La ruta més completa que trobaràs per visitar el barri de Recoleta, famòs pel seu cementiri.
Quins secrets amaga Recoleta? Què pots fer un dia de pluja o si tens un pressupost reduït?
En aquesta completa guia per Recoleta trobaràs l’indispensable i els racons més amagats per ser un expert d’aquest barri aristocràtic.
Què fer i visitar per Recoleta
En situació
Si has arribat aquí és perquè ets un viatger autèntic i no t’agrada quedar-te amb els “muss visit” de les guies de viatge. Quan viatges vols conèixer les ciutats i la manera de viure de cada lloc, per això tens la sospita que ha Recoleta hi ha d’haver alguna cosa més que el cementiri i la “Plaza Francia”.
Doncs no et falta raó, així que estàs al lloc correcte. Agafa la teva llibreta de viatge o imprimeix-te aquest tríptic que hem preparat i anota els secrets que t’anirem revelant en aquesta completa ruta per Recoleta.
El nom del barri procedeix del convent dels Recoletos Descalzos, que van ser expulsats de la zona per la reforma religiosa que encapçalar Rivadavia.
Recoleta és un dels barris més cars de Buenos Aires, de fet dos dels seus últims presidents Cristina i Macri hi tenen un “piset”. La seva ubicació i ara que hi arriba el metro, el fan un dels barris més ben ubicats de la ciutat.
Per un costat limita amb Retiro, seprat pel carrer Uruguay que desprès es transforma amb Montevideo (per cert, vaig a fer un incís estrany però curiós: Montevideo és la capital d’Urguay, oh, quina sorpresa, quin gran incís pensareu…nooooo…! El que vull explicar és que sembla que tingui sentit que el carrer de Montevideo s’ajunti amb el d’Uruguay però resulta que el carrer de Buenos Aires, rendeix homenatge al riu Uruguay, no al país!).
Tornant als límits del barri, per un costat Retiro, com hem dit, per l’altre Palermo, més o menys seguin l’avinguda Coronel Diaz i per l’altre, limita amb Balvanera i San Nicolàs, seguinl ‘avinguda Córdoba.
Breu història per parlar al bar
Quan Juan de Garay va fundar la ciutat, va donar algunes terres a Rodrigo Ortiz de Zárate, al que, psoterioment, nombrà alcalde. Entre aquestes terres s’hi trobava la “Charca de los Ombúes”, part de l’actual barri de Recoleta. El fill gran de Rodrigo Ortiz de Zárate, Juan, va ser qui va heretar aquesta charca.
Anys més tard va acabar venent les terres, al General D.Francés de Beaumont i Navarra per un vestit complert d’home. Mare meuuuua avui no et pots pagar ni un cafè per aquest valor. No està de més afegir que segons Juan, aquesta zona no tenia cap valor, ja que era una zona pantanosa.
Cap al segle XVIII és quan s’instal·len en aquesta zona allunyada de la ciutat els frares Recoletos Desclazos, buscant tranquilitat i descans. D’aquella època ens queda ben poca cosa però sabem que l’església del Pilar, el cementiri i el Centro Cultural es troben a la zona propietat dels frares.
Posteriorment, arrel de la febre groga del 1871, la zona va passar a ser seu dels palaus de les famílies més benestants d’Argentina, tal com va passar a Belgrano o Retiro. Aquests nous burgesos copiaven el model parisenc de l’època, fins a tal punt que el barri es coneixia com el “Petit Paris” de Buenos Aires. Avui en dia, gran part d’aquests palaus son ambaixades
Què visitar per Recoleta
Per una part, el que diuen totes les guies de turisme i el que repeteixen els blogs de gent que viatja: el Cementerio de Recoleta, el Centro Cultural de Recoleta i la Plaza Francia. Però a aquestes alçades del joc, ja deus saber que Fuet i Mate anem una mica més enllà.
Si et diem que ens hem recorregut tots els seus carrers, et mentiríem; però si et diem que l’hem “callejat” tant com per trobar un dels llocs més barats per menjar de tota la ciutat, en un dels barris més cars de tota la ciutat, la nostra ruta completa per Recoleta, puja de nivell, veritat?
Recoleta té tantes coses a fer que, fins i tot, és un dels millors barris per perdre’s quan no saps que fer per Buenos Aires. Té fires i mercadets, té museus, té festivals segons l’època de l’any que el visitis, té cultura, fins i tot té barris dins del barri i encara que no t’ho sembli, pots fer una ruta GRATIS per Recoleta.
Així que sigui pel motiu que sigui que vols visitar Recoleta, aquesta ruta completa pel barri, serà la teva millor aliada.
