De ruta cap a Xile, per terra i desde Buenos Aires, la millor ruta és la que passa per Mendoza. Així, que ja que hi hem de passar perquè no parar i visitar la capital de la província.
Hauries de Saber:
El Libertador va fer part de la Ruta de Alta Montaña
Us deixem l’enllaç al web oficial de turisme de la província de Mendoza.
En situació
Mendoza és una de les ciutats més gran d’Argentina, famosa per formar part de la zona vinícola del país, del Cuyo, conjuntament amb San Juan, San Luis i La Rioja. Tota aquesta zona es caracteritza per tenir zones climàtiques desertes, amb escassa vegetació, essent en un indret únic del país.
Breu història per parlar al bar
Pedro del Castillo va ser el fundador de la Ciudad de Mendoza del Nuevo Valle de La Rioja, el 1561. El primer, però, en explorar la zona va ser el capità general Pedro de Validivai, que el 1551 va fer contacte amb els indis huearpes. La importància de fundar una ciutat en aquest indret era el fet de poder creuar la serralada dels Andes formant el camí comercial entre el Río de la Plata, Buenos Aires, i Santiago de Chile.
Així fou com Mendoza va començar essent una ciutat de pas i de descans. Aquesta activitat va fer que ràpidament creixés i tingués gran rellevància comercial. Dins la història de sud-americà, Mendoza té un paper molt important ja que va ser el lloc des d’on es va organitzar i preparar l’exèrcit de San Martín per realitzar el Cruce de los Andres i així alliberar Chile, primer i Perú després.
Què visitar a Mendoza
La ciutat que veiem avui és relativament nova, ja que el 1861 hi va haver un dels terratrèmols més forts del país que va deixar 10.000 víctimes. La reconstrucció de la ciutat li va correspondre a Ballofet, el qual va centrar la Plaza Idependencia i li va agregar quatre places satèl·lits. Per això, la ruta pot começar en aqueta plaça central, la Plaza Independencia amb la seva font obra de Eliana Molinelli.
Si seguim per Chile i girem a Gutierrez, arribarem a la Plaza Chile amb l’escultura que representa l’amistat entre els dos països andins, representant a Argentina amb la imatge de San Martín i Chile amb la de O’Higgins, obra de l’escultur xilé Lorenzo Domínguez. L’altra plaça que queda sobre 25 de mayo és la Plaza Italia amb una font central recoberta per 1400 peces de ceràmica inspirades amb la Catedral de San Patronio de Bologna.
Caminant per Montevideo ens trobarem amb el Museo del Pasado Cuyano, en una casa del 1873. A l’encreuament de Montevideo amb España, hi ha la tercera plaça satèl·lit, la Plaza España, remodelada el 1990 amb una font rectangular totalment recoberta de ceràmica i encapçalada per un monument de Luis Bartolomé Somaza que representa l’amistat entre Argentina i Espanya.
Abans d’arribar a la Plaza General San Martín, ens cridarà l’atenció la façana del Ex Banco Hipotecario, d’estil renaixentista espanyol. A la Plaza General San Martín hi ha una rèplica del monument del pròcer que podem veure a la plaça homònima de Buenos Aires.
Passejant per Necochea, que canviarà de nom a Buenos Aires al tallar l’Av.San Martin, veurem una altra de les places de la ciutat, la Plaza Sarmiento amb un monument al “Profesor” i un còndor per darrera que simbolitza la serralada dels Andes, obra de Luis Perlotti.
La Catedral de Nuestra Señora de Loreto data de finals del s.XIX i no va ser declarada Catedral fins el 1931. El Parque Bernardo O’Higgins té un teatre a l’aire lliure on s’hi organitzen espectacles durant l’any.
L’altra plaça important de la zona vella és la Plaza Pedro del Castillo que el 1562 era la Plaza de Armas i constituïa el centre cívic de la Mendoza Colonial, amb el Cabildo i la església principal. Avui, al solar on hi havia el Cabildo hi ha el Museo del Área Fundacional on podem veure restes d’aquella ciutat primitiva. A Ituizango amb F.L.Belran ens trobarem amb les ruïnes colonials del temple i del col·legi jesuïta San Francisco, innaugurat el 1731.
Charles Thays per Mendoza
D’aquí ens convé agafar un autobús per anar al punt més emblemàtic de Mendoza ciutat, el Parque General San Martín, obra de Carlos Thays amb 354 hectàrees i 17 km de camins. L’entrada ens la donen dues portes coronades amb el còndor i l’escut de Mendoza.
