Recoleta no pot faltar a la teva visita per Buenos Aires. En aquesta ruta completa per Recoleta trobaràs tot el que necessites per visitar un dels barris més famosos de la capital de l’Argentina i com gaudir-ho sense fer el guiri.
Què pots fer per Recoleta un dia de pluja o si tens un pressupost reduït?
Evidentment, Recoleta està al top 10 de totes les guies turístiques del món. No només per l’important cementiri sinó també per ser una zona “aristocràtica” o més ben dit, burgesa de Buenos Aires i d’Argentina. A Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires et presento tots els punts de Recoleta per visitar i no fer el guiri, per tornar a casa com un expert i gaudir de punts que no surten als blogs guiris.
La ruta més completa per visitar el barri de Recoleta, un barri famós pel seu cementiri. Però que més s’hi pot visitar?
En situació
A la guia completa per Recoleta t’explicaré els punts més famosos del barri, però sempre amb algun detall extra per practicar el Turisme No Guiri. De fet, si has arribat a Fuet i Mate és perquè ets un viatger autèntic i no t’agrada quedar-te amb els “must visit” de les guies de viatge.
Quan viatges vols conèixer les ciutats i la manera de viure de cada lloc, per això tens la sospita que ha Recoleta hi ha d’haver alguna cosa més que el cementiri i la “Plaza Francia”.
Doncs no et falta raó, així que estàs al lloc correcte. Agafa la teva llibreta de viatge o imprimeix-te aquesta ruta completa per Recoleta, per no perdre’t cap racó.
Recoleta era zona d’horts i convents. De fet, el nom del barri procedeix del convent dels Recoletos Descalzos, que van ser expulsats de la zona per la reforma religiosa que va encapçalar Rivadavia.
Recoleta és un dels barris més cars de Buenos Aires, dos dels seus últims presidents Cristina i Macri hi tenen un “piset”. La seva ubicació i ara que hi arriba el metro, el fan un dels barris ideals de la ciutat, si t’ho/vols pagar.
Per un costat limita amb Retiro, separat pel carrer Uruguay que després es transforma amb Montevideo (per cert, vaig a fer un incís estrany però curiós: Montevideo és la capital d’Urguay, oh, quina sorpresa, quin gran incís pensareu…nooooo…! El que vull explicar és que sembla que tingui sentit que el carrer de Montevideo s’ajunti amb el d’Uruguay, però resulta que el carrer de Buenos Aires, rendeix homenatge al riu Uruguay, no al país!).
Tornant als límits del barri, per un costat és veí del barri de Retiro, com hem dit, per l’altre Palermo, més o menys seguint l’avinguda Coronel Diaz i per l’altre, limita amb Balvanera i San Nicolàs, seguint l’avinguda Córdoba.
Recoleta forma part de la Comuna 2, tota completa per ell sol, no sigui que els seus habitants hagin de compartir sala mèdica amb els habitants de Balvanera…
Breu història per parlar al bar
Quan Juan de Garay va fundar la ciutat, va donar algunes terres a Rodrigo Ortiz de Zárate, al que, posteriorment nomenaria alcalde. Entre aquestes terres s’hi trobava la “Charca de los Ombúes”, part de l’actual barri de Recoleta. El fill gran de Rodrigo Ortiz de Zárate, Juan, va ser qui va heretar aquestes terres.
Anys més tard, Ortiz de Zárate va acabar venent les terres, al General D.Francés de Beaumont i Navarra a canvi d’un vestit complet d’home. Evidentment, per Juan, aquesta zona no tenia cap valor, ja que era una zona pantanosa.
Cap al segle XVIII és quan s’instal·len en aquesta zona allunyada de la ciutat, els frares Recoletos Desclazos, buscant tranquil·litat i descans. D’aquella època ens queda ben poca cosa, però sabem que l’església del Pilar, el cementiri i el Centro Cultural es troben a la zona propietat dels frares i que formava part del seu monestir.
A poc a poc, fins aquí, als afores de la ciutat, les famílies adinerades s’hi van anar construint la seva segona residència, per escapar de la ciutat.
Posteriorment, arran de la febre groga del 1871, aquestes famílies benestants d’Argentina, s’hi van acabar instal·lant, tal com va passar a Belgrano o Retiro. Aquests nous burgesos copiaven el model parisenc de l’època, fins a tal punt que el barri es coneixia com el “Petit Paris” de Buenos Aires. Avui en dia, gran part d’aquests palaus són ambaixades.
Què visitar per Recoleta
Per una part, el que diuen totes les guies de turisme i el que repeteixen els blogs de gent que viatja: el Cementerio de Recoleta, el Centro Cultural de Recoleta i la Plaza Francia. Però a hores d’ara, ja deus saber que Fuet i Mate anem una mica més enllà.
Si et dic que m’he recorregut tots els seus carrers, et mentiria; però si et dic que l’he “callejat” tant com per trobar un dels llocs més barats per menjar de tota la ciutat, en un dels barris més cars de tota la ciutat, que me’n dius? La ruta completa per Recoleta de Fuet i Mate, puja de nivell, veritat?
Recoleta té tantes coses a fer que, fins i tot, és un dels millors barris per perdre’s quan no saps que fer per Buenos Aires. Té fires i mercadets, té museus gratuïts, té festivals segons l’època de l’any que el visitis, té cultura, té exposicions i té tot el que necessites per gaudir d’una gran ciutat com Buenos Aires.
Així que sigui pel motiu que sigui que vols visitar Recoleta, aquesta ruta completa pel barri, serà la teva millor aliada.
Ruta fuetera per Recoleta
Per fer-ho una mica més ordenat començarem amb les cinc recomanacions fueteres, els mínims i imprescindibles per visitar Recoleta. Però com sempre, t’aconsello no quedar-te amb el titular i llegir cada apartat perquè en cada un d’ells hi trobaràs alguna dada que no surt a qualsevol guia, aquesta ruta completa pel barri, serà la teva millor aliada.
- Cementerio de la Recoleta
- Museo Nacional de Bellas Artes
- Libreria Ateneo Gran Espléndit
- Floralis Genérica
- Palacio Sarmiento i la seva biblioteca
Deixo fora la llista la Biblioteca Nacional perquè l’interessant és fer la visita guiada, però si no coincideixes en una visita guiada, igualment entra-hi, et sorprendràs més el seu interior que l’exterior.
I aclareixo que poso el Ateneo tot i que oficialment, diria, que està a Balvanera, ja que es troba a Santa Fe amb Callao, però del costat de l’avinguda que em sembla que és Balvanera. De tota manera, l’estil acompanya més a Recoleta, així que permeteu-me l’atreviment.
Anem per parts, a revisar cadascun dels punts i a descobrir tots els secrets de Recoleta.
Cementerio de la Recoleta
Sense cap mena de dubte, la joia del barri i possiblement, un dels punts més importants de la ciutat.
Un cementiri? us preguntareu…jo em vaig fer la mateixa pregunta, però després de visitar-lo i sobretot de recórrer-lo amb alguna de les seves visites guiades gratuïtes “me explotó la cabeza”.
Fa no gaires anys, tant l’entrada al cementiri com les visites guiades oficials eren gratuïtes i això em va permetre fer la visita guiada 4 vegades diferents, una amb cada guia. Si bé, l’esquema és sempre el mateix, cada guia té el seu estil i les seves històries. Sumat al que he anat llegint i escoltant en altres visites guiades, al final, m’ha quedat un coneixement força complet.
