portaràs a la boca. A més a més, les bones pràctiques diuen que per agafar el menjar del pla general, ho has de fer per l’altre extrem dels palets, ja que d’aquesta manera s’evita que la teva saliva caigui al plat compartit.
L’altre estil de restaurant de “tapes” són els Yakitori-ya que et serveixen el menjar, pollastre, en pintxos que couen davant teu.
Evidentment, també hi ha els Teppanyaki, aquells restaurants on el xef et cuina davant teu, però aquests són llocs cars.
Això, sí, sigui el tipus de local que sigui que entris, sempre et rebran amb un “irasshaimase” que et dona la benvinguda i et convida a entrar. I a l’hora de marxar, tots els empleats et donaran les gràcies. Els japonesos, en general i sobretot als llocs de menjar ràpid, surten sense dir res. Però si vols ser educat, pots donar les gràcies o dir “gochisosama deshita” que seria la traducció de “gràcies pel menjar”.
El menjar de plàstic
Una de les coses que més ens va cridar l’atenció, la primera vegada que vam estar al Japó, a l’any 2018, és que molts restaurants exposen el menjar que serveixen en aparadors, però en models de “plàstic”. Aquest menjar s’anomena Sampuru i seria la versió 3D de les nostres fotos dels plats combinats.
La idea va sorgir a Gujo, de la mà de Takizo Iwaski, el 1932 i avui en dia ja està estesa a tot el país. Hem buscat algun vídeo al Youtube perquè ho entengueu bé, perquè mirant la fotografia (exemple la de dalt) no se sap si és autèntic o d’exposició!
Un pensaria que estan fets amb impressores 3D, però com hem dit, això va sorgir al 1932…per tant…no! A més a més, ja sabeu que als japonesos tot el que és manualitats els encanta!
Hem escollit aquest vídeo, tot i que és una mica lent pels temps actuals, però és que és sorprenent! A més el senyor ho explica molt bé! jajajaja parla amb japonès…però pots configurar els subtítols en un altre idioma 😉
La tècnica és genial i el resultat, no pot ser més realista. La veritat és que com a turista la idea és perfecta perquè d’aquesta manera veus ràpidament que serveixen en aquell restaurant i pots escollir el plat que més t’agradi, ja ho diuen que una imatge val més que mil paraules.
Què menjar al Japó: Sushi
Comencem pel menjar del Japó més famós internacionalment: el Sushi. Aquests rolls de peix cru, s’han de menjar d’una peça directament a la boca. S’agafa amb els palets, se suca a la salsa de soja i cap a dins.
Al petit plat només has de posar una mica de soja, si cal el reomples, però quan acabis de menjar no n’hauria de sobrar. També diuen que no l’hem de barrejar amb wasabi, ja que el sushiman, ha posat la quantitat de wasabi justa al roll.
Hi ha diversos tipus de sushi, en funció de la presentació, però de manera resumida és arròs, peix cru i alga de nori.
Preparar l’arròs de sushi té certes particularitats i de fet, preparar el sushi en si mateix, també. Diuen que el sushi només els homes el poden preparar i els porta anys de pràctica arribar a ser un master en sushi,
L’arròs s’ha de rentar diverses vegades i coure d’una manera especial. Una vegada cuit, s’amaneix amb una barreja de vinagre d’arròs i sal i es deixa reposar, estirat en una fusta. A partir d’aquí es va preparant el sushi en funció dels ingredients i la forma que se li donarà.
El Norimaki és la versió més famosa de sushi. Es posa l’alga i al damunt s’escampa l’arròs. En un lateral es posa el peix i els altres ingredients i es va enrotllant tot amb una esterilla de bambú fins que queda un “xurro” o rol complet. Després amb un ganivet ben afilat, es talla a trossos iguals. Per menjar-lo, has d’agafar una porció de norimaki, sucar-lo al plat amb soja, però sense wasabi i posar-te’l sencer a la boca, sense partir-lo, per no destrossar-lo. A vegades, l’alga queda per dins i l’arròs per fora, el procés per fer-lo és el mateix, però es posen els ingredients damunt l’alga i a l’hora d’enrotllar-lo es fa pel costat de l’alga. Per menjar-lo és igual, sucar la soja i directe a la boca.
El Nigiri és aquell sushi que porta l’arròs en forma de croqueta i per damunt el peix o la truita. En aquest cas, si porta alga, és una petita tira al damunt que embolica el farcell com si fos un cinta de paquet. Per menjar-lo, s’ha de sucar la part del peix al plat amb soja i wasabi i menjar-te’l d’una mossegada.
