Cervera, la capital de la Segarra, és una de les visites imperdibles de Catalunya. La ciutat és prou petita per a poder-la visitar en un dia i prou gran per tenir tot el que et fa falta per tenir una experiència magnífica.
A Cervera hi trobaràs cultura, història i patrimoni.
Segons les dades d’Idescat, al 2026, Cervera té un total de 9630 habitants, 4930 són homes i 4700 dones. Si mirem els habitants per franges d’edat, trobem que 1457 són menos de 15 anys, 6471 es troben en edat laborable i de la resta, 1437 tenen entre 65 i 84 anys i 265 són majors de 85 anys.
Les dades econòmiques d’Idescat mostren 3344 hectàrees de terres llaurades, de les quals, més de la meitat, 2670 hectàrees són per cultiu de cereals per a gra, especialment ordi i blat. Pel que fa a la ramaderia, només hi ha censats porcs amb un total de 10764 caps de porcí.
Antigament, Cervera era una zona de producció de vi, principalment a finals del segle XIX, però la fil·loxera del 1895 va arruïnar pràcticament tota la comarca i avui en dia, només una petita part de la vall del riu d’Ondara i la vall del Sió, continuen cultivant vinya.
Si algú ha posat Cervera al rádar mundial, aquests són els germans Màrquez amb els seus èxits motociclistes al Mumdial de Moto GP!
El meu consell és que si vius a prop de Cervera hi dediquis un dia, a descobrir aquesta magnífica ciutat i si vius lluny, comença amb un cap de setmana i aprofita per descobrir altres racons de la Segarra, una comarca que val molt la pena.
Breu història per parlar al bar
El castell de Cervera, dalt del turó Montserè, data del segle XI, per tant, podem començar a recuperar la història de Cervera a partir d’aquest moment, amb la carta de donació atorgada per la comtessa Ermessenda i el comte de Barcelona, Berenguer Ramon I, a tres famílies del territori. En aquest document es detalla els límits del terme del castell, que havia de protegir la Catalunya cristiana de l’andalusina.
El castell estava sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona i estava regit pel senyor de Cervera. El 1111 s’hi va instal·lar una població d’hospitalers, els quals van fundar la comanda de Cervera, amb l’església de Sant Joan.
Cervera comença a agafar rellevància durant l’època medieval per la seva proposició geogràfica estratègica. Al llarg dels segles XII i XIII, la vila va anar guanyant importància i va obtenir diversos privilegis, fins a convertir-se en un centre comercial i administratiu destacat de la Segarra.
El rei Alfons I, el 1182 va concedir als homes de Cervera a formar confraria, elegir cònsols i la facultat de fer hosts i cavalcades contra cristians i sarraïns. Jaume I, va concedir a Cervera la condició de vila, el 1275.
Pere Cerimoniós va ordenar la millora de les muralles de la vila, reforçant la importància de Cervera com a punt estratègic.
El 1293 el rei Jaume II va atorgar protecció especial a tots els comerciants que es dirigien al mercat de Cervera. El comerç cerverí està documentat des del 1136 i era de vital importància per garantir la sostenibilitat dels nuclis poblacionals allunyats de la ciutat.
També per Sant Miquel, Cervera, tenia una fira de bestiar, que ja està documentada de l’any 1301 i que finalitzà al segle XX i en la qual, també el rei Jaume II en va introduir algunes modificacions reglamentàries. Aquí s’hi venia safrà, pells, cordes, animals, etc. productes que procedien fins i tot de França.
Arran de la desaparició de la Fira de Sant Miquel, va sorgir la de Sant Martí, l’11 de novembre i la de Sant Tomàs el 22 de desembre. Amb aquestes dues fires, Cervera es proveïa de tot allò que necessitava per passar l’hivern. Actualment, la fira comercial és el 15 de maig, per Sant Isidre.
