Guissona és un dels pobles més importants de la Segarra. Aquest fet és històric, ja que en temps dels romans, Guissona, que s’anomena Iesso era fins i tot més gran que Barcino, l’actual Barcelona. Per saber què visitar a Guissona, només cal que continuïs llegint.
El dia pot començar visitant el Museu de Guissona i el parc arqueològic de Iesso i després donar un tomb pels carrers del nucli antic d’aquest bonic poble segarrenc.
Guissona, a la Segarra i a la província de Lleida, té 7390 habitants censats el 2022, segons les dades d’Idescat. 3966 habitants són homes i 3424 són dones. Guissona és un dels pobles amb la taxa de naixements més alts i amb un gran nombre de població jove: 1360 persones són nens i nenes menors de 15 anys, 5307 formen part de la franja dels 15 als 64 anys i de la resta, 583 tenen entre 65 i 84 anys i 14 tenen més de 85 anys.
Guissona té una particularitat, respecte a altres pobles de la zona i és la seva taxa de població estrangera que el 2022 ja és més alta que la dels nacionals. Idescat va censar 3925 habitants estrangers i 3465 d’espanyols.
L’economia de Guissona es basa en la indústria dels pinsos i la producció de carn, dos eixos fonamentals de l’empresa bonÀrea. Com a municipi de Ponent, Guissona també té una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. L’últim cens publicat el 2020 mostra 1323 hectàrees dedicades a l’agricultura, la gran majoria, 1150 pel gra. Si mirem el sector ramader, hi ha 17632 caps de porcí i 276 de boví.
La visita a Guissona ha de passar pel parc arqueològic de Iesso, la ciutat romana més important de Ponent en el seu moment. Descobreix tot el que pots visitar a Guissona en aquesta ruta completa.
Breu història per parlar al bar
És cert que s’han trobat vestigis de civilitzacions anteriors als romans, però és que l’arribada dels romans va canviar totalment la fisonomia d’aquesta àrea. Ells, al segle II a.C. van construir Iesso, en el seu moment, la segona ciutat romana més important de la península, només superada per Tarraco. En aquell temps Iesso ocupava unes 15 hectàrees
Iesso va quedar a poc a poc abandonada amb l’arribada dels visigots i després dels musulmans, que es va convertir en espai de frontera entre els comptats cristians i la zona andalusina. El segle XI amb la conquesta de Guissona es va crear l’església i el poble va començar a créixer al voltant del nucli parroquial. Les pedres de les cases de Iesso van ser utilitzades per construir els nous habitatges fins a no quedar-ne pràcticament res. De fet, durant molts anys, la zona que ocupava la ciutat romana eren camps de conreu d’ametllers.
Què visitar a Guissona, a la Segarra
L’atractiu principal per visitar a Guissona és el parc arqueològic de Iesso, l’antiga ciutat romana, del qual en parlarem detalladament en el pròxim apartat. El parc està integrat al Museu Eduard Camps que fa un recull de la història de la ciutat i dels objectes que s’hi han trobat. Per ampliar la informació també es pot visitar el Museu de Lleida.
L’edifici del museu, que era l’antic hospital, es troba a la plaça Vell Pla on hi ha una rèplica de la creu de terme d’estil romànic, que havia de protegir la població davant de pestes i d’altres mals. A l’altre costat del carrer hi ha els antics abeuradors dels animals, el safareig i les fonts que abastien d’aigua la Guissona medieval.
Aquesta aigua és d’origen subterrani i es creu que aquí, on actualment hi ha plaça Vell Pla hi havia el poblat de l’edat de bronze, cap al 800 aC. Els romans van utilitzar aquestes fonts per abastir d’aigua la ciutat de Iesso i posteriorment, durant l’època medieval, la font, tot i quedar fora del nucli de població clos, estava molt a prop del portal de l’Àngel.
Sortint del museu, la via més directa per entrar al nucli antic de Guissona és pel Portal de l’Àngel, que és l’única entrada que queda de l’antiga vil·la closa. Seguint el carrer de la Font s’arriba directament a la plaça Major on s’hi alça, majestuosa l’església parroquial de Santa Maria de Guissona, l’edifici actual data del 1776. A mà esquerra ens quedarà una de les típiques botigues de Guissona amb la façana digna de fotografiar.