El Gunkan i el Temaki són altres versions de sushi. El primer són petits rols de sushi que acostumen a anar decorats amb ous de peix. Els Temaki per la seva part, en lloc de ser un roll són com una paperina de castanyes, amb l’alga fent la forma de con i l’arròs i els ingredients a dins.
L’altra versió comuna de sushi, però sense cap mena de gràcia és el Inari. Una bola d’arròs recoberta per tofu fregit.
Hi ha restaurants típics per menjar exclusivament sushi, on els plats van passant pel davant i tu agafes el que vols menjar i després pagues en funció dels plats que tens. També hi ha l’opció dels restaurants on t’asseus a la barra i et van preparant el menjar o fins i tot els restaurants més de grups on demanes una taula de sushi a compartir.
Què menjar al Japó: Arròs
L’arròs al Japó és un ingredient, pràcticament, imprescindible. Hi ha una gran quantitat de plats que porten arròs i si no, simplement un bol d’arròs blanc per acompanyar i fer de “pa”. De fet, el sushi mateix, la base forta és arròs.
L’arròs és tan habitual que se’l mengen per esmorzar, un bol d’arròs blanc amb ou i salsa de soja, és un dels esmorzars més habituals.
Un snack molt estimat o aquell dia que “no tens temps per menjar” és el Onigiri, un triangle d’arròs farcit de tsukemono, és a dir, escabetx o farcit de okaka, el bonítol o salmó i envoltat d’una alga nori.
El Donburi és un bol d’arròs amb ingredients pel damunt. Seria l’equivalent al plat de ramen però amb arròs. La varietat d’ingredients i combinacions és, pràcticament, il·limitada, però i porten pollastre, porc, peix o vedella. Els ingredients poden anar cuits amb salsa, en tempura o bullits. La veritat és que hi ha gran varietat. Aquest tipus de plats formen part dels “fast food” japonès.
Un dels plats més barats de les cartes és l’arròs fregit, el Chahan, o arròs tres delícies que en diríem a Catalunya. Al Japó, aquest tipus d’arròs s’acostuma a demanar per acompanyar el plat principal, que perfectament pot ser un bon bol de ramen. I si no, és una manera d’aprofitar l’arròs blanc que ha sobrat a casa, simplement hi barregen ceba verda, pèsols, pastanaga i un ou batut i ja ho tenen fet.
Què menjar al Japó: Noddle
Al Japó mengen molta sopa, però entenent sopa com a caldo amb algunes verdures i “fideus”. Els ingredients no es barregen mai al plat i a poder ser, tampoc es barregen a l’hora de menjar. Com que es menja amb palets, primer comencen pels ingredients principals, després els noodles i per últim, et beus el caldo directament del bol.
Si entrem al món dels noodles necessitaríem tres vides per tastar-los tots. Hi ha tantes receptes com padrines i fins i tot la “pasta” que utilitzen és diferent d’un lloc a l’altre.
Els tres tipus de noddle més famosos són els ramens, els soba i els udons. Els udons són els noodles gruixuts i el soba els primets.
Els fideus de Ramen són originaris de la Xina i passa el mateix, cada regió té la seva especialitat i es poden menjar amb mil i una versions.
Diria que els ramen només es mengen en sopa i el nom varia en funció del caldo utilitzat, per exemple els ramen de soja, els de miso o els de porc, per posar només alguns exemples. En aquest cas, als restaurants t’ofereixen propostes de ramen i tu sempre pots afegir ingredients extra. Els més habituals és ou, que s’anomena Tamago, i pot ser bullit, però també cru, el porc generalment, cansalada i s’anomena Chashu, el bambú, que s’anomena Menma i Naruto, que són rodanxes de peix al vapor.
Quan parlen de Soba es refereixen a uns fideus de farina de blat prims que es mengen amb sopa, freds o calents. Cada regió té la seva versió clàssica, però a Matsumoto i Nagano, el soba seria el plat local per excel·lència.
Una de les maneres més famosa de menjar fideus de Soba és la Tempura Soba, és a dir, el plat de noodles acompanyat de tempura. Aquesta manera de menjar soba pot ser freda o calenta i et serveixen els noodles cuits, però en una safata sense caldo si són freds i en un bol amb caldo si son calents i al costat una salsa especial pels noodles de soba que es diu tsuyu.