Cementiri de Recoleta
Sense cap mena de dubte, la joia del barri i possiblement, un dels punts més importants de la ciutat. Un cementiri? us preguntareu…jo em vaig fer la mateixa pregunta però desprès de visitar-lo i sobretot de recorrer-lo amb alguna de les seves visites guiades gratuïtes “me explotó la cabeza”. Tant que en un any vaig anar a 4 visites guiades diferents per aprendre de cada un dels guies. Aquesta friqueria meva, t’ajudarà a tu, ja que bona part de la informació la vam escriure a l’entrada concreta del Cementirio de la Recoleta.
El cementiri de la Recoleta o Cementerio del Norte, malgrat el seu petit tamany, és el segon cementiri més important del món, desprès del de Gènova; degut a la gran quantitat de celebritats que hi ha enterrades. Hi podem trobar fins a 26 presidents del país, a Eva Perón, premis nobels, lluitadors de la independència i multitud d’homes de ciència i arts.
Hauries de Saber:
Més de 90 bòvedes han sigut declarades Monumento Histórico Nacional.
I això que hi ha fantasmes que es passegen per l’interior dels seus murs.
Parroquia de Nuestra Señora del Pilar
Entre el cementiri i el centre cultural hi ha la Parroquia de Nuestra Señora del Pilar, consagrada Basílica pel Papa Pio XI el 1936 i anys desprès declarada Monumento Histórico Nacional. La Basíl·lica es va contruir com a cumpliment d’una promesa i és que Valdéz e Inclàn, devot de la Verge del Pilar de Zaragoza, li va prometre a la verge que si curava la seva mare li construiria una església.
Al seu interior es poden veure nombroses imatges de l’època de la seva edificació. Destaca el retaule i crida l’atenció la capella de les relíquies amb ossos de sants, imatges per vestir i un “cinerario” que és on es dipositen les restes dels difunts que han estat cremats i tapa un pou el qual permet el contacte directe de les cendres amb la terra.
Des de l’interior del tempre es pot accedir per al Museo Cláustros Históricos on es mostra com vivien els monjos. L’entrada del museu no és gratuïta però depen del vostre pressupost i del que us gaudir fer fotografies us ho recomanem perquè hi ha un dels secrets de Buenos Aires.
Des del Museu Cláustros Históricos tens una vista privilegiada del Cementerio de la Recoleta.
El museu està ubicat en el que eren les galeries que unien l’hort dels Recoletos amb la seva església.
El que era el convent dels recoletos, actualment és el Centro Cultural Recoleta que disposa de nombroses sales d’exposició, d’un petit cine, un auditori i un amfiteatre. Al costat mateix hi ha el Buenos Aires Desing, un centre comercial de decoració.
Al CCRecoleta hi ha un museu on la premisa principal és “Prohibido No Tocar”. Es tracta d’un museu participatiu de ciències encarat pels més petits de la familia. Voleu un exemple del que és la inflació a Argentina, al 2014 l’entrada al museu costava 35$, actualment, al 2020 costa 300$, gairbé un 100%!
Plaza San Martín de Tours
La Plaza San Martín de Tours, el patró de la Ciutat de Buenos Aires, compta amb dos escultures i uns quants arbres històrics. La primera escultura és a San Martín de Tours que representa la llegenda que va tenir com a protagonista al sant. La llegenda explica com Martín va entregar la meitat de la seva capa a una persona gran que tremolant de fred li va demanar una almoina.
A l’altre costat de la plaça hi ha el monument de marbre de Carrara a Emilio Mitre, un enginyer i periodista de la segona meitat del s.XIX.
Pel que fa als arbres, la gran majoria son més que centenaris, datant de l’època dels monjos Recoletos i a més a més hi ha una de les famoses palmeres que Nicolás Avellaneda va plantar per la ciutat durant el 1881.
Plaza Ramón Cárcano
La Plaza Ramón Cárcano, entre Avenida Alvear i Avenida Presidente Manuel Quintana, recorda a l’historiador i governador de Córdoba. Poques guies de turisme fan mensió d’aquesta plaça però per això estàs llegint la ruta més completa per Recoleta!
A la plaça hi ha un monument a Ramón Falcón, un cap de policia de la ciutat, les ordres del qual van tenir una importància crucial en la historia de la ciutat de principis del s.XX amb les repressions durant la Huelga de Inquilinos de 1907 i la Semana Roja de 1909.
El grup escultòric, de marbre de Carrara blanc, representa La Fatalitat i la Gloria i vol recordar l’atentat que va patir Falcón i el seu secretari Juan Alberto Lartigau, a Quintana amb Callao, quan l’anarquista Simón Radowitzky els va tirar una bomba dins del carruatge, precisament contra les repressions comandades per Ramón Falcón. La foto la podeu veure a l’apartat on parlem de Canning.
