Moscou, , Москва, és la capital de Rússia i és característica per la seva Plaça Roja, la joia de la ciutat i del país. Per recorrer Moscou necessitareu tres dies ben bons, ja que té molts més racons per descobrir dels que ens pensem.
Dia 1
Cap aquí ha de ser on ens dirigim el primer dia, cap a aquesta plaça de 330 metres de llarg i 70 d’ample, envoltada d’edificis històrics que ens deixarà bocabadats durant una bona estona.
Si Sant Petersburg està lligada al tsar Pere el Gran, Moscou ho està al tsar Ivan III, el qual va ordenar treure totes les cases de fusta d’aquesta zona per crear una plaça que acollís el mercat. Amb el temps es va anar envoltant d’edificis de tonalitat vermellosa que podria fer pensar que són la causa del nom actual però en realitat deriva de la paraula russa “Krásnaya” que si bé vol dir vermell, en l’antic rus significava bonic.
Kremlin
L’edifici principal de la plaça, tot hi estat fora de la plaça, és el Kremlin, literalment fortalesa, la seu política i religiosa del país. Aquí hi van viure els tsars mentre Moscou fou la capital del país i avui en dia és l’àrea de treball del president de la República. Actualment, es pot visitar el Kremlin on es veu la plaça de les catedrals i l’interior d’aquestes (500p) i a part, el museu de l’armeria (700p) on s’exposa art de Rússia i d’Europa, així com vestits i joies de diferents tsars i religiosos.
Els edificis presidencials i administratius no estan oberts al públic. Les primeres muralles del Kremlin dataven de 1156 i eren de fusta, les segones foren blanques, del s.XIV que es van construir quan Moscou ja era la capital del principat i les terceres, que daten del s. XV i que són les que veiem actualment, són vermelles.
La torre principal de les muralles és la del Salvador, que data de 1491, la que dóna a la plaça vermella i per la que entraven els tsars i avui en dia el President, així que si ell està al Kremlin, us trobareu amb la plaça vermella tancada al públic. El 31 de desembre, els moscovites, es reuneixen davant d’aquesta torre per fer el compte enrere de l’entrada de l’any nou amb el gran rellotge.
La plaça de les catedrals, a l’interior del Kremlin, està envoltada per quatre temples religiosos visitables: la Catedral de l’Assupció construïda entre el 1475 i el 1479 essent l’església de la coronació dels tsars.
La Catedral de l’Anunciació, construïda entre el 1484 i el 1489 amb una extensa exposició d’icones, la Catedral de l’Arcàngel que data de 1505 i la Catedral de la Deposició del Mantell de la Verge erigida entre el 1484 i el 1485, que era l’església dels Metropolitans i posteriorment dels Patriarques i avui s’hi pot contemplar una exposició de talles de fusta procedents de Moscou, Novgorod, Rostov Veliki i el nord rus.
A la plaça també hi destaca el canyó del tsar Pushka de 40 tones i la Campana del tsar que pesa 200 tones, té un diàmetre de 6,6 metres i una alçada de 6,14 metres. Un altre edifici visitable és el Palau dels Patriarques, constuït entre el 1653 i el 1655. Per entrar al Kremlin s’ha d’anar als jardins d’Alexandre i comprar l’entrada en un edifici de vidre, la visita és d’un parell d’hores.
El conjunt monumental del Kremlin ha patit canvis durant la història, com la construcció de nous edificis, la demolició de monestirs durant l’època soviètica o també el canvi de l’àliga bicèfala que encapçalava les torres i que era el símbol del tsarisme, per l’estrella comunista durant el 1937. Aquestes estrelles giren quan el vent bufa però per fer-les girar el vent ha de bufar amb força, ja que pesen 2 tones.
La joia de la corona
Sense cap mena de dubte, la joia de la plaça és la Catedral de Sant Basili, anomenada oficialment, la Catedral de la Intersecció de la Verge al costat del Fosso. Va ser Ivan el Terrible qui va encarregar la construcció d’aquest temple per commemorar la victòria de Kazan sobre els mongols. L’església es va construir entre el 1551 i el 1561 i al llarg del temps ha anat tenint remodelacions, per exemple el 1588, el tsar Teodor I va ordenar afegir-hi una torre, una nova capella.