A vegades, la salsa pot portar altres ingredients, com la pasta de nyam (tororo), que has de barrejar amb la salsa fins a dissoldre. En un altre bol trobaràs la ceba verda tallada (Negi) i el wasabi, que hauràs de reservar fins al final i una tetera amb una aigua tèrbola, que en realitat és l’aigua de coure els noodles i s’anomena sobayu. Els Tempura Soba s’acompanyen d’unes quantes peces de tempura, depèn del que hagis demanat, de carn, peix o verdures.
El procés de menjar Tempura Soba és senzill, agafes els noodles, els suques al bol de soja i menges. De tant en tant agafes la tempura i vas menjant. Al final, quan ho has acabat tot, barreges el wasabi i la ceba amb la salsa i el contingut de la tetera i t’ho beus com una sopa.
En cas del Kake Soba, el soba és calent i va servit amb caldo o Sansai Soba, que també és un bol de sopa calenta amb sansai, verdures silvestres cuites. El Nanban Soba té com ingredient principal al caldo el Nanban, el porro i com a carn, generalment, pollastre. En el cas dels soba en sopa, es mengen amb palets i a xarrupar, per demostrar que estan bons i t’agraden. El caldo es beu directament del bol i a poder ser, ho has de deixar tot ben escurat.
Encara queda una altra manera de menjar soba i és el que et cous tu a la taula, els Mori. Et porten una cassola de caldo que posen damunt d’un fogó i amb una cistella de bambú vas posant els noodles a escalfar. Et menges els noodles sols i després, el cambrer et prepara la sopa amb ou, per acabar el caldo.
Si anem ara a parlar dels Udons, uns fideus gruixuts de farina de blat, es habitual servir-los en caldo i la tècnica és la que ja hem comentat, primer menges el ingredients de dalt de tot, en acabat arribes als fideus que te’ls poses a la boca acompanyant-te dels palets i a poder ser xarrupant i per últim et beus el caldo directament del bol, sense cullera.
A vegades, els udons es serveixen sense caldo, com per exemple el popular Sanuki Udon, que és la mateixa idea dels soba que hem comentat anteriorment, venen servits en una safata quadrada amb salsa a part i generalment, tempura per acompanyar.
Què menjar al Japó: Curry
El Curry japonès o Karē és una altra dimensió. Si bé l’espècie curry no és originària del Japó, els japonesos li han donat una “volta” i l’han convertit en un dels plats del dia a dia més estimats. És tan comú que fins i tot hi ha cadenes de restaurants que només serveixen plats de curry.
El plat base és arròs amb salsa curry. A partir d’aquí hi posen diferents ingredients principals com el porc o la vedella, però també gambes en tempura i fins i tot ostres fregides. En aquest cas, com que la salsa es barreja amb l’arròs, en lloc de palets, et serviran el plat amb una cullera i curiosament, llavors, tot t’ho menges amb cullera, inclosa la carn o el peix.
Per trencar el gust, pots acompanyar-ho de rakkyo, ceba japonesa adobada o fukujinzuke, cogombres agres dolços.
Una de les versions més habituals és amb llom arrebossat, el tonkatsu.
Què menjar al Japó: Peix
El peix al Japó és un dels productes més utilitzats. La veritat és que és un plaer menjar peix al Japó, ja que no a molts països, aquest producte, és tan estimat. Pots trobar diversos tipus de peix i diverses maneres de cocció.
La més famosa és el Sushi, que ja n’hem parlat o la segona, diria que és el Sashimi, el peix cru, directament tallat a talls fins. En aquest cas, el wasabi es posa a la peça de peix i després es suca a la salsa de soja.
Depèn de la zona del Japó que viatgis veuràs que tenen peixos “estrella” com per exemple a la part de Kyoto estan molt orgullosos del cranc o per Hiroshima de les ostres.
Les ostres tant les pots menjar crues en el molts restaurants especialitzats que trobaràs per Hiroshima com arrebossades i fregides.
L’anguila d’aigua dolça, Unagi, també és un èxit. La manera més habitual de menjar unagi és a la brasa macerada amb una salsa tirant a dolça i servida damunt d’un plat quadrat d’arròs, en aquest cas, el plat s’anomena kabayaki.
Yakizakana és el peix a la barbacoa que s’acostuma a acompanyar d’un bol d’arròs blanc. I l’altra opció que trobaràs molt sovint són els pinxos de peix, de pop, cranc o fins i tot gambes.
Per cert, les gambes a la tempura, un dels plats més deliciosos.
Què menjar al Japó: Carn
Diria que al Japó hi ha dos estils comuns de menjar carn, o les costelles de porc arrebossades, el Tonkatsu o el pollastre en pintxos i cuit a la barbacoa, el Yakitori.