Aquesta friqueria meva, t’ajudarà a tu, ja que bona part de la informació l’he escrita a l’entrada concreta del Cementirio de la Recoleta. I ara que s’ha de pagar, encara l’ampliaré, per ajudar-te a no malgastar els teus diners.
Cementerio de la Recoleta gratis per Fuet i Mate.
El 2023, la sorpresa va ser meva, quan s’ha de pagar entrada per visitar el cementiri i no és pas reduïda. S’ha de pagar en dòlars i només accepten targeta, així que el preu és a l’oficial. 10U$D! Em sembla una barbaritat, però ves, la decisió és teva. Per cert, si ets argentí o resident a Buenos Aires tens entrada gratuïta, així que encara m’he salvat de pagar, però pocs anys em queden per aprofitar-me d’aquest descompte.
El cementiri de la Recoleta o Cementerio del Norte, malgrat la seva petita mida, és el segon cementiri més important del món, després del de Gènova. La importància d’un cementiri es cataloga segons les celebritats que hi ha enterrades.
Al de Recoleta, hi podem trobar fins a 26 presidents del país, a Eva Perón, premis Nobels, lluitadors de la independència i multitud d’homes de ciència i arts que han ajudat a fer gran el país.
Hauries de Saber:
Més de 90 mausoleus han sigut declarades Monumento Histórico Nacional.
El Cementerio de la Recolta és espectacular, la veritat que a mi em té enamorada. L’última vegada, que el vaig recórrer al meu ritme i buscant la gran quantitat de Petjada Catalana que hi ha, em vaig passar més de 4 hores.
I això que hi ha fantasmes que es passegen per l’interior dels seus murs.
El cementiri va obrir les portes a conseqüència de la febre groga que va assolar la ciutat cap al 1820. Després amb el temps, s’ha convertit en un cementiri de les classes benestants.
Avui en dia, passejar pel cementiri és com passejar per la història de l’art. Aquí hi ha mausoleus i panteons de tots els estils.
Per mi, els més destacats són:
- Rufina Cambaceres
- Federico Leloir
- Familia Paz
- Lilina Crociati
- Tomas Guido
Si vols ubicar-los, deixa un comentari o escriu un email que et passaré les coordenades exactes de cadascun d’aquest indret i potser alguna sorpresa més.
Hauries de Saber:
Si et descarregues el maps.me tindràs molta feina feta.
Evidentment, no m’obilido de Eva Perón, Evita, però és que el mausoleu familiar no és res de l’altre món i la seva ubicació tampoc ajuda al fet que brilli.
Si fem la llista de personalitats, llavors sí, Evita la primera
- Eva Peron
- Sarmiento
- Bartolome Mitre
- Raúl Alfonsin
- Julio Argentino Roca
Però com et pots imaginar la llista de personalitats no acaba aquí, ja t’hem comentat anteriorment que és el segon cementiri més important del món.
També passejant per aquí dins, observant amb detall i sense fer el guiri ens trobarem àngels de la mort, àngels que guien el camí o que esperen a la mort, escultures de verges, de noies o de les personalitats enterrades i dues obres d’art dignes de museu de Lola Mora. Unes escultures que passen desapercebudes, però que al seu moment van generar un gran rebombori.
Lola i els seus atreviments. A qui se li passa pel cap fer dues noies que ensenyen els peus i l’espatlla! Per veure-les no t’has de desviar del passadís principal, amb la portalada a la teva esquena, busca-les a l’esquerra. Concretament al panteó familiar dels López Lecubre.
Museo Nacional de Bellas Artes
Si tens una guia a la mà o un blog de referència i no posa el Museo Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires en el top 5 de llocs a visitar a Buenos Aires, no el continuïs consultant. Aquest museu és un dels més museus d’art més espectaculars i gratuïts que trobaràs.
La col·lecció no és de les més rellevants, tot i que té Monets, Van Gogh, Goya, etc. No té els quadres més reconeguts, però la seva extensa col·lecció et permetrà fer un recorregut perfecte per la història de l’art. I ja no et dic, si tens la sort d’anar a una de les visites guiades.
No et perdis res del Museo Nacional de Buenos Aires.
A més a més, el MNBA compta amb una ampla i importantíssima col·lecció d’art nacional. Un dels meus racons preferits és la reproducció de la guerra de la triple aliança feta per Cándido López. Cada vegada que hi vaig em quedo mitja hora observant els quadres. La gran quantitat de detalls que hi ha és inacabable i a sobre si penses que els va pintar amb la seva mà no bona, ja que la seva mà habitual va quedar inútil, precisament en aquella guerra.
Cada mes fan exposicions temporals, molt recomanables i que són l’excusa perfecta per visitar el MNBA cada vegada que visito Buenos Aires i ja no t’explico quan hi vivia… Com he comentat organitzen visites guiades gratuïtes, tant generals per tot el museu com específiques per artista, moviment o algun punt que relacioni diverses obres.
Durant molts anys l’entrada era gratuïta, després durant uns anys, si eres estranger sense residència, havies de pagar, però ara per sort, tornar a ser d’entrada gratuïta.
Com a nota de color, veuràs que l’edifici és estrany i és que en realitat va ser dissenyat i utilitzat durant uns quants anys com sala de bombes per abastir d’aigua la ciutat. La primera ubicació del MNBA va ser a les Galerias Pacífico, al barri de San Nicolàs.
El Museo Nacional de Bellas Artes està obert de dimarts a divendres de 11.00 a 20.00 i els caps de setmana obra una hora abans. L’entrada és lliure i gratuïta i t’aconsello enormement, a part de no visitar Recoleta el dilluns, de visitar la pàgina web del museu per controlar la seva agenda i les visites guiades gratuïtes, que generalment són a les 16.00h però el dia varia.
Libreria el Ateneo Gran Splendit
La llibreria del Ateneo, particularment, la de la ubicació de Gran Splendit és una de les llibreries més famoses del món.
La raó és perquè ha sortit en llistes de llibreries més boniques del món i la raó per això és perquè han reutilitzat l’espai que era un teatre. La veritat és que el lloc és espectacular.
The Guardian la va escollir la segona llibreria més bonica, però National Geographic la va posar a dalt del tot del podi, el 2019.
A més a més, el Ateneo és una llibreria amiga, ja que et permet fullejar els llibres. Abans, ara no ho sé, els podies fins i tot portar al cafè, ubicat a l’escenari i revisar tranquil·lament. Les antigues llotges del teatre, avui són zones amb butaques per gaudir de l’olor de llibre.
Abans de l’edifici actual, en aquest solar hi havia una fàbrica de carruatges i posteriorment un altre teatre, el Teatro Nacional Norte. L’edifici, on està ubicada la llibreria, data de principis del segle XX. Els seus arquitectes? M’agrada que em facis aquesta pregunta Manel Torres Armengol, nascut a Barcelona el 1884 i Rafael Peró.
L’empresari austríac Max Gluksmann fou qui va promoure la construcció del Splendid, un teatre i cine, que amb el temps també seria ràdio. Aquí va ser on es va projectar la primera pel·lícula sonora de Buenos Aires “La divina dama”.
La cúpula va ser pintada per l’italià Nazareno Orlandi, on vol simbolitzar la Pau.
Des del 1919, any de la seva inauguració, fins al 1982 va ser un dels teatres més importants de la ciutat. Posteriorment va ser un cinema, que va funcionar fins al 1999 i fins i tot una sala de gravació musical.
El 1923 es va inaugurar l’emissora de ràdio Radio Splendid i aquí va debutar a la radio, ni més ni menys, que Carlos Gardel. La ràdio va funcionar en aquesta ubicació fins al 1930.
A partir del 2000 va ser quan l’interior del teatre es va anar transformant en una magnífica llibreria.
