Belianes és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, que té molt potencial per descobrir. Es troba al límit amb les Garrigues i el Pla d’Urgell i, per això, és normal que hi comparteixi no només paisatge i història, sinó també costums i tradicions. Els Secans de Belianes-Preixana són una joia per descobrir mentre gaudim de la natura de Ponent.
El cens realitzat el 2025 i publicat per Idescat mostra una població de Belianes de 512 persones, 248 homes i 264 dones. Si fem la separació per grups d’edat, 55 són nens i nenes menors de 15 anys; 303 adults entre els 15 i els 64 anys; 124 tenen més de 64 anys, però menys de 84, i la resta, 30 persones, són majors de 85 anys.
L’economia de Belianes és fortament agrària, amb un total de 1.343 hectàrees de terres llaurades censades el 2020. D’aquestes, destaquen les 606 destinades al conreu de cereals, especialment ordi, però també altres cultius de secà característics d’aquesta zona, com l’olivera, amb 232 hectàrees; la vinya, amb 25 hectàrees, i l’ametller, amb un total de 230 hectàrees. L’oli de Belianes forma part de la Denominació d’Origen Garrigues.
Pel que fa a la ramaderia, la cria de porcs d’engreix, amb un total de 17.815 caps censats el 2020, i l’avicultura, amb 60.700 caps censats, són el motor principal, però també destaquen els 926 caps de boví.
La posició estratègica de Belianes, al capdamunt del turó i protegida pel riu Corb, li configura no només una protecció natural, sinó també un magnífic mirador sobre la plana d’Urgell. Si vols saber què visitar a Belianes, prepara’t per trobar patrimoni, història, oli, paisatge i alguns racons que expliquen molt bé el passat rural d’aquest poble.
Breu història per parlar al bar
Les primeres notícies documentades de Belianes són del 1401, tot i que el seu origen és molt anterior. Inicialment, el lloc formava part de la jurisdicció dels Anglesola i posteriorment va quedar vinculat a l’orde del Temple. Una mostra d’aquest passat templer encara la podem trobar a l’església de Sant Jaume, on hi ha l’escut dels templers en una de les claus de volta.
Amb la dissolució de l’orde del Temple a principis del segle XIV, els seus béns van passar a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. La senyoria dels hospitalers sobre Belianes es va consolidar el 1317 i el poble va quedar vinculat a la comanda de Barbens. Però la història de Belianes no es va quedar aquí, perquè durant més d’un segle hi va haver disputes sobre qui tenia realment els drets sobre la vila.
El 1381, l’infant Joan, fill de Pere el Cerimoniós, va vendre la jurisdicció de Belianes i Castellsalvà a Jaume Roger de Pallars. El comanador de Barbens va impugnar aquesta venda perquè considerava que afectava els seus drets. El conflicte es va allargar durant dècades i, al segle XV, fins i tot hi va haver enfrontaments entre el veguer de Montblanc i el comanador de Barbens.
Les disputes entre els hospitalers i el paborde de Tarragona també es van allargar durant molt de temps. Els dos poders tenien drets sobre Belianes i encara estaven en litigi al segle XVII. Finalment, una concòrdia va acabar repartint la vila: la part de dalt, aproximadament un terç, va quedar en mans del paborde de Tarragona, mentre que la part de baix, els dos terços restants, corresponia al comanador de Barbens, que mantenia la jurisdicció sobre el conjunt.
Aquesta divisió també explica que durant un temps el poble aparegués documentat amb el nom de “les Belianes”, en referència a les dues parts en què havia quedat dividit.
Els drets senyorials dels hospitalers i del paborde de Tarragona es van acabar amb l’abolició de les senyories eclesiàstiques al segle XIX. A partir d’aquell moment es va produir una concentració progressiva de la terra en mans de pagesos benestants i es van consolidar algunes de les grans cases pairals que encara podem veure avui al poble.
I si anem encara una mica més enrere, sabem que Belianes ja tenia una parròquia dedicada a Sant Jaume durant el segle XI. El castell, avui desaparegut, també està documentat des del 1227 i donava nom a l’actual carrer del Castellot. Tot plegat ens mostra que Belianes era molt més que un petit poble agrícola: durant segles va ser un territori disputat per diferents poders senyorials.
Què visitar a Belianes
Si vols saber què visitar a Belianes, pots començar pel nucli del poble i anar descobrint els diferents edificis i elements que expliquen la seva història.
L’església parroquial de Sant Jaume és un dels principals elements patrimonials de Belianes. L’edifici actual és d’estil gòtic tardà i es va construir sobre una església romànica anterior, de la qual encara es conserva la porta d’accés, amb un arc de mig punt adovellat. A l’interior, la coberta és de volta de creueria i en una de les claus de volta hi trobem l’escut dels templers, un petit detall que ens recorda el passat medieval del poble. El campanar és del segle XVIII. L’església va estar en ruïnes el 1842 i va ser restaurada poc després.
