L’església catòlica, apostòlica i ortodoxa està totalment dividida, des del 1054, de l’església catòlica, apostòlica i romana. No obstant això, com es pot deduir pels seus adjectius, tenen molts punts en comú, com creure en un únic Déu, el fill del qual va néixer de manera immaculada i es va personificar a la Terra per salvar a les persones.
També creuen en els apòstols i els sants, però tenen uns sants diferents dels cristians. Aquesta doctrina és predominant en els països denominats de l’est d’Europa, tot i que avui, a causa de les migracions, podem trobar esglésies ortodoxes a molts altres racons del món, com per exemple a Lleida o al barri de San Telmo de Buenos Aires.
Buscant diferències
Una de les principals diferències, i que va ser determinant en la ruptura amb l’església cristiana, és que els ortodoxos no reconeixen la figura del Papa, és a dir de el Bisbe de Roma, de fet no reconeixen la figura de cap líder únic. D’aquesta manera les diferents esglésies ortodoxes depenen d’un patriarcat, que són independents entre ells i els quals estan tots en el mateix nivell.
De tota manera, el patriarca de Constantinoble, és el patriarca més honorífic tot i que a efectes pràctics té el mateix poder que els altres. Els altres patriarcats autocefàlies són el d’Alexandria, el d’Antioquia, el de Jerusalem, el de Moscou, el de Geòrgia, el de Sèrbia, el de Romania i el de Bulgària.
Un altre aspecte que diferencia les dues esglésies és que mentre els cristians han creat tota una figura divinitzada al voltant de la Verge Maria, els ortodoxos, si bé accepten que és la mare de Jesús i per això és venerada i admirada, no comparteixen la simbologia mística que els cristians li atribueixen.
A més a més, per ells no és Immaculada Concepció, sinó que va ser fruit de l’acte sexual entre els seus pares, a diferència de Jesús, que sí va néixer de manera immaculada, per tant, comparteixen que Maria sigui la Verge Maria.
Els ortodoxos defensen que els seus ritus són més propers a la manera de fer de Jesús i que no han estat tan adaptats com els dels cristians, de fet el significat de la paraula ortodox, procedent del grec, és una doctrina recta i una celebració justa. Per exemple, en el baptisme, submergeixen al nen en aigua, igual que Jesús ho va fer a les aigües del riu. També segueixen l’exemple de Jesús amb el pa i el vi, en lloc de l’Òstia i de l’absència del vi, en moltes comunions llatines.
Pel que respecta a les pràctiques més internes, els sacerdots només poden ser homes però pels ortodoxos poden ser homes casats. Aquí hi ha un tema interessant i és que un home casat i un home solter poden ser sacerdots però si un sacerdot és solter, no es podrà casar. I els sacerdots casats no poden ascendir, és a dir, seran sacerdots tota la seva vida religiosa.
Les esglésies i la simbologia
Anem ara als temples religiosos, si ens hi fixem, veurem que els ortodoxos es persignen a l’entrada i a la sortida de l’església i que ho fan de dreta a esquerra. També ens sorprendrà que a l’interior dels temples no hi hagi bancs al centre, només algun als laterals i que els feligresos comprin espelmes, el preu de les quals variarà segons la grossor, i que les vagin encenent davants dels Sants que cadascú consideri.
Sense cap mena de dubte, un dels aspectes que més criden l’atenció quan entrem en una església ortodoxa és la falta d’escultures. Els ortodoxos representen als seus sants en icones, és a dir, imatges, pintures en dues dimensions.
Si assistim a una celebració eucarística, veurem que el sacerdot ortodox llueix robes diferents de les dels cures llatins, els seus vestits són negres, generalment, porten un barret i llueixen una llarga barba. La barba és un element molt important en la cultura ortodoxa, de fet tenen una dita que diu que un home sense barba, és una dona. A més a més, el sacerdot, està ajudat per dos homes adults, en contra del nen escolà.
Durant la celebració, els feligresos estan a peu dret, a no sé què siguin gent gran o estiguin malalts, i les dones es situen en un costat de l’església, mentre que els homes ho fan a l’altre.
Si ens centrem amb l’arquitectura, també hi ha moltes diferències però la que més crida l’atenció són les cúpules de colors de les esglésies ortodoxes. També s’ha de destacar que les esglésies ortodoxes es construeixen de cara a l’orient, perquè és del costat que surt la llum i representa que Crist surt per allí.
Com passa a les cristianes, hi ha esglésies que estan construïdes en forma de creu llatina, representant la creu on va morir Jesucrist però també n’hi ha en forma d’oval o d’octàgon, que en aquest cas representa l’estrella que ens guia pel món.
Mira cap a dalt
Les cúpules, que ja per si soles representen el cel, tenen triple significat, un pel nombre que n’hi ha, un altre segons la seva forma i l’altre pels colors. Una única cúpula representa Crist, dues representen la part terrenal i divina de Jesús, mentre que tres fan referència a la Santíssima Trinitat, composta per Déu, Jesús i l’Esperit Sant.
Si en veiem 5, són els 4 evangelis i Jesús i si en són 7, representen als sacraments. Si el número s’eleva a 9, són els nou rangs que hi ha d’àngels i el número 13 són els 12 apòstols i Jesús.
Si mirem la forma, poden tenir forma de ceba, que representa la llum d’una espelma que a la vegada representa als creients que il·luminen el món i si té forma de casquet, representa la batalla contra les forces del mal. Un exemple de la primera seria la famosa Catedral de Sant Basili de la plaça Roja de Moscou.
Mirem ara els colors, on destaquen els daurats i els blaus. El primer representa la glòria celestial i el color blau representa a Verge Maria. Si veiem el color verd, representa a l’Esperit Sant, així que en esglésies de tres cúpules, una serà d’aquest color. Però també podem veure cúpules de colors negres o platejats, entre altres.
Ja que estem mirant cap a dalt veurem que les cúpules estan coronades per una creu, però no és una creu llatina com hi ha a les esglésies cristianes, en aquest cas és una creu amb vuit braços. El braç inferior està inclinat, ja que representa la balança del judici final. A vegades també estan “lligades” però en realitat aquestes “cordes” representen la Llum del Sol que dóna vida. Les creus que coronen les cúpules representen la unió entre el Cel i la Terra.