La visita a la catedral costa 350p i ens ocuparà entre una hora i mitja i dues hores. La curiositat és que no és una gran església, sinó, un conjunt de nou capelles unides per passadissos interiors, fet que es pot comprovar quan es visita l’interior, ja que no hi ha cap nau principal. El nom popular de Sant Basili li ve en honor a un sense sostre que vivia pels voltants de la plaça i que ajudava a la gent predicant la fe ortodoxa, la llegenda diu que fins i tot obrava miracles.
Quan va morir, el mateix tsar Ivan el Terrible va dictar que fos enterrat a l’interior de l’església.
El monument que hi ha davant de l’església rendeix homenatge a Minin i Pozharsky, els quals van reunir voluntaris per lluitar contra els polonesos.
Lenin el Gran
L’altre punt imprescindible de la plaça és el mausoleu de Lenin. Aquest té forma de piràmide truncada de 9 metres d’alt i 18 de longitud, és obra de Alexey Viktorovich Schusev i es pot visitar de dimarts a dijous i dissabtes de 10 del matí a les 13h amb entrada gratuïta.
Aquí hi “descansa” el cos de Lenin momificat contra la seva voluntat, ja que ell volia ser enterrat a Sant Petersburg amb la seva mare. Stalin va formar una Comissió per a la Immortalitat amb l’objectiu que els científics treballessin en una fórmula per mantenir el cos del líder soviètic conservat. Una de les curiositats és que se li va extreure el cervell per estudiar-lo i trobar-ne el gen de la genialitat. Al mausoleu hi ha el laboratori des d’on, durant dos mesos, cada dos anys, febrer i març, apliquen el tractament a la mòmia.
Amb Lenin també es va enterrar Stalin però finalment es va decidir treure’l i enterrar-lo darrere del mausoleu juntament amb altres personalitats històriques russes i els màrtirs de la Revolució, formant la necròpolis de la muralla del Kremlin.
El gelat dels rics
L’edifici més gran de la plaça és el de les galeries GUM, un centre comercial d’alt nivell que mereix entrar-hi per veure l’arquitectura interior i provar els famosos gelats russos, que no són més que una bola de sabor damunt d’un got fet de galeta però que tenen la fama de seguir la mateixa recepta des de fa 50 anys, avui en dia són un clàssic.
GUM són les sigles de la traducció literal de Principals Botigues Universals, l’edifici ideat com a centre comercial amb capacitat per 1200 negocis, és obra de l’arquitecte Alexandre Pomerántsev entre el 1890 i el 1893.Durant la Unió Soviètica l’edifici va ser nacionalitzat i Stalin el va utilitzar també com a lloc de mercat, com a oficines, fins i tot el va destinar com a mausoleu de la seva primer dona.
Més per la Plaça Roja
L’altra catedral de la plaça, que passa gairebé desapercebuda davant el magnetisme de la de Sant Basili, és la Catedral de Kazan, amb entrada gratuïta. La catedral original, que datava de 1625 va ser destruïda per ordre de Stalin. L’actual és una reconstrucció que data de 1990. La destrucció de catedrals o el canvi d’ús durant el règim soviètic estava a l’ordre del dia, de fet, la de Sant Basili es va salvar de miracle, ja que per la seva ubicació molestava durant les desfilades militars.
El Museu Estatal d’Historia també és una de les visites clàssiques de la plaça. Sortint de la plaça, per la porta de la Resurrecció, la que hi ha al costat del museu, hi ha l’entrada al museu de la Guerra Pàtria de 1812, la guerra contra Napoleó, amb entrada de 300p.
Davant de la porta, fora de la plaça, hi ha el quilòmetre zero de les carreteres russes, és fàcil trobar-lo perquè sempre hi ha algú parat al damunt tirant una moneda i demanant un desig.
Tant la plaça com el Kremlin formen part, des del 1990 del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Coses que no t’esperes
El Tetris és un joc soviètic, dissenyat per Alekséi Pázhitnov, i que comença sempre amb la imatge de la Catedral de Sant Basili.
