Almagro és un dels meus barris preferits de Buenos Aires, sobretot per viure-hi. En aquesta ruta completa per visitar Almagro, t’explicarem el perquè.
La ruta completa per visitar Almagro, un dels barris més autèntics amb aires de tango.
Almagro amaga tango, història, bars i cultura.
Si t’agrada practicar el #turismenoguiri, sincerament, crec que has de dedicar una estona a visitar Almagro. Els punts estratègics del barri no et portaran molta estona, de fet només n’hi ha un parell, però un d’ells és una autèntica meravella.
Per seguir planejat el teu temps a Buenos Aires, pots sumar a la guia completa per Almagro, l’enllaç a Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires. Potser et faltarà algun dia i tot.
En situació
Només mirant l’emblema del barri, t’adonaràs de quins són els símbols d’Almagro: el tango, la basílica de María Auxiliadora, la boxa, el futbol i la confiteria las Violetas.
Almagro és un barri amb personalitat pròpia, uns carrers curts i estrets, alguns d’ells adoquinats i cases baixes estil pH.
Hauries de Saber:
El Club Almagro de futbol, té l’estadi al Partido Tres de Febrero.
També et sorprendrà que el club San Lorenzo, típic de Boedo, en realitat es digui San Lorenzo de Almagro.
I és que el tema del club de futbol de San Lorenzo de Almagro, té una història ben interessant. A la ciutat de Buenos Aires molts barris tenen clubs d’esports, essent el futbol l’esport estrella. A més a més, molts clubs de futbol de barris han arribat a professionalitzar-se i jugar a primera divisió. La història del futbol a l’Argentina és un reflex més de la història nacional. Ja en parlarem algun altre dia.
Sense desviar-nos gaire, el club de futbol de San Lorenzo de Almagro, té el camp de futbol professional a Bajo Flores, les oficines administratives i el cor dels aficionats a Boedo i per això se l’asocia al barri de Boedo. Però llavors perquè Almagro? No va ser fins al 1968 que es va posar nom oficial als barris de Buenos Aires. El club de San Lorenzo de Almagro es va fundar, el 1908, al carrer México 4050, oficialment, al barri d’Almagro. La història de San Lorenzo, la importància del Padre Massa i tota la resta, en parlarem al barri de Boedo.
Si posem límits al barri d’Almagro ens queda, més o menys així. Un dels barris veïns d’Almagro és Balvanera, separat pels carrers de Gallo i Sánchez de Loria. La Avenida Córdoba limita el barri amb Palermo i les avingudes Estado de Israel i Ángel Gallardo, fan el propi amb Villa Crespo. Si resseguim Rio de Janeiro i la Avenida la Plata, estem al límit de separació amb Caballito i per últim la Avenida Juan Bautista Alberdi, separa Almagro de Boedo. Precisament, Almagro i Boedo formen la Comuna 5.
Aquesta configuració estratègica d’Almagro, el fet que pels seus carrers hi passin el Subte A i B i que estigui força a prop del centre, són alguns dels factors que converteixen Almagro en un barri a tenir en compte si busques lloc on buscar allotjament.
Breu història per parlar al bar
Com molts dels barris actuals de Buenos Aires, als inicis de la ciutat, la zona de l’actual barri d’Almagro era un terreny fèrtil i de conreu. A més a més, era una zona de circulació, un dels primers camins de Buenos Aires.
El 1839, Julián Almagro va comprar 18 hectàrees i posteriorment va donar-ne part per a la construcció de l’estació del primer tren que va circular a Argentina, la famosa Porteña.
Ruta dels trens a Buenos Aires
Almagro, com molts dels barris “perifèrics” d’aquella antiga Buenos Aires, era zona de quintes. La febre groga, que va patir la ciutat, va fer que molts porteños es traslladessin i instal·lessin a les quintes com a zona de residència i convertint les zones d’estiueig en les noves zones de residència.
Què visitar per Almagro
Almagro és d’aquells barris que surt de passada a les guies turístiques, però després de llegir aquesta guia completa per Almagro, tindràs clar perquè hi has de passar. Almagro i Boedo són dos dels barris més bohemis i més autèntics d’una Buenos Aires tanguera, jove, cultural, alternativa i a la vegada tradicional.
Podem separar Almagro en dues parts, separades per l’avinguda Coronel Diaz. De Coronel Diaz a Córdoba és la part més canalla amb més ambient, bars i teatres. L’altra part, fins a Independencia és la part més barrial i residencial.
