Viatjar obra la ment i fa créixer les persones. Si viatges i t’adaptes aprendràs moltes coses i moltes d’altres et cridaran l’atenció. Et mostrem les curiositats que et trobaràs per Cambodja, en un viatge per lliure.
Cambodja és un país molt semblant a Laos, podríem dir que el sud-est asiàtic es divideix en tres grups: Laos i Cambodja per un costat, Viet-nam, Tailàndia i Malàsia com a països més “llestos” i Filipines, Indonèsia i Myanmar com països turiste-castigats.
Els restaurants, pràcticament, no exisiteixen
Suposem que Cambodja és el primer país que visites del sud-est asiàtic, estrany però possible. Potser ets un enamorat dels antics temples i vols veure els Temples d’Angkor, ja!
Bé, en aquest cas, et sorprendrà la gran quantitat de carrets que venen menjar pel carrer. De qualsevol tipus, dolç i salat i a qualsevol hora. Com passa a altres països del sud-est, cada un està especialitzat en alguna cosa: entrepà, arròs amb acompanyament, noodles, peix o carn a la brasa, amanida de papaia o mango, fruita, cendal, etc. I cada un té el seu lloc i la seva hora de treballar. Així que si hi has sopat, difícilment hi podràs dinar demà.
Ara suposem que ja has estat en algun país del sud-est. Els carrets, en general, ja no et sorprenen, però atenció que Cambodja té dues novetats. La primera són els carrets de cafè, que a més a més tenen més pinta de food truck que de carret asiàtic. La segona són els venedors de petxines ambulants. Els trobes a diverses ciutats, demanes una llauna, que és la mesura que tenen i te les serveixen en una bossa.
Menjar tranquilament
Seguint amb el tema de la gastronomia, no t’esperes trobar entrepans, com passava a Laos, però aquí el pa està torradet. Realment fa la diferència. Vols saber que més es pot menjar a Cambdoja de típic?
I parlant de cafè, com passava a Tailàndia o Laos, fan un cafè negre amb llet dolça. Una espècie de llet condensada endolcida. Aquí també tenen aquelles bosses sense cul per posar el got de cafè o dur beure per emportar.
Una idea brillant, veritat? El got no es volcarà mai! Perquè això no ha arribat a Lleida?, valeeee a Barcelona!
Una altra cosa ens va soprendre és que molts cambodjans els agrada aquest cafè amb gel, o més ben dit gel amb cafè. Quan ho vam veure a la capital ens pensàvem que estava destinat pels turistes. Confessió? El got de la foto ens el vam trobar pel carrer i el vam agafar per fer la foto. La veritat és que no ho vam tastar.
I parlant de pa i llet, és fàcil veure un cambodjà, al matí amb un tros de pa i posant-li aquesta llet condensada per damunt.
Una bona migdiada
Després de tant menjar, toca descansar. Cambodja és el país, dels que hem vist fins ara, que té el tema de les hamaques més instaurat. A cada casa tenen un o dues hamaques lligades entre arbres o a les columnes de la casa. Hi ha fins i tot un suport d’alumini per posar-hi l’hamaca, en cas que no tinguis on lligar-la.
Hi ha bars que en lloc de cadires, tenen hamaques.
Però el que no t’esperes és que els tuk-tuks tinguin una hamaca a dins, que el tuk-tukero obra per descansar.
I l’altra que no t’esperes és que els camioners i alguns cotxes, també tinguin hamaca. Per lligar-la, utilitzen la porta del vehicle i l’altre extrem l’uneixen a un lloc fix.
Si ets vianant per Cambodja
El trànsit és del nivell d’Àsia, un caos, però també et permet molta llibertat. Pots travessar una rotonda caminant, sense que ningú faci sonar el clàxon. Respecte a altres països, no t’esperes la gran quantitat de bicis que hi ha. Molts nens les utilitzen per anar a l’escola i és fàcil veure’n dos, en una.
A Cambodja també condueixen per la dreta. Això és degut, a què a diferència d’altres països del sud-est, Cambodja i Laos no van ser colònia dels britànics, sinó dels francesos. Ui! Perdó, els francesos no els van colonitzar, estaven sota un protectorat.
Com a vianant, invisible 100%. Els únics que et veuen són els tuk-tuks amb el seu esgotador “tuk-tuk? Where are you going?”. Però et veuen per fer-te la pregunta, no per deixar-te passar. Així que aquí segueix sent vàlid travessar i amb una mà fer-los parar o indicar que passin, que ja pares tu. El millor és fer-ho amb decisió.
El que aprens parlant amb locals
Cambodja és encara un país rural, en part perquè encara estan despertant-se dels temps dels Khmers Vermells. Però les ciutats turístiques i sobretot Phomn Pehn es van sobrepoblant ràpidament de gent jove. Aquests prefereixen anar a la ciutat a buscar-se la vida, els més afortunats cobrant uns 150U$D al mes per 6 dies a la setmana de 9 hores cada dia, treballant en algun local per turistes on, si tenen sort tenen un sostre.
Potser us sembla un sou just i la veritat, no diem que no. Però el hostel està regentat per europeus, que cobren en preus d’europeus. Al que vam estar nosaltres, els nostres companys de feina, tenien un bonus si durant la nit feien mínim 200U$D. Ho veieu? 150U$D al mes vs 200U$D a la nit. El turisme castiga i molt.
Als seus pobles d’origen, la gent viu 100% de l’agricultura i la ramaderia. Tothom té un tros de terra on cultivar l’arròs per la familia del pròxim any i algun que altre vegetal o fruita que intercanvien o venen amb els veïns.
La part cultural
Si és el primer país del sud-est, no t’esperes trobar plantacions d’arbres als quals els han fet un tall i tenen un coco penjant de l’escorça que recull un líquid blanc. Aquestes plantacions són de cauxo, herència del colonialisme francès.
També pels pobles veuràs moltes cases amb parets de canya i sostre de fulla de palmera. La majoria estan elevades del terra per quatre pilastres. La part entre la terra i el terra de la casa, que és un espai a l’aire lliure, ho utilitzen com a menjador i sala d’estar.
Com és habitual al sud-est asiàtic, la vida passa al carrer. No tenen cap problema per mostrar com tampoc en tenen cap per xafardejar. No t’esperes que quan treguis una llibreta, comencin a apareixer caps pel teu voltant guipejant el que estas escribint.
L’esport nacional
Malgrat que veuràs moltes samarretes de futbol i enganxines als cotxes, sobretot dels escuts del Manchester United, del Arsenal i del Barça, l‘esport més apreciat pels cambodjans és la lluita. Un estil de lluita que comparteixen amb els tailandesos i que competeixen per ser els millors del món. Aquesta lluita s’anomena Prodal o Boxa Khmer.
Els locals que tenen televisió, sempre que hi ha combat estan plens de gent, com si jugues el Barça a la Champions, en temps on no es pagava el futbol per veure’l a casa i anaves al bar a fer pinya.
Pel carrer veuràs gent jugant a la petanca i al bàdminton, dos esports que els queden de l’època dels francesos. L’altre esport és el del futbol amb una espècie de pluma de bàdminton. La gracia és passar-se la pluma, fent cabrioles, sense que caigui al terra.
Però insistim que per nosaltres, el seu esport nacional és dormir a l’amaca. A algunes ciutats les lloguen!
Què és el que va sopreprende més de Cambodja? Explica’ns-ho en un comentari.