Dia 2
Ara que ja em tranquilitzat les nostres ànsies turístiques amb la plaça roja, podem seguir degustant Moscou a ritme tranquil.
Per fora de la plaça roja
Ens situem al kilòmetre 0, davant de la porta de la Resurrecció i ens dirigim cap als Jardins d’Alexander, construïts a principis del s.XIX en honor a Alexandre I, el tsar que va reconstruir la ciutat després de l’incendi de 1812, durant la Guerra contra Napoleó. A les portes d’entrada al jardí s’hi poden veure figures que representen la victòria contra Napoleó i també la gruta artificial es va construir per honorar aquesta victòria.
Al costat hi ha la tomba del soldat desconegut i la flama eterna que rendeix homenatge als soldats que van perdre la vida en la guerra del 1941-1945. L’obelisc va ser edificat per commemorar els 300 anys al poder de la família Romanov. Des del 2014 podem veure el monument a Alexandre I, qui dóna nom al parc, i també el monument al Patriarca Sant Hermogenes de Moscú, que fou el patriarca de l’església ortodoxa de 1606 a 1612, és a dir, durant l’època posterior a la mort d’Ivan el Terrible i els conflictes amb els falsos Dimitris.
Entre la divisió del parc, ens quedarà l’impressionant edifici de la Biblioteca Nacional, la tercera més gran del món. La biblioteca està presidida pel monument a Dostoyevsky, que sempre té alguna flor que el decora.
D’aquí ens desplacem cap a la catedral principal de la ciutat, la Catedral del Crist Salvador. La que veiem avui és una còpia exacta de la que es va construir el segle XIX i que Stalin va ordenar derruir, el 1931. L’entrada al temple és gratuïta, sempre seguint els costums ortodoxos, és a dir, homes amb el cap descobert i dones amb el cabell cobert. No us descuideu de visitar la planta de baix.
Alexandre I va ser qui va impulsar la creació d’aquest temple en honor als qui van lluitar en la guerra contra Napoleó. El temple es va començar a construir als afores de Moscou però per la dificultat del terreny, mai es va concloure. El tsar Nicolau I va manar tornar-la a dissenyar i construir-la més a prop del Kremlin. El nou disseny fou obra de l’arquitecte Konstantín Ton i la construcció va començar el 1839, seguint la inspiració de l’església de Santa Sofia de Constantinopla.
La consagració del temple va coincidir amb l’ascensió al poder d’Alexandre III, el 1883. Durant l’època soviètica es va demolir i es volia construir edifici encapçalat per un monument impressionant a Lenin, però mai es va arribar a fer i va passar a ser unes piscines públiques. Quan l’URSS va caure, es va retornar el terreny a l’església ortodoxa que va reconstruir la catedral.
Tot el que va fer i així el recorden?
Des de la catedral, seguint el marge del riu Moskva ens arribem fins al punt més controvertit de Moscou, l’escultura de Pere el Gran. La sisena estàtua més alta del món, amb 96m, no deixa indiferent a ningú, ja que segons una enquesta, va ser escollida l’estàtua més lletja del món.
L’obra representa el tsar Pere I, damunt d’una maqueta de Sant Petersburg, que està dins d’una nau i aquesta damunt d’altres naus, que representen la marina sueca derrotada per la marina russa, creada per Pere el Gran.
Aquesta monumental obra de 500 tones simbolitza una de les gestes més importants de la història del país, la creació de la marina i la derrota dels suecs. En realitat, segons es diu, l’escultor Zurab Tsereteli va fer una escultura en honor a Colon que no va poder vendre i la va reciclar en aquest desproporcionat monument a la marina russa.
El secret
Després de prendre la vostra decisió sobre el sí o no a l’estàtua, desfem el camí per la vora del riu i passem per darrere de l’església de Sant Basili fins al carrer Varvarka, de Sta. Bàrbara, on hi ha un seguit d’esglésies que amaguen més història de la que a simple vista sembla. Aquest carrer manté el mateix esperit des dels primers temps de Moscou, en un costat hi ha la part econòmica i comercial de la ciutat i a l’altre la religiosa.
