Nalec és un municipi de la comarca de l’Urgell, a la província de Lleida, i forma part dels pobles de la Vall del riu Corb, tot un seguit de pobles amb unes característiques semblants però, a la vegada, ben diferents dels altres municipis de l’Urgell. La veritat és que fer una ruta de descoberta per la Vall del Corb sempre és una bona idea.
I si busques una excusa curiosa per acostar-t’hi, a Nalec els espantaocells han canviat de bàndol: ara són Estimaocells. Però d’això ja en parlarem més endavant.
Nalec consta només de 93 habitants, segons les dades del cens d’Idescat. Les 41 dones i els 52 homes estan repartits amb 50 persones entre els 15 i els 64 anys i 30 entre els 65 i els 84 anys. Només hi ha 7 nens i nenes i 6 persones majors de 84 anys. Les dades revisades del 2026 mostren una població de 91 persones, 42 dones i 49 homes.
Seguint les dades d’Idescat, i cosa que a ningú hauria de sorprendre, l’economia de Nalec es basa en la cria d’aviram i porcí, secundada per l‘agricultura d’herbacis i oliveres, amb 151 i 112 hectàrees respectivament.
Avui et donem raons ben bones per visitar Nalec, a l’Urgell. Si busques un turisme tranquil, rural i de proximitat, has de visitar la Vall del Corb, on Nalec és un dels pobles que val la pena descobrir.
Breu història per parlar al bar
Nalec es troba a la vall del riu Corb i hi ha indicis d’ocupació humana des de l’edat del bronze. A la partida dels Vilars, prop del camí que porta cap a Rocafort de Vallbona, també s’hi han documentat restes d’una possible vil·la romana. Ara bé, si us soc sincera, nosaltres no vam ser capaços de trobar-la.
El nucli de Nalec va créixer al voltant d’una antiga torre de defensa que amb el temps es va convertir en castell. El seu origen medieval està relacionat amb el control de la vall i dels camins que hi passaven. També hi ha indicis de la presència d’una antiga via romana que comunicava Barcino amb Ilerda, tot i que no podem assegurar que el seu traçat passés exactament pel nucli actual de Nalec.
El castell de Nalec ja apareix documentat l’any 1082, vinculat al priorat de Sant Pere el Gros de Cervera, dependent del monestir de Ripoll. A mitjan segle XII, el domini va passar a la mitra de Vic, que mantindria la senyoria sobre Nalec durant segles. El bisbat percebia una part dels fruits de la terra i tenia drets sobre les aigües, el molí i la jova, un sistema de prestació de treball que encara ens recorda com funcionava la societat feudal.
El mateix nom de Nalec també té una història curiosa. Una de les hipòtesis és que provingui de l’àrab Analec o Anàleg, amb el significat de lloc subordinat o dependent. És una teoria etimològica, no una certesa, però encaixa amb el paper que va tenir el terme dins de les estructures de poder medievals.
La relació amb l’aigua també ha estat important al llarg de la història. La Peixera, entre Nalec i Ciutadilla, està documentada des de l’edat mitjana i servia per aprofitar l’aigua del Corb per al reg i per moure els molins. El 1375 ja hi ha documentada una concessió relacionada amb la seva construcció.
Si voleu llegir una mica més sobre la història més recent de Nalec i com vivien els nostres padrins, no us perdeu el reportatge de la Revista la Peixera en el seu número 3.
Què visitar a Nalec, a l’Urgell
En els seus orígens, Nalec era un castell envoltat de cases, amb el nucli protegit per les muralles. Amb el temps, el poble va anar creixent per la pendent del turó i es va anar allunyant de l’estructura estrictament defensiva medieval.
Avui, l’església de Sant Jaume, construïda a finals del segle XVIII en estil barroc és l’edifici més detacat de Nalec. L’edifici actual es va començar a construir l’any 1792, en el lloc que ocupava la primitiva església, probablement romànica, que havia quedat petita.
Al punt més elevat del poble hi trobem Cal Castell, el lloc on hi havia l’antic castell de Nalec. El castell va anar desapareixent amb el creixement del poble i avui en queden sobretot vestigis integrats en les cases. Algunes construccions van aprofitar pedres de l’antiga fortificació, mentre que les antigues muralles van anar quedant incorporades al nucli urbà.
Una de les cases amb més història és Cal Miró, un edifici del segle XVII que es va construir fora de l’antic recinte emmurallat. La casa està vinculada a una de les famílies amb més pes de Nalec i actualment està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. Per tal de mostrar la importància de la família, els Miró també van construir una plaça, per tal de poder donar cabuda als carros. Amb els anys, aquesta plaça serà la plaça Major.
A l’entrada del poble, venint de Ciutadilla, hi trobarem també una creu de terme, un d’aquells elements que encara ens recorden els antics límits i camins del territori.
