Possiblement Recoleta i Palermo siguin els barris que més monuments i escultures tinguin de Buenos Aires. Recorre’ls, és feina de més d’un dia i per això dividirem Recoleta en tres àrees. La primera serà del voltant del Cementerio de Recoleta, la segona pels Bajos de Recoleta i deixarem per l’últim les zones menys conegudes del barri.
Queda clar que es necessita temps per coneixer el barri però amb la nostra Ruta Completa per Recoleta volem ajudar-te.
Cementerio de Recoleta
El primer lloc de parada obligatòria al barri i un dels imprescindibles de la ciutat, és el Cementerio de la Recoleta. Aquest cementiri és considerat un dels més importants del món per la importància de les personalitats que hi ha enterrades i per la gran quantitat d’obres d’art que hi ha, algunes de les quals no podem contemplar, ja que es troben a l’interior de les criptes. En aquesta entrada no ens hi extendrem, ja que necessitaríem dues o tres entrades més.
Només us direm que passejant amb calma pel cementiri ja hi dediquem, mínim, dues hores i que podrem descobrir escultures com les del mausoleu de Juan Maria Campos o les espectaculars obres de l’artista Lola Mora al mausoleu de López Lecube. Si les trobeu, entendreu perquè diem que són espectaculars i és que aquesta artista argentina es mereix una entrada a part.
Plaza Francia i voltants
A la Plaza Francia hi ha el bust de Luís Braille, obra de Djibilion Lázaro. Aquest comparteix espai amb el monument que el país gal va regalar a Argentina en la celebració del Centenario de la Revolución de Mayo.
El monument d’Edmond Peynot té dues figures al·legòriques, una de la República Francesa i l’altra de l’Argentina, acompanyades per l’àngel de la Gloria. Al peu de la pilastra hi ha les figures de marbre de Carrara que representen la Ciència, la Industria, l’Agricultura i les Arts i estan acompanyades per relleus de bronze on es poden veure dos moments importants per cada país, en el cas de França la presa de la Bastilla i la declaració de la Independència i pel cas d’Argentina la Primera Junta i el pas pels Andes de l’exèrcit de San Martín.
Al costat de la Plaza Francia hi ha la Plaza Intendente Alvear amb el bust de Torcuato de Alvear, el primer alcalde de Buenos Aires i el responsable de l’obertura de l’avinguda de Mayo. El bust va ser obra de A. Jons i Juan Lauer el 1900 i està acompanyat per una figura alada que simbolitza La Gloria.
Marcelo Torcuato de Alvear, que va ser president del país del 1922 al 1928, i fou fill de Torcuato de Alvear, també està representat en aquesta plaça, en una obra de l’argentí Gerson Eric Irala, el 2010. El padrí de Marcelo, Carlos María de Alvear, un militar de l’època de la independència, també té un monument a Recoleta, a prop del dels seus familiars.
En aquest cas, el monument eqüestre, de Emilie Antoine Bourdelle, està sobre una columna de granit polit i està acompanyat per La Llibertat, la Victòria, la Força i l’Eloqüència. A la Plaza Intendente Alvear també hi ha l’escultura del Orador, Homme Parlant, de León Ernest Drivier que data de 1928.
A la Plaza Dante també hi ha una altra escultura de Emile Antoine Bourdelle, Heracles arquero. El mateix autor té una altra obra al barri, la del Centauro Herido, totes dues de principis de s.XX. L’Heracles comparteix plaça amb l’obra de Charles Despiau que representa a Eva i amb José Figuero Alcorta, el president de l’Argentina durant una part de l’època d’esplendor del país del 1906 al 1910, representat per Juan Carlos Ferraro.
El racó de la Fama
Davant d’un dels bars més famosos i més cars de Buenos Aires, hi trobem un petit gest per reconeixer Actualment hi ha la figura de Messi, trasllada de la falda de la barranca on estava en companyia de Maradona i Batistuta i els dos germans, Gálvez, uns corredors d’automovilisme molt famosos al país.
Aquí et trobaràs una cabina de telefons de Londres.
Però és que a dins de la Biela et pots trobar, ni més ni menys que a Borges i Bioy Casares, prenent un cafè. Si t’agrada fer cafès envoltat de famosos, també pots anar al Cafè Perón, on hi trobaràs una figura de l’antic president.
