• Post category:Història
  • Post last modified:octubre 11, 2020

El 1862 es va celebrar una assemblea de la qual sorgí Bartolomé Mitre com el nou president de la nació. El fet més destacat de la seva presidència fou la malaurada Guerra de la Triple Aliança o la Guerra de Paraguay. Aquesta guerra enfrontà Brasil, Argentina i Uruguay contra Paraguay.

En situació

La raó d’aquesta guerra entre veïns? el desenvolupament que estava tenint Paraguay a mans de Francisco Solano López, que tot i que d’una manera poc democràtica havia aconseguit que el seu país fos un dels capdavanters de Sur-Amèrica, essent el primer en tenir ferrocarrils, telègraf, marina pròpia i importants indústries que l’autoabastien sense la necessitat d’haver de comprar a Europa productes manufacturats i ni tan sols tenia deute extern.

Tot això no agradava gaire als seus veïns i sobretot els dos últims punts no agradaven gens ni mica a Europa que va fer la vista gorda quan la Triple Aliança li van declarar la guerra.

La gran majoria dels habitants d’Argentina estaven contra aquesta guerra desigual, on Paraguay, malgrat tenir una població molt menor que la dels seus adversaris va defensar el seu el territori sense cap mena d’ajuda i d’una manera més heroica del que els aliats s’haguessin pogut imaginar en un principi.

A més a més, les lluites entre les províncies i Buenos Aires seguien, ara contra el govern de Mitre envers la centralització del país i contra els reclutaments forçats per anar a la Guerra del Paraguay.

Mitre, Sarmiento i Avellaneda

El 1868, quan s’acabava el període legislatiu de Mitre, aquest va recolzar públicament la candidatura de Domingo Faustino Sarmiento, ja que aquest, com a governador de San Juan havia recolzat a Mitre contra les lluites internes. El 12 d’octubre del mateix any, Sarmiento assumeix la presidència de la República, mentre seguia la Guerra de la Triple Aliança.

Sarmiento és conegut com el Maestro degut a que durant la seva presidència es va donar molta importància a l’educació. Va crear les primeres escoles, el Col·legi Militar i l’Escola Naval, l’Observatori Astronòmic i la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques, així com la fundació de diversos diaris i revistes. També es va realitzar el primer cens nacional on va quedar en evidència les grans extensions territorials deshabitades que tenia el país i l’altíssim índex d’analfabets que hi havia, més del 70%.

També va impulsar la immigració, sobretot creant diverses colònies agrícoles al litoral i va millorar les condicions sanitàries i higièniques de la ciutat de Buenos Aires per tal d’evitar una altra epidèmia, a més a més, va propulsar la creació d’un nou cementiri, el Cementerio de Chacarita.

Mentre tant Urquiza, qui havia recolzat la Guerra del Paraguay, en contra del que volia l’opinió pública entrerriana i s’havia a apropat al President Sarmiento, invitant-lo fins i tot al Palacio San José, es va crear enemics que acabaren amb la seva vida a l’abril de 1870.

El 1874 va acabar la presidència de Sarmiento i en les pròximes eleccions va sorgir president Nicolás Avellaneda amb el Partido Autonomista Nacional (P.A.N.) qui havia guanyat a Mitre que era el representant del Partit Nacionalista i a Alsina en el Partit Autonomista.

Durant la presidència d’Avellanada es va patir una crisi econòmica ja que internacionalment, havia caigut el preu dels productes que Argentina exportava. Aquesta crisi va fer agafar força a la nova Ley de Aduana de caire proteccionista, allunyant-se de la política lliurecanvista amb Anglaterra que durava des dels temps de la Revolución de Mayo el 1810.

La crisi d’Europa, la salvació de l’Argentina

El principal punt que ajudà a sortir de la ciris va ser l’arribada de Le Frigorifique, un transport refrigerat que mantenia la carn a 0ºC i així en feia possible la seva exportació a Europa. Aquest fou el punt d’inflexió a les exportacions argentines ja que un any més tard ja es va desenvolupar una nova tecnologia per poder transportar la carn a -30ºC i així Argentina es va convertir en exportador de carn vacuna a Europa.

La mateixa crisi, que havia començat a Europa, i els avenços ens transport, van afavorir l’arribada d’immigrants a Argentina augmentant notablement la població al país.