Floralis Genérica
El parc de les Nacions Unides, al costat de la Universidad de Derecho de la UBA, està presidit per la magnífica Floralis Genérica, una escultura de 20 d’alt, d’acer inoxidable i alumini que té un pes de 18 tones.
L’arquitecte d’aquesta meravellosa obra d’art no és català, però toca al pal. Eduardo Catalano, argentí.
Floralis, que significa flor i Genérica, del llatí gènere és a dir, que representa totes les flors.
La Floralis Genérica té un mecanisme hidràulic que fa que la flor es tanqui a les 20.30h del vespre i s’obre a les 7.30 am.. El mecanisme d’obertura i tancament vol simbolitzar l’inici d’un nou dia amb l’esperança que això comporta.
Palacio Sarmiento i la seva biblioteca
L’actual seu del Ministerio de Educación y Deportes de la Nación té la seu a l’anomenat Palacio Sarmiento o Palacio Pizzurno, a Recoleta, a prop de la Plaza Rodríguez Peña.
El nom del palau i la seva actual utilització està 100% relacionada. Domingo Faustino Sarmiento fou president de l’Argentina del 1868 al 1874 i qui impulsà l’educació nacional al llarg i ample del país, per això avui en dia és considerat el pare de l’educació argentina.
El fet que aquest palau i la seva llibreria no surtin a les guies i als blogs de viatges guiris, només vol dir a una cosa, que no es coneixen Buenos Aires com ens la coneixem a Fuet i Mate.
L’edifici, malgrat que pel seu nom de palau, fa pensar que fou una residència, mai va ser el cas. Petronila Rodríguez, una dona avançada pels seus temps, va morir sense descendència i amb una riquesa familiar força ampla.
Petronila fou filla de Juan Antonio Rodríguez, un immigrant espanyol que havia fet fortuna a l’Argentina colonial.
Els diners els va donar al govern per construir un temple, l’església del Carmen, un col·legi de l’Ordre de Siervas de Jesús Sacramento, un asil per a la tercera edat i un escola per a noies. Per a tal, va donar les quatre illes que formen avui els carrers Còrdova, Callao, Montevideio i Marcelo T. de Alvear.
En aquella època era molt típic que les famílies adinerades donessin terrenys i diners per construir esglésies. I tampoc era estrany que quan morien, si no tenien descendència directa, donessin els diners a la ciutat a canvi que es fessin obres al seu nom: hospitals, llibreries, col·legis, etc. Això sí, sempre després de la mort, no sigui que es quedessin sense diners. Sigui com sigui, trobo que és una molt bona pràctica.
La particularitat d’aquesta donació de Petronila, fou que l’escola femenina era que havia de ser on lloc on les noies poguessin aprendre sobre ciència i altres matèries, en igualtat de condicions que els nens de l’època.
Hauries de Saber:
El Palacio Sarmiento es pot visitar gratuïtament de dilluns a divendres a les 12.00h i a les 14.00.
L’escola es va materialitzar amb la construcció del palau del qual avui parlem, declarat Monumento Histórico Nacional l’any 2006. L’arquitecte de l’edifici fou l’argentí Carlos A.Altegt. Carlos va ser molt hàbil i si bé per fora va mantenir l’estil senyorial de l’edifici, igual que passa amb el Colegio Nacional, per dins són senzills passadissos repartits amb aules, que avui són les oficines del ministeri. Les dues úniques sales decorades són el saló principal i la biblioteca.
Durant la visita, a part de la història, podràs contemplar la interessant col·lecció d’art que hi ha. La idea d’aquesta exposició era que les nenes aprenguessin, per això molts dels quadres són d’artistes poc coneguts.
La Biblioteca Nacional de Maestros està oberta al públic en general. Per accedir-hi només cal presentar una identificació. A diferència de la Biblioteca Nacional o la del Congreso, aquí sí que podem rebuscar entre els llibres, passar pàgines i escollir el que més ens agradi per llegir. La col·lecció és molt àmplia i és una manera molt bona de passar una tarda de pluja.
La magnífica biblioteca es pot visitar per lliure i gratuïtament.
Avui en dia, com hem comentat, el Palacio Sarmiento es pot visitar gratuïtament en alguna de les seves visites guiades. Les visites són de dilluns a divendres, sempre que no siguin festius, a les 12.00 i a les 18.ooh. En principi, no cal inscripció prèvia, però per si de cas, visita la seva pàgina web.
Per la seva part, la Biblioteca Nacional de Maestros està oberta de dilluns a divendres de 09.00 a 20.00h i els dissabtes de 9.00h a 17.00h. Els diumenges i els festius, no obra. A la seva pàgina web trobaràs la informació actualitzada. Un dissabte al mes, ofereixen visites guiades gratuïtes.
Parroquia de Nuestra Señora del Pilar
Entre el cementiri de Recoleta i el Centre Cultural hi ha la Parroquia de Nuestra Señora del Pilar, consagrada Basílica pel Papa Pio XI el 1936 i anys després declarada Monumento Histórico Nacional.
La Basílica es va construir com a compliment d’una promesa i és que Valdéz e Inclàn, devot de la Verge del Pilar de Zaragoza, li va prometre a la verge que si curava la seva mare li construiria una església.
A l’interior de la Parroquia Señora del Pilar, de Buenos Aires, es poden veure nombroses imatges de l’època de la seva edificació. Destaca el retaule i crida l’atenció la capella de les relíquies amb ossos de sants, imatges per vestir i un “cinerario” que és on es dipositen les restes dels difunts que han estat cremats i tapa un pou el qual permet el contacte directe de les cendres amb la terra.
Des de l’interior del tempre es pot accedir per al Museo Cláustros Históricos on es mostra com vivien els monjos. L’entrada del museu no és gratuïta, però depèn del vostre pressupost i del que gaudiu fent fotografies us ho recomanem perquè hi ha un dels secrets de Buenos Aires. Des del Museu Cláustros Históricos tens una vista privilegiada del Cementerio de la Recoleta.
Tots els detalls de la Iglesia del Pilar i Museo Claustros Históricos
El museu està ubicat en el que eren les galeries que unien l’hort dels Recoletos, l’actual cementiri, amb la seva església.
El Museo de los Claustros de Recoleta està obert els dimarts, dimecres i dijous de 14.00 a 18.00 i el primer diumenge de cada mes de 15.00 a 18.00h. Els dimarts, dimecres i dijous a les 16.00h hi ha la visita guiada, però no sé si va inclosa en el cost de l’entrada o s’ha de pagar a part. A la seva web trobaràs la informació actualitzada.
Centro Cultural Recoleta
Si ja hem parlat dels horts dels Recoletos i de l’església, ara ens toca parlar del monestir, l’actual Centro Cultural Recoleta.
Fa cosa d’uns anys li han rentat la cara i l’han deixat espectacular, com a mínim per dins, perquè per fora, per mi li han fet una desgràcia.
En fi, centrem-nos amb lo positiu. L’interior l’han habilitat com a zona d’art i de disseny, han posat sales a disposició de la gent, amb wifi gratuït i tot de facilitats per treballar. Fins i tot hi ha una zona de descans amb futbolí i taula de ping-pong. O el patí interior amb les seves butaques per estirar-se. També hi ha tallers i diferents activitats.
Consulta l’agenda del CCRecoleta.
Al CCRecoleta sempre hi ha exposicions, una gran part d’entrada gratuïta. Aquest és un dels altres punts que fa interessant recórrer Recoleta un dia de pluja o molta calor.
