Camagüey no és un dels punts més visitats de l’illa cubana però la seva ubicació entre Trinidad i Varadero o que des d’allí es pugui agafar el tren cap a Santiago de Cuba, bé val que li fem una petita vesitat.
Breu història per parlar al bar
El nom que Diego Velázquez posà al que avui coneixem com Camagüey, una de les primeres set ciutats colonials cubanes, el 1515, era Santa María del Puerto del Principe ja que es trobava a la costa, a Punta del Guincho. El 1516 els seus pobladors es van traslladar cap a l’interior buscant un lloc més adequat per viure, assentament que els aborígens van cremar, anys més tard. El lloc definitiu del que acabaria essent coneguda com la “Ciudad de los Tinajones”, ja que antigament, s’utitzaven les tinajas per emmagatzemar l’aigua de la pluja, fou entre els rius Hatibonico i Tínima, on avui hi ha el Parque Ignacio de Agramonte.
La primitiva ciutat colonial contava amb uns vint veïns i “indios y negros mezclados”. Durant el s. XVI es van construir els edificis més importants per una ciutat colonial com la església, el cabildo i alguns convents, el de San Francisco de Asis el 1544 o el de la Merced el 1601. El 1616 es torna a cremar la ciutat degut a una revolta d’esclaus fet que provoca que s’hagi de reconstruir de nou la vila. El 1668 va patir l’atac pirata dels homes de Henry Morgan, els quals van cremar la vila una altra vegada, de l’incendi només se’n salvà el convent de la Merced. Anys desprès es prodigué l’atac de pirates francesos que evidenciava la importància de Puerto del Principie. Però aquest no seria l’últim incident de la ciutat ja que a finals de 1600 patí la fúria d’un huracà i encara el 1698 visqué una de les grans epidèmies on morí gran part de la població. Durant el final del s.XVII es van construir noves esglésies, edificis religiosos i civils degut a la importància de la industria sucrera que es vivia en tota l’illa.
Què visitar a Camagüey
Camagüey és una de les ciutats més europeitzades de Cuba, potser ho fa el seu entramat laberíntic que li genera una gran quantitat de places i placetes, fent-la una ciutat excepció a la resta de ciutats que els espanyols van fundar al Nou Món. El seu centre històric, el més gran de l’illa i més ben conservat li ha permès que fos designat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Com moltes de les vil·les fundades pels colons espanyols, el centre social de Camagüey era la Plaza de Armas on s’hi feien els exercicis militars, les execucions, les processions, el mercat i els anunciaments. La vida a les cases, de construcció en C, L, U i rectangulars girava al voltant del pati central. Les cases colonials es caracteritzaven per entrar directament a la sala i per ser més amples que altes, tot recordant les cases mediterrànies amb les seves reixes volades de balaustrada. Durant el s.XVIII es van construir una dotzena d’esglésies fet que li ha atorgat el títol de la “Ciudad de las Iglesias” essent la localitat de Cuba amb més edificis religiosos.
El 1800 es va traslladar a Puerto del Príncipe la Real Audiencia de Santo Domingo, la institució jurídica més important de l’Amèrica colonial, això va afavorir l’arribada de les idees de la Il·lustració que van contribuir en un nou ordenament de la ciutat i un augment de la vida cultural. El 1817 degut a la quantitat d’habitants i a la importància econòmica de la vila, el rei d’Espanya Fernando VII li va concedir el títol de ciutat i l’escut d’armes. El moment de màxim esplendor econòmic fou en el s. XIX amb l’activitat ramadera i la indústria del cuir. Tot i que la primera indústria que tingué Puerto del Príncipe fou la industria del fang en la construcció de maons i teules per les construccions de les cases i de les nombrades alfàbies o tinajones.
Pel carrer Maceo hi ha tot un seguit de cartells que van explicant la història de la ciutat, per tant pot ser un molt bon lloc per començar el recorregut turístic. Si comencem aquest carrer des de Marti, l’acabarem a la Calle República que és un eix comercial que ens portarà fins a l’estació de trens. A la Plaza de los Trabajadores hi ha la Iglesia de Nuestra Señora de la Merced, una de les més antigues de la ciutat. Ben a prop d’allí el museu i casa natal de Ignacio Agramonte, el patriota cubà que lluità en la guerra de la independència. Sobre el carrer Cisneros, al 171, hi ha la Casa de la Trova. També ens podem arribar a la plaça del Carme on hi ha la Iglesia de Nuestra Señora del Carmen.
La històrica Plaza de Armas, avui en dia s’anomena Parque Agramonte, on hi podem veure una estàtua eqüestre del líder independentista i on hi ha la Catedral. La primitiva església que es va aixecar en el mateix lloc datava de 1531 però es va destruir en un dels tants incendis que ha patit la ciutat al llarg de la història. La catedral que veiem avui és el resultat d’un seguit de remodelacions que va patir la primera església de 1617.