El monument es obra de Alberto Lagos, el mateix que va fer el de Canning, del qual en parlem més endavant i el qual té una plaçoleta amb el seu nom a Scalabrini Ortiz amb Junín i Guido. A més a més, Alberto Lagos també té una autorretrat a Guido i Presidente Roberto M.Ortiz, davant del Cementiri de la Recoleta.
Fer un cafè a Recoleta
Recoleta no és un dels barris més barats de la ciutat, de fet, és un dels més cars. A nosaltres, particularment, els cafès pijos i l’ambient ostentós no ens va gaire però no per això no t’explicarem lloc son fer un cafè per Recoleta, si no, no seria una ruta completa per Recoleta.
El cafè més famós del barri és La Biela, un Bar Notable. Aquí dins us hi esperen assentats Borges i “el seu amic” Bioy Casares. De fet a fora, ara s’hi pot veure l’escultura de Messi. Aquesta escultura va ser innagurada pel Mundial de Brazil, juntament amb una de Bautista i de Maradona però s’ha hagut de ressituar i buscar-li una zona on estigui més protegida d’actes bandàlics.
El nom del a Biela li ve d’una peça del motor del cotxes i és que cap a la década dels ’70 per aquesta zona, els nens de bona familia, feien carreres de cotxes. Davant mateix de la porta també hi podem trobar “El aguilucho” Oscar Gálvez i el seu germà Juan, docs corredors d’automovilisme.
Hauries de Saber:
Davant La Biela hi hagi una cabina telefònica anglesa
I un inmens ficus.
Si ens agraden els cafès cars i l’ambient ostentós, destaca el Bar del Hotel Palace, però poca cosa us en podem explicar ja que només l’hem vist per fora.
Si voleu descobrir altres Cafes Notables del barri i la ciutat us hem preparat aquesta guia.
Tenim un lloc que ens encanta per anar a fer un cafè. Més endavant veurem que on avui s’alça l’estrany edifici de la Biblioteca Nacional és on hi havia el Palacio Unzué, la residència presidencial de Perón. Aquest edifici va ser destruït per la dictadura i només se’n va salvar les cavallerisses.
Avui en dia, precisament aquí, hi ha el Instituto Nacional Juan Domingo Perón de Estudios e Investigaciones Históricas, Sociales y Políticas. Aquest institut, té un bar i aquest bar té una taula reservada per Perón, així que podem fer “Un café con Perón”.
Darrera del cementiri de Recoleta han innaugurat un centre comercial, el Recoleta Urban Mall on hi ha molts bars de moda per prendre alguna cosa i a prop d’allí el famós “Club de la Milanesa”. Els preus de les milaneses no són barats però es poden compartir i està xulo per la gran varietat.
Anota això que ve ara, mejar autèntic.
Ara si sou motxillers i teniu gana, esteu de sort, perquè a Fuet i Mate també i volem aprofitar aquesta ruta completa per Recoleta per compartir amb tu dos secrets per menjar barat: al bar de la FI-UBA, la universitat d’Industrials i un lloc de menjar per emportar que hi ha pel carrer Agüero entre Las Heras i Santa Fe. Senzillament t’emportes el sandwich de milanes al pati de la Biblioteca mentre esperes que es facin les 14.00h per la visita guiada gratuïta. Perquè realment, et recomanem aquesta visita.
Plaza Francia o Intendente Alvear
Plaza Francia i les de la vora son una magnífica zona per passar les tardes solejades de diumenge. El verd s’omple de música i espectacles de carrer i tota la zona està envoltada per paradetes d’artesania.
La plaça que popularment es coneix com Plaza Francia és, en realitat, la Plaza Intendente Alvear. Els diumenge s’hi instal·la una fira d’artesans i molts artistes de carrer aprofiten per compartir les seves habilitats “a la gorra” és a dir, els pagues el que et sembla.
Aquesta plaça rendeix homenatge a Torcuato de Alvear, un intendent de la Ciutat de Buenos Aires i impulsor d’obres i millores a la ciutat com la Avenida de Mayo. A la mateixa plaça hi ha un bust que ens recorda al nomenat intendent i una escultura de Marcelo.T de Alvear, el fill de Torcuato. I si caminem una mica més, fins a la Plazoleta María Campos hi podrem contemplar el monument a l’avi dels Alvear, Carlos María de Alvear, obra de Antoine Bourdelle.
El monument de Carlos María de Alvear, que data de 1891, es troba a la Plazoleta María Campos i és obra de Antoine Bourdelle, que segons el propi autor, és el seu millor treball.
Les quatre figures de la base són una al·legoria a la Força, la Eloquència, la Llibertat i la Victoria. Carlos María de Alvear va ser un dels lluitadors per la Independència i va arribar a ser President de la l’Assamblea Constituyente del 1813 i Director del Primer Directorio.