La zona dels rics
Si travessem l’avinguda Alvear, anem cap a la Plaza San Martín de Tours, el patró de la ciutat que no va tenir una escultura a Buenos Aires fins al 1981. Ermando Bucci va representar l’escena que el sant parteix la seva capa per donar-li a un pobre. També en aquesta plaça ens trobem amb l’enginyer i periodista argentí Emilio Mitre, fill de Bartolomé Mitre, el qual també ens trobarem per Recoleta. Hernán Cullen Ayerza va ser el responsable, el 1930, de representar Emilio, el qual a partir de 1894 dirigí el diari La Nación creat pel seu pare.
Davant de l’església del Pilar, hi ha la Plaza Ramón J. Carcagno amb una de les escultures que causen més controvèrsia. Es tracta d’un monument a un policia repressor de principis de s.XX. Ramón L. Falcón va morir a causa d’una bomba posada per l’anarquista rus, de només 18 anys, Simón Radowitzky.
Falcón i el seu ajudant, Juan Alberto Lartigau estan representat a través de les figures al·legòriques de la Fatalitat i la Gloria, realitzades en marbre de Carrara per l’artista Alberto Lagos, el 1918. Alberto Lagos també és l’autor de les obres de Canning i Antonio Piñero, de les quals ens parlarem a la segona entrega.
Ara anem a un dels parcs més desconeguts de la ciutat i que rendeix homenatge a la persona que més ha canviat la fisonomia de Buenos Aires des de la seva posició com a director de Parcs i Jardins de la Ciutat. Estem parlant de, ni més ni menys, Charles Thays, al qual li podem posar cara, ja que en aquest parc hi ha una rèplica del bust que hi ha al Jardí Botànic de la ciutat.
Aquí també hi ha l’escultura El Árbol del basc Néstor Basterretxea, el Troso masculino del colombià Gernando Boterio i la Venus de la porteña Marta Minujín. Totes tres obres van ser ubicades durant l’última dècada del s.XX.
Bajos de Recoleta
Un dels monuments que més ressalten de la ciutat és la Floralis Generica que es troba a la Plaza de las Naciones Unidas. Aquesta flor, de 18 tones i 23 metres d’alt, que s’obra i es tanca segons l’hora del dia, fou obra de l’escultor argentí Eduardo Catalano. A la mateixa plaça també hi ha Poseidón de Artemisión, una escultura regal de Grècia.
Al costat d’aquesta plaça hi ha l’edifici de la Facultad de Derecho que bé mereix que pugem la gran escalinata per entrar-hi. Els dissabtes fan concerts de música clàssica a l’aula magna i és un bon moment per gaudir de les diverses escultures que hi trobem tant al hall com per dins dels passadissos, com per exemple les escultures de Antonio Malaver i José Manuel Estrada, tots dos argentins relacionats amb el món de les lletres. A més a més, podem contemplar un mosaic de Benito Quinquela Martín, el pintor de La Boca.
Travessant l’avinguda del Libertador i gairebé al límit amb Palermo, ens trobem la Plaza Uruguay on hi destaca la figura de José Gervasio de Artigas, el líder de la independència d’Uruguay, realitat pel seu compatriota Juan José Zorrilla. El general està rodejat per dos baixorrelleus que simbolitzen la Llibertat i la Federació i de quatre fonts que representen els rius La Plata, el Uruguay, el Paraná i el Paraguay. Artigas està acompanyat del polític radical argentí Aristóbulo del Valle. El monument, de Emilie Edmond Peynot, fou realitzat a Paris el 1923 i el polític està acompanyat per dos joves que representen l’al·legoria de l’Eloqüència.
Un lloc on hi hem d’anar de tant en tant és al Paseo de las Esculturas, ja que es tracta d’un espai permanent, d’exposicions temporals a l’aire lliure. Per exemple, el 2014 vam poder veure obres de l’escultor argentí Carlos Regazzoni, el qual crea les seves figures utilitzant peces d’altres objectes, fent un collage. El 2009, l’artista exposat fou Bastón Díaz amb les seves escultures d’aliatge de coure i acer i el 2013 Raúl Farco va representar la natura amb ferro, acer i alumini per fer-nos pensar en què el que afecta un individu, afecta a tots.