Durant el període d’Avellaneda es van fer notable les batalles contra les tribus que habitaven el sud d’Argentina, aquella terra que en deien “deshabitada”. Ja Adolfo Alsina, Ministre de Guerra d’Avellaneda va delimitar la frontera aixecant forts i excavant rases per impedir que els indis robessin el ramat.

Julio Argentino Roca va succeir a Alsina com a Ministre de Guerra, el 1877 i va començar una ofensiva per guanyar territori per Argentina, així es com es dugué a terme el que es coneixeria com la Campaña del Desierto de Roca, que li donaria popularitat per presentar la seva candidatura a la presidència de la nació, càrrec que ocupà a partir del 1880.

De fet el governador de Buenos Aires en aquells moments, Carlos Tejedor es va aixecar contra la presidència de Roca, el qual va aconseguir sufocar la revolta i va traslladar el govern nacional al poble de Belgrano, l’actual barri de Belgrano, fins que s’establí la federalització de Buenos Aires ciutat i s’establí així un Estat Nacional Consolidat amb Roca com a Primer President.

La Generació del 1880

La dècada del 1880 comença amb Roca com a president de la Nación Argentina, un president militar que havia lluitat en totes les batalles importants de les últimes dècades, des de la de Cepeda fins a la campanya del desert. Finalitzada la “conquista” del Desierto s’adhereixen al país més de 44 milions d’hectàrees que es reparteixen entre poc més de 1800 terratinents i alts càrrecs militars.

La primera presidència de Roca, el constructor de l’estat liberal, fou a finals de 1880, està basada en l’exèrcit i les comunicacions, a més a més, crea el registre civil que fins aleshores es duia a terme a les esglésies, evidentment el motiu fou per una banda el poder polític, ja que podria controlar el cens electoral i poder econòmic de la recaptació.

Conjuntament amb Sarmiento, seguint el pensament positivista, creen la llei d’educació primaria obligatòria, gratuïta i laica i la creació de diferents escoles. Fins aquest punt, l’educació també estava a mans de l’església però Roca pensava que la teologia era un sistema de coneixemnet imperfectes. Aquestes dues accions ocasionen diversos enfrontaments entre catòlics i laics que acaba amb la ruptura de les relacions amb el Vaticà.

El 1887 la llei dels Bancos Garantidos que consisteix en què qualsevol banc pot emetre bitllets sempre hi quan hagi fet el dipòsit equivalent en or al Tresor Nacional, rebent uns bons públics per a l’emissió dels bitllets. Així l’Estat augmentava les seves reserves d’or per poder pagar el deute extern de campanyes anteriors. Però tot això va comportar una forta especulació, ja que molts bancs venien els bons públics a l’exterior per poder aconseguir or i d’aquesta manera poder emetre bitllets.

Així l’Estat rebia or per pagar el deute extern però els bans s’endeutaven a l’exterior fins que arribà a un punt on la gent intentà treure diners dels bancs, la borsa començà a caure i l’Estat es declarà en suspensió de pagant sense poder fer front al deute extern. Amb tot això augmentà la inflació, la desocupació, convertint-se en una de les crisis més importants d’Argentina.

Carlos Pellegrini s’esforçava per pagar el deute extern, acomiadant empleats públics, venent béns de la nació, reduint obres públiques, rebaixant jubilacions, etc. Per la seva part, la unió entre Mitre i Alem es trenca i aquest últim crea la Unión Cívica Radical (UCR), el primer partit radical d’Argentina, que té com a objectius el sufragi universal, entre altres, evitant el frau electoral. Precisament gràcies al frau electoral puja al poder Luís Saenz Peña el 1892, el candidat de Mitre i Roca.

El 1893 Alem es torna a aixecar contra la presidència nacional, revolució que s’expandeix per tot el país, per exemple a Rosario és liderat per Lisandro de La Torre, aconseguint una victòria per part de la rebel·lió. Per la seva part, a Buenos Aires és liderada per Hipólito Yrigoyen, el qual per evitar una guerra acaba pactant amb Del Valle la fi de la revolució i Alem acaba detingut i poc temps després se suïcida defraudat pel transcurs del país.

Deixa un comentari