Alguns catalans a Argentina: Escultors

Tant lluny de casa i tant a prop. Com et quedes si et diem que per Buenos Aires i per l’argentina, hi ha molts escultors catalans?

No et perdis la Ruta Catalana a Buenos Aires.

Gràcies a les polítiques d’immigració d’Argentina, sobretot la de principis de s.XX, que facilitaven l’arribada d’immigrants al país per tal de poblar-lo, han fet que avui, passejar per Buenos Aires pugui ser tota una sorpresa.

Avui, principalment per Buenos Aires, la gran quanitat de catalanades que hi trobem és espectacular.

Avui us volem parlar d’un dels col·lectius de catalans que més fàcil podem trobar per la ciutat, alguns dels escultors catalans per l’Argentina.

En situació

A part dels catalans que van anar a viure a l’Argentina i van ajudar a lluitar per la independència del país. També n’hi ha que van participar a decorar la ciutat.

Hauries de Saber:

Alguns catalans a Argentina: Al Río de la Plata lluitant per la independència del país

Cap a principis del segle XX, l’Argentina estava a punt de celebrar el Centenario de la Revolución i volia canviar-li la cara a la seva capital. Per això va construïr gran avingudes, va dotar la ciutat de monuments i escultres, es van construir gran edifici, etc. Moltes de les obres les van dur a terme els estrangeres que o bé vivien a Buenos Aires o bé eren contractats per l’Estat des de la distància.

Escultors catalans Argentina: des de Girona

Comencem a Olot on va nàixer Miquel Blay i Fábregas el 1866. Una de les seves obres més importants és “Los primeros fríos“, amb la qual va guanyar la primera medalla de la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1892. Avui en podem veure una rèplica en marbre tot passejant pel Jardín Botánico Charles Thays.

Possiblemt la seva escultura més coneguda pels catalans és la de “La cançó popular” que podem contemplar a la façana del Palau de la Música Catalana, a Barcelona i part de la decoració de la font de la Plaça Espanya també a la ciutat comtal.

Passejant per Buenos Aires també podem veure el monument a Mariano Moreno que es troba a la Plaza de los dos Congresos esculpit pel Centanario de la Revolución de Mayo obra encarregada a Miquel.

Si anem a la plaça que hi ha davant de la Facultad de Medicina podem veure un conjunt de busts dedicats als qui es consideren els pares de la medicina a Argentina, Miguel Gorman, Agustión Fabré i Cosme Mariano Argerich, que és fill del també metge català Francesc Argerich. Doncs aquesta escultura de bronze també és obra de Miquel Blay.

Escultors catalans Argentina: des de Barcelona

Un altre nom català que ens ha de sonar, si passegem per Buenos Aires és Torquat Tasso i Nadal el qual va nàixer a Barcelona el 1852 i el 1985 es va traslladar a Argentina on va morir el 1935.

Va modelar diferents monuments com el de Esteban Echevarria a la Plaza de San Martín o el de Juan José Paso a la Plaza de la Independencia. Els dos momuments formàven part de les celebracions pel Centenario de la Revolución de Mayo, amb l’objectiu d’embellir la capital del país i de demostrar al món la importància econòmica d’Argentina amb la política agroexportadora.

Una altra escultura de Torquat, però aquesta vegada hem d’aixecar el cap és “​El genio alado” que podem veure a la cúpula de l’edifici del Club Espanyol.

Josep Llimona i Bruguera, un barceloní nascut el 1864 també va deixar la seva obra a Buenos Aires. El seu momument és un dels més coneguts: una font que la comunitat catalana va regalar a la ciutat argentina. Avui podem veure-la al Parque Rivadavia, “Fuente a la doncella” o “Fuente catalana” més coneguda al barri.

Si fa temps que heu estat a Buenos Aires, potser vau veure la font a la Plaza San Martín. En un principi, el 1931, la font s’havia instal·lat al Parque Rivadavia però durant la dictadura militar es va considerar que la nuesa de la donzella no era apropiada. A més a més, aquesta escultura compartia parc amb una altra que rendia homentage a la maternitat, on la dona va completament tapada.

