Qui té petroli té poder. Així està muntat el món. I a l’illa de Borneo hi ha molt petroli. Per això tant Brunei com la part de Malàisia de l’illa tenen diners…tants que Malàsia insular es vol independitzar de la Malàisia penínsular.
En situació
El petroli es forma de l’acumulació i sedimentació de plantes i animals als oceans i als llacs, on es barregen amb sorra i fang fins a quedar coberts. Amb el pas del temps es converteixen en orgànics rics en carbó que s’acabaran convertint en oli cru.
L’oli cru és la part líquida del petroli i es troba a temperatures entre 107 i 117°C. Només com a curiositat, el gas natural es troba a temperatures superiors. De l’oli cru se n’obté els derivats del petroli com el dièsel, les parafines i les gasolines.
El petroli que es troba a Malàisia prové del període Terciari
L’oli cru té menys densitat que l’aigua i a més a més és impermeable, per tant, estan separats naturalment entre els orificis de les roques poroses. L’acumulació d’oli cru i gas és el que anomenem reserves. I això, gent