El Tonkjatsu es pot menjar amb la salsa de curry o una altra manera és un bol d’arròs, per damunt el tonkjatsu i una espècie de truita a la francesa mal fet o poc cuita, llavors s’anomena Katsudon.
Als japonesos els agrada molt la carn i estan molt orgullosos dels seus talls de vedella, no només la Waygu sinó que hi ha altres regions que també tenen denominació d’origen de la seva carn. Per tastar-la en tot el seu potencial, la millor manera és la barbacoa, tot i que generalment és al gas. El Yakiniku és com s’anomena aquest tipus de cocció que es fa individualment a la taula i en talls petits per menjar d’una única mossegada.
Què menjar al Japó: Altres
Ja n’hem parlat una mica, però una de les maneres més famoses de menjar verdura i gambes és amb tempura.
Els arrebossats també els agraden molt i poden arrebossar tant porc, vedella, pollastres com peix, per exemple, les ostres arrebossades, una delícia.
Un dels meus plats preferits del Japó és el Shabu-Shabu. El shabu-shabu no és més que un caldo calent on s’hi han posat els vegetals, els bolets i el tofu, sense remenar. L’olla es porta a la taula amb un fogonet perquè es segueixi coent. Agafes la carn amb els palets i la poses al caldo, però mai la soltes, dius “shabu-shabu” mentalment, mentre remenes la carn al brou i la passes per la salsa de sèsam. Per acompanyar toca l’arròs blanc.
El Shirataki és un plat semblant al shabu-shabu, però en aquest cas porta fideus i se’n van coent els ingredients a la taula.
A l’hivern mengen una “olla barrejada” que s’anomena Oden, on es una barregen les verdures i pastissos de peix.
I si vols ser un bon lluitador de sumo, ha de menjar Chanko Nabe que és un plat amb peix i menuts, tot en un caldo. Jo encara no l’he tastat, algun dia hauré de posar-hi remei.
Hi ha plats occidentals que s’han adaptat a l’estil japonès, aquest tipus de plats s’anomena Yoshiku i aquí dins podem trobar els Koroke que seria la seva versió de croquetes o el Omarais que és una truita a la francesa que embolica arròs fregit i per guarnir, li posen per damunt quètxup.
I un dels plats més típics per complentar o picar són els Gyoza una espècie d’empanades de massa fina farcits, generalment, de carn picada de porc.
Per acompanyar molts menjars, utilitzen els pickles, que són fruites i verdures conservades en vinagre. Fan servir qualsevol ingredient: cogombre, carabassa, albergínia, etc.
Altres ingredients usats en la cuina japonesa són el vinagre d’arròs, la salsa de soja, el miso que és pasta de soja, el dashi que són algues deshidratades i el tofu, entre altres. Avui en dia, tots ingredients coneguts a Catalunya, però no fa tants anys enrera, que alguns d’ells eren totalment nous.
Què menjar al Japó: Dolços
Si t’agrada menjar dolç, al Japó no tindràs problemes. O potser en tindràs molts ja que tenen mil versions de dolços.
Alguns dels més típics són el Daifuku que són pastissets d’arròs tou (mochi) farcits de pasta dolça de mongeta. I els Dango, que són boles de farina d’arròs cuites al vapor i servides en un pintxo, cobertes de salsa de mongeta.
El Dorayaki, els famosos pastissets del Doraemon, també pasta dolça de mongeta entre dos pancakes.
Les galetes en forma de peix i farcides, generalment de mongeta negra, anomenades Taiyaki, que avui en dia han adaptat amb la figura típica de cada ciutat.
El Oshiruko una sopa de mongetes aixafades amb unes boles especials d’arròs.
La veritat que utilitzen molt la pasta dolça de mongeta, fins i tot la mengen al matí, amb la torrada com si fos melmelada. Aquests només són un petit exemple.
Un altre exemple d’extra dolç és el Yokan, que són unes barres individuals de diferents ingredients que et donen un “xute” de sucre per tot el dia!
També la versió del té verd japonès, ara la trobes en molts dolços i sobretot barrejada amb xocolata.
Com tot el menjar del Japó, els dolços entren directament per la vista. Les presentacions són espectaculars i tot sembla que tingui un altre nivell. Com si menjar fos tot un ritual.
A més a més, hi ha una gran quantitat de pastisseries estil “danès” segons ells que faran les delícies dels més dolços.