El nom de la plaça recorda al pintor bonaerense Florencio de los Ángeles Molina Campos que va nàixer el 1891. Al davant mateix hi ha la Plazoleta Soldi, el pintor que va donar la pintura de la cúpula del Teatro Colón.
La plaça de la vora és l’autèntica Plaza Francia on hi ha el “Monumento de Francia a la Argentina” que pretén ser una unió de les dues nacions. Aquest monument va ser un regal de la comunitat francesa pel centenari de la Revolución de Mayo i és obra de l’escultor francès Emile Peynot, té representats diversos moments importants per la història d’aquests dos països com la Primera Junta per part d’Argentina o la Toma de Bastilla pels francesos.
Les figures que hi ha a la meitat del monument són de marbre de Carrara i representen la Indústria, l’Agricultura, la Ciència i les Arts. A dalt de tot hi podem veure una al·legoria a Argentina i a França, acompanyades d’un àngel que personifica la Gloria.
Per tota la plaça hi ha diverses plaques que recorden a personalitats franceses com per exemple l’escriptor Andre Malvaraux, el granadero Domingo Porteau que va morir durant el Combat de San Lorenzo o al periodista i escriptor Emile Zola.
Tambè hi ha una placa que commemora als morts durant la Primera Guerra Mundial i una escultura de Djibilion Lázaro a Louis Braile, el professor que va inventar el sistema d’escriptura que porta el seu nom. Fixeu-vos amb el detalla dels fanals que hi ha al voltant del monument.
Plaza Mitre
A l’altre costat de la Plaza Francia hi ha la Plaza Mitre, on podem contemplar el monument eqüestre de Bartolomé Mitre, president d’Argentina des del 1822 fins el 1868. El monument data de 1927 i és obra de David Calandra i Eduardo Rubiono. La base del monument és de granit vermell i l’escultura de bronze.
Al voltant hi podem veure grups escultòrics de marbre de Carrara com “El valor Civil” representat per una atleta lluitant amb un lleó, La Família identificada amb una mare i el seu fill, la Victoria, l’Angoixa, l’Armonia, l’Estudi i el Pensament. La part de davant del monument representa la proa d’un vaixell precidida per la Victoria Alada amb les dos palmes de llorer.
Val la pena pujar fins dalt de tot del turó i contemplar les residencia que hi ha a “La Isla”, al voltant de la rotondoa Gelly i Obes, una de les més destacables és l’Embaixada de Gran Bretanya.
A la Plaza Mitre hi ha el monument a George Canning, el bust de Luis Agote, el metge bonairense que va descobrir un mètode per evitar la coagulació de la sang durant les tranfusions i una font dedicada a Gibran Khalil Gibran, un poeta i pintor libanès autor del recull El Profeta. L’altra escultura que trobem és al coronel Argentino del Valle Larrabure.
Un monument amb molta història
Si us fixeu amb l’escultura del polític britànic Canning veureu que li falta una mà. Tot té una explicació i és que la història del polític i d’aquest monument està directament relacionada amb la història d’Argentina.
Canning va participar en la firma del tractat d’Amistat, Comerç i Navegació entre les Províncias Unidas del Río de la Plata, ja independents d’Espanya i el Regne Unit, el 1825, mitjaçant el qual el Regne Unit recolzava la independència de la futura Argentina i s’assegurava una activitat de comerç amb el nou país.
Pel que fa al monument, que és obra de l’escultor argentí Alberto Lagos i data de 1937, en un inici, es va situar a la Plaza Britania, però degut a la Guerra de les Malvines, aquesta plaça va canviar de nom, anomenant-se Plaza Fuerza Aérea Argentina i, evidentment, el monument de Canning ja no tenia raó d’estar en aquella plaça i ni tan sols d’estar a la superficie o això devien pensar el grup de persones que van llençar a Canning al riu.
Anys més tard es va recuperar el monument del fons del riu, es va restaurar i es va situar en l’emplaçament actual. Entre totes aquestes desventures és on va perdre la mà esquerra.
Museo Nacional de Bellas Artes
Un dels museus oblidats a les guies de turisme és el Museo Nacional de Bellas Artes. A part de la gran col·lecció d’art mundial que té, inclou entre les seves sales Monets i Van Goghs, per exemple. Compta amb una amplíssima i importántissima col·lecció d’art argentí. Cada mes fan exposicions temporals. Organitzen visites guiades gratuïtes i si tot això et sembla poc, és gratuït. Bé, ja no, ara si no ets resident argentí has de pagar, però tot i així, el recomanem 1.000 vegades que el MALBA, que sí que surt a totes les guies.
Al costat del museu hi ha el Paseo de las Esculturas un espai a l’aire lliure d’escultures on cada cert temps canvien l’exposició. Aquí hi destaca un llac característic, ja que la gent hi va a fer navegar els vaixells de joguet.
Haruies de Saber:
L’edifici de l’actual museu va ser construït com a magatzem de bombes per abastir la ciutat d’aigua.
Abans que a Recoleta, el MNBA estava ubicat a las Galerias Pacífico.
Plaza Evita i Biblioteca Nacional
A la Plaza Evita hi podem contemplar el monument de Eva Perón, la dona de Perón. El monument a Evita és obra de l’escultor argentí Ricardo Gianeti i va ser innaugurat per Menem el 1999. Està format per una pedestal de granit i una escultura de Eva Duarte de bronze en actitud d’avançar.
Eva, està acompanyada pel monument de bronze al Papa Juan Pablo II. Aquest medeix 4,6 metres d’alt i és obra de l’escultor polac Stanislaw Slonina i donat per la Fundació Juan Kobulanski al govern argentí en agraïment per l’acollida d’immigrants polacs.
A dalt del turonet hi ha la Biblioteca Nacional, on es guarda una primera edició del Quijote, un foli del primer llibre imprès, la Biblia de Gütenberg i a més a més compta amb vint-i-un incunables del s.XV. Recomanem totalment la seva visita guiada i després expliqueu-nos que us a semblat entrar en una biblioteca i no veure cap llibre.
Si fas la visita guiada a la Biblioteca Nacional i t’hi fixes bé, podràs veure llibres en català.
La Biblioteca Nacional té un sistema molt particular de préstam de llibres i documents.
La Biblioteca Nacional va ser fundada el 1810 per la Primera Junta i que desprès de diverses ubicacions a acabat en l’actual, al lloc on hi havia el Palacio Unzue, residencia presidencial de Eva Duarte i Juan Domingo Perón i palau on va morir Evita.
D’aquest palau, destruit el 1955 per haver estat pressisament, residencia de Perón, ja no en queda gairebé res, només una part de l’edifici on vivia el xofer i la seva familia, que si anem per Austria al 2593 hi trobarem el Instituto Nacional Juan Domingo Perón i un bar temàtic “Un Café con Perón”.
Aprofitant l’ombra de la Biblioteca, descansa Borges.
Av. Figueroa Alcorta
Passejant per l’avinguda Pte.Figueroa Alcorta ens trobarem amb l’imponent eidfici de la Facultad de Derecho, d’estil dòric i sense gaire decoració.
Al costat mateix, hi ha el parc de les Nacions Unides, presidit per la magnífica Floralis Genérica, una escultra de 20 d’alt, d’àcer inoxidable i alumini que té un pes de 18 tonelades.
Hauries de Saber:
La Floralis Genérica té un mecanisme hidràulic quefa que la flor es tanqui a les 20.30h del vespre i s’obra a les 7.30 am.
En aquesta plaça a vegades hi ha activitats i fires.
Los Bajos de Recoleta
Tota la zona hi ha al voltant de l’Avenida Figueroa es coneguda com los Bajos de Recoleta. Aquesta barranca natural baixava directament al riu, terreny que ara s’ha guanyat. En aquesta ruta completa per Recoleta hem parlat amb una mica més de detalls dels punts més importants però si Buenos Aires es considerada un Museu a l’Aire Lliure, és gràcies a zones com aquesta. Aquí trobaràs monuments per a tots els gustos.
A la Plaza República Oriental del Uruguay, presidida per un monument al General José Gervasio de Artigas i un a Aristóbulo del Valle, polític i cofundador, juntament amb Leandor N. Alem, de la Unión Cívica Radical, un partit polític creat arran de situació política de la “Generación del 80”.
El monument al General José Gervasio de Artigas va ser realitzat pel madrileny nacionalitzat uruguaià José Luis Zorrilla de San Martín i l’arquitecte Alejandro Bustillo. José Luis Zorrilla de San Martín té una altra escultura a Buenos Aires, la polèmica a Julio Argentino Roca. El monument de Artigas té dos relleus que simbolitzen la Llibertat i la Federació i quatre aixetes que representen els rius de La Plata, el Uruguay, el Paraná i el Paraguay.
A l’actual Plaza R.O del Uruguay hi havia el camp de futbol del River Plate.
River va néixer a La Boca però va perdre un partit contra El Boca i va haver d’avandonar el barri.
La plaça del costat era la Plaza Justo José Urquiza, nom de qui fou Presidente de la Confederación el 1854 però actualment és la Plaza Rubén Dario i és on hi podem trobar un monument al poeta escriptor del “Canto a la Argentina”. El monument a Dario, anomenat precisament Canto a la Argentina és obra l’escultor argentí José Fioravanti i està compost per una figura de bronze del poeta i dues figures mitològiques, tot coronat per un Pegaso.
El canvi de nom de la plaça li ve de 1997 quan es va haver de traslladar el monument a Dario perquè s’inaugurava el monument a Evita al mateix lloc. A la plaça també hi ha un estanc artificial i altres escultures com la “El Sembrador” i “El Segador” del belga Constantin Meunier; a més hi ha el Paseo de las Esculturas una espècie de sala d’exposicions a l’aire lliure.
Entre la plaça que fa cantonada amb l’avinguda Peyredon i la Plaza Dante, que recorda al poeta Dante Alighieri, l’autor de la Divinia Comedia, hi podem trobar diverses escultures com la de “El Centauro Herido” de bronze que és obra de l’escultor francès Antoine Bourdelle, un dels més destacats de la Belle Époque o un bust a Alfredo Roque Vitolo, un polític argentí de la primera meitat de 1900, entre altres escultures.
Av. Santa Fe
L’avinguda Santa Fe és un dels centre comercials a cel obert amb botigues més exclusives de la ciutat. Uneix la Plaza San Martín, de Retiro, amb la plaza Italia a Palermo.
En el seu tram per Recoleta és un dels més elegants i on podem trobar dues joies. Una surt a totes les guies i l’altra és un altre secret que t’expliquem a Fuet i Mate.
La primera és la Llibreria El Ateneo, una llibreria que es troba dins d’un teatre. L’escenari és espectacular i a més et permeten fullejar llibres assegut en alguna de les seves butaques o prendre un cafè al bar que hi a l’escenari.
El segon secret, et deixarà parat, el Palacio Lagomarcino. Actualment és la casa de la província de Sant Luís i als migdies organitzen visites guiades gratuïtes per contemplar per dins aquesta joia de l’Art Nouveau.
Una altra avinguda que travessa Recoleta i precissament talla amb Santa Fe, és Callao i just en aquest encreuament, haurem d’aixecar la vista per contemplar les cúpules dels seus edificis.
El Palacio de las Aguas
Als límits del barri, a l’avinguda Córdoba hi ha un dels edificis que més crida l’antenció als vianants i més quan s’enteren que mai ha sigut un palau. Estem parlant del Palacio de las Aguas Corrientes, un dipòstit amb capacitat per 72 milions d’aigua. Avui en dia, entre les seves parets hi ha el singular museu de” Agua y de la Historia Sanitaria”, d’entrada gratuïta.
Haries de Saber:
L’edifici es va construir a Anglaterra però es va portar a l’Argentina peça a peça.
Per montar-lo era com fer un trencaclosques, cada peça tenia una referència per posar-la al lloc que corresponent.
Plaza Houssay
La Plaça Houssay es troba al barri de Recoleta, ben a prop de Balvanera, amb aquest nom ben poca gent la ubicarà, ja que és la plaça de la “facultad de medicina”, que és el nom de l’estació de metre, ja que allí hi ha aquesta facultat. De l’altre costat de Córdoba hi ha la facultat de ciències Econòmiques i el Museo de la Deuda Externa.
Aquesta plaça té una característica i és que al mig de la plaça hi ha una església, la parròquia de San Lucas. Aquesta, era la capella de l’hospital de clíniques José de San Martín, un dels hospitals públics i gratuïts de la ciutat.
La plaça està delimitada per l’avinguda Córdoba i els carrers Junín, Paraguay i Uriburu. Com hem comentat, antigament, part de la zona estava ocupada per l’hospital que data de 1877 però ben aviat l’hospital va quedar obsolet pel que es va decidir construir un nou edifici, que és el lloc on el trobem avui, a l’altre costat de la plaça. La demolició del vell hospital data de 1975 i l’única que se’n salvà fou la parròquia de San Lucas.
La plaça té una arquitectura ben militar i és que hi ha un punt a Paraguay amb Uriburu des d’on es pot vigilar tota l’activitat que hi passa. Fins fa cosa de mig any, la plaça era força lletja i estava totalment desaprofitada. Ara, hi han inaugurat zones per practicar esport i un Campus Gastronòmic per estudiants, que li dóna una altra vitalitat. A més a més, hi ha un altre concurs per renovar-la totalment.
Segons per on passeu de la plaça sentireu molta olor de podrit i aixo es a causa del fet que a Argentina hi ha la tradició de què quan la gent es gradua se’ls tira menjar, tema que hem comentat a Tant Estudiar per Aixo. Tot aquest menjar queda acumulat a terra on s’hi va descomponent.
La plaça rendeix homenatge a Bernardo Alberto Houssay, el primer llatinoamericà a rebre el Premi Nobel de Medicina, fou l’any 1947. També hi ha una escultura que representen els bustos dels doctors Cosme Agerich, Miguel O’Gorman i Agustín E.Fabre pel seu aport a la medicina argentina. El primer fou un català que redactà el pla d’estudis de Medicina a Argentina.