Una d’aquestes esglésies era l’església privada de la família Romanov que tenien el palau al davant. Aquesta família de boiards, és a dir, de nobles russos, estaven estretament relacionats amb el tsar Ivan IV, el qual, fins i tot, s’havia casat amb una Romanov. Quan el tsar va morir, els Romanov, van haver de fugir de Moscou perquè els altres nobles els volien destruir.
A Ivan el Terrible, el va succeir un fill dèbil que morir poc després i va assolir el poder el que havia sigut el regent fins al moment Boris Gudonov. De fet, el successor escollit per Ivan, el seu fill gran va morir a mans del seu pare, igual que el seu nét no nat, per algo l’anomenaven el Terrible.
Sense successor a tsar, Rússia va entrar en una guerra civil, a la qual els Romanov no van participar-hi. Finalment la successió del poder es va decidir en una assemblea nacional on va sortir escollit com a tsar un noi de 16 anys, amb l’esperança que fos manipulable. Aquest noi era el nét del germà de la dona d’Ivan IV, és a dir, un Romanov.
D’aquesta manera, el nen que havia nascut en la casa que encara avui es manté en peu i que fou batejat en l’església familiar, va passar a ser el tsar Miquel I i va donar la casa i l’església a un monestir, ja que ell anava a viure al Kremlin. Durant l’època soviètica tots aquests edificis van ser destinats a escoles i menjadors comunitaris i actualment, el palau és el museu de la família Romanov.
Una mica més
D’aquí agafem el bulevard Lubyansky on hi ha la plaça Slavyanskaya que generalment passa desapercebuda. Aquesta plaça té un monument als impulsors de l’educació a Rússia, uns frares que van arribar al país amb l’objectiu d’evangelitzar. Aquesta zona ens remunta als inicis de la ciutat, al s.XI quan Moscou era una petita ciutat feudal liderada per un príncep, que anava prosperant gràcies al comerç que es generava pel riu navegable.
Durant el s.XII i fins al s.XIV Moscou, tot i ser governada per prínceps havia de pagar tribut als mongols. El 1380 el príncep Dmitri Donskói va unir homes de diversos indrets i va enfrontar-se amb els mongols. En honor a la victòria que havia aconseguit, en la batalla de Kulikovo, va fer construir una església, l’església de Tots els Sants Kulichkakhal, és a dir, al Mig del No Res, ja que es trobava fora dels límits de la muralla, la qual s’anomenava Kitay Gorod.
Però malgrat aquesta victòria, no va ser fins als temps d’Ivan III que no es va derrotar finalment als mongols i que Moscou no es va convertir en el centre de poder de Rússia. Aquesta església és de les més antigues de la ciutat, tot i que la primera fou de fusta, el 1488 es va reconstruir amb pedra seguint l’estil barroc moscovita. Durant l’època comunista fou una de les seus del KGB, però almenys no va ser destruïda.
Seguint el bulevard arribarem a la plaça dels teatres, on hi ha el teatre Bolshoi i el Maly i davant mateix el monument a Lenin. Abans d’arribar a la plaça ens trobarem l’edifici de l‘hotel Tverskaya d’estil art nouveau.
Dia 3
Recorreguda la Plaça Roja i el imprescindible de Moscou ara ens queda delectar-nos amb les coses extres. Hem de reconèixer que lo més impressionant ja ho hem vist, així que ara toca caminar pels barris de fora del centre o arribar-nos als destins turístics allunyats.
Cementri i de Novodévichi
En concret parlarem de tres indrets, amb un dia d’estiu, possiblement doni temps fer-los els tres, això sí, s’ha d’agafar el metro, però això a Moscou és un premi.
Comencem el dia al cementiri de Novodévichi. Tothom us dirà que és un indret imprescindible però si heu vist el Cementerio de Recoleta de Buenos Aires, el cementiri de Moscou no li fa ombra i menys si hi aneu a l’hivern quan està cobert de neu i la meitat de les làpides no es veuen. Si mireu fotografies fetes a l’estiu, la cosa canvia notablement.