Al CCRecoleta hi ha un museu on la premissa principal és “Prohibido No Tocar”. Es tracta d’un museu participatiu de ciències encarat pels més petits de la familia. Voleu un exemple del que és la inflació a Argentina, al 2014 l’entrada al museu costava 35$, actualment, al 2020 costa 300$, gairbé un 100%! I al 2023, 3000$. Comences a entendre que és la inflació a l’Argentina?
El Museu Participativo està obert de dimarts a divendres de 10.00 a 17.00h i els caps de setmana i festius per la tarda de 15.00 a 20.00h. No hi he anat mai, així que si hi vas, deixa un comentari amb la teva opinió. Consulta la seva pàgina oficial per tenir la informació actualitzada, sobretot de preus.
Plaza San Martín de Tours
Et vaig a explicar una cosa que molts porteños no saben. Qui és el patró de Buenos Aires? I és que a l’Argentina, el tema dels patrons no és tan important com a Catalunya. Aquí no hi ha el concepte de Festa Major i, per tant, no es reconeix al patró a la patrona. Si li preguntes a un argentí quin és el dia més rellevant de la seva ciutat, tothom, sigui quina sigui la seva ciutat, et diran que el 25 de Mayo (i alguns afegiran que el 9 de Julio).
El Patró de la Ciutat de Buenos Aires és San Martín de Tours i a Recoleta hi trobem la seva escultura en la plaça homònima. La Plaza San Martín de Tours.
L’escultura del sant representa la seva llegenda que explica com Martín, quan era un soldat romà, una nit que va sortir es va trobar amb un pobre que passava fred. Martín va tallar la seva capa i li’n va donar una part.
Resulta que Jesús se li va aparèixer en somnis, lluint la meitat de la capa, i des de llavors Martín es va dedicar a fer bones obres i fins i tot va arribar a ser bisbe de Tours.
La festivitat del Sant és l’11 de novembre, el dia de la seva mort i si et dic la veritat mai he vist res especial a Buenos Aires. On sí que ho he vist és a Stuttgart on fan la nit dels fanals.
I precisament a Stuttgart és on vaig conèixer la segona part de la història de Sant Martín de Tours.
A Stuttgart, el vespre de l’11 de novembre, els nens i les nenes s’ajunten davant d’algunes esglésies amb fanals, com si fos el dia de Sant Jaume de Lleida. I també, per aquesta època, és comú trobar oca als menús dels restaurants més casolans.
La història continua explicant que Sant Martín no volia ser bisbe i que es va amagar. Els habitants de Tours el van trobar perquè un conjunt d’oques van començar a fer soroll. El fanal representa els habitants buscant-lo i que s’il·luminaven amb la grassa de les oques.
Un pas més, per fer d’aquesta guia de Recoleta, no només la guia més completa que trobaràs sinó per donar-te tema per parlar al bar. Resulta que part de la capa de Sant Martín, reconvertida en relíquia va arribar a les mans de Carlemany qui va ordenar fer una església on venerar la capa, part de l’actual església d’Aachen, Aquisgrà. Capa, en llatí és Capella,i d’aquí arribem a l’actual nomenclatura de capella religiosa.
A l’altre costat de la plaça hi ha el monument de marbre de Carrara a Emilio Mitre, un enginyer i periodista de la segona meitat del s.XIX.
Pel que fa als arbres, la gran majoria son més que centenaris, datant de l’època dels monjos Recoletos i a més a més hi ha una de les famoses palmeres que Nicolás Avellaneda va plantar per la ciutat durant el 1881.
Palais Glace
El Palais Glace va ser una pista de gel construïda per J.L. Ruiz Basadre que va estar oberta des del 1911 fins al 1921. Torna a llegir la frase anterior. A principis del segle XX hi havia, a l’Argentina, una pista de gel! Això et demostra el nivell d’opulència de la capital nacional.
El 1931 va canviar d’aires i va ser una sala d’exposicions.
Desafortunadament, el 2017 va tancar les obres, aparentment per renovació, i no ha tornat a obrir. Jo aquí hi he vist, amb entrada gratuïta, exposicions com per exemple la del World Press Photo. De fet, el 2023 feia pinta de molt abandonat.
Plaza Ramón Cárcano
La Plaza Ramón Cárcano, entre Avenida Alvear i Avenida Presidente Manuel Quintana, recorda a l’historiador i governador de Córdoba. Poques guies de turisme fan menció d’aquesta plaça, però per això estàs llegint la ruta més completa per Recoleta!
A la plaça hi ha un monument a Ramón Falcón, un cap de policia de la ciutat, les ordres del qual van tenir una importància crucial en la història Buenos Aires de principis del s.XX amb les repressions durant la Huelga de Inquilinos de 1907 i la Semana Roja de 1909.
El grup escultòric, de marbre de Carrara blanc, representa La Fatalitat i la Gloria i vol recordar l’atemptat que va patir Falcón i el seu secretari Juan Alberto Lartiga. El funestre incident va tenir lloc, a Quintana amb Callao, quan l’anarquista Simón Radowitzky els va tirar una bomba dins del carruatge. Per protestar, precisament contra les repressions comandades per Ramón Falcón.
El monument es obra de Alberto Lagos, el mateix que va fer el de Canning, del qual en parlem més endavant i el qual té una placeta amb el seu nom a Scalabrini Ortiz amb Junín i Guido.
No diríem que és l’escultor amb més èxit del país. El pobre li va tocar representar dos dels personatges més odiats en la història nacional. A Alberto Lagos, li podem posar a cara, ja que hi ha un autoretrat a Guido i Presidente Roberto M.Ortiz, davant del Cementiri de la Recoleta.
Si us fixeu amb l’escultura del polític britànic Canning veureu que li falta una mà. Tot té una explicació i és que la història del polític i d’aquest monument està directament relacionada amb la història d’Argentina.
Canning va participar en la firma del tractat d’Amistat, Comerç i Navegació entre les Províncias Unidas del Río de la Plata, ja independents d’Espanya i el Regne Unit, el 1825, mitjançant el qual el Regne Unit recolzava la independència de la futura Argentina i s’assegurava una activitat de comerç amb el nou país.
El monument, en els seus inicis, estava a la Plaza Britania, a Retiro, allí on hi ha la Torre Monumental, el regal que la comunitat britànica va fer a l’Argentina per celebrar el Centenari de la seva Revolució.
Després de la Guerra de les Malvines, als argentins tot el que era anglès no els hi agradava gaire, i per això, alguns, van agafar a Canning i el van tirar al fons del riu de la Plata.
Anys més tard es va recuperar el monument del fons del riu, es va restaurar i es va situar en l’emplaçament actual. Entre totes aquestes desventures és on va perdre la mà esquerra, diguem que misteriosament.
La plaça, actualment ha canviat de nom, ara s’anomena Plaza Fuerza Aérea Argentina.
L’enemistat amb els anglesos continua vigent i de tant en tant, en actes, sentiràs allò de “el que no salte es un inglés”.
Plaza Francia o Intendente Alvear
Un altre dels indrets famosos de Recoleta, a Buenos Aires, és el que popularment s’anomena PlazaFrancia. Aquest turonet, barranca, als peus del Centre Cultural de Recoleta són una magnífica zona per passar les tardes solejades de diumenge. Aquí s’hi posa la Feria de Recoleta, la zona verda s’omple de música i espectacles de carrer i alguna parada de menjar ambulant.
T’he de confessar que fa anys, aquesta era una de les poques fires de carrer que hi havia a Buenos Aires, però els últims anys, la cosa a canviat. Els divendres i caps de setmana, trobaràs en moltes de les places principals dels barris de la ciutat, parades de venda i d’artesans. El tipus de parada que trobaràs, també et defineix una mica l’estil del barri. Si més no, és un exercici, interessant.