Pel parc ens podem trobar amb un llac de 304 m3 on es poden fer activitats nàutiques, un rosedal, un anfiteatre grec, on s’hi duen a terme gran part de les activitats de la Fiesta de la Vendimia, l’estadi de futbol Malvinas Argentinas construït pel Mundial de Futbol de 78, el zoo de la ciutat, el Museo de Ciencas Naturales Juan Cornelio Moyano i el Cerro de la Gloria.
A l’entrada ens trobem amb dues escultures de caballs de marbre de Carrara de 1911, reproduccions dels que es poden veure a la plaça de la Concorde de Paris i també la Fuente de los Continentes, de ferro, que representa a Amèrica, Àssia, Àfrica i Europa.
Al Cerro de la Gloria hi trobem un espectacular monument al Ejército de los Andres obra de Juan Manuel Ferrari, donat a la Nació pel centenari de la Revolución. Al monument hi ha representats la Lliberat, el cos de Granaderos a Caballos, el poble i el cóndor, símbol de la llibertat i de la força.
Aquesta ciutat és el punt de partida de la ruta de Alta Montaña que creua la serralada dels Andes i que porta cap a l’Aconcagua, la muntanya més alta amb 6959m.
Ruta de Alta Montaña
La ruta de Alta Montaña conecta Mendoza amb la frontera de Chile, sempre amb el riu Mendoza a la vora i la mirada atenta de l’Aconcagua, el pic més alt de Sud-amèrica amb 6962 m.s.n.m. Nosaltres la vam fer amb una excursió organitzada però en lloc de tornar a Mendoza, ens vam quedar a Uspallata per agafar un bus que ens portés al país veí, per tal de celebrar el Cap d’any 2010 a Valparaíso.
És una ruta que es pot fer durant tot l’any, evidentment, segons l’estació s’hi pot veure neu o no, però sempre és aconsellable portar roba d’abric, ja que l’altura va pujant durant tot el viatge fins a “Los Libertadores” la frontera entre l’Argentina i Chile.
La primera parada, ja a la precordillera andina, és a Potrerillos, un poblet de cap de setmana des d’on es pot veure el pantà i d’allí es va a Uspallata on és interessant els diferents tipus de colors que ofereixen les formacions rocoses. Com a dada curiosa, la pel·lícula de 7 años en el Tibet es va filmar en aquesta vall. Després es passa per altres pobles com Polvaredas, Punta de Vaca, Penitentes, que també és una de les estacions d’esquí més importants de Mendoza, fins a arribar el Puente del Inca, una construcció natural que ha anat formant a la muntanya el riu Las Cuevas.
El pont, de 48m de llarg, 28 d’ample i que creua el riu a una altura de 27m es va formar, segons una teoria, de l’erosió que provoquen les aigües a les roques glaciaries i adquireix la tonalitat de colors grocs a causa de l’alt contingut de sofre.
L’altra teoria, del Dr.V. Ramos és que el pont es va originar com un pont de gel després de l’època de la glaciació i les posterior allaus han anat dipositant els sediments per formar l’estructura del pont, els minerals de l’aigua del riu han provocat que la cimentització i que perduri al llarg del temps. De fet aquestes aigües tenen propietat termals, el 1925 s’hi va construir un hotel termal que el 1965 va ser arrasat per una allau.
Aquesta ruta és totalment completa, ja que podem contemplar natura, ruïnes inques, cultura i també història.
Passat Uspallata, abans d’arribar al Río Picheuta ens trobarem amb un pont de pedra, del període colonial, que va ser utilitzat pel Ejercito de los Andes, del General San Martín en el famós Curze de los Andes de 1817 per alliberar Chile.
L’exèrcit alliberador va creuar el pont de l’inca.
A part del Puente del Inca, també podrem veure els tambollitos, les construccions que feien els inques al llarg del famós camí de l’inca per tal que el portador del missatge pogués parar, el nom de tambillito li ve de la paraula quichua tambo, és a dir, posta, parada.
A Punta de Vacas, al lloc on es troben el riu Tupungato, Las Vacas i Las Cuevas, allí on neix el riu Mendoza, hi ha una entrada al Parque Provincial Aconcagua.
L’última parada és Las Cuevas des d’on es pot anar al Cristo Redentor, situat a 4.200 m sobre el nivell del mar, que simbolitza l’amistat entre Argentina i Chile. També hi ha las Casuchas, refugis que es van construir entre el 1765 i el 1770 amb l’objectiu de protegir els viatgers que feien aquest camí tan complicat. Es tracta de petites construccions, d’uns 4m d’ample, amb volta esfèrica i parets de 0,6m de pedra per protegir del fred i de l’aire. El 1937 van ser declarades Monumento Histórico Nacional.
Què us sembla fer aquesta ruta per Mendoza? A més a més podeu visitar les diferents bodegues, ja que Mendoza és la terra del vi de l’Argentina.
