Aspa, és un municipi del Segrià, a la província de Lleida. La població del municipi està censada durant el 2024, per Idescat, amb 219 habitants, gairebé repartides entre gèneres, 114 homes i 105 dones. Si mirem les franges d’edat, podríem dir que Aspa està en bona forma, ja que 125 habitants es troben entre els 15 i els 64 anys i que a més a més, hi ha 26 nens i nenes. 52 persones es troben entre els 65 i els 84 anys i els 16 restants, passen dels 85 anys.
Aspa és un municipi agrícola i ramader. En total, el 2009, hi havia 717 hectàrees de terres cultivables, repartides entre herbacis, fruiters i olivera. Una agricultura de secà més típica de Les Garrigues que del Segrià, on hi destaca l’ametller i l’ordi.
La ramaderia té forta presència amb l’aviram, amb 8.000 caps, seguit de 2.359 de porcins, 505 d’ovins i 194 de bovins.
Descobreix Aspa el petit poble del Segrià, passeja pel seu entorn i descobreix els seus carrers.
Si vas fins a Aspa, pel camí pots visitar altres pobles del Segrià. Prepara’t la teva jornada amb la Ruta Completa pel Segrià.
Breu història per parlar al bar
Aspa formava part dels terrenys que es van atorgar al bisbe i al Capítol de la seu lleidatana, després de la conquesta de Ponent. El seu punt elevat i la seva, relativa llunyania de Lleida, convertia a Aspa en un lloc ideal pels bisbes que no van dubtar ha construir-hi un palau. El palau va ser utiltizat com a residencie bisbal entr el segle XIII i el XIX.
Què visitar a Aspa, al Segrià
L’església principal del poble és l’església de Sant Julià, que data del segle XVIII i amb una façana d’estil barroc.
L’edifici que més destaca a Aspa és el castell-palau. Actualment, és el resultat de diverses intervencions que han anat modificant l’edifici als diferents usos que ha tingut al llarg de la història. L’última intervenció va servir per posar-lo en valor i així, s’ha conservat un arc apuntat, les finestres coronelles de tres arquets que daten dels voltants del segle XII-XIV.
El palau va ser construït per ordre del Bisbe de Lleida qui hi va establir la seva residència, de la mateixa manera que ho feren els successius bisbes fins al segle XIX. El palau va passar a mans particulars i es va reconvertir en habitatges particulars i magatzem fins que el 1980 l’ajuntament va poder adquirir l’edifici.
Atenció que Aspa i el seu castell-palau va arribar fins a l’infern. Diu la llegenda que el diable s’oposava rotundament a la construcció d’aquest edifici de caràcter religiós, ja que si els bisbes s’instal·laven a Aspa, els seus veïns tindrien por de pecar. Així que va decidir perjudicar la construcció, endarrerint-la amb inclemència del temps, com ventades, tempestes, nevades, etc. Però els habitants d’Aspa semblava que no els afectava i ningú renegava. Així que el diable se’n va anar cap a unes roques que hi havia a prop del poble i que es creu que han servit de pedrera per la construcció de cases. Mentre estava allí, rumiant, que més podia fer, resulta que un llamp va trencar la roca i es va despendre’n un bon tros de gairebé cau damunt del diable. Així, que tot enfadat se’n va anar d’aquest poble de bona gent. Si t’arribes fins a la Roca del Diable i mires bé, encara podràs veure la mà del diable, marcada a la roca.
A la plaça de Sant Sebastià, al poble d’Aspa també hi ha la capella de Sant Sebastià, el protector de les pestes. Una capella d’una sola nau amb una teulada a dues aigües té una particularitat i és que va ser, durant un temps, sala de ball i cantina. Resulta que els soldats republicans que es van instal·lar a Aspa, durant la Guerra Civil, van transformar la capella en la sala “Tropezón”, lletres que avui encara es poden deduir de la marca que queda a la dovella de l’arc d’entrada, així com el finestró que feia de taquilla.
A Aspa, a part de construccions de pedra seca, podem veure una de les poques cabanes de falsa cúpula que hi ha a les Terres de Lleida. Aquesta cabana era utilitzada pels picapedrers que treballaven a la pedrera pròxima. La cabana la podràs trobar si vas d’Aspa a Artesa de Lleida seguint la LV-7021.
En canvi, seguint la mateixa carrera, però direcció el Cogul, podràs localitzar, a la partida Basssabona, unes sitges medievals del segle XVII que servien per emmagatzemar el gra.
El paisatge d’Aspa
El paisatge típic d’Aspa és el secà i per això, des de l’Observatori del Paisatge l’han catalogat com a els Pantans d’Utxesa. Aquest territori és l’exemple perfecte entre el Segrià de regadiu i el Segrià de secà. En el cas d’Aspa es troba en la part que acull els conreus de secà, amb un clima mediterrani semiàrid que ha ajudat a cultivar aquest tipus de conreu.
Descobrir el paisatge d’Aspa és anar trobant patrimoni agrari de secà, com peixeres, cabanes de volta i marges de pedre seca.
Si t’agrada l’observació de flora, Aspa és un indret únic, ja que es troba en la Zones d’Especial Protecció per a Ocells (ZEPA) i l’espai de la Xarxa Natura 2000 de Mas de Melons-Alfés.
Quan visitar Aspa
El millor moment és durant la seva festa major, per Sant Julià, el 6 de setembre. Durant la Setmana Santa s’hi duen a terme diverses activitats relacionades amb la setmana cultural.
Si sou dels que us agrada menjar, teniu tres moments. Durant la matança del porc, la cassola de tros com a cloenda de la festa major i l’esmorzar col·lectiu del Divendres Sant.
Al web de l’Ajuntament d’Aspa hi trobareu l’agenda cultural actualitzada.