A diferència del de Recoleta on destaquen les voltes i els mausoleus, en el de Novodévichi són enterraments individuals, a terra, però on hi destaquen la gran quantitat d’escultures i les personalitats enterrades, fet pel qual la UNESCO l’ha reconegut com a Patrimoni de la Humanitat, juntament amb el convent de Novodévichi. L’entrada al cementiri és gratuïta, però no la del convent.
El cementeri forma part del convent del mateix nom i que està lligat a la història de Rússia, concretament als inicis de l’època de Pere el Gran. Però anem més endarrera, el 1613 quan comença a governar la família de Pere el Gran, de la mà del seu padrí, en aquell moment un noi de 15 anys, Miquel Romanov, elegit pels boyards, és a dir, pels nobles russos, ja que després d’Ivan el Terrible i de què el seu fill deixes la regència a Boris Gudonov, no hi havia continuadors de la dinastia Rurik.
Per això, en assemblea, els nobles escullen el qui serà el primer tsar de la dinastia Romanov. El 1645 Miquel I, mort i deixa el poder al seu fill, Alejo Miguelwitz, de 16 anys. Aquest es va casar dues vegades, amb el primer matrimoni va tenir 2 fills i dues filles, l’hereu Fedor, va arribar al poder quan tenia quinze anys però tenia una mala salut i el segon fill, Ivan, encara era més dèbil.
De les sis noies destaquem Sofia, que serà la coprotagonista de la nostra història. Els fills del segon matrimoni van ser en Pere, que tenia quatre anys quan el seu pare va morir i la Natalia. Abans de morir, el 1676, el tsar Alejo segueix la línia de successió i deixa el poder a Fedor, malgrat el seu dèbil estat de salut. Fedor, que moriria el 1682 sense deixar descendència, elegeix al seu germanastre Pere com a successor, ja que el seu germà Ivan estava impedit.
Per aquells temps, Pere tenia només 10 anys, així que Sofia va desafiar la “naturalesa” que com a filla del tsar havia d’anar a un convent i va assolir la regència de Rússia. Comença una època de revoltes dels nobles i conspiracions de Sofia per assolir el poder com a tsarina. Quan Pere assoleix els 17 anys hi ha un intent d’assassinar-lo que se li atribueix a Sofia.
Finalment els homes fidels de Pere guanyen als de Sofia. Pere és coronat tsar i tanca a la seva germana Sofia, ni més ni menys que al convent de Novodevichy.
El convent de Novodevichy va ser fundat pel duc Vasl III el 1520 i formava part del sistema defensiu de la ciutat. Actualment és un exemple de l’arquitectura ortodoxa, amb 8 catedrals i dues capelles dins del seu recinte emmurallat de dotze torres.
Avui en dia és el màxim representant de l’arquitectura barroca moscovita i un dels pocs que no han estat destruïts ni reconstruïts, tot i que sí restaurat. Actualment encara manté les seves funcions de convent compartides amb les de museu.
El cementeri va ser inaugurat temps després, quan ja es feien enterraments al costat del convent, data del 1898. Passejar-lo és anar descobrint la història del país a través dels seus habitants, aquí hi ha polítics, dones de polítics, com la de Stalin i la de Gorvachov, músics, compositors, científics, matemàtics, militars, cosmonautes, escriptors com Nikolái Gógol, poetes, Premis Nobels, etc.
Per arribar-hi, la millor opció és el metro, la línia 1, la parada anomenada Sportivanya, en sortir del metro hi ha l’indicador cap al convent seguint la direcció a l’esquerra.
Mercat Izmailovsky
Pròxim destí, el mercat de Izmailovsky, una barreja entre mercat de souvenirs i d’antiguitats. Per arribar-hi s’ha de baixar a Partizanskaya, línia 3 del metro. El mercat està obert cada dia de la setmana de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda, més o menys. En aquest gegant mercat podreu trobar-hi souvenirs típics, catifes, quadres, antiguitats, llibres, menjar, barrets i un llarg etcètera.
