Nalec és un municipi de la comarca de l’Urgell, a la província de Lleida que consta només de 93 habitants, segons les dades del cens d’Idescat. Les 41 dones i els 52 homes estan repartits amb 50 persones entre els 15 i els 64 anys i 30 entre els 65 i els 84 anys. Només hi ha 7 nens i nenes i 6 persones majors de 84 anys.

Si busques un turisme tranquil, rural i de proximitat, has de vistar la Vall del Corb, on Nalec és un dels pobles estrella.

L’economia de Nalec es basa en la cria d’aviram i porcí i secundada per l’agricultura d’herbacis i oliveres amb 151 i 112 hectàrees respectivament.

Avui et donem raons ben bones per visitar Nalec, a l’Urgell.

Breu història per parlar al bar

Nalec es troba a la vall del riu Corb i ja hi ha constància de població durant l’edat de bronze.

visitar nalec a l'urgell

A la carretera que porta cap a Rocafort de Vallbona, a la partida dels Vilars, hi ha les restes d’una vila romana, però si us som sincers, no vam ser capaços de trobar-la. Nalec va nàixer al voltant d’una torre de defensa que va anar evolucionant cap a castell.

Amb el pas dels anys, Nalec sempre ha sigut un poble important de la Vall del Corb, ja que per la seva vora hi passaven camins importants, entre ells el que comunicava la Barcino amb la Ilerda romana.

Es creu que Nalec també va ser un enclavament rellevant durant el domini àrab, ja que una de les teories del nom de Nalec és que provingui, precisament de l’idioma àrab com Analec o Anàleg, és a dir, llocs subordinats.

El 1079 el castell de Nalec pertanyia al Monestir de Ripoll, però uns anys més tard, ja va ser assignat al Monestir de Sant Pere el Gros, a Cervera. Coses de la història, va acabar a la propietat del bisbat de Vic qui rebia una part dels fruits de la terra i tenia drets sobre les aigües, el molí i la jova, el pagament previ als diners.

Si voleu llegir una mica més sobre la història més recent de Nalec i com vivien els nostres padrins, no us perdeu el reportatge de la Revista la Peixera en el seu número 3.

Què visitar a Nalec, a l’Urgell

El poble va envoltant el turó encapçalat per l’església de Sant Jaume, del s.XVIII i d’estil barroc. Aquesta església es va construir en el lloc de la primitiva església de Nalec, que es creu que era d’estil romànic i que al 1792 ja s’havia quedat petita.

Algunes de les cases del poble van aprofitar pedres de l’antic castell de la vila, des d’on es podia vigilar bona part de la vall del riu. A l’entrada del poble, si es ve des de Ciutadilla hi trobarem una creu de terme.

espantaocells de nalec

Passejant pel poble de Nalec podrem descobrir racons únics i màgics. Fer turisme per Nalec és un viatge al passat que s’ha sabut adaptar al present. Al punt més elevat del poble, a Cal Castell és on hi havia l’antic castell de Nalec. En els seus orígens Nalec, era un castell envoltat de cases que formaven una plaça principal.

El poble va creixent per la pendent del turó, sempre protegit per les muralles. El 1553 es va realitzar un cens amb noms tan propis de Nalec com Amat, Bosc o Mateu, entre alguns d’altres. A poc a poc, Nalec va fent negocis amb les pobles de la vora i famílies com els Bosc van agafant renom a la contrada.

Una de les cases que tenen més història és Cal Miró, una casa que data del segle XVIII i que ja es va construir fora de les muralles feudals. Per tal de mostrar la importància de la família, els Miró també van construir una plaça, per tal de poder donar cabuda als carros. Amb els anys, aquesta plaça serà la plaça Major.

Un racó bonic per descobrir és la Peixera, un salt d’aigua entre Nalec i Ciutadilla. L’aigua cau d’uns 4 metres d’alçada que servia per regar les terres del poble, per abastir-lo d’aigua i per fer moure els molins.

El racó més curiós són els espantaocells que han canvia de bàndol. Ara són estimaocells i els podeu veure a la cruïlla de la carretera de Rocallaura a Nalec. La idea va ser d’Eduard Viver, un veí de Vallbona. L’objectiu és atreure les aus i oferir-los un lloc on fer els nius.

El paisatge de Nalec

Si volem gaudir del paisatge de Nalec, hi ha diverses rutes per descobrir la Vall del Corb.

Passejant pel municipi de Nalec, a l’Urgell, hem de tenir en compte que el seu paisatge, ha estat dividit en dos grups, segons l’Observatori del Paisatge.

Part del municipi de Nalec, compren les característiques dels Secans de Belianes i d’Ondara. Un terreny on l’agricultura és la principal característica, però s’ha de reconèixer que conviu amb la fauna autòctona i la flora es manté als marges dels camps.

L’altra part, té les característiques típiques de les Garrigues Baixes i vall del Corb on s’hi pot veure marges i cabanes de pedra seca.

La ruta que porta de Nalec a Vallbona de les Monges es pot fer caminant resseguint els camins de la L-2, de la Guerra Civil o la GR175. Si agafem el trencall que porta al Turó de l’Isidre, també podem arribar a Rocallaura.

El Ball de les Forques

El Ball de les Forques és un ball típic de Nalec que s’havia perdut. Segons hem llegit a la revista La Peixera, la història de la recuperació d’aquest ball és d’allò més interessant.

El resum, Joan Amades, un floklorista barceloní del segle XX, es va dedicar a recórrer Catalunya per documentar les tradicions i la cultura de cada racó del país. En el seu Costumari Català hi va recollir que a Nalec es ballava el ball de les forques.

Aquí va acabar la història fins que anys més tard, Antonio Giralt Farré, fill de Nalec, va tenir notícies d’aquest llibre i d’aquesta particularitat del seu poble. Antonio va fer mans i mànigues per recuperar la música i el ball, contractant amb l’Esbart Lleidatà de Barcelona i amb la Cobla Principal de la Segarra, uns per fer el ball i els altres la música.

Amb la feina de l’Antonio es va poder tornar a ballar el Ball de les Forques a Nalec, la resta, ja és història viva del poble.

Quan visitar Nalec

A l’estiu, per Sant Jaume, el 25 de juliol es celebra la festa major amb el recuperat Ball de les Forques i el 10 de gener la festa de Sant Concordi, el qual va salvar a la població de Nalec de patir una pesta de pigota.

Un altre moment és durant la premsada de l’oli, cap al novembre, ja que Nalec encara utilitza una premsa antiga i a l’oli no li posa conservants.

Passa’t pel web de l’ajuntament de Nalec, a l’Urgell, i així tindràs l’agenda cultural actualitzada.

Vas trobar la vila romana? Què et sembla Nalec?

Deixa un comentari