El Japó és un dels països més espectaculars que he visitat mai, la seva cultura és molt diferent de la nostra, els seus costums no tenen res a veure, la seva gastronomia és única i la seva història és particular. Precisament, una part de la seva història, és avui en dia, un dels atractius turístics més estimats pels viatgers i guiris.
El Japó és conegut per moltes coses, com per exemple: pel sushi, per les geishes, pels samurais, pel manga, per les flors dels cirerers, etc. però quan ens imaginem el Japó, a tots ens ve al cap els castells del Japó. Aquells castells de fusta que hem vist mil vegades amb fotografies o dibuixos.
Per entendre una mica més aquestes obres arquitectòniques, volem presentar-vos una breu descripció i situar-vos en el temps.
En situació
Per entendre els castells del Japó, hem d’entendre la història del país. Avui intentarem explicar-ho una mica resumit i per ajudar-nos, ens hauríem d’imaginar l’època medieval europea i el feudalisme, amb totes les seves diferències, evidentment.
Al Japó, els senyors feudals eren els daimyo, samurais regionals i el samurai que governava per damunt dels altres, era anomenat shogun. En la nostra simbologia, podria resumir-ho com el shogun seria el duc i el daymo el comte o baró. La resta de samurais serien els cavallers. Ep, que ningú s’enfadi, això és una aproximació per fer més fàcil entendre la història del Japó!
Els castells van sorgir com una necessitat defensiva en els temps que el Japó estava totalment desestabilitzat i amb guerres internes entre els diferents daimyos. Cap a l’any 950 es van construir els primers castells com a tals, que s’anomenaven Yamashiro, és a dir, castell de muntanya. La majoria dels castells eren, al seu moment, torres de defensa i observació, per això, es buscava un terreny elevat per construir-los.
A poc a poc, van anar apareixent també castell al pla, ja que és on es fundava un poble, al voltant dels rius i dels terrenys que afavorien el cultiu de l’arròs. Tenir un castell al pla podia semblar un desavantatge militar, però el fet de tenir el riu i els camps d’arròs, jugava a favor d’ells. Si els camps d’arròs s’inundaven, servien de protecció al castell.
Els daimyos vivien a les torres dels castells, amb la seva família i un exèrcit de samurais que els protegien. La presència del castell afavoria a l’aparició d’habitatges particulars, buscant la protecció del castell. A poc a poc, es van anar formant els pobles i ciutats que creixien al voltant dels castells s’anomenaven jokamachi.
Durant l’època Muromachi, entre el segle XIV i el segle XVI, el Japó patia un període d’inestabilitat i de guerres internes, sense un estat fort i format per diferents regnes independents que lluitaven entre ells pel territori. Cada daimyo construïa torres de defensa en els seus territoris que tant servia per defensar els atacs de daimyos enemics com per iniciar ells els atacs expansionistes.
Durant el XVI, Toyotomi Hideyoshi va completar la reunificació del Japó, iniciada per Oda Nobunaga. Per tal de contenir el poder, Toyotomi, va ordenar la destrucció de moltes fortificacions, limitant a un castell per daimyo i a canvi, va ordenar la millora i ampliació d’altres, convertint-les en la segona fase dels castells japonesos que han arribat al nostre temps. És en aquest període que les fortificacions, ja no només tenen funcions defensives, sinó que mostren el poder i la importància de cada daimyo.
Els castells japonesos deixen de tenir la seva funció defensiva durant el període Edo, quan Tokugawa Ieyasu va unificar el Japó definitivament i va començar un període de pau interna. Els castells es van convertir en centres administratius.
L’última etapa del Japó, la Restauració Meiji, que comença a finals del segle XIX, s’aboleixen els símbols feudals i això impacta directament als castells. Molts castells van quedar abandonats o es van destruir.
Per si no n’hi hagués prou, encara ha de venir la Segona Guerra Mundial, on molts dels castells que havien aconseguit arribar fins al segle XX, van quedar destruïts sota el foc de les bombes.