La gràcia del mercat, d’entrada gratuïta, està tant en els productes que venen com en l’arquitectura de les parades i del recinte en general. Si voleu comprar, sempre es pot ajustar una mica el preu i els souvenirs aquí són més barats que al centre.
Centre d’Exposicions Soviètic
I deixem pel final, perquè és el que tanca més tard, el curiós ex centre d’exposicions soviètic, el Vystavka Dostizheniy Narodnogo Khozyaystva, o per les seves sigles VDNKh. Es va fundar, el 1939, com un recinte firal on exposar els èxits del ministeri d’economia soviètic i presentar les diferents repúbliques soviètiques en un recinte de més de 130 hectàrees.
Actualment és una barreja difícil d’explicar. Alguns dels pavellons es troben en mal estat, altres han sigut privatitzats i condicionats de nou com a bancs, farmàcies, restaurant o museus i el recinte en si, s’utilitza per a fires i exhibicions. S’ha passat d’un ambient socialista a un ambient consumista amb un fil musical ple d’èxits del pop americà.
La sensació és de deixadesa de les instal·lacions, malgrat que encara hi ha vida, per exemple, a l’hivern, es munta una gran pista de gel al seu passeig principal que envolta la font de L’Amistat dels Pobles, formada per 15 figures femenines vestides amb els vestits típics de cada una de les repúbliques de l’URSS.
L’entrada principal és per l’arc del Triomf on hi ha representats un obrer i una grangera, de l’escultora Vera Mújina. El camí porta cap a l’estàtua de Lenin i al pavelló principal i d’aquí, passant per la font de L’Amistat dels Pobles s’arriba a la rèplica de la nau Vostok, la que va portar a l’espai al primer cosmonauta de la Terra, Yuri Gagarin.
L’entrada al recinte és gratuïta però si es vol veure algun museu, s’ha de pagar. Per arribar-hi, es baixa a la parada de metro de VDNKh, just on hi ha el museu del Cosmo que funciona dins del monument Memorial dels Cosmonautes, construït el 1964.
Extra Extra
Si tot això no us convenç o encara us queda un dia per la ciutat podeu recórrer els barris allunyats del centre. Si aneu per la zona de l’estació de metro de Dostoyevskaya, us trobareu a la zona de l’armada, ja que hi ha el Museu Central de l’Armada i el Teatre Central de Moscou de l’Armada, el teatre més gran de la ciutat, especialitzat en obres bèl·liques. L’edifici va ser construït entre el 1934 i el 1940 i té forma de l’estrella comunista, en el que es coneix com a arquitectura Stalinista.
Ja que esteu aquí, caminant per Karetny Ryad hi ha el Jardí de l’Hermitage on hi ha una rèplica de la famosa entrada al metro de Paris.
Si teniu ganes de més edificis soviètics i d’arquitectura Stalinista, podeu recórrer la ciutat buscant les 7 Germanes. No us costarà gaire de trobar-les, es tracta de 7 dels 8 gratacels que Stalin va ordenar construir per celebrar els 800 anys de Moscou.
El vuité, havia d’estar darrere del carrer Varvarka, allí on va nàixer el tsar Miquel I, ben a prop de la plaça vermella on sembla, que finalment, hi estan fent un parc que s’hauria d’inaugurar al setembre d’aquest any. Tots ells havien de rendir homenatge el qual seria el Palau dels Soviets, que s’havia de construir on hi ha la Catedral del Crist Salvador però per dificultat del terreny i per la Segona Guerra Mundial, el projecte es va frenar i en els fonaments, s’hi va acabar construint una piscina.
Els set edificis construïts tenen usos ben diferents, un és la universitat estatal i en total té 240 metres d’alt, dos són hotels, un altre és la seu del Ministeri d’Assumptes Exteriors i els altres tres són habitatges.
El Metro
Per acabar amb el tema de Moscou, només ens queda parlar del metro, el qual no deixa indiferent a ningú, 44 de les seves 200 estacions han estat catalogades com a Patrimoni de la Humanitat.
Podem combinar la visita a les estacions de metro amb la ruta 3, així matem dos ocells d’un tret.