El racó més curiós són els espantaocells que a Nalec, han canvia de bàndol. Ara són Estimaocells i els podeu veure a la cruïlla de la carretera de Rocallaura a Nalec. La idea va ser d’Eduard Viver, un veí de Vallbona. L’objectiu és atreure les aus i oferir-los un lloc on fer els nius.
La veritat que és un espai molt interessant de visitar, respectar i que serveix de porta d’entrada per explicar la importància de la natura en el nostre entorn.
La pàgina web de l’Ajuntament també destaca dos indrets que nosaltres encara tenim pendents d’anar a explorar: les trinxeres de la Guerra Civil, construïdes com a part de les defenses d’aquest sector, i les restes d’unes tombes romanes fetes amb lloses, situades a la partida dels Recots.
El paisatge de Nalec
El terme municipal de Nalec es reparteix entre dues unitats de paisatge ben diferenciades.
Part del municipi de Nalec, compren les característiques dels Secans de Belianes i d’Ondara. Aquesta unitat es caracteritza per un paisatge agrícola de secà, amb grans extensions de conreus herbacis i un relleu força obert. Els marges dels camps, les petites zones de vegetació natural i els elements de pedra seca trenquen l’homogeneïtat del paisatge agrícola i aporten refugi a la fauna i la flora.
L’altra part, té les característiques típiques de les Garrigues Baixes i vall del Corb on s’hi pot veure marges i cabanes de pedra seca. A la zona vinculada a la vall del Corb el paisatge és més trencat, amb vessants, petits turons i una combinació de camps de conreu, oliveres i vegetació mediterrània. Els marges i les cabanes de pedra seca són especialment característics d’aquest entorn.
Un racó bonic per descobrir és la Peixera, un salt d’aigua entre Nalec i Ciutadilla. L’aigua cau d’uns quatre metres d’alçada i aquest sistema servia per regar les terres del poble, abastir-lo d’aigua i fer moure els molins.
A poc més d’un quilòmetre del poble hi ha la Bassa, un espai on antigament la gent anava a recollir aigua. Actualment se n’han recuperat les escales i l’entorn, i és un altre dels punts que permeten descobrir com s’aprofitava l’aigua en el passat.
Per descobrir el terme a peu, hi ha diversos camins i itineraris que connecten Nalec amb els pobles de la Vall del Corb. La ruta cap a Vallbona de les Monges es pot fer seguint diferents camins, entre els quals hi ha trams relacionats amb la L-2 de la Guerra Civil i el GR-175. Des del trencall del Turó de l’Isidre també es pot arribar en direcció a Rocallaura.
El paisatge de Nalec és, en definitiva, una combinació de camps de secà, vall, pedra seca i petits racons on l’aigua ha tingut un paper molt més important del que pot semblar a primera vista.
El Ball de les Forques
l Ball de les Forques és un ball tradicional de Nalec que s’havia perdut i que es va aconseguir recuperar. Segons explica la revista La Peixera, Joan Amades, folklorista barceloní del segle XX, va recórrer Catalunya documentant tradicions i cultura popular i va recollir al seu Costumari Català que a Nalec es ballava el Ball de les Forques.
La tradició va quedar interrompuda fins que anys més tard Antonio Giralt Farré, fill de Nalec, va tenir notícia que el ball apareixia recollit en el llibre d’Amades. Giralt va impulsar-ne la recuperació i va comptar amb l’Esbart Lleidatà de Barcelona per recuperar la part coreogràfica i amb la Cobla Principal de la Segarra per a la música.
Amb la feina d’Antonio Giralt, una campanya de micromecenatge i la implicació dels veïns, el Ball de les Forques va tornar a Nalec. Avui forma part de la festa major i és una de les tradicions més singulars del poble.
Quan visitar Nalec
A l’estiu, per Sant Jaume, el 25 de juliol, Nalec celebra la festa major, un dels moments més interessants per visitar el poble perquè és quan es recupera i es representa el Ball de les Forques. El 10 de gener se celebra Sant Concordi, una festa vinculada a la tradició local segons la qual el sant hauria protegit Nalec d’una epidèmia de verola.
Un altre moment interessant és durant la premsada de l’oli, cap al novembre, quan l’activitat relacionada amb l’oli d’oliva forma part de la vida del poble.
Passa’t pel web de l’ajuntament de Nalec, a l’Urgell, i així tindràs l’agenda cultural actualitzada.
Per aprofundir en temes especials de Nalec, sempre és bo buscar a l’arxiu de URTX, on trobaràs articles com:
- Armentano Oller, Nuria et al. “Solans de Recots (Nialec, l’Urgell), una balma d’enterrament col·lectiu a la Vall del Corb”. Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2010, no. 24, pp. 105-38,
Vas trobar la vila romana? Què et sembla Nalec?