Durant el segle XIV Cervera va viure una època d’esplendor amb la construcció de l’església de Santa Maria i els monestirs religiosos dels franciscans, antonians, agustins, dominicans, i clarisses. El call jueu de Cervera era un dels més notables de la Corona d’Aragó, fins a l’assalt del 1391 i la posterior expulsió dels jueus a ordre dels Reis Catòlics el 1492.
Cervera va ser seu general de les Corts catalanes el 1359. La importància de Cervera queda també reflectida amb el setge que va patri durant la guerra de Joan II i els continuats bombardejos a les seves muralles. Finalment, el 1465, la ciutat va capitular i el 1469 va ser la seu on tingué lloc el Parlament en el qual l’infant Ferran, acceptaria el pacte matrimonial amb Isabel de Castella.
Durant la guerra dels Segadors, Cervera va tornar a patir i les conseqüències de la guerra van ser un bon cop econòmic i social per la ciutat.
L’altre moment històric de Cervera és durant la guerra de Successió. De fet, el rei Felip V, havia atorgat el 1702, el privilegi de ciutat a Cervera. Tot i això, el 1705, el consell municipal va proclamar l’arxiduc Carles com a rei el 1705.
De fet, el 1713, Cervera va ser el lloc de reunió d’armistici entre el comte Königsegg, representant austriacista i el marquès Grimaldi, representant filipista, a canvi de la capitulació de Barcelona i Tarragona, però la condició de mantenir les llibertats catalanes va ser el punt que va fer fracassar l’acord.
A finals de la guerra, Cervera es va passar de bàndol, i va reconèixer a Felip V com a rei, el qual, a canvi el nou rei va atorgar a Cervera el dret de tenir l’única universitat catalana, tancant d’aquesta manera els diferents estudis generals que hi havia al país.
A partir d’aquest moment, la ciutat canvia de fisonomia, adaptant-se la a nova allau d’habitants, tant estudiants com professors que rebria la ciutat.
Descobreix la Ruta del 1714
Amb el trasllat de la Universitat a Barcelona el 1842, Cervera va perdre bona part del protagonisme que havia assolit. Durant els segles XIX i XX, la ciutat va mantenir el seu paper com a centre agrícola i comercial de la comarca, mentre que les guerres, les transformacions polítiques i els canvis econòmics van anar configurant la Cervera actual.
El 1919 amb la creació del sindicat agrícola, les millores en la producció del camp van ser significatives i això va millorar el nivell de vida de Cervera, tot i que en part, va alentir la industrialització de la zona, que no va arribar fins després del 1960, on la indústria i el sector dels serveis van començar a desplaçar la base econòmica tradicional relacionada a les activitats agràries.
Què visitar a la Cervera, la Segarra
La primera parada obligatòria de Cervera és l’edifici de la Universitat de Cervera. La Universitat de Cervera és, a la vegada, l’edifici més representatiu i el més polèmic, com a mínim, pels que som de fora de Cervera. Aquest magnífic edifici fou el Resultat del tancament dels Estudis Generals que hi havia a Catalunya després de la guerra de Successió i de la política centralitzada de Felip V.
El 14 d’octubre del 1717 Felip V va signar el Reial decret d’Erecció de la Universitat i anys després, el 1728, els primers estatus. Així i tot, la construcció de l’edifici va durar més de 80 anys. Des d’aquell moment Cervera va canviar radicalment amb l’arribada d’estudiant d’arreu de la Corona d’Aragó, professors i noves necessitats.
Per exemple, durant el segle XVIII la Universitat de Cervera tenia uns 2000 alumnes, als quals la ciutat havia de donar cabuda.
Felip V ja tenia un lligam amb Cervera, quan el 1702 va jurar respectar els privilegis de la ciutat i li va concedir el títol de ciutat. A més a més, Cervera era el lloc ideal per controlar el que els catalans estudiaven, ja que estava força lluny de Barcelona i Lleida, com tenir influències polítiques adverses, però a la vegada a mig camí de les dues ciutats i sobre el camí reial.