Els castells del Japó
Els castells japonesos es diferencien dels europeus en molts aspectes. Un dels principals aspectes diferenciadors és la construcció dels castells, una altra els materials utilitzats, l’estructura en si i també el tipus de decoracions.
Els primers castells van aparèixer dalt de les muntanyes, buscant la bona visibilitat per a veure si s’aproximava algun enemic, i la protecció de la muntanya com a tal, que els servia de defensa. Aquests castells de muntanya, s’anomenaven Yamashiro.
Després es van construir castells als turons, ja que els castells de muntanya, eren difícils d’abastir i la gent del poble els costava construir els seus habitatges. Els turons tant podien ser naturals com artificials, creats de la terra que s’extreia de l’excavació dels fossars. Els castells de turó s’anomenen Hirayamajiro.
Amb els períodes de pau, era fàcil construir castells a la plana, per tal de protegir els cultius i fomentar el comerç entre els diferents pobles. Els castells de la plana s’anomenen Hirajiro. Aquests castells és on es va desenvolupar més el sistema de defensa laberíntic de muralles.
Els castells, símbols de poder, també tenien la funció de defensa en cas d’atac d’enemic. Les línies de defensa d’un castell, no començaven a les portes del castell sinó metres enllà de la ciutat. Si hi havia un riu, aquest ja feia de defensa natural, a vegades als afores es construïen un seguit de temples, que també feien de primera barrera defensiva, com és el cas de Kanazawa. Si el poble s’havia construït al voltant del castell, els seus carrers estrets i irregulars, també servien com a trampa per les tropes enemigues, que moltes vegades es podien quedar encallades. Kanazawa també és un bon exemple, d’aquest estil de ciutat, amb el barri dels samurais.
Si els enemics aconseguien arribar a les portes del castell, és fàcil que es trobessin en un seguit d’anells defensius i patis interiors que els dificultava l’entrada a la torre principal. I, sobretot en els castells de plana o turó, primer havien de traspassar el fossar, el hori, que tant podia estar ple d’aigua com sec.
Les muralles de pedra ishigaki eren una altra de les defenses del castell. Les muralles i les parets defensives eren un conjunt d’anells amb passadissos laberíntics que en dificultaven l’accés. Al principi estaven construïdes de tolva, però amb el temps es van construir de pedra.
Les muralles del castell, formaven diverses seccions dins del castell, anomenades maru i rebien diferent nom segons la seva ubicació respecte a la torre. La més allunyada és la sannomaru, la segona muralla és la ninomaru i la que envolta la torre és la honmaru. Algunes muralles tenien perfils inclinats per tal de dificultar-ne l’escalada.
A l’interior de les muralles, hi havia els murs, pintats de blanc de calç, dobei, per protegir-los dels incendis. Aquests murs eren de tolva, moltes vegades, aprofitant la terra estreta de l’excavació dels fossars. Els murs tenien obertures per disparar fletxes o fins i tot per tirar pedres.
La porta principal d’accés als castells era el punt més important de defensa. En alguns castells, com el de Kanazawa, l’entrada principal feia forma de L, masugata, d’aquesta manera els enemics quedaven atrapats en un foc de fletxes.
Les portes, que s’anomenen mon, tenien grans portes de fusta i proteccions internes per evitar l’entrada de les tropes enemigues.
Alguns castells tenien torres laterals de defensa, les yaguramon, ubicades a les portes.
A vegades, la torre principal també estava envoltada d’un petit fossar ple d’aigua, que en cas d’invasió de l’enemic, es podia aïllar de la resta del castell. La protecció de l’aigua tenia dos objectius, un era de dificultar la incursió al recinte del castell i l’altre de donar certa distància entre la torre i els enemics per facilitar l’angle de llançament de fletxes des de la torre. A més a més, com et pots imaginar, tenir aigua a prop, ajudava en cas d’incendis.
Totes aquestes proteccions eren per evitar l’arribada de l’enemic a la torre principal, la tetenshu. Aquesta torre tant servia de zona de defensa, com de protecció del soghun en cas d’atac i de magatzem de municions i d’aliments.