Compartint espai amb el Paseo de las Escuturas hi trobem el monument en homenatge al poeta de Nicaragua, Rubén Dario que està inspirat en el seu poema “Canto a la Argentina”. Precisament així és com s’anomena el monument realitzat per l’argentí José Fioravanti que es va ubicar en aquest lloc el 1968.
Seguint per la mateixa zona verda i anant cap al MNBA ens podem trobar un conjunt d’escultures relacionades amb el camp com El Segador del belga Meunier Constantin, al qual li falta la dalla, i la d’El Sembrador, del mateix autor que l’anterior i totes dues de 1896. La Mujer del Éxodo, de Luis Falcini de 1941 i Alfredo Roque Vitolo, de Antonio Scarpat de 1983, també decoren aquesta plaça. Encara podem trobar altres obres a la Plaza Ruben Dario, com la del Centauro herido de Emile-Antoine Bourdelle que data de 1914, la Mujer Desnuda i La Primavera de León Ernest Driver.
Qui també té un monument en aquesta zona de Recoleta és Raoul Gustaf Wallenberg, el diplomàtic suec, heroi de la Segona Guerra Mundial en ajudar a milers de jueus hongaresos a salvar-se de l’Holocaust. L’obra, que es va instal·lar a Buenos Aires el 1998, és de l’escocès Philip Jackson i és una rèplica de la qual podem trobar a Great Cumberland Place, a Londres.
La Biblioteca Nacional
Per la zona de la biblioteca nacional, la quantitat d’escultures que hi trobem és impressionant. Aquí estan representats alguns dels personatges més important de la història argentina i mundial com Eva Duarte, Juan Pablo II, Jorge Luís Borges o Bartolomé Mitre.
L’escultura de Eva Duarte Perón és obra de l’argentí Ricardo Giannetti i està realitzada en bronze. L’escultor polonès Stanisla Slonina va ser l’encarregat de realitzar el 1998 el monument a Juan Pablo II que podem trobar als jardins de la Biblioteca Nacional, davant del d’Evita. També pel jardí hi ha assentat en un banc Jorge Luis Borges, que no sé si estaria molt d’acord d’estar tant al costat de Evita.
L’autor de l’obra de Borges, que pesa 800 kg, és Antonio Oriana el qual va fer a l’escriptor dues vegades més gran de la mida natural i el banc més petit per evitar que la gent s’hi assentés. Bartolomé Mitre, el president d’Argentina del 1862 fins al 1868, està muntant el seu cavall amb el barret a la mà. Eduardo Rubino i David Calandra van ser els autors d’aquesta obra de bronze, sobre granit vermell polit, inaugurada el 1927.
La Isla, un altre nivell
Darrere de Mitre hi ha la zona coneguda com La Isla, una de les zones més cares de la ciutat, amb l’ambaixada del Regne Unit com a edifici més destacat. Decorant els carrers hi ha el bust de Gelly y Obes, un militar argentí de l’època de Bartolomé Mitre i el del doctor Antonio Piñero, de Alberto Lagos.
El polític britànic George Canning també està aprop de l’ambaixada britànica. El monument a aquest polític britànic, obra de l’argentí Alberto Lagos, es trobava originàriament a l’actual plaça Fuerza Aérea Argentina, al costat de la Torre dels Anglesos, a Retiro.
Durant la Guerra de les Malvines, l’escultura de Canning va ser tirada al riu i anys després recuperada, restaurada i ubicada a la posició actual però la falta de la seva mà ens recorda que ha tingut una història moguda. El Coronel Argentino del Valle Larrabure també té una escultura als Bajos de Recoleta, la mort del qual no està exempta de polèmica.
Per aquesta zona també trobem l’obra de Joaquín A. Luque que rendeix homenatge a Luis Argote, el primer metge a fer transfusions de sang de manera indirecta evitant que la sang es coagulés al recipient. Un altre Luis que també va fer un avenç important per la humanitat és Luis Braille, que podem veure representat en l’obra de Djibilion Lázaro.