El 1765 la Universitat va perdre el monopoli dels estudis a la Corona d’Aragó. Durant la Guerra del Francès, entre el 1809 i el 1814 va romandre tancada, igualment entre el 1820 el 1823 a causa de l’aixecament liberal. Finalment, el 1842 les portes de la universitat de Cervera van tancar definitivament per a actes universitaris, traslladant la universitat a Barcelona.
El conjunt arquitectònic és un edifici tancat al voltant de tres patis interiors on hi desctaca la façana principal d’estil barroc. La façana de 115 metres és espectacular, amb la figura de la Immaculada Concepció, que és la patrona de la institució i dalt de tot, coronat, per la corona reial, recordant que fou Felipx V qui va donar el privilegi a Cervera de tenir l’única Universitat de Catalunya.
Avui en dia és Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Passejant pel carrer Major et trobaràs amb les cases pairals de Cervera, com per exemple la casa pairal d’Agustí Duran i Sanpere, un historiador local. Aquesta casa és avui en dia el Museu Comarcal de Cervera, on al primer pis es pot visitar la residència de l’historiador en una mostra de mobles i objectes de finals del segle XII. Una de les sales del museu és, avui en dia, la sala d’exposició de la família Márquez, vinculats al món del motociclisme, I’m 93. La visita conjunta al Museu i l’espai expositiu dels Marquez costa 5€, en cas de només voler visitar una de les dues seccions, l’entrada és de 3€.
Altres cases històriques del carrer Major són la Casa Delmera, de l’ordre dels hospitalers i on encara avui en dia hi ha la creu de Malta. La casa Massot Dalmases, del segle XVII-XVIII, la Casa Joan, l’única casa de Cervera que es conserva de principis del segle XVI. L’antiga Barberia de Cal Greoles, al número 105 o la casa Lucaya també són una mostra singular de l’estil modernista de principis del segle XIX.
Cal Razquin, al número 61, és l’antiga residència dels senyors de Pedrolo, allí on Manuel de Pedrolo va viure durant gran part de la seva vida de jove. Per completar la visita de Manuel de Pedrolo, no et perdis visitar el poble d’Aranyó.
El Casal de Cervera, punt de reunió de tota la vila es troba a la plaça Sant Anna, allí on hi havia el portal de Santa Maria.
El cor de Cervera és la plaça Major amb l’edifici de la Paeria, l’ajuntament, i de fons el campanar de l’església de Santa Maria. La Paeria és un edifici del segle XVII, ampliat al segle XVIII d’estil barroc. El punt més destacat són les mènsules, que representen les virtuts que havien de tenir els comerciants, els cinc sentits i els motius relacionats amb la pena de presó. A dins encara s’hi conserva el pou de gel del segle XIII. L’edifici de la Paeria ha sigut declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
La plaça Major té el típic aspecte de plaça major “castellana” amb el seu estil simètric i unitari. Les reformes daten del 1789, gràcies a Carles IV. A la plaça major encara queden alguns dels porxos de l’anterior plaça que daten del 1401.
L’església de Santa Maria de Cervera és, sense cap mena de dubte, una de les més boniques de Ponent. La construcció d’aquesta església va començar al segle XIII i va acabar al segle XV, per tant, en ple gòtic català. La porta principal d’accés actual és per una porta d’estil neoclàssic del segle XVIII. L’eslgésia de Santa Maria de Cervera forma part és Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Antigament, al segle XI, ja hi havia una primera església al turó del coll de les Savines.
Curiosament, el campanar és posterior a la construcció de l’església. La construcció data entre els segles XIV i XV. Avui en dia, el campanar d’uns 50 metres d’alçada i les seves 6 campanes són l’emblema de Cervera. Cada campana té un to especial i un nom particular, així hi ha la Trinitat que toca en Sol, la Carranca també toca en Sol sostingut, la Nova que ho va en Re, la Seny Major que guia el Mi, la Tribau és Do i Onzena que representa el Fa.
Una dada per destacar és que el sistema de campanes encara és manual i això li dona a Cervera un toc especial i màgic. A més a més, només per moure la Seny Major es necessita 6 persones! El dia més especial és per Santa Bàrbara, la patrona de Cervera, durant el qual els campaners realitzen el “toc del temps”. L’altre moment és el Toc de Festa.