La plaça que popularment es coneix com a Plaza Francia és, en realitat, la Plaza Intendente Alvear. Tocuato de Alvear va ser l’alcalde, intendente, de la ciutat de Buenos Aires a finals del segle XIX. Alvear va ser el promotor del gran canvi urbanístic de Buenos Aires i en part, gràcies a la seva gestió, és la Buenos Aires que avui en dia passeges. La família Alvear, d’origen espanyol, mereix una entrada especial al blog.
A la mateixa plaça Alvear hi ha un bust que ens recorda al nomenat intendent i una escultura de Marcelo.T de Alvear, el fill de Torcuato. I si caminem una mica més, fins a la Plazoleta María Campos hi podrem contemplar el monument a l’avi dels Alvear, Carlos María de Alvear, obra de Antoine Bourdelle. El pare d’aquest, Diego de Alvear i Ponce de León fou qui creuà el “charco”.
El monument de Carlos María de Alvear, que data de 1891, es troba a la Plazoleta María Campos i és obra de Antoine Bourdelle, que segons el mateix autor, és el seu millor treball. Les quatre figures de la base són una al·legoria a la Força, la Eloquència, la Llibertat i la Victoria. Carlos María de Alvear va ser un dels lluitadors per la Independència i va arribar a ser President de la l’Assamblea Constituyente del 1813 i Director del Primer Directorio.
El nom de la plaça recorda al pintor bonaerense Florencio de los Ángeles Molina Campos que va nàixer el 1891. Al davant mateix hi ha la Plazoleta Soldi, el pintor que va donar la pintura de la cúpula del Teatro Colón.
La plaça de la vora és l’autèntica Plaza Francia on hi ha el “Monumento de Francia a la Argentina” que pretén ser una unió de les dues nacions. Aquest monument va ser un regal de la comunitat francesa pel centenari de la Revolución de Mayo i és obra de l’escultor francès Emile Peynot, té representats diversos moments importants per la història d’aquests dos països com la Primera Junta per part d’Argentina o la Toma de Bastilla pels francesos.
Hauries de Saber
Les figures que hi ha a la meitat del monument són de marbre de Carrara i representen la Indústria, l’Agricultura, la Ciència i les Arts. A dalt de tot hi podem veure una al·legoria a Argentina i a França, acompanyades d’un àngel que personifica la Glòria.
Per tota la plaça hi ha diverses plaques que recorden a personalitats franceses com per exemple l’escriptor Andre Malvaraux, el granadero Domingo Porteau que va morir durant el Combat de San Lorenzo o al periodista i escriptor Emile Zola.
També hi ha una placa que commemora als morts durant la Primera Guerra Mundial i una escultura de Djibilion Lázaro a Louis Braile, el professor que va inventar el sistema d’escriptura que porta el seu nom. Fixeu-vos en el detall dels fanals que hi ha al voltant del monument.
Plaza Mitre
A l’altre costat de la Plaza Francia hi ha la Plaza Mitre, on podem contemplar el monument eqüestre de Bartolomé Mitre, president d’Argentina des del 1822 fins al 1868. El monument data de 1927 i és obra de David Calandra i Eduardo Rubiono. La base del monument és de granit vermell i l’escultura de bronze.
Al voltant hi podem veure grups escultòrics de marbre de Carrara com “El valor Civil” representat per una atleta lluitant amb un lleó, La Família identificada amb una mare i el seu fill, la Victòria, l’Angoixa, l’Harmonia, l’Estudi i el Pensament. La part de davant del monument representa la proa d’un vaixell presidida per la Victòria Alada amb les dues palmes de llorer.
Més enllà del personatge, la veritat és que el monument és impressionant.
Val la pena pujar fins dalt de tot del turó i contemplar les residencia que hi ha a “La Isla”, al voltant de la rotonda Gelly i Obes, una de les més destacables és l’Ambaixada de Gran Bretanya.
La Isla és una de les zones més cares de Buenos Aires, només cal caminar una mica per aquests pocs carrers i contemplar l’estil de les cases, els cotxes i la gent (si és que veus algú, a part dels xofers).
A la Plaza Mitre hi ha el monument a George Canning, el bust de Luis Agote, el metge bonairense que va descobrir un mètode per evitar la coagulació de la sang durant les transfusions i una font dedicada a Gibran Khalil Gibran, un poeta i pintor libanès autor del recull El Profeta. L’altra escultura que trobem és al coronel Argentino del Valle Larrabure.
Ja ho he dit moltes vegades, que Buenos Aires és un museu a l’aire lliure, veritat? A més a més, sincerament, aprens molt. Jo per exemple, no sabia qui era Gibran Khalil Gibran.
Plaza Evita i Biblioteca Nacional
A la Plaza Evita hi podem contemplar el monument d’Eva Perón, la dona de Perón. El monument a Evita és obra de l’escultor argentí Ricardo Gianeti i va ser inaugurat per Menem el 1999. Està format per un pedestal de granit i una escultura d’Eva Duarte de bronze en actitud d’avançar.
Si no saps qui són Evita i Perón, t’hauràs de passar per l’apartat d’història, perquè és un punt clau per entendre l’Argentina actual.
Eva està acompanyada pel monument de bronze al Papa Juan Pablo II. Aquest monument mesura 4,6 metres d’alt i és obra de l’escultor polonès Stanislaw Slonina i donat per la Fundació Juan Kobulanski al govern argentí en agraïment per l’acollida d’immigrants polonesos.
A dalt del turonet hi ha la Biblioteca Nacional, on es guarda una primera edició del Quijote, un foli del primer llibre imprès, la Biblia de Gütenberg i a més a més compta amb vint-i-un incunables del s.XV. Recomanem totalment la seva visita guiada i després expliqueu-nos que us a semblat entrar en una biblioteca i no veure cap llibre.
Si fas la visita guiada a la Biblioteca Nacional i t’hi fixes bé, podràs veure llibres en català.
La Biblioteca Nacional té un sistema molt particular de prestam de llibres i documents.
La Biblioteca Nacional va ser fundada el 1810 per la Primera Junta i després de diverses ubicacions ha acabat en l’actual, al lloc on hi havia el Palacio Unzue, residència presidencial de Eva Duarte i Juan Domingo Perón i palau on va morir Evita. Un altre tema molt interessant, parlar de la Buenos Aire que ja no existeix i entendre perquè ja no exisitex…
D’aquest palau, destruït el 1955 per haver estat, precisament, residència de Perón, ja no en queda gairebé res, només una part de l’edifici on vivia el xofer i la seva família, que si anem per Austria al 2593 hi trobarem el Instituto Nacional Juan Domingo Perón i un bar temàtic “Un Café con Perón”.
Aprofitant l’ombra de la Biblioteca, descansa Borges. Una escultura de Borges, al costat de la Biblioteca Nacional, sembla lògic i fins i tot un bonic homenatge a un dels escriptors argentins més famosos universalment. Però una escultura de Borges a la residència de Perón, ja no és tan innocent. Com he dit, parlar de la Buenos Aires que ja no es veu, és un tema pendent.
Av. Figueroa Alcorta
La avinguda Presidente Figueroa Alcorta és una de les artèries principals de la ciutat. L’avinguda uneix els barris de la zona nord, des de Retiro fins a Nuñez passant per Recoleta, Palermo i Belgrano.
Passejant per l’avinguda Pte.Figueroa, pel seu tram de Recoleta, ens trobarem amb l’imponent edifici de la Facultad de Derecho, d’estil dòric i sense gaire decoració.