El pressupost per menjar al Japó
El tema econòmic, menjar al Japó no és gens barat. Sempre hi ha alternatives, però si porteu un pressupost ajustat com el nostre…al Japó aprimareu. Nosaltres vam menjar molt casolà durant un HelpX que vam fer i després a Kyoto vam trobar, per fi, el típic supermercat amb descomptes interessants.
Degut a l’actual canvi de divises, menjar al Japó s’ha converitat en una experiència més barata que fa 10 anys enrera. Ara pots menjar un plat de ramen ben complet per poc menys de 6€ i als supermercats, trobaràs sushi per menys de 3€.
Evidentment, el Japó pots gastar poc, força o molt, ja que si tens ganes, també pots visitar un restaurant d’estrella michellin.
Però si anem a lo pràctic, pots menjar per 700 iens, és a dir, uns 5€. Els ramen és el plat més barat i sobretot si vas als restaurants de menjar ràpid.
Els plats d’arròs tampoc és que siguin gaire més cars, però poden arribar als 1000 iens.
El menjar de carrer estil pintxos és el que surt més car, ja que un únic pintxo amb una gamba pot costar 600 iens. L’altre punt car són els dolços, un fet universal, ja que un petit pastisset o la galeta en forma de peix costen entre 250 i 300 iens.
L’opció més econòmica és anar als supermercats on el sushi està a uns 400 iens i els plats d’arròs o noodles els pots trobar per 600 i això sense tenir en compte el descompte.
L’opció més atractiva és comprar menjar cuinat dels supermercats. La gran majoria de supermercats tenen menjar cuinats per ells mateixos, evita els envasaments que ja veus que són industrials. A més a més, hi ha estils de supermercats, igual que passa a Lleida, que no és el mateix el Mercadona que el Plus. Doncs al Japó busca el Plus i gaudeix del seu menjar.
Tots els supermercats que he vist, tenen microones i aigua calenta i molts dels que es troben en centres comercials, tenen una zona amb taules per menjar.
No et perdis: 3 trucs per viatjar al Japó que pot utiltizar tothom.
El que has de saber és que a partir de les 18.00h de la tarda, aproximadament, comencen els descomptes que poden arribar fins al 40% i tot!
Hauries de saber sobre el menjar al Japó
Un resum del que hem anat parlant durant tota aquesta entrada, perquè no facis el guiri pel Japó
- En cas de menjar en un lloc amb tatami, treu-te les sabates abans de xafar el tatami.
- Renta’t les mans amb la tovallola humida.
- Dona sempre les gràcies abans de començar Itadakimasu i a l’acabar Gochisosama deshita.
- Si menges amb un bol petit, apropat el plat a la boca.
- Si mengen un bol gran, apropa el cap al bol.
- No deixis menjar al teu plat, t’ho has de menjar tot.
- No pots començar a menjar o beure fins que tothom no estigui servit.
- Per brindar es diu “kampai”.
- Si és beguda alcohòlica, no et pots servir a tu mateix.
- Els diners no s’entreguen directament a la mà, s’han de deixar en una safata.
- Al Japó, no es deixa propina.
- Força restaurants no accepten targeta de dèbit o crèdit, per tant, o preguntes abans o porta sempre efectiu a sobre.
- No es pot menjar pel carrer caminant, en els llocs turístics veuràs sempre cartells que t’informen d’això. Així que si compres menjar al carrer, te l’has de menjar al mateix lloc on l’hagis comprat. Això fa una espècie de caos entre els que mengen i els que fan cua, però bé, és cultural.
- Als parcs pots menjar, però t’has d’asseure o parar i menjar, mai caminant.
- No clavis mai els palets a l’arròs, això és símbol de mort.
- Mai et passis el menjar de palet a palet. Això també està relacionat amb la mort, ja que en els funerals budistes, després de cremar el cos es passen els ossos del difunt de palet a palet.
- No et moquis a la taula, això és un signe de mala educació.
- No parlis fort ni molestis als altres comensals.
Ens queda el món del te i tota la cerimònia. Vam tenir l’oportunitat de veure-la en dues ocasions. La primera vegada a la Xina, mira tu per on. Una noia ens va portar a una teteria i allí ens van fer rituals xinesos i el japonès, un espectacle. La segona vegada va ser en un acte al carrer. Però per ser sincers, encara no l’hem entès del tot. Haurem d’informar-nos bé.
Quin és el teu menjar preferit del Japó?
T’agrada el sushi o això del peix cru no va en tu? Per cert, si el fas a casa, congela primer el peix!