Allunyat una mica del centre actual, però en el seu moment, el punt fort de Cervera hi ha el castell. El castell de Cervera data del 1026, construït al capdamunt del turó de Montseré i des d’on el poble va anar creixent cap a la zona nord, seguint l’actual carrer Major. Durant el segle XIII es van construir noves muralles per protegir les cases construïdes durant l’expansió urbana de Cervera i en temps de Pere II es van millorar, davant l’amenaça d’una invasió francesa. El Castell de Cervera és un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional
El carrer més singular de Cervera és el carreró de les Bruixes amb els seus misteris, secrets i històries. Aquest carrer es va formar quan les balconades de les cases que comunicaven amb els horts van anar tancant l’espai. Segons la llegenda, aquí s’hi reunien les bruixes.
Resseguint el carreró de les Bruixes, acabes al monument de la Generalitat, les quatre barres de la senyera, obra del barceloní Josep Maria Subirach, i des d’allí, pots passejar per les muralles.
Les muralles actuals són el resultat d’un seguit de restauracions, l’últim del qual van començar l’any 2000 i van finalitzar el 2008. Les primeres notícies d’una Cervera emmurallada daten del segle XII, però va ser el rei Pere el Gran, l’any 1285 qui les va millorar i qui va convertir Cervera en una vila fortificada. Gairebé un segle després, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar una reforma de les muralles que van ser les que el 1463, l’exèrcit de Joan II van bombardejar.
En el moment de màxima esplendor de les muralles, aquestes tenien un recorregut lineal de 3 km i emmurallava la vila que ocupava 200.000 m². Els murs eren entre 1,2m i 2m d’ample i havien arribat a tenir alçades d’entre 10 i 12 metres, envoltades per un fossat de 8 metres d’amples, com també altres elements defensius com talussos i mantellets. 20 torres i 10 portals tancaven i protegien la vil·la de Cervera.
Cervera va tenir un dels papers destacats durant la guerra de Successió i per exemple, abans que acabés, el 1706, les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria van obligar els veïns a rebaixar l’alçada dels seus murs exteriors.
La guerra carlina també va afectar els murs, especialment del raval de Sant Antoni i el 1857 es va enderrocar el portal de Santa Maria, per facilitar el trànsit a Cervera.
Un altre edifici emblemàtic i espectacular de Cervera és el Sindicat Agrícola de Cervera, l’antiga farinera, obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. El mateix Martinell és l’arquitecte de diversos edificis agrícoles a Ponent, com per exemple el d’Arbeca, a les Garrigues. Avui en dia, aquest magnífic edifici modernista forma part del catàleg declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Durant un temps, l’edifici va acollir el Museu del Blat, un museu etnogràfic sobre la vida rural, però avui en dia (2026) està temporalment tancat.
Altres edificacions religioses de Cervera són per exemple el conjunt arquitectònic de la companyia de Jesús que tenia les funcions de col·legi jesuïta en temps de la Universitat. Avui en dia reciclats com a residència geriàtrica, auditori municipal i on es manté la capella de la Mare de Déu del Incendi. Pere el Cerimoniós, va presidir les Corts Catalanes, l’any 1358 i 1359 en aquest espai, quan hi havia l’església de Sant Bernant i el 1452 s’hi van signar els capítols matrimonials entre Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, els futurs Reis Catòlics.
Per la seva part, la capella d’estil neoclàssic de Sant Cristòfol és el poc que queda de l’antic portal homònim. Una altra església conectada a un portal de la muralla, en aquest cas al portal de la Vall, és l’eslgésia de Sant Magí.
No ens podem oblidar de l’església gòtica de l’antic convent dels dominics, l’església de Sant Domènec que data del segle XIV i XI.
Un altre monestir de Cervera fou el convent de Sant Francesc, que datava del segle XIV. El rei Jaume I fou qui va donar les terres per construir-hi aquest espai religiós. Avui en dia, només s’hi conserva l’església de Sant Francesc, d’una sola nau.