Per tant, la Fuente de la Doncella es va treure d’allí i va quedar en un magatzem. La pressió dels catalans, que sembla que sóm lliutadors de base, va aconseguir que la posessin a la Plaza San Martín, curiosament davant del monument a Esteban Echevarría.

Fa pocs temps, un grup de veïns del barri de Caballito va demanar que tornessin l’escultura al parc al qual pertanyia.

Joan Josep Cardona, seguí els camins de Toquat Tasso i vingué a Argentina atret per les grans possibilitats de treball de principis del s.XX. Joan Josep Cardona i Furró va náixer a Barcelona el 1878. A Buenos Aires destaca el mausoleu de Marco Avellaneda al cementiri de Recoleta i el bust de Domingo F.Sarmiento al Salón de los Pasos Perdidos del Congreso de la Nación.

Però sense cap mena de dubte les seves obres més importants estan a Mendoza on s’hi va traslladar i on molts dels escultors mendozins van ser alumnes seus.

Si us interessa la vida de Joan Josep Cardona, no us podeu perdre el text de Fàtima López Pérez “L’escultor Josep Cardona i Furró“.

Escultors catalans Argentina: des de Tarragona

En aquest recorregut per l’escultura catalana no ens podem oblidar d’Agustí Querol i Subirats, qui ha construït, probablement el monument “espanyol” més famós a Buenos Aires, l’anomenat “Monumento de los españoles”. De fet, aquest monument, en realitat s’anomena “Monumento a la Carta Magna y a las cuatro regiones argentinas”. Fou el regal que la comunitat espanyola féu a l’Argentina en el Centenario de la Revolución.

Hauries de Saber:

La història del Monumento de los Españoles, no té pèrdua.

La història d’aquest monument no té desperdici. Li va passar de tot. Entre altres coses, morir-se l’escultor principal. Agustí no va poder acabar el monument, qui ho feu fou Cipriano Folguera.

Agustí Quero i Subirats va nàixer a Tortosa el 1860 i va ser un dels escultors més importants del moment amb una forta presència a Madrid. Si aneu al Prado, ho podreu compravar.

Si anem al jardí botànic de Buenos Aires podem veure l’escultura del Sagunto realitzada en marbre de Carrara. Aquesta escultura representa el fet que va succeir a la ciutat valenciana de Sagunto on la població va preferir sacrificar-se abans que rendir-se al cap cartaginès Aníbal cap a l’any 218 aC.

El primer lloc on estava l’escultura fou a la Plaza San Martín, ubicada el 1908 després que Eduardo Schiaffino l’adquirís a Europa. Anys més tard es va guardar en un dipòsit municipal, ja que es considerava que tenia un impacte visual no agradable. Una vegada més, hi apreixen cossos nus. Anys després, el 1961 es va tornar a ubicar en un lloc públic, a la Plaza Espanya. Finalment el 1974 va arribar al Jardín Botánico.

Un altre monument que Agustí Querol no va poder acabar fou el del General José de Urquiza. En aquest cas, el valencià Mariano Benlliu fou qui concloïa aquesta excepcional obra que es troba a Panamá, Entre Ríos.

Escultors catalans Argentina: des de Lleida

Urbici Soler i Manonelles també deixà obres a Buenos Aires. Va néixer al poble de Ferran a la Segarra el 1890 i una de les seves obres més importants és la del Crist al Mount Cristo Rey a la ciutat de Anarpa, New Mexico.

A Argentina hi va viure durant 5 anys on va realitzar diferents bustos de presidents i va viatjar per la serralada dels Andes per tal de realitzar escultures de les diferents tribus indígenes.

Urbici es va integrar ràpidament al país, sempre mantenint el seu esperit català. Va col·laborar amb la revista Ressorgiment, publicada pel Casal Català de Buenos Aires.

Us deixem l’enllaç al text “Urbici Soler i Manonelles: un escultor segarrenc desconegut a la seva terra” de Carme Diví, per què pugueu aprendre més d’aquest escultor lleidatà rodamón.

Com molts dels post de catalanades, espero anar-lo ampliant amb el descobriment de la ciutat. Ens ajudes? Si has trobat més escultures de catalans per Buenos Aires o per l’Argentina, deixa’ns un comentari.