No sé si avui en dia, 2023, s’hi pot entrar lliurement (perquè per exemple a la FI-UBA de San Telmo, ja no s’hi pot entrar) però si pots, entra-hi. Al seu hall és un dels llocs on pots veure obres del famosíssim pintor de la Boca, Quinquela Martín.
La facultat de dret es troba entre dos parcs, el de les Nacions Unides, presidit per la magnífica Floralis Genérica, l eascultra de 20 d’alt, d’acer inoxidable de la que ja t’hem parlat.
I per l’altre costat el renovat Jardín de Recoleta. Fa poc, amb l’obertura de la línia H del metro, que aquesta zona s’ha revitalitzat. A la Plaza República Federativa del Brazil s’hi pot trobar el Centro de Convenciones de Buenos Aires. L’agenda del CEC de Buenos Aires sempre és interessant contemplar, malgrat que generalment són exposicions de pagament. Però aquest indret és un d’aquells que permet a Buenos Aires no envejar res de qualsevol gran ciutat Europea.
Tampoc ens podem oblidar de l’altre espai verd de la zona, Parque Thais. Atenció perquè a mi aquí, és l’únic lloc de Buenos Aires que m’han robat a punta de ganivet. Una història cutre, però millor explicar-la entre cerveses. En fi, coses d’una gran ciutat.
Los Bajos de Recoleta
Tota la zona hi ha al voltant de l’Avenida Figueroa és coneguda com los Bajos de Recoleta. Aquest barranc natural baixava directament al riu, terreny que ara s’ha guanyat. En aquesta ruta completa per Recoleta hem parlat amb una mica més de detalls dels punts més importants, però sí Buenos Aires és considerada un Museu a l’Aire Lliure, és gràcies a zones com aquesta. Aquí trobaràs monuments per a tots els gustos. Fa temps, que aquesta zona estava destinada a exposicions temporals a l’aire lliure.
No et perdis cap monument de Recoleta.
A la Plaza República Oriental del Uruguay, presidida per un monument al General José Gervasio de Artigas i un a Aristóbulo del Valle, polític i cofundador, juntament amb Leandor N. Alem, de la Unión Cívica Radical, un partit polític creat arran de situació política de la “Generación del 80”.
El monument al General José Gervasio de Artigas va ser realitzat pel madrileny nacionalitzat uruguaià José Luis Zorrilla de San Martín i l’arquitecte Alejandro Bustillo. José Luis Zorrilla de San Martín té una altra escultura a Buenos Aires, la polèmica a Julio Argentino Roca. El monument de Artigas té dos relleus que simbolitzen la Llibertat i la Federació i quatre aixetes que representen els rius de La Plata, el Uruguay, el Paraná i el Paraguay.
A l’actual Plaza R.O del Uruguay hi havia el camp de futbol del River Plate.
La plaça del costat era la Plaza Justo José Urquiza, nom de qui fou Presidente de la Confederación el 1854 però actualment és la Plaza Rubén Dario i és on hi podem trobar un monument al poeta escriptor del “Canto a la Argentina”. El monument a Dario, anomenat precisament Canto a la Argentina és obra l’escultor argentí José Fioravanti i està compost per una figura de bronze del poeta i dues figures mitològiques, tot coronat per un Pegaso.
El canvi de nom de la plaça li ve de 1997 quan es va haver de traslladar el monument a Dario perquè s’inaugurava el monument a Evita al mateix lloc.
A la plaça també hi ha un estanc artificial i altres escultures com la “El Sembrador” i “El Segador” del belga Constantin Meunier; a més hi ha el Paseo de las Esculturas una espècie de sala d’exposicions a l’aire lliure.
Entre la plaça que fa cantonada amb l’avinguda Pueyredon i la Plaza Dante, que recorda al poeta Dante Alighieri, l’autor de la Divinia Comedia, hi podem trobar diverses escultures com la de “El Centauro Herido” de bronze que és obra de l’escultor francès Antoine Bourdelle, un dels més destacats de la Belle Époque o un bust a Alfredo Roque Vitolo, un polític argentí de la primera meitat de 1900, entre altres escultures.
Av. Santa Fe
L’avinguda Santa Fe és un dels centres comercials a cel obert amb algunes de les botigues més exclusives de la ciutat. La avinguda Santa Fe separa Recoleta de Balvanera i uneix la Plaza San Martín, de Retiro, amb la plaza Italia a Palermo.
Algun dia hauré de fer una entrada particular d’aquesta avinguda, igual que he fet amb Belgrano o Callao perquè la veritat, és que té molts racons per admirar.
Ruta per Callao.
En el seu tram per Recoleta, la Avenida Santa Fe, és un dels més elegants i on podem trobar edificis amb cúpules espectaculars, com a l’encreuament amb Callao i fins i tot dues joies.
Una surt a totes les guies i l’altra és un altre secret que t’expliquem a Fuet i Mate.
El primer punt és la famosíssima llibreria Ateneo, de la qual ja te n’hem parlat.
El segon secret és que a prop de Pueyredon hi ha l’única llibreria on he trobat llibres en català. El propietari em va comentar que era una col·lecció particular, que no és que busquin llibres en català i et confesso que cada vegada en tenen més, ja que els més interessants me’ls he emportat jo. L’última vegada que hi he anat, 2023, els tenien davant del taulell.
Ja que hi som, et nombraré el Palacio Lagomarcino, tot i que no està ni a l’avinguda Santa Fe ni a Recoleta, però fa honor a la pijeria del barri. Actualment, és la casa de la província de Sant Luís i als migdies organitzen visites guiades gratuïtes per contemplar per dins aquesta joia de l’Art Nouveau.
Plaza Houssay
La Plaça Houssay es troba al barri de Recoleta, ben a prop de Balvanera, amb aquest nom ben poca gent la ubicarà, ja que és la plaça de la “facultad de medicina”, que és el nom de l’estació de metre, ja que allí hi ha aquesta facultat. De l’altre costat de Córdoba hi ha la facultat de ciències Econòmiques i el Museo de la Deuda Externa.
Aquesta plaça té una característica i és que al mig de la plaça hi ha una església, la parròquia de San Lucas. Aquesta, era la capella de l’hospital de clíniques José de San Martín, un dels hospitals públics i gratuïts de la ciutat.
La plaça està delimitada per l’avinguda Córdoba i els carrers Junín, Paraguay i Uriburu. Com hem comentat, antigament, part de la zona estava ocupada per l’hospital que data de 1877, però ben aviat l’hospital va quedar obsolet pel que es va decidir construir un nou edifici, que és el lloc on el trobem avui, a l’altre costat de la plaça. La demolició del vell hospital data de 1975 i l’única que se’n salvà fou la parròquia de San Lucas.
La plaça té, o més ben dit, tenia, una arquitectura ben militar i és que hi ha un punt a Paraguay amb Uriburu des d’on es pot vigilar tota l’activitat que hi passa.
Fins fa cosa de mig any (2019), la plaça era força lletja i estava totalment desaprofitada. Ara (2019) hi han inaugurat zones per practicar esport i un Campus Gastronòmic per estudiants, que li dona una altra vitalitat. A més a més, hi ha un altre concurs per renovar-la totalment. L’any 2023 ja té la forma definitiva. Han aprofitat l’obertura de la sortida del metro per fer-hi un cinema i un parell de restaurants de menjar ràpid. A més a més, s’hi fan moltes activitats i la zona ha passat de ser un punt de trobada de gent sense llar a un punt de trobada d’estudiants. Un dels pocs indrets on assentar-te a la concorreguda avinguda Córdoba.