Plaza Rodríguez Peña
La Plaza Rodríguez Peña no apareix en gairebé cap guia de viatge i moltes vegades passa desapercebuda als habitants de la ciutat. Quan et pares a mirar-la, aquest fet sorprèn, ja que, només l’edifici del Palacio Sarmiento, si estigués en una altra ubicació, ja l’haguéssim fotografiat en més d’una ocasió.
Aquesta plaça, que trobem a Recoleta, entre els carrers Callao, Paraguay, Rodríguez Peña i Marcelo T. de Alvear va ser renovada recentment. S’ha recuperat l’espai verd i s’han dedicat diverses zones al benestar dins la ciutat amb màquines de gimnàstica, taules de ping-pong i dues pistes de futbol-tenis. Aquest espai va ser creat el 1892 mitjançant una ordenança municipal per retre homenatge a Nicolás Rodríguez Peña, un comerciant i militar que va participar en els actes de la Revolución de Mayo i fins i tot va ser membre del govern durant el Segundo Triunvirato.
La Plaza Rodríguez Peña va ser projectada pel director de Paseos, Parques y Jardines de la ciutat, que era ni més ni menys, que Charles Thays, el mateix que va participar en la conversió de la Plaza San Martín, les Barrancas de Belgrano o el Parque Centenario, entre molts altres espais verds de la ciutat. Tot aquest espai era de la família de Juan Antonio Rodríguez un comerciant espanyol de l’època de la colònia.
A l’interior de la plaça hi podem trobar diverses escultures i monuments. La que més destaca és la Bernardo Irigoyen, una obra de Mariano Benllieure i Gil, que data de 1934 i recorda al polític argentí de la primera meitat de 1800. El fill de Juan Antonio, Nicolás, té el seu monument de bronze en aquesta plaça, obra de l’escultor alemany Gustav Heinrich Eberlein.
A l’altre costat, hi ha el bust de San Juan Bautista de La Salle, inaugurat el 1970, de l’artista Alejandro José Oliva. La petita joia de la plaça és la font de Luisa Isabel Isella de Motteau, titulada El Sediento. Aquesta font de marbre de Carrara representa un noi beguen de l’aigua que surt d’una roca.
L’edifici principal de la plaça és el Palacio Sarmiento, que en parlarem al pròxim punt. L’obra de l’arquitecte Carlos Adolfo Altgelt conjuntament amb Hans Altgelt que data de finals del s.XIX havia de tenir, segons el testament de Petronilla Rodríguez, una església, una llar d’avis, un col·legi de l’ordre de les Serventes de Jesús Sacramental i una escola per a 700 noies.
L’església que no es va arribar a construir a la zona projectada inicialment, és l’església del Carmen que avui trobem a Rodríguez Peña, al 840. El gallec Juan Antonio Rodriguez ja havia finançat la capella del Carmen, el 184o, que s’ubicava a l’actual plaça Rodriguez Peña però el creixement de la ciutat va fer que s’hagués de traslladar la parròquia a l’actual posició.
Palacio Sarmiento
L’actual seu del Ministerio de Educación y Deportes de la Nación té la seu a l’anomenat Palacio Sarmiento o Palacio Pizzurno, a Recoleta, a prop de la Plaza Rodríguez Peña. Domingo Faustino Sarmiento fou president de l’Argentina del 1868 al 1874 i qui impulsà l’educació nacional al llarg i ample del país, per això avui en dia és considerat el pare de l’educació argentina.
L’edifici, malgrat que pel seu nom de palau, fa pensar que fou una residència, mai va ser el cas. Petronila Rodríguez, una dona avançada pels seus temps, va morir sense descendència i amb una riquesa familiar força ampla. Petronila fou filla de Juan Antonio Rodríguez, un immigrant espanyol que havia fet fortuna a l’Argentina colonial.
Els diners els va donar al govern per construir un temple, l’església del Carmen, un col·legi de l’Ordre de Siervas de Jesús Sacramento, un asil per a la tercera edat i un escola per a noies. Per a tal, va donar les quatre illes que formen avui els carrers Códorva, Callao, Montevideio i Marcelo T. de Alvear.
La particularitat de l’escola femenina era que havia de ser on lloc on les noies poguessin aprendre sobre ciència i altres materies, en igualtat de condicions que els nens de l’època.
Hauries de Saber:
El Palacio Sarmiento es pot visitar gratuïtament ede dilluns a divendres a les 12.00h i a les 14.00.
