Si vas llegint les diferents entrades que hem escrit de Laos, hauràs notat que no és el nostre país preferit, ni de bon tros. Aquella famosa frase de “Laos, el país dels somriures” no la compartim per a res.
Pot ser, perquè no vam fer les típiques coses guiris i això no els agradava ni als europeus, que han vist el seu negoci de viure a Laos, però cobrant com a Europa, fent que els guiris se sentin com a casa, ni als laosians que viuen dels “dólars” dels turistes.
Has vist coure carn en un test?
Però sigui com sigui, més cap al final que al principi, Laos ens va anar somrient i vam poder conèixer gent fora de l’ambient turístic i llavors si, que la nostra percepció va canviar. Així i tot és que és tan difícil interactuar a Laos amb laosians “no guiriguitzats” com que un català et convidi a una cervesa.
Has entrat a un casa?
Si entres a una casa de Laos, no t’esperes dues coses, si no és que en són més. La primera és que tenen la cuina al carrer i que generalment cuinen a la brasa, però en lloc de barbacoa com nosaltres o un bidó a l’estil argentí, a Laos han adaptat un test de fang com a barbacoa.
La segona cosa que crida l’atenció és que en una mateixa casa hi acostumen a viure tres generacions diferents i conviure els germans amb les seves respectives famílies. Cada família té una habitació on dormen junts i barrejats els pares amb els fills. Després comparteixen la resta de sales comunes o sigui el bany i la sala de la tele.
L’altra cosa curiosa de Laos és que fan molta vida al carrer i que la privacitat no sembla que els importi. Així pots veure moltes taules de pedra a la vorera, davant d’una casa, que s’han convertit en la taula del “menjador” de la família.
O pots estar en una botiga o restaurant i allí mateix veure el llit on dormen i la tele que està mirant la família. Volem dir allí mateix, no allò de tenir la botiga a casa, sinó que la casa està dins la botiga.
Les neveres d’abans
Com passa a altres països d’Àsia, a Laos també tenen fixació per treure coses al sol a eixugar-se, ja sigui la roba al mig del carrer com la carn, l’arròs, els bitxos picants o els plàtans. És igual, al mig de la vorera tot hi queda bé i fins i tot, al mig d’alguna carretera.
Hi ha cases, que tenen el pati de davant ple de grans de cafè assecant-se i han fet un petit caminet per poder sortir de casa.
Practicant esport
Potser si preguntes a algú de Laos quin és l’esport preferit del país, no sabran que contestar-te, però de ben segur que no t’esperes que dos dels més practicats soguin el bàdminton i la petanca.
Sí, posem petanca com a esport perquè amb l’emoció que hi posen jugant i la quantitat de gent que mira el torneig, està al nivell d’un esdeveniment esportiu.
Antes muerta que sencilla
No t’esperes tampoc la gran quantitat de perruqueries que hi ha i que estiguin preparades per massatges. El moment de rentar-te el cap, la gent ho fa estirada en lloc d’aquelles incòmodes cadires que tenim nosaltres.
De fet a les laosianes els preocupa tant el físic que et pots trobar esteticients ambulants, arreglant les ungles a la venedora de peix del mercat, al mercat mateix.
Això sí que es aprofitar el temps, no?
Les curiositats gastronòmiques
Benvinguts a Laos, terra sense McDonald’s ni Burguer King ni KFC i el que encara és més sorprenent sense 7eleven o qualsevol supermercat semblant, encara que sigui una altra marca com passava a Indonèsia! Si has viatjat per algun país d’Àsia i sobretot del sud-est, et sorprendrà no trobar cap tipus de convenient store.
La primera cosa que no t’esperes de Laos, bé si has llegit qualsevol blog, ho esperes i si fa temps que estàs viatjant per Àsia ho esperes amb ganes, és trobar-te barres de pa! Generalment gomoses, més a l’estil argentí que al català, però eh!, són barres de pa i no de pa de motlle.
L’altra cosa que et sorprendrà és que li diuen bagguetes, però més aviat són panets o en algunes ciutats barres de quart, però eh!, són barres de pa. El farcit típic també és una cosa que no t’esperes: una mica de porc, cogombre, alls tendres i una salseta boníssima.