Malgrat tot, segons per on passeu de la plaça sentireu molta olor de podrit i aixo es a causa del fet que a Argentina hi ha la tradició de què quan la gent es gradua se’ls tira menjar, tema que hem comentat a Tant Estudiar per Això?. Tot aquest menjar queda acumulat a terra on s’hi va descomponent.
La plaça rendeix homenatge a Bernardo Alberto Houssay, el primer llatinoamericà a rebre el Premi Nobel de Medicina, fou l’any 1947.
També hi ha una escultura que representen els bustos dels doctors Cosme Agerich, Miguel O’Gorman i Agustín E.Fabre per la seva aportació a la medicina argentina. El primer fou un català que redactà el pla d’estudis de Medicina a Argentina.
Plaza Rodríguez Peña
La Plaza Rodríguez Peña no apareix en gairebé cap guia de viatge i moltes vegades passa desapercebuda als habitants de la ciutat. Però com sempre dic, no estàs llegint la guia completa de Recoleta, per a res, oi?
Quan et pares a mirar aquesta tranquil·la plaça, et sorprèn, ja que, només l’edifici del Palacio Sarmiento, si estigués en una altra ubicació, ja l’haguéssim fotografiat en més d’una ocasió.
Aquesta plaça, que trobem a Recoleta, entre els carrers Callao, Paraguay, Rodríguez Peña i Marcelo T. de Alvear va ser renovada recentment (2019). S’ha recuperat l’espai verd i s’han dedicat diverses zones al benestar dins la ciutat amb màquines de gimnàstica, taules de ping-pong i dues pistes de futbol-tenis.
Tot aquest espai era de la família de Juan Antonio Rodríguez un comerciant espanyol de l’època de la colònia. La plaça va ser creada el 1892 mitjançant una ordenança municipal per retre homenatge a Nicolás Rodríguez Peña, un comerciant i militar que va participar en els actes de la Revolución de Mayo i fins i tot va ser membre del govern durant el Segundo Triunvirato.
La Plaza Rodríguez Peña va ser projectada pel director de Paseos, Parques y Jardines de la ciutat, que era ni més ni menys, que Charles Thays, el mateix que va participar en la conversió de la Plaza San Martín, les Barrancas de Belgrano o el Parque Centenario, entre molts altres espais verds de la ciutat.
Hauries de Saber:
A l’interior de la plaça hi podem trobar diverses escultures i monuments. La que més destaca és la Bernardo Irigoyen, una obra de Mariano Benllieure i Gil, valencià nascut el 1862, que data de 1934 i recorda al polític argentí de la primera meitat de 1800. El fill de Juan Antonio, Nicolás, té el seu monument de bronze en aquesta plaça, obra de l’escultor alemany Gustav Heinrich Eberlein.
A l’altre costat, hi ha el bust de San Juan Bautista de La Salle, inaugurat el 1970, de l’artista Alejandro José Oliva. La petita joia de la plaça és la font de Luisa Isabel Isella de Motteau, titulada El Sediento. Aquesta font de marbre de Carrara representa un noi bebent de l’aigua que surt d’una roca.
L’edifici principal de la plaça és el Palacio Sarmiento, del qual ja n’hem parlat. L’obra de l’arquitecte Carlos Adolfo Altgelt conjuntament amb Hans Altgelt que data de finals del s.XIX havia de tenir, segons el testament de Petronilla Rodríguez, una església, una llar d’avis, un col·legi de l’ordre de les Serventes de Jesús Sacramental i una escola per a 700 noies.
L’església que no es va arribar a construir a la zona projectada inicialment, és l’església del Carmen que avui trobem a Rodríguez Peña, al 840. El gallec Juan Antonio Rodriguez ja havia finançat la capella del Carmen, el 1840, que s’ubicava a l’actual plaça Rodriguez Peña, però el creixement de la ciutat va fer que s’hagués de traslladar la parròquia a l’actual posició. Si la trobes oberta, entra-hi.
Bars imprescindibles de Recoleta
Recoleta no és un dels barris més barats de la ciutat, de fet, és un dels més cars. A mi, particularment, els cafès pijos i l’ambient ostentós no em va gens, però no per això, no deixaré de parlar-te d’un parell del llocs més típics del barri. Tot i que no hi he consumit.
El cafè més famós del barri és La Biela, un Bar Notable. Aquí dins us hi esperen assentats Borges i “el seu amic” Bioy Casares. De fet, a fora, ara s’hi pot veure l’escultura de Messi. Aquesta escultura va ser inaugurada pel Mundial de Brazil, juntament amb una de Bautista i de Maradona, però s’ha hagut de ressituar i buscar-li una zona on estigui més protegida d’actes vandàlics.
Al 2023 ja no hi queden cap dels tres futbolístes, queden els germans Gálvez.
A les hores clàssiques, per esmorzar i per berenar hi trobareu els clàssics i les clàssiques portenyes de classe alta, ben engalanats fent el cafè con leche amb dos medialunas. La Biela va ser un dels primers bars del barri de la Recoleta, data del 1850, tot i que va néixer amb un altre nom, el Café Aero Bar, i és un dels bars notables més antics de la ciutat.
El nom de la Biela li ve d’una peça del motor dels cotxes i és que cap a la dècada dels ’70 per aquesta zona, els nens de bona família, feien carreres de cotxes.
Davant mateix de la porta també hi podem trobar “El aguilucho” Oscar Gálvez i el seu germà Juan, dos corredors d’automobilisme.
Hauries de Saber:
Davant La Biela hi hagi una cabina telefònica anglesa i un immens ficus
Si t’agraden els cafès cars i l’ambient ostentós, destaca el Bar del Hotel Palace, però poca cosa us puc explicar, perquè aquí sí que no “m’atreveixo a entrar”. Considerat dels bars més distingits i tradicionals de la ciutat. Aquestes coses que passen a Buenos Aires, que la tradició és italiana o francesa…
Un bar en un hotel 5 estrelles on la gent hi va a berenar, decorat amb un estil francès, que recorda el Ritz, segons diuen, i obert el 1932.
Tots els reis que han visitat la ciutat han tingut el “plaer” de menjar en aquest exclusiu restaurant que no pot ser menys argentí, inclosos els que nosaltres paguem, el Rei Joan Carles i la reina Sofia. Per acabar la nota, segons sembla Joan Manuel Serrat també ha sigut client d’aquest restaurant “argentí”. Pots deduir que per mi, això és fer el guiri, res de practicar el Turisme No Guiri.
Continuem fent la llista dels Bares Notables, aquells bars que per la seva història, són un punt d’interès de la ciutat de Buenos Aires.
Altres Cafes Notables
Un altre bar que no he visitat és la Esquina Anibal Troilo a Recoleta, al Paraguay amb Paraná, l’antic Bar del Carmen. El canvi del nom és degut al fet que el tanguero anava aquí a pel seu whisky diari. El bar és d’origen asturià, com molts bars de Buenos Aires, i va començar com el típic “almacén y despacho de bebidas“. Des del 2014 forma part de la llista exclusiva de Bares Notables de la ciutat de Buenos Aires.
I l’últim bar notable que té Recoleta, com a mínim al temps d’actualitzar aquesta entrada és el Café Nostalgia a Av.Coronel Díaz, Soler, Honduras i Mario Bravo. El bar data del 1987, un bar amb taules i cadires de fusta, típic de la vida porteña. Aquest tampoc el conec, però reconec que és l’únic que m’he anotat per visitar.