Algunes de les cases pairals del poble es poden trobar en aquesta plaça, que encara manté els antics porxos, com per exemple casa Erill o casa Carboner. A la casa Torres encara s’hi conserven part de les antigues muralles romanes.
Sortint de la plaça major pel carrer de les Botigues arribarem al carrer Bisbal i d’allí a l’altra plaça important de Guissona, la plaça del Bisbe Benlloch on hi ha l’ajuntament.
Podem acabar de recórrer el casc antic resseguint el Raval Bisbal, passant per davant de l’antic convent, avui escola i església de Santa Mònica. Aquest carrer, antigament, quedava fora de la ciutat emmurallada. Si aixequem la vista trobarem edifici del segle XX engalanats amb elements modernistes.
En aquest carrer, en la confluència amb el carrer Raval del Convent i la plaça de Sant Roc s’hi alça l’Ateneu, allí on hi havia, antigament una altra de les portes d’accés a la vila. Concretament el portal de Sant Roc, el patró de protegir els habitants de la Guissona medieval de la pesta i la còlera. De fet, la imatge que hi ha a l’Ateneu és la que originàriament estava al portal de la muralla.
Per tornar a entrar al nucli antic ho podem fer per la Baixada del Convent, sortint al carrer Fluvià just davant d’una de les botigues històriques de Guissona amb la seva façana modernista.
Per seguir descobrint què visitar a Guissona ens falta passar pel Carrer Sant Magí, el carrer del Gueto, que fa honor a l’antic barri jueu totalment desaparegut, i la plaça Capdevila.
Per acabar de passejar per Guissona, no podem deixar de recórrer el carrer 11 de setembre on hi queden algunes cases senyorials com Cal Marsol un gran casalot de petits carreus de pedra irregulars.
Als afores de Guissona trobarem el pou de gel, construït antigament per conservar els aliments i també les ruïnes del castell, conegut com a Obra de Fluvià o de Santa Llúcia i la parròquia de Sant Jordi. Aquest “castell” en realitat va intentar ser un palau gòtic-renaixentista del segle XVI, però mai es va acabar. El bisbe Pere de Cardona va comprar els drets senyorials de la zona el 1505 i hi va manar construir una residència-palau pels bisbes d’Urgell. Però com que el bisbe Cardona va ser traslladat a Tarragona el 1514, les obres es van aturar i ja durant la Guerra del Francès, el 1808, els francesos van fortificar l’edifici. Us dec la foto d’aquesta joia arquitectònica.
A la web de Patrimoni de la Generalitat trobaràs informació ampliada sobre Guissona.
Iesso i el Parc Arqueològic romà de Guissona
Els romans a Ponent és un tema del qual en parlarem ben aviat a Fuet i Mate en una entrada particular, per tant, aquí només explicarem breument Iesso i el Parc Arqueològic.
Iesso és considerada la capital romana de l’interior, ja que al seu moment, era la segona ciutat romana més important de Catalunya amb 20.000 habitants. L’avantatge és que la Guissona nova es va construir en una altra zona i si bé és cert que es van reutilitzar molts carreus i pedres per les noves construccions, també és cert que els fonaments i les vies s’han mantingut més o menys.
Iesso va arribar a tenir unes 15 hectàrees d’extenció de les quals un parell són les que formen l’actual parc arqueològic.
El jaciment de Iesso està en continu estudi i excavació i a poc a poc, però de manera ferma, va traient a la llum com era aquesta ciutat. Actualment, hi ha dos racons dels quals els habitants de Guissona es poden sentir orgullosos del seu passat romà: les termes romanes i la domus.
Hauries de Saber:
Iesso va ser una ciutat romana molt important
La ciutat de Iesso es fa fundar cap al 100 aC com una ciutat nova. La ubicació no va ser a l’atzar, es troba a la porta d’entrada dels Pirineus i de camí cap a l’interior de la península. A més a més, el terreny era propici pel conreu de cereals i l’abundant aigua subterrània la feia un indret ideal per a instal·lar una nova colònia romana per consolidar el territori i crear una xarxa de ciutats romanes.