L’escola es va materialitzar amb la construcció del palau del qual avui parlem, declarat Monumento HIstórico Nacional l’any 2006. L’arquitecte de l’edifici fou l’argentí Carlos A.Altegt. Carlos va ser molt hàbil i si bé per fora va mantenir l’estil senyorial de l’edifici, igual que passa amb el Colegio Nacional, per dins són senzills passadissos repartits amb aules, que avui són les oficines del ministeri.
La magnífica biblioteca es pot visitar per lliure.
Les dues úniques sales decorades són el saló principal i la biblioteca. Aquesta està oberta al públic en general presentant una identificació. A diferència de la Biblioteca Nacional o la del Congreso, aquí sí que podem rebuscar entre els llibres, passar pàgines i escollir el que més ens agradi per llegir.
Museus de Recoleta
Al costat de la plaça hi ha l’edifici del Canal 7 on al seu interior hi ha el Museo de la Televión Pública, que obra fins a les 16h. L’entrada és gratuïta i la visita és curta, a no sé què tinguis la sort que l’encarregat tingui ganes d’ensenyar-te l’entramat de la televisió i et porti a veure els platós i altres secrets de la tele.
Si t’agraden les coses gratuïtes, Buenos Aires és la teva ciutat. Si t’han tocat dies de pluja, no et preocupis. Fuet i Mate t’hem preparat una guia amb els museus que hem vistat per Buenos Aires.
Si anem cap a la Avenida las Heras trobarem l’entrada al Museo del Libro y la Lengua obert de 14h a 19h de dimarts a diumenge i gratuït. I aprop del Cementerio, hi ha el Museo Roca.
També a las Heras hi ha dos museus més, el primer està dins del que sembla una catedra inacabada. En realitat es tracta de la seu de la Facultad de Ingenieria de la Universidad de Buenos Aires, la FI-UBA. A dins, hi podem trobar un petit museu dedicat a la Ciéncia i a la Técnica i amb una mica de sort, algun dels estudiants us faran una visita guiada gratuïta.
A una de les altres universitats que hi ha pel barri, la de Econòmiques, trobem el Museo de la Deuda Externa. Davant d’aquesta universitat, a l’altre costat de la plaça Houssay, hi ha la universitat de medicina amb dos o tres museus o sales d’exposicions, gratuïtes.
Voleu algun museu més? Tenim 2 més que hem visitat i algun altre que encara hem de descobrir. Et podem parlar del Museo de Arquitectura y Diseño i del Museo del Hospital Las Heras.
Per Recoleta encara ens queden més museus per descobrir, com per exemple, el de botánica o odontolgoia, el de medicia, patologia o de la ciència. A Callao ens trobem al museu de los escribanos, però per visitar-lo s’hi ha d’anar a primera hora. Si algú hi ha anat, ens pot explicar quina ha sigut la seva experiència.
Més edificis i monuments imperdibles
El Palais Glace, era un residencia particular que es va reformar amb una pista de gel, que es va remodelar com a centre d’exposicions. Ens haurem d’arribar a Posadas 1725 per poder veure, amb entrada gratuïta, exposicions com per exemple la del World Press Photo.
Ara podem endinsar-nos al que els porteños anomenen la Paris de Buenos Aires, part que comparteix amb el barri de Retiro, i és que la Avenida Presidente Quintana i la Alvear tenen algun dels palaus més macos de la ciutat, alguns dels hotels més luxosos de la província i algunes de les botigues més exclusives del país. Si anem per la Av.Alvear, arribarem a la Plazoleta Dr. Carlos Pellegrini, però això ja és Retiro.
Ja t’hem comentat que per Recoleta hi hem dedicat moltes hores, tantes que fins i tot hem fet rutes especials per entendre els seus monuments: Els monuemntos més importants per Recoleta.
Encara no marxis, que ens queden dos racons per descobrir. T’hem avisat, la ruta més completa per Recoleta.
El primer és la Plaza Rodríguez Peña, amb la Iglesia del Carmen i el Palacio Sarmiento. Aquest palau és un altre exemple de palau que no és palau, vols saber la seva història?.
L’altre racó és la Plaza Houssein que des de fa un parell anys ha patit un rentat de cara espectacular. Ha passat de ser un lloc fosc i lleig a un dels llocs amb “més solera” de Buenos Aires. Als catalans ens hi espera una sorpresa.
Extra Extra: GRATIS
No et desesperis de veure els preus per Recoleta, a Fuet i Mate hem preparat una ruta GRATIS pels barris més cars de Buenos Aires: Ruta gratis per Belgrano, Palermo i Recoleta.
Si viatges amb pressupot motxiller per Buenos Aires estàs de sort. Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
Tota la guia de coses per fer i vistiar de Buenos Aires.
Què et sembla aquesta ruta completa per Recoleta? Ens hem deixat alguna cosa? Ajuda’ns a millorar, deixant un comentari.