Per acabar amb bars que no he visitat, però que “aparentment” són recomanables hi ha el Cafe La Rambla. Un altre bar que tira enrere pels preus que tenen. Si bé, els sandwichos que fan són grans i tenen molt bona pinta, però la veritat, no crec que t’emportis una experiència no guiri de Buenos Aires. O pot ser sí, mira, tindràs les dues versions de Buenos Aires ( i de l’Argentina) la famosa “brecha“.
Però perquè no sigui dit, també tinc llocs per recomanar-te a Recoleta per fer un cafè i fins i tot per menjar, més a l’estil fueteres.
Com hem comentat, on hi ha la biblioteca nacional és on hi havia el Palacui Unzué i que l’únic que queda en peus són les residències del personal. Avui en dia, precisament aquí, hi ha el Instituto Nacional Juan Domingo Perón de Estudios e Investigaciones Históricas, Sociales y Políticas. Aquest institut, té un bar i aquest bar té una taula reservada per Perón, així que podem fer “Un café con Perón“.
Anota això que ve ara, mejar autèntic.
Ara si sou motxillers o de l’estil fueter “no pagar de més per la decoració” i teniu gana, esteu de sort, perquè a Fuet i Mate vull aprofitar aquesta ruta completa per Recoleta per compartir amb tu dos secrets per menjar barat:
El primer, al bar de la FI-UBA, la universitat d’Industrials de Recoleta. Tot i que al 2023, no tinc clar que l’entrada a la uni sigui lliure, ja que la de la FI-UBA l’han restringit només a estudiant. També et dic, que el menjar era molt barat, però res de qualitat, molt estudiant.
El segon lloc sí que te’l recomano, bo, barat i casolà: un lloc de menjar per emportar que hi ha pel carrer Agüero entre Pacheco de Melo i Juan Maria Gutierrez. A Don Pilo La Rostisseria trobaràs menjar típic de qualsevol cuina argentina, només cal que vagis cap a la zona de “Plaza Francia” i el degustis.
El pla fueter: senzillament, t’emportes el sandwich de milanesa complet al pati de la Biblioteca mentre esperes que es facin les 14.00h per la visita guiada gratuïta. Perquè realment, et recomano aquesta visita.
I si vols facturas o un sandwich de Miga, no et perdis La Porteña, també sobre Agüero, a una quadra de Don Pilo, una pastisseria més que correcta en un barri com Recoleta.
Museus de Recoleta
Et pensaves que les coses a fer a Recoleta s’havien acabat? Doncs no, encara ens queden alguns museus dels quals parlar. Per això, estàs llegint la ruta completa per Recoleta.
Però com que la cosa està quedant llarga, possiblement més llarga del que diu la teva guia i segurament molt més llarga del que has llegit en qualsevol blog guiri, en aquest apartat recopilo tots els museus i et deixo els enllaços per completar la guia.
Els que ja hem nomenat:
- Museo Nacional de Bellas Artes
- Museo Cláustros Históricos
- Museu Participativo
Llistarem tots aquells que no hem comentat com a imprescindibles durant aquesta guia de Recoleta.
A l’interior de l’edifici del Canal 7, a Figueroa Alcorta al 2977, hi ha el Museo de la Televisión Pública. L’entrada és gratuïta i la visita és curta. No trobo els horaris d’obertura, però abans era de les 9.00 a les 16.00h de dilluns a divendres. Hauré d’anar a investigar…
Si anem cap a la Avenida las Heras, a prop de la Biblioteca trobarem l’entrada al Museo del Libro y la Lengua obert de 14h a 19h de dimarts a diumenge i gratuït.
També per aquella zona, a prop del Cementerio, hi ha el Museo Roca– Instituto de Investigaciones Históricas. El museu, dedicat a l’expresident, està obert de dimecres a diumenge de 14.00 a 19.00 amb entrada gratuïta. La visita és interessant, per conèixer una mica més de la vida d’un dels personatges més controvertits de la política nacional.
Si vas a las Heras veuràs un edifici que sembla una catedral inacabada. En realitat es tracta de la seu de la Facultad de Ingenieria de la Universidad de Buenos Aires, la FI-UBA. A dins, hi podem trobar un petit museu dedicat a la Ciencia i a la Técnica, entrada gratuïta i amb una mica de sort, algun dels estudiants us faran una visita guiada gratuïta.
A una de les altres universitats que hi ha pel barri, la de Econòmiques, trobem el Museo de la Deuda Externa, també d’entrada gratuïta. Davant d’aquesta universitat, a l’altre costat de la plaça Houssay, hi ha la Universitat de Medicina amb dos o tres museus i sales d’exposicions, gratuïtes.
Espera que no hem acabat! A Buenos Aires hi ha museus per tots els gustos i de tots els estils. Ja he dit moltes vegades que la gran majoria són gratuïts i és que molts són més aviat petites sales d’exposicions. Però sigui com sigui, sempre és interessant entrar-hi i alguna cosa nova aprendràs.
El Museo de Arquitectura y Diseño té l’objectiu de preservar, exhibir i difondre el patrimoni arquitectònic de la ciutat. El museu es pot visitar, gratuïtament de dimarts a diumenge de 13.00 a 20.00h i està ubicat a Avenida del Libertador, 999.
Dins de l’hospital de las Heras, també podem gaudir d’un museu d’entrada gratuïta el Museo Histórico Hospital Bernardino Rivadavia, a las Heras 2670
Encara un últim museu, a Callao ens trobem al museu de los escribanos, però per visitar-lo s’hi ha d’anar a primera hora. Si algú hi ha anat, ens pot explicar quina ha sigut la seva experiència.
Si t’agraden els museus o t’ha tocat dies de pluja, no et preocupis. T’he preparat una guia amb tots els museus que he vistat per Buenos Aires. Tria el teu museu preferit de Buenos Aires amb aquesta Llista de Museus de Buenos Aires.
Hauries de Saber per visitar Recoleta
Com ja t’he avançat, oblidat de visitar Recoleta el dilluns, més que res perquè el museu de belles arts està tancat i per mi, aquest museu és un dels imperdibles de Buenos Aires. Tant si t’agrada l’art com si no, entra-hi, la cultura mai fa mal i menys si és gratuïta.
L’avantatja que té Recoleta és que és un barri que tant pots visitar si fa molta calor com si plou perquè té alternatives gratuïtes a cobert. Així que no deixis passar l’oportunitat de visitar-lo.
Però tot això no és l’únic gratuït que pots fer per Buenos Aires i ho saps! I si no ho saps, aquí tens la RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
El truc fueter és el de sempre, aprofita tots els museus gratuïts i el centre cultural per utilitzar els banys. També pots fer-ho entrant a la universitat, tot i que ara no estic segura si l’accés és gratuït. Abans ho era, però al 2023, per exemple, per accedir a la FI-UBA de San Telmo es necessita el carnet. Així que no sé com està ara l’accés a la universitat de Dret o a la FI-UBA de las Heras.
I si encara vols una altra cosa gratuïta, et faig un altre regal. Si et subscrius al blog de #turismenoguiri de Fuet i Mate rebràs al teu correu electrònic dues guies. Una guia de Ponent i guia mòbil de Buenos Aires. Aquesta guia per Buenos Aires està pensada perquè la utilitzis des del telèfon mòbil, ja que hi ha enllaços a les entrades particulars del blog i així tens una guia super completa per la ciutat.
Què et sembla aquesta ruta completa per Recoleta? Ens hem deixat alguna cosa? Ajuda’ns a millorar, deixant un comentari.
Tota la guia de coses per fer i visitar de Buenos Aires.
PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada el maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. L’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.