Ruta fuetera per Almagro
Suposem que és la primera vegada que visites Buenos Aires i, que, per tant, encara has de xafar La Boca, la Plaza de Mayo i tots aquests punts imprescindibles. Per això, et proposo aquí els punts més destacats d’Almagro i que estic segura que li donaran a la teva visita a Buenos Aires, un toc especial.
- Basílica de María Auxiliadora y San Carlos de Borromeo
- Un Fernet al bar de lo Roberto
- Una cervesa a la tarda en algun dels locals de la zona de Medrano, Corrientes, Gallo i Córdoba
L’església més bonica de Buenos Aires?
La Basílica de María Auxiliadora y San Carlos Borromeo, no sé si l’església més bonica de Buenos Aires, com diuen a molts llocs, però sí que deu ser una de les més grans. Entre l’església i col·legi ocupa tota una illa.
La seva façana és, a primer cop d’ull, poc espectacular, però si aixequem el cap, veurem la torre de dos rellotges que és impressionantment alta, per no parlar de l’immens Pantocràtor, de marbre blanc.
El que fa que molta gent digui que l’església de San Carlos de Almagro és la més bonica de la ciutat és el seu interior.
L’interior, s’ha de reconèixer, és preciós. Una pictografia blava i rogenca predomina les parets d’aquesta església, coneguda popularment com la Parroquia San Carlos de Almagro.
Un interior dividit en tres parts, la cripta soterrània, dedicada als fidels difunts, el temple per a la població i la tribuna, la zona dedicada a les personalitats, per estar més a prop del cel amb un volta a 45 metres del terra. Els colors de l’interior representen la terra i el cel, en una unió per alabar al Senyor.
La construcció de la primera parròquia data del 1872, sobre uns terrenys que els germans Francisco, Fermín i Martín Estebarena van donar a la Sociedad Progresista de Almagro. Finalment, els germans salesians es van fer càrrec de la parròquia, el 1878.
El 1900 es va començar a construir un temple més gran, obra de l’arquitecte Ernesto Vespignani, i honrar, d’aquesta manera a Maria Auxilidora, la patrona dels salesians. El conjunta de l’obra, incloent el col·legi i un oratori a Sant Francesc de Sales, va durar 20 anys.
Hauries de Saber:
El Papa Francisco va ser batejat en aquesta basílica
Diuen que el panteó de la Sociedad Salesiana, que es troba al cementeri de la Chacarita és també obra de l’arquitecte Vespigiani i que per realitzar-lo va fer una còpia, més petita, d’aquesta basílica. Serà qüestió d’anar-ho a comprovar.
Els veïns del barri estan molt orgullosos d’aquesta església, ja que es va construir amb els diners, les obres i la mà d’obra de tota aquella persona que va voler i poder ajudar.
La Basílica està oberta de dimarts a divendres de 8.00 h a 12.00 h i de 16.00 h a 20.00 h, els dissabtes des de les 9.00 h fins a les 12.00 h i de les 16.00 h a les 20.00 h i els diumenges de les 8.00 a les 11.30 i a la tarda de 17.00 h a 20.00 h.
Per qualsevol dubte o per confirmar els horaris d’obertura de la basílica, pots escriure un correu electrònic al Daniel a dbracamonte@donbosco.org.ar . Al Facebook de la basílica trobareu informació de quan fan visites guiades.
Al costat de la basílica, seguint el carrer Quintino Bocayuva, ens trobarem amb un d’aquells passatges típics de Buenos Aires i que tant agraden als porteños, en aquest cas el pasaje San Carlos. Un carreró sense sortida, cul-de-sac, tancat per una reixa que ofereix un lloc tranquil al veïnatge que s’ha ocupat de decorar el carrer amb flors i plantes.
El cor verd del barri
La plaça Almagro, l’únic espai verd que té el barri, va ser inaugurada a la dècada dels 30. Uns anys més tard, el 1938, va tenir l’honor de rebre el pal de bandera que es pot contemplar al mig de la plaça i ja l’any 1950, se li va ubicar el bust del Libertador San Martin, encara avui present.
Durant el 2022 s’ha renovat, com moltes de les places de la ciutat, ubicant una zona de parc infantil, pistes per practicar esports i una zona pels animals de companyia.
Les avingudes d’Almagro
Buenos Aires, de fet, tota ciutat, té sempre dues diferències, els carrers i les avingudes. M’explico, les avingudes acostumen a tenir grans edificis, façanes decorades i portalades altes. En canvi, els carrers, solen tenir cases més modestes.