La ciutat de Iesso va ser construïda seguint la tipologia típica dels romans: dos carrers principals que feien d’eix, el cardo maximuns orientat de nord a sud i el decumanus maximus d’est a oest. Aquesta distribució seguia l’habitual pla urbanístic de les ciutats romanes, ja que permetia dividir la ciutat en lots quadrats o rectangulars més fàcil de repartir.
Els visigots van ser el únics que van utiltizar les construccions romanes per la seva ciutat i fins i tot hi van instal·lar un sistema per produir el vi que ocupava part d’un dels carrers principals.
Al segle VI dC, la ciutat romana Iesso va quedar abandonada ja que la població es va traslladar al voltant de l’esglesia de Santa Maria de Guissona.
Tot el conjunt de Iesso es pot recórrer conjuntament amb el museu de Guissona Eduard Camps i Cava. La meva recomanació és que comencis visitant el museu on a les seves sales podràs aprendre més sobre el procés de romanització de Ponent, veure alguns dels objectes que s’han recuperat i fer-te una idea millor de com era Iesso. A més a més, el parc arqueològic està dotat d’un servei d’audioguia que et va explicant els diferents espais pels quals passejaràs, això sí, necessites dades al telefòn.
Com sempre comento, jo no soc historiadora i el blog de Fuet i Mate no pretén ser una font de consulta professional, és senzillament el recull dels meus apunts de visitar els llocs i lectures relacionades amb el tema amb l’únic fi d’ajudar-te a preparar la teva visita a Guissona o aprendre d’una manera menys tècnica sobre el nostre passat. Per a més informació us recomano començar amb la web del Patrimoni Cultural de Catalunya o aquesta altra web de museus de Catalunya, que també té molta informació.
El Museu de Guissona Eduard Camps i Cava està obert de dilluns a diumenge de 9.00h a 14.00h menys els dissabtes que també obra per les tardes de 17.30h a 20.00h. El primer diumenge de mes, l’entrada és gratuïta, si no el preu és de 3€ (2023)
bonÀrea
Si hi ha una empresa que ha posat Guissona al mapa de Catalunya aquest és l’imperi bonÀrea, l’empesa agroalimentària. L’empresa va començar com una cooperativa agrícola el 1959 anomenada Cooperativa Avícola de Guissona. L’arribada de la maquinària al camp va fer que molta gent emigrés a la ciutat buscant noves oportunitats per la falta de necessitat de mà d’obra. A les ciutats ja no hi havia corrals, ni hort ni tan sols un petit racó on fer el pa i això va comportar, per una altra banda, la “industrialització” de l’agricultura fent que millorés en el rendiment per tal d’obtenir més quantitat de productes i poder-los enviar a les ciutats.
La cooperativa, ràpidament es va unir amb el Sindicat, els quals tenien el molí dels cereals necessari per alimentar els pollastres. Malauradament, la unió va durar poc i la cooperativa va haver de crear, el 1962, la fàbrica de pinsos. El 1963 es va constituir la Caixa Rural Nostra Sra. del Claustre de Guissona, que ha arribat als nostres dies amb el nom de Caixa Guissona.
Un any més tard ja es comercialitzava ous, porcs i pollastres. El 1965 començava la part del que avui ha convertit bonÀrea en una de les empreses claus del sector ramader, posaven a la comercialització un servei de pinsos a granel, subministrament de material ramader, servei tècnic per al bestiar i adobs per al camp.
El grup ho va veure clar, havien de ser autosuficients el màxim possible i per això, el 1967 va obrir l’escorxador d’aus a Guissona i un magatzem per comercialitzar a Barcelona. L’escorxador de porcs va arribar el 1971, a Balaguer, i el mateix any van obrir la fàbrica de pinsos a Pallargues. A poc a poc, el negoci anava creixent i modernitzant-se, com per exemple el 1974 es va obrir l’escorxador frigorífic de Guissona i el 1975 la fàbrica d’elaborats carnis. I així, anar fent, més fàbriques de pinsos, més sales d’incubació, més escorxadors, concretament el 1978 el de galls d’indi a Guissona i el 1979 el de guatlles a la mateixa localitat.