Ara, el millor de tot és el paper que utilitzen per embolicar-lo, quan el demanes per emportar.
Atenció argentins, a Laos podreu menjar chinchulines! També afegirem que ha sigut una bona sorpresa trobar botifarra blanca i negra, tot i que la catalana és més bona ;).
Laos europeitzada
L’empremta francesa a Laos és impressionant. A part del pa, pots trobar el famós pain au chocolat, croissants i altres pastissets. També serà un dels pocs països d’Àsia on podràs beure un cafè curt, a l’estil espresso.
No sé si bo, perquè nosaltres vam optar per fer cafè a l’estil laosià. Que per cert, no t’esperes que li posin llet condensada dolça, un sabor totalment diferent.
El turisme mata l’escència
Com a turista tampoc t’esperes trobar-te una Indonèsia 2, però en el mal sentit. Si Indonèsia té la fama de país que s’aprofita dels turistes, Laos no es queda enrere. S’ha de pagar per tot, la mínima cosa turística com a mínim 10.000 Kips, que és una mica més d’un dòlar. A Indonèsia passava el mateix, però allí havies de pagar 10.000 rupies, una mica menys d’un dòlar.
L’altre punt que no hem acabat d’entendre és que si bé l’entrada de diners més important al país som els turistes, la gent no ens tracta gaire bé. Potser és una cosa cultural del país, ser secs i no somriure gaire, mirar-te amb cara de “no et vull ni entendre els gestos que fas” o “no tinc intenció d’indicar-te cap direcció”.
Potser perquè molts turistes “motxillers” el que volen és festa al més pur estil occidental i és clar, qui vol guiris a Barcelona?
Fet sorprenent, respecte el venia passant per Àsia. Amb aquesta rebuda entenem que els negocis portats per occidentals tinguin més èxit que els que regenten els locals. Una llàstima perquè és així com es comença la fuga de capital i la “colonització.2.0”.
Qui busca, troba
Tot això és una generalització, evidentment ens hem trobat excepcions i casos de persones meravelloses com els nens monjos que ens van deixar acampar al monestir, als quals vam acabar donant classes d’anglès i l’on demà ens van compartir les galetes que havien recol·lectat de la seva recorreguda beneint ànimes.
O els treballadors d’una fàbrica que van obrir tres BeerLao amb gel per compartir la vetllada que passaríem acampant al pati de la fàbrica. Una de les nostres històries per dormir tranquil·lament, “La última moto de Laos“.
Si Laos és el primer país que viatges d’Àsia et sorprendrà que pel carrer els nens et mirin emocionats esperant que els diguis hola. En aquest sentit Laos està més al nivell de Mongòlia on els nens són els que et volen saludar, que a la Xina on els adults es volen fer fotos amb tu, com si es tractés de Messi.
La conducció
Pel que fa a la conducció, a l’estil asiàtic, ningú et veurà. Així que per travessar el carrer senzillament vés fent un eslàlom entre motos, cotxes i tuk-tuks, passant quan vegis que no hi ha perill i fent-los indicacions amb la mà de si paren o que passin per davant teu. Fins i tot, si tens el semàfor de vianants verd, alerta amb les motos, ja que per elles sempre és verd.
Aquí condueixen pel costat correcte de la vida. Les carreteres no són gens bones, entre clots i corbes la conducció es complica i ells ho saben, per això a tots els autobusos hi ha una bossa amb bosses per vomitar.
Parlant d’autobusos, no t’esperes que els que en diuen “sleeping bus” tinguin llits. Tot l’autobús està ple de lliteres amb matalassos, que malgrat que són individuals, et tocarà compartir amb algú. Així que millor viatjar amb un amic o amb la parella. En aquests autobusos, la bossa de bosses també és per posar-hi les sabates, de manera que vas a la zona de dormir descalç.
Com dèiem, a Laos, pagues per tot, així que pels banys públics també, generalment 2.000Kips, que serien 0,20 dòlars. Lo bo de Laos és que és molt rural, per tant pots decidir col·laborar i adobar la terra. No sé si m’explico…
Quines coses t’han cridat l’atenció de Laos? La gran quantitat de motos? Què, segons els nostres canons, són bruts? Els altars budistes que tenen a totes les cases i les ofrenes diaries que els hi fan?