Les primeres torres tenien 3 pisos, però amb el temps i les millores arquitectòniques podien arribar a tenir 5 pisos. En alguns casos, com el castell de Matsumoto, tenien un pis fals, és a dir, sense finestres i que, per tant, des de fora, no es podia saber que la torre tenia un nivell més. La torre principal, tenia base de pedra, però el cos era de fusta.
Als castells japonesos res està posat per equivocació o a l’atzar, per exemple, als teulats, les teules tenen forma corbada per facilitar que l’aigua de la pluja flueixi i no es quedi estancada. Aquestes teules s’anomenen kawara.
Els castells japonesos estan plens de simbologies, com per exemple les teules amb dibuixos, ja fossin de protecció o simbologia del daimyo.
Les onigawa són teules ornamentals que no només decoren els teulats dels castells japonesos, si no que també de temples i d’altres edificis importants. “Oni”, significa dimoni o ogre i “gawa” teula, així que ja et pots imaginar que son cares grotesques, amb grans ulls i la boca oberta en expreció amenaçadora, que es troben a les cantonades o als extrems dels teulats i en els castells, a la part superior de la torre central, la tenshukayi. La funció d’aquestes figures és de protegir el castell, ja que els oni son criatures mitològiques, malèfiques que serveixen per protegir contra els dimonis i els mals esperits.
Un altre aspecte decoratiu són les escultures en forma de peix, el sachihoko. Aquests es consideren protectors contra els incendis.
Al voltant del castell s’hi construïa els pobles i ciutats amb els samurais, comerciants i agricultors. Els samurais eren els que vivien més a prop del castell i com més alt fos el seu rang, més pròxim al castell. Els comerciants i artesans vivien en els barris dels afores.
Visitar castells al Japó
Avui en dia, molts dels castells del Japó són reconstruccions dels originals, ja que la gran majoria van ser destruïts durant la Segona Guerra Mundial. Igualment, el fet que el material principal fos de fusta, molts dels castells han patit incendis i destruccions parcials o totals al llarg de la seva història. Per tant, és difícil que hagi arribat fins als nostres temps, molts castells originals.
Dos dels castells originals més famosos i més visitats del país són el d’Himeji i el de Matsumoto, el castell blanc i el castell negre. Els castells es poden visitar i podràs pujar les diferents plantes de la torre principal. Suposo que pel fet de ser castells originals, no han volgut museïtzar-los, i les sales estan, pràcticament buides. En canvi, el castell d’Osaka o d’Hiroshima, que són reproduccions, acullen a l’interior el museu d’història de la ciutat.
La selecció dels castells a visitar al Japó pot tenir diverses variants. En funció de la ruta a fer o fer la ruta en funció dels castells? Visitar els castells originals o visitar els castells que aportin més informació? Visitar els castells més barats o visitar els castells del Japó més turístics? Ah, depén de tu!
Un dels castells més famosos, que veuràs a totes les fotos és el de Himeji, que és considerat el més ben preservat del país.
La parella de Himeji és el castell de Matsumoto, que té la torre principal més antiga del Japó. Aquest dos són coneguts perquè un és totalment blanc i l’altre negre.
També es pot visitar el de Matsuyama, que és l’únic castell original que queda al Japó construït al cim d’un turó.
Per entendre una ciutat feudal, podem visitar Kanazawa. Aquí podrem visitar el recinte del castell, tot i que et cridarà l’atenció que aquest castell no té torre i això va ser un símbol del senyor de Kanazawa, que no va voler reconstruir-la per mostrar respecte al soghun de Edo. A Kanazawa encara es manté força intacte el barri dels samurais i els de les gheises, fet que ens permet imaginar, com era una ciutat feudal i trobar les diferències amb les ciutats medievals catalanes.
Els castells del Japó són els de Matsue, Hikone, Matsuyama Hirosaki, Inuyama, que és el més antic, Kochi, Maragame i Uwajima. Tots aquests són els altres castells del Japó que queden originals.
Quin és el teu castell preferit? Quin t’agradaria visitar?