Buenos Aires té una mica de cada cosa a cada lloc. És molt comú trobar-se pels seus carrers cases baixes, d’una o dues plantes, amb façanes més o menys decorades. Però és sobretot a les avingudes on hi ha les edificacions més boniques. Per això, des de Fuet i Mate, he dedicat tardes i estones a passejar les avingudes de punta a punta, anant fent fotografies i buscant aquells indrets no guiris, per poder fer aquesta guia completa per Almagro.
Per Almagro passen algunes avingudes, com la Avenida de la Plata, Avenida Belgrano o la famosa Avenida Rivadavia, aquell carrer que divideix la ciutat de Buenos Aires en dos. T’has fixat que els carrers canvien de nom a Rivadavia i que la numeració arranca aquí?
Avenida la Plata, que fa de límit amb Caballito i s’endinsa cap a Boedo, també és una avinguda interessant per passejar durant les hores mortes. Un dels racons més destacats és, precisament on comença, a la intersecció amb la Avenida Rivadavia, en un triangle que es completa amb el carrer Hipolito Yrigoyen, a la Plazoleta Paseo de la Victoria. Allí, hi ha un edifici preciós, concretament a Rivadavia amb Yrigoyen.
L’avinguda Belgrano és una de les més curioses de Buenos Aires. El seu pas per Alamagro és curtet, de fet és on acaba, quan xoca amb Muñiz. Però no per això, hem de deixar d’anar-hi i descobrir algun dels seus edificis més emblemàtics.
L’avinguda Rivadavia té trams de cases ben boniques. Algun dia hauré d’anar-hi amb el mòbil per anar fent les fotos, ubicant les cases i buscant una mica més d’informació sobre els constructors i arquitectes.
Totes tres avingudes es mereixen passejades tranquil·les, un dia per una vorera i l’altre dia per l’altra. Un dia via amunt i l’altre via avall. Sempre hi haurà façanes amb detalls per descobrir, negocis que obren i tanquen i gent que ens sorprendrà.
El racó bohemi per descobrir
Aquí ve una de les meves zones preferides de la ciutat de Buenos Aires. Si mires a les guies, parles amb les guiris i fins i tot amb molts porteños, sempre et diran que vagis a Plaza Serrano i per Palermo a fer un beure. Si ja fa temps que ens coneixes, ja saps que diré: “lloc per fer fotos per l’Instagram i per pagar més del que toca”.
A mi, que m’agraden els llocs autèntics i pagar el que correspon, vaig tenir la sort de trobar una zona total, malgrat que amb temps s’ha anat enganxant a les modes, però així i tot encara trobem algun bar que ve val la pena demanar-se una simple Quilmes i compartir-la.
La zona entre Medrano, Corrientes, Gallo i Córdoba, està plena de bars amb bon ambient, preus assequibles i teatres alternatius. Aquest racó converteixen al barri d’Almagro en un dels millors llocs per passar-hi un vespre. Per mi, la millor zona de Capital.
Descobreix quins bars pots trobar a Medrano, Corrientes, Gallo i Córdoba
Alguns dels bars que et trobaràs per aquesta zona, són PH, antigues cases reconvertides en bars. Els pH són Propiedades Horizontales que es caracteritzen per tenir un pati central on donen totes les habitacions. Una curiositat d’aquestes construccions és que les habitacions estan connectades entre elles per portes, és a dir, pots anar del menjador a l’habitació travessant la porta, sense necessitat d’anar al passadís. A vegades tenen un passadís llarg on donen totes les habitacions, que sovint, està descobert, per tant, quan plou, et mulles. És difícil d’explicar. Per fora sembla una casa petita, però quan obres la porta, ja veus un llarg passadís, senyal de pH.
En aquesta ruta completa per Almagro, un barri que amb pocs punts guiris per visitar, volem deixar-te clara una cosa: Almagro s’ha de viure!
Per aquesta zona l’ambient que es respira és dels millors de Buenos Aires i bona part ho fa la proximitat de la UTN, la Univesidad Técnica Nacional que hi ha l’avinguda Medrano, quasi amb Córdoba.
Bars imprescindibles d’Almagro
Uns dels avantatges d’haver viscut uns quants anys, ara no em facis dir quants, 6 o 7 potser… a Buenos Aires és que he passejat molt i he tingut temps d’anar parant a bars per fer cafès o cerveses. Descobrir restaurants i gaudir de l’ambient d’aquesta magnífica ciutat cultural. També et confesso que no ho he fet per tots els barris, Buenos Aires és immensa, però pels barris que més m’he mogut, he acabat fent guies.