L’església de Santa Magdalena i l’església de Sant Pere el Gros queden aïllats del nucli urbà de Cervera. Les ruïnes de l’església de Santa Magdalena es creu que formava part d’un hospital de leprosos i la petita església romànica de planta circular de Sant Pere el Gros, situat a la carretera de Vallfogona, és l’únic que queda de l’antic monestir vinculat a Ripoll.
Si vols visitar un lloc singular i sinistre pots arribar-te al turó de les forques, allí on hi havia els ajusticiaments públics dels delinqüents condemnats a morir a la forca.
Formen part de Cervera diferents pobles agregats, com Vergós, La Prenyanosa, Malgrat, la Cardosa i Castellnou d’Oluges
El paisatge de Cervera
Si mirem la pàgina web oficial de l’Observatori del Paisatge, Cervera està dividida en tres parts.
La unitat número 6, Alt Sió, característica per terres planers de relleu ondulat. Una zona de turons, que van ser el punt estratègic per construir castells i torres de guaita i zones de planelles on s’hi cultiva els cereals i herbacis de secà. Hi pertany part de la Segarra, i l’Urgell i una petita part de la Noguera.
La unitat de paisatge número 9 correspon als Costers de la Segarra, una unitat d’unes 55.700 hectàrees que formen part de l’Anoia, Bages, Conca de Barberà, la Segarra, el Solsonès i l’Urgell. Un paisatge urbà, de valls agrícoles amb conreus d’herbacis de secà i zones forestal.
Una part del municipi de Cervera està catalogat també com Costers de la Segarra, però la unitat 7, que forma part de les Terres de Lleida amb terreny tranformat per les activitats agrícoles humanes.
En general, si vols aprendre més sobre els Costers de la Segarra, et recomano aquest document.
Quan visitar Cervera
L’època clau per visitar Cervera i que et deixarà sense paraules és durant l’Aquelarre, l’últim cap de setmana d’agost. La festa es defineix com: “L’Aquelarre de Cervera és la festa del foc, la música i les bruixes de les Terres de Ponent, una explosió de cultura popular que se celebra a la ciutat de Cervera cada últim dissabte d’agost.” Què pot sortir malament?
Un altre esdeveniment famós de Cervera és La Passió de Cervera, un dels esdeveniments més esperats pels veïns i veïnes. Durant Pasqua també es dur a terme el Festival de Pasqua, un festival de música clàssica catalana que no té despedici.
Durant la Festa Major del Santíssim Misteri es duen a terme les Completes. El 5 de febrer a la tarda, Cervera es vesteix de gala per escoltar música a l’església de Santa Maria. Un altre dels actes més apreciats de Cervera.
Durant el mes de maig, Cervera s’ompla d’olor a blat cuit amb la Fira del pa i el cereal.
Cervera és sinònim de música i d’això no te’n queda cap dubte quan llegeixes que al juny, organitzen un concert de grups corals dins del túnel de l’A2 a l’altura de Vergós! Al juny també celebren el Carnaval de Secà.
Durant Sant Magí, el 19 d’agost, es fa la festa major del barri homònim i durant la qual es reparteix l’aigua miraculosa del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya.
La gran festa, la festa major de Cervera és l’últim cap de setmana de setembre, Festa Major del Sant Crist.
Si no et vols perdre res sobre Cervera i la seva agenda cultural, visita la web de Turisme de Cervera.
Si vols escoltar un programa de radio sobre la Universitat de Cervera et recomano:
Portes de Troia i la col·laboració de Natàlia Vilà Urriza.
313 – Història de la Universitat de Cervera
315 – Impremta i falsificacions a la Universitat de Cervera
El programa de radio En Guàrdia, també fa ressó de la Universitat de Cervera en el capítol
1227- Els orígines de la Universitat de Barcelona
Així que ja ho veus, tens diversos motius per gaudir de Cervera i descobrir la capital de la Segarra.