El metro de Moscou data de 1935, va ser construït en l’època Stalinista i dissenyat per que també funcionés com a refugi nuclear, d’aquí la seva profunditat. L’estació més profunda, Park Pobedi, està a 84 metres sota terra i s’hi arriba a través d’unes escales mecàniques de 126 metres de longitud.
Arribar a les vies del tren és fàcil però té els seus matisos. El primer que s’ha de tenir en compte, és que són molt organitzats i ja per entrar a les estacions, des del carrer, et marquen per quina porta pots entrar i per quina no, perquè només és sortir. A les escales mecàniques, sempre i recalquem sempre, t’has de posar a la dreta, per deixar l’esquerra lliure al boig que tingui ganes de pujar 2 minuts d’escales mecàniques, caminant.
Però anem al que ens interessa i al que ha fet que aquest post no estigui al “hauries de saber” sinó a la part de turisme. El metro de Moscou és un museu per si mateix. Ojo, no totes les estacions són boniques de veure, però les que ho són, bé valen la pena baixar-se abans del nostre destí per veure-les. Així que anem per parts.
La línia 5, la Koltsevaya, la circular, la de color cafè és la que en té més parades turístiques. Segons diuen, aquesta línia es va crear quan Stalin estava mirant el mapa del metro, amb la intenció de millorar-lo i va deixar la tassa de cafè damunt. A l’aixecar-la, li va quedar un cercle que unia totes les línies i resolia el seu problema.
Una de les estacions més maques i fotogèniques és la de Novoslobodskaya. L’estació Park Kulturi ens servirà per aprendre una mica sobre Rússia, ja que està decorada amb baix-relleus que exposen espots, dances i jocs tradicionals. Si baixem a Kiyevskaya també aprendrem farem història, en aquest cas sobre Kiev.
Si anem a la línia 3, la blava, l’estació Ploshchad Revolyustssi ens farà baixar del vagó per contemplar les més de 70 estàtues de bronze que la decoren, però hem d’aclarir, que estan repetides. N’hi ha quatre que ens cridaran l’atenció perquè tenen alguna part més brillant i és que la gent, al passar, les toca, perquè els hi dóna sort.
L’estació de Park Pobedy, a part de ser la més profunda, també val la pena visitar-la per veure el panel de la Segona Guerra Mundial.
Hauries de saber
L’imprescindible
Entrar i sortir de Moscou
- Entrar des de Novgorod: ES pot viatjar amb tren nocturn on l’opció més barata és la cadira (no llitera) i costa 693p. El tren passa a les 21.30h i arriba a Moscou a les 5.30 am a l’estació de Leningradsky.
- Anar a Kazan: tren nocturn que surt de Moscou a les 23:38 i arriba el pròxim dia a Kazan a les 12:45 del mig dia. El preu és de 955p.
Moure’t per Moscou
- El metro costa 55p (amb la targeta que es pot compartir i que val 50p, pagues 35p per viatge)
Dormir a Moscou
- Habitació compartida una mitjana de 270p/persona. Busca a Booking.com que contínuament hi ha ofertes.
Menjar
- La majoria dels hostels tenen cuina per cuinar.
El que et fa estalviar diners
- Si t’has de moure amb metro, millor comprar la targeta.
Atractius turístics
- Es pot fer la ruta sense entrar en cap edifici, per fora també son bonics. Però aconsellem entrar a la catedral de Sant Basili, més que al Kremlin.
- Kremlin: la visita ens pot ocupar dues hores. Entrada 500p. Obert de 10:00 a 17:00, tanca els dijous.
- Catedral Sant Basili: la vista ens pot ocupar unes dues més. Entrada 350p. Obert de 10:00 a 17:00. Obert tots els dies, menys un dimecres al mes per neteja.
- Mausoleu de Lenin: obert de dimarts a dijous i dissabtes de 10 del matí a les 13h. Tanca durant febrer i març, cada dos anys, per manteniment. Entrada gratuïta.
- Catedral de Kazan: entrada gratuïta. Visita uns deu minuts.
- Museu Estatal d’Historia: ens va quedar pendent.
- Web de turisme de la ciutat.
