En alguna oportunitat hem comentat que a Buenos Aires s’ha posat de moda fer passejos temàtics, com el de la Historieta i el de la Gloria i també ja havíem comentat que la ciutat respira Tango.
Així que en aquesta ocasió farem una breu explicació dels músics que hi ha al Paseo del Tango, de moment.
En situació
El Paseo del Tango va naixer per dues raons, la primear reivindicar artistes vinculats a aquest gènere musical i que moltes vegades, fora d’Argentina ens són desconeguts. La segona raó és per posar en valor aquesta zona, una de les nostres preferides de Buenos Aires, però que malauradament està una mica deixada de la mà de Déu.
Per recórrer-lo només cal passejar per un passatge, el pasaje Carlos Gardel, per la zona del Abasto.
El gran Carlos Gardel
El primer i el que fa més temps que hi és, de fet abans i tot de ser El Paseo del Tango és la figura de Carlos Gardel, de Mariano Pagés. El qui, possiblement, és el cantant de tango més famós del planeta va viure a Jean Jaures 735, on avui hi ha el Museo Casa Carlos Gardel.
Pels amants del tango, fer un resum de la vida de Carlos Gardel és impossible i recórrer Buenos Aires és una contínua evocació a la seva biografia.
A Gardel se li atribueix ser qui va posar de moda el tango cançó i qui el va fer universal. Cantant alguns dels tangos més famosos com “Mi Buenos Aires Querido” i “Volver” es va recórrer Europa i Amèrica. Malgrat no haver nascut a Argentina, encara no és clar si va néixer a França o a Uruguai, sí que està clar que va viure a Argentina durant la seva infància i que va ser a Buenos Aires on va descobrir el tango.
El Morocho del Abasto, nom amb el qual se’l coneixia, va participar en diverses pel·lícules però la seva vida va acabar abans d’hora a Medillin, Colombia, en un accident d’avió.
Aníbal Troilo i l’orquesta Típica
L’altre personatge èpic que hi ha homenatjat és Aníbal Troilo, el Pichuco, amb el seu bandoneó. Aquest músic, compositor i director d’orquestra de tango també va nàixer al Abasto, concretament al carrer Cabrera, entre Anchorena i Laprida.
Si no us ve al cap qui és, busqueu Piropos, aquest tango instrumental, estic segura, que l’heu sentit més de una i dues vegades.
Troilo va viure l’època daurada del tango i va tocar conjuntament amb Osvaldo Pugliese, Ástor Piazzolla o Ángelo D’Agostino, entre altres. El seu cos descansa, igual que el de Gardel, al Cementerio de Chacarita però en el cas d’Aníbal ho fa a l’espai conegut com el “Rincón de los Artistas”.
Roberto Goyeneche i la Rubata
Roberto Goyeneche, conegut com el Polaco tot i que era argentí de família navarresa, fou un dels cantants més importants del tango i va tenir la seva carrera lligada amb Aníbal Troilo, al ser el cantant de l’orquestra d’aquest, junts van gravar fins a 26 cançons. Després es va llençar en una carrera com a solista i fins i tot va participar amb Astor Piazzolla.
El Polaco es va fer famós pel seu concepte particular del tempo, ell cantava al temps de la música i lluny de quedar malament va ser el màxim exponent de la rubata, aquesta manera particular de cantar de tango.
Alberto Castillo, el ginecòleg
Alberto Castillo fou un ginecòleg que va deixar la seva professió per la seva passió, cantant de tango i actor a partir de 1940. Castillo també està enterrat al Cementerio de la Chacarita.
Astor Piazzolla i el tango modern
L’altre artista relacionat amb el tango que no podia faltar en aquest passeig és Astor Piazzolla, obra de Carlos Benavidez. Astor va ser un bandoneista i compositor que va contruibuir en la renovació del tango durant la segona meitat del s.XX.
Considerat el pare del tango modern, Piazzolla ha composat obres tant importants com Libertango, possiblement la seva obra més famosa i Las Cuatro Estaciones Porteñas, entre altres.
Tita Merello, per fi una dona
Entre tant home per aquest Paseo del Tango, una representant femenina hi havia de ser i si parlem de tanguistes, ha de ser Tita Merello, una de les primeres cantants de tango de principis del s.XX.
A part de cantant de tango va ser actriu amb més de trenta pel·lícules i una vintena d’obres de teatre a la seva carrera artística.
Darrera de le’scultura de l’artista hi podem veure una graffiti obra del taiwanés Luoke Chen.
Que seria del Tango sense ell?
L’instrument que rep homenatge en aquest Paseo del Tango és el Bandoneó, obra de Lucía Pacenza. Un instrument de vent i teclat que sempre acompanya als millors tangos argentins. De fet, en aquest passeig podem veure alguns dels tanguistes acompanyats del seu inseparable bandoneó.
I tu, ja tens tango i cantant preferit? Què t’ha semblat el Paseo del Tango? Si no t’agrada el tango, tenim dos reptes per tu: Astor Piazzola Libertango i Electrotango. Què t’ha semblat?