Per fer l’entrada general del barri i que sigui una guia complete, també farem un petit resum, de bars imperdibles, com en aquesta ocasió perquè puguis gaudir d’aquesta guia completa per Almagro.
Buenos Aires té bars molt antics i han creat una categoria que s’anomena, Bares Notables, aprofitarem aquests tipus d’entrada per parlar-te una mica d’ells en detall.
Altres Bares Notables de Buenos Aires
Ara ja no visc a Buenos Aires, tot i que hi vaig sovint de visita, i sumat la gran quantitat d’entrades que té Fuet i Mate em dificulta tenir-ho tot actualitzat. Per això, potser que algun bar hagi tancat, sempre comprova-ho amb els links que et deixem o directament amb el buscador d’internet.
El barri d’Almagro té bars i confiteries úniques i històriques com Las Violetas, el Boliche de Roberto (en realitat es diu “12 de octubre”), el Banderín o el Símbolo. Tots ells considerants Bars Notables de la ciutat, per la seva trajectòria, història i importància a la vida de Buenos Aires.
Confiteria Las Violetas, a Av.Rivadavia al 3899, em queda pendent de visitar. Aquest estil de “confiteries” afrancesades, tan típiques de Buenos Aires no fan gaire del meu estil. Però bé, algun dia hi hauré d’entrar, ja que al seu interior hi ha els vitralls fets Antoni Estruch i Bros, pintó català. A més a més, al 2017 va ser elegit com millor Café Notable de la ciutat.
Si vols fer el guiri, la cosa està a visitar Las Violetas a l’hora del te durant els caps de setmana. També et dic, que s’hi fa cua per entrar, així que ja saps.
Hauries de Saber
La Confitería Las Violetas data del 1884.
Ara canviem totalment d’estil i anem al Boliche de Roberto, un dels pocs bars no guiris que tenen tango en directe. Però tango del guarro, del de guitarra i cubata, eh?. El Boliche de Roberto o utilitzant el seu nom real, 12 de Octubre, està ubicat a tocar de la Plaza Almagro, a Bulnes, 331. El bar obra a partir de les 19,00h, tota una declaració d’intencions.
Visitar “Lo de Roberto” no espereu grans pretensions, aquest local obert des del 1894 va començar com el típic magatzem on despatxaven beure i va anar fent-se famós pel vermut. Amb el temps, gent com Carlos Gardel van freqüentar el local i es van convertir en parroquians i una cosa porta a l’altra i l’altra a la guitarra i la guitarra, al tango. Els vespres i nits dels caps de setmana, passar per Lo de Roberto, és tota una experiència de submersió. El lloc no obra els diumenges, una altra dada, del tipus de clientela que busca.
Els dos Bar Notable que ens queden per parlar d’Almagro són futbolers. El Banderín està ubicat en aquell quadrat bohemi que us comentava anteriorment, concretament a Guardia Vieja amb Billinghurst. El nom del Banderín l’entendreu quan hi entreu, està decorat amb “banderins” d’equips de futbol de tot el món. Aquest indret obert a principis del segle XX diu que té més de 500 banderins de futbol. Sí, també del Barça, però no del Lleida, potser els hi hauré de portar la pròxima vegada que hi vagi!
El Banderín és el tipic bar de “ochava” de Buenos Aires, amb finestres de fusta que s’obren de la meitat cap a dalt i taules quadrades. L’ambient del local també canvia depèn de l’hora que hi vagis i això, una vegada més, és una particularitat molt característica de Buenos Aires.
Al Banderín, el que toca és una cervesa amb una picada, tot i que després no em passeu les queixes per la picada. Si no ets de fiambres, demana la cervesa sola que és d’aquells indrets que te la serveixen amb cacauets, maní, o palitos salats.
Per últim, un dels meus bars preferits, per la seva simplicitat, el Símbolo, sobre Corrientes amb Bulnes. Aquest bar, que també ha estat declarat Bar Notable, té un ambient espectacular i per veure el Barça és un dels millors llocs, sempre que no jugui Racing…
El preu del cafè és baix, tot i que és relativament dolent. Aquí et recomano fer un tallat o directament la cervesa.