L’edifici que acull l’ajuntament és un casal gòtic, amb influències renaixentistes del segle XV. L’edifici va ser recuperat i avui en dia, a part de les funcions de consistori, també acull la biblioteca i la fonoteca, una sala d’exposicions, el museu dels vestits i l’ecomuseu de la vida rural.
L’altre edifici important de Belianes és el casal renaixentista de Cal Roc que data del segle XVI. I Belianes encara té un altre edifici d’estil renaixentista que cridarà la teva atenció, Cal Josa.
L’antic molí d’oli del segle XVII ha estat restaurat i conserva la maquinària original que es feia servir per moldre i premsa les olives.
Per visitar l’ecomuseu i el molí d’oli t’has de posar en contacte amb l’ajuntament, 973 330 139.
Si vols descobrir els voltants de Belianes, pots arribar-te a fer una visita a les ruïnes de les cases dels Eixaders. El poble va ser abandonat després de la famosa rovinada de Santa Tecla del 1874. Pel camí passaràs per un parell de molins abandonats, com el Molí de la Torre i la Torreta de l’Escultor.
A Belianes, al tossal de la Pleta s’hi ha trobat un jaciment de l’època iber.
El paisatge de Belianes, a l’Urgell
Belianes forma part dels pobles de la vall del Corb i això influeix directament en la seva història agrícola.
Segons l’Observatori del Paisatge, podem classificar Belianes en dues unitats diferent
Garrigues Baixes i vall del Corb, són un paisatge característic de l’agricultura de secà, amb oliveres i ametllers, vinyes i cereals de secà. Pel que fa als boscos, hi destaquen les pinedes de pi blanc, les garrigues i les brolles de romaní. També són característiques d’aquest paisatge les construccions de pedra seca, com murs, terrasses i cabanes.
L’altre vessant característic de Belianes és la unitat paisatgística dels Secans de Belianes i d’Ondara. Aquesta zona es caracteritza per un paisatge agrari, extens, obert i molt homogeni, dominat pels conreus herbacis de secà i amb relleus suaus, tossals i parcel·les allargades. Un dels principals elements de transformació és la conversió del secà en regadiu vinculada al canal Segarra-Garrigues, que pot modificar profundament la identitat paisatgística tradicional.
Alhora, és un territori amb importants valors ecològics i culturals, amb espais de la Xarxa Natura 2000 i hàbitats d’espècies com el sisó. Els tossals i les construccions agrícoles també formen part d’aquest paisatge i actuen com a referents visuals del territori.
L’Espai Natural Protegit Secans de Belianes-Preixana es pot descobrir en bicicleta, a peu, en cotxe o en moto i és una manera diferent de posar en valor el paisatge de Ponent, tant des del punt de vista natural com agrícola. Durant el recorregut també podem trobar diferents construccions vinculades a l’activitat agrícola i antics molins fariners.
L’espai es va crear per protegir la fauna i especialment els ocells. Alguns hi viuen tot l’any, mentre que d’altres hi passen només durant determinades èpoques.
La vegetació natural, molt condicionada per l’agricultura, es concentra sobretot als marges de les finques i a les voreres dels camins.
Recórrer aquests espais és una bona manera de sortir del nucli de Belianes i descobrir, sense presses, el paisatge de secà i els diferents matisos de la vall del Corb.
Quan visitar Belianes
La festa major d’estiu de Belianes se celebra el 25 de juliol, per Sant Jaume, patró del poble. La festa major d’hivern és per Sant Sebastià, el 20 de gener, i també se celebra Sant Isidre, el 15 de maig.
Si vols conèixer Belianes en un moment especialment relacionat amb la seva tradició agrícola, val la pena acostar-s’hi durant la Festa de l’Oli i la Fira de Productes de la Vall del Corb, que se celebra el primer cap de setmana de desembre. La festa gira al voltant de l’oli, les olives i els productes de proximitat, i és també una bona ocasió per visitar el molí d’oli Maurici Massot.
Belianes també pot ser una bona opció durant qualsevol època de l’any si el que vols és descobrir els seus carrers, el patrimoni rural i els paisatges dels Secans de Belianes-Preixana.
Si t’interessa aprofundir sobre algun tema d’Anglesola, et recomano lar revist URTX on trobaràs reportatges tant interessants com:
- Mata de la Cruz, Sofía; Puig i Tàrrech, Roser. «L’església parroquial de Belianes i el seu retaule major (1563-1593)*». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1995, n.º 7, pp. 117-39,
- Gallart Fernàndez, Josep; Menchon i Bes, Joan. «Esteles discoïdals funeràries de l’Urgell. Un patrimoni menystingut». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 1997, n.º 10, pp. 53-64,
Has estat a Belianes? Quin racó, ruta o paisatge del poble recomanaries descobrir a algú que hi va per primera vegada?