El 1981 abans de fer 25 anys, l’empresa ja tenia més de 1000 treballadors. Però no van parar aquí, el 1990 van diversificar encara més el negoci amb la venda del servei de carburants i encara avui és l’empresa que el ven més barat a les Terres de Lleida.
Entre el 1994 i el 1998 es van obrir les primeres botigues de venda directa al consumidor on, al principi, només venien carn i embotits i s’anomenaven Àrea de Guissona; no serà fins al 2002 que canvien al nom actual de bonÀrea. La venda d’elaboració de productes cuinats va ser el següent pas natural, que va arribar el 1996 i el 1998 es va inaugurar la planta d’elaborats.
Amb tant moviment, el 1999 es va fundar la Cooperació Alimentària Guissona S.A on s’agrupava l’activitat industrial i comercial del grup.
El grup sempre amb la mirada al creixement, el 2013 es van posar al món de l’elaboració de pa i d’altres productes derivats.
A partir d’aquí, la història és ja coneguda, cada vegada més i més, sempre seguint a la cresta de la modernització. Actualment, està present a Catalunya, Aragó i Madrid amb més de 500 botigues, centres comercials com el de Jorba amb botiga, restaurant i benzinera. Centres alimentaris i diversos escorxadors i centres logístics. El grup bonÀrea, es diu al carrer, que ja és el propietari de Guissona, però això no us ho puc justificar per escrit. Avui en dia el grup bonÀrea ofereix assessoria fiscal, comptabilitat, laboral, etc., assegurances particulars, per empreses, pel sector agrari així com per la llar, de salut i de vida, energia proveint carburant, electricitat i gas, telefonia i internet i fibra i la caixa, que ja hem comentat.
L’empresa localitzada a Guissona bonÀrea ofereix visites guiades gratuïtes a les seves instal·lacions. Així que pot ser una bona manera d’aprendre com funciona el processament dels aliments carnis. La visita és de dilluns a divendres durant el matí i els dissabtes a les 10.30 am i diu que dura 1h 45 min aproximadament. Per reserva s’ha de trucar al telèfon gratuït: 900 899 988. A mi em queda pendent, acabo de descobrir fent el blog que es pot visitar!
Què visitar a Guarda-si-vens
Guarda-si-vens és un llogaret que depèn del municipi de Guissona on s’hi pot visitar l’església romànica de Sant Miquel.
Paisatge de Guissona
Si ens fixem en el paisatge dels camps de Guissona, no pot ser més estil “segarrenc”: camps de cereals a tort i a dret. Segons l’Observatori del Paisatge, Guissona està catalogada dins del paisatge Vall del Llobregós i Alt Sió.
El paisatge de la Vall del Llobregós es caracteritza per conreus de secà, sobretot a les Terres de Lleida amb castells i fortaleses escampades per la defensa dels comtats catalans.
Si llegim les característiques del paisatge catalogat com Alt Sió diu que “la unitat correspon amb terres planeres de relleu lleugerament ondulat”. El conreu més característic és el cereals i la població està distribuïda en nombrosos nuclis urbans on destaca Agramunt i Guissona. S’hi poden trobar turons de poca alçada molt d’ells aprofitats per construir-hi castells i torres de guaita, així com una gran quantitat de molins hidràulics que aprofiten les aigües del riu Sió.
Quan visitar Guissona
Un dels moments més singulars per visitar Guissona és durant el Mercat Romà, el tercer dissabte de juliol.
Per Setmana Santa destaca la cantada de Caramelles. A Guissona estan molt orgullosos de l’Enramada, una festa juvenil on els nens i les nenes porten coques de pa beneïdes i llencen pètals de flors pels carrers del poble.
Evidentment, durant la seva Festa Major, pels voltants del 8 de setembre.
A la web de l’ajuntament i sobretot a la de turisme de Guissona trobareu l’agenda actualitzada.
Coneixes Guissona i el seus volatants? Has visita mai un mercat romà? Deixa un comentari i explica les teves aventures.