La particularitat del Símbolo, que va obrir les seves portes el 1954, és que té els plats i begudes a les pissarres penjades per les parets, pots demanar un “pingüino de vino de la casa“, les taules són les típiques quadrades de fusta i si hi vas força sovint, al final ja saben el que vols.
Sabeu què, us dec la foto de tots aquests bars per dins! Una llàstima i és que jo no era gaire de fer fotos als restaurants i bars, però ara entenc que són molt curiosos, bonics i diferents i que la foto ajuda a vendre’ls.
Però la vida a Almagro no acaba aquí, i si vols pizza o empanda? Doncs al Pin-Pun a Corrientes amb Medrano.
si vols submergir-te en un altre país pots anar al Centro Navarro de Buenos Aires, a Moreno 3682 o a la Asociación Calabresa, a Hipólito Yrigoyen 3922. Tot i que poc més et puc explicar, perquè no els he visitat.
Queda demostrat que Almagro és una molta bona opció per passar una tarda, és més, si us trobeu per aquest barri a l’hora de la cervesa o de sopar no us preocupeu, hi ha opcions de sobres. Almagro és un barri que té restaurants de tots el tipus i nacionalitats, així com bones parrilles, tant de famoses com típiques de barri.
Un clàssic de les parrilles és el Mosquito, bé oficialment el Gran Mosquito, a Lambaré i Perón. Aquesta us la recomano totalment, el lloc no és d’aquells guarros que acostumo a recomanar, tranquil·litat. Us el recomano perquè està relativament allunyat del centre com per trobar-t’hi guiris i és autèntic. Això sí, ja et dic ara, que a la nit, millor reservar, t’ho dic jo que vaig veure durant uns quants anys, les cuades que es fan a la porta d’entrada.
Si el Mosquito està ple o si vols tenir l’experiència de la típica “Parrilla para 2 comen 3” pots anar a la Antigua Querencia, a Bogado i Yatay.
Ja em diràs.
Agenda-ho
Ja hem comentat que Almagro està ple de bars i teatres. Quan vivia per la zona em vaig anar recorrent el barri, tot passejant i anotant els llocs, per tenir la meva agenda d’activitats al dia. Com que la feina no va ser fàcil, aprofito i ho comparteixo amb tu, perquè no marxis de Buenos Aires, només amb lo més turístic, sinó havent fet una mica el porteño. Per això diem que estàs llegint la Guia Completa per Almagro.
Tango
Començarem amb lo més famós de Buenos Aires, el tango. Ja et confesso ara que a mi el tango no em va gaire i d’aquests llocs només he estat al bar, però són llocs que m’han recomanat els porteños i que la vida t’ensenya que són autèntics.
Un dels llocs més importants de la zona és La Casa del Tango, a Guardia Vieja, 4049. Si el que voleu és veure o ballar una milonga, arribeu-vos a Sarmiento amb Medrano, on hi ha La Catedral. A La Catedral també fan classes de Tango.
L’altra cosa que es pot fer amb el tango és escoltar-lo i per això hi ha bars com, el ja citat, Boliche de Roberto, a Bulnes 331.
Centre Cultural
Almagro, com molts barris, té una gran quantitat de centres culturals, per exemple a Arenales al 2113 hi ha el Centro Cultural Alfonsina Storni o Acuña de Figueroa al 795, hi ha el Centro Cultural Teresa Israel.
Un Centre Cultural, tot i que oficialment està a Balvanera, totalment diferent dels que hem anomenat és el Konex, la Ciudad Cultural Konex, on, a la meva època, la festa ja arrancava els dilluns a les 19h amb la Bomba del Tiempo. És un lloc ple de vida, bohèmia i cervesa. Si sou joves (de cos i/o esperit), aneu a Sarmiento al 3131.
Bar Cultural
Hi ha molts bars, que aprofiten les seves instal·lacions per fer exposicions o activitats culturals.
Algun dia, de repent, potser et trobes el carrer Humahuaca tallat, a l’altura de Bulnes i és que la Casona de Humahuaca (Humahuaca 3508) està preparant alguna activitat a l’aire lliure. En aquest bar-cultural tant poden fer tallers de fotografia o d’enquadernació artesanal com cicles de cine o nits de jocs de taula. Als meus temps, tot era gratuït, no et calia ni consumir, si no volies.
A vegades el carrer que està tallat és el Figueroa de Acuña i Humahuaca on hi ha la Casa de Teresa Israel. Ja que estem en aquesta intersecció destaquem tant la parrilla de lo de Mary, com el peruà on fan plats de lo més complets i a bon preu.
La veritat és que de bars culturals, n’hi ha a tot arreu, alguns altres que et pots trobar pel barri son el “El Tano de Arriba” a Diaz Vélez 4492. Un bar més de tardeo, cervesa i bon ambinet.
Un altre que m’agrada molt és el Bar La Tribu, Lambaré 873, des d’on es retransmet la Radio La Tribu o a finals d’agost fan el Cartón el Festival Internacional de Cortos de Animación. Un bar super bohemi, desconegut i que a sobre a dins, té una radio autofinançada. Tot un oasis en una ciutat que comença a massificar-se de bars de cervesa artesanal. Tot i que aquest lloc fa temps que no hi vaig, no sé ni si funciona ni si encara manté l’estil de cervesa i emapandes.
O ja a Balvanera, però per la unió amb el Abasto, per això el situem en aquest post hi ha el Guapachoza, a la calle del fileteado, més concretament a Jean Jaures 715, on hi fan molts espectacles a la “gorra” o passejant pel Pasaje Zelaya podem trobar-nos el Pata de Ganso.
Hem de lamentar que Los Caminantes, un bar estil Central Perk, més de cafè que de cervesa, hagi caigut en la temptació de les taules altes a la vereda, les llums de bombilla entre els arbres, les cerveses artesanals i les ulleres de pasta damunt de les barbes espesses… 2023, ja està tancat. Però sempre ens quedarà, el Café Río, just davant a Sarmiento i Anibal Troilo. El típic bar on els cambrers et coneixen, et deixen carregar els dispositius electrònics i les tasses de cafè porten el logo del local. Aquest va ser durant molt de temps, el meu bar.
Teatres
Almagro té una gran quantitat de teatres de barri que sempre són una opció més tranquil·la que els que hi ha per Corrientes.
En nombro alguns dels que estan pel barri o pels voltants:
- Abasto Social Club (Yatay 666)
- Kafka (Lambaré 866)
- Espacio Urban Acevedo (Acevedo 460)
- Actor’s Studio (Av. Díaz Vélez 3842)
- Anfitrión (Venezuela 3340)
- Del Pasillo (Colombres 35 )
- Madera de Sueño (Jufrè 375)
- El Portón de Sánchez (Sanchez de Bustamante 1034)
- Teatro del Abasto (Humahuaca 3597)
- Espacio Callejón (Humahuaca 3769)
- Beckett (Guardia Vieja 3556)
- Teatro Ciego (Zelaya 3006)
- El Duende (Av. Córdoba 2797)
- Club de Bufón (Lavalle 3177)
- Puerta Roja (Lavalle 3636)
- Fray Mocho ( J.D. Peron 3644)
- Teatro de La Fábula (Agüero 444)
- La Tertulia (Gallo 826).
Em direu que no hi ha cap obra que us agradi? Aquests només són alguns, la veritat és que cada vegada que passejo pel barri en trobo un de nou.
Hauries de saber per visitar Almagro
Almagro l’has de posar a la teva llista de barris a visitar i si tens poc temps, ves directe a la Basílica i després completa un vespre-nit amb alguna cervesa, per alguns dels molts bars que t’hem comentat. També és interessant mirar les agendes culturals dels bars i centres culturals, moltes activitats són gratuïtes, tot i que no totes. Però la part positiva és que és un barri molt porteño i encara avui en dia, 2023, poc guiriguitzat.
Com sempre, a Fuet i Mate, cuidem la teva butxaca et volem fer un regal: la nostra guia gratis (no Low Cost) a Buenos Aires. Activitats culturals totalment gratis, sí! ho has entès bé!
I si vols seguir viatjant per Buenos Aires, organitza’t la teva ruta perfecta amb aquesta Guia Completa de Buenos Aires.
Soc concient que l’apartat de Asado de Buenos Aires ha crescut molt i pot ser aclaparador. Per això he fet una guia mòbil, amb el resum de cada un dels llocs més rellevants a visitar i enllaços a les entrades particulars. Per aconseguir-la, que també és gratuïta, només cal et subscrius al blog de Fuet i Mate, et podràs descarregar la guia fuetera pel mòbil de Buenos Aires, en català.
Ja has trobat el teu bar preferit? Has fet una Quilmes amb palitos?
Què t’ha semblat Almagro? És un barri 100% per viure Buenos Aires.
Tota la guia de coses per fer i visitar de Buenos Aires.
PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada al maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. A l’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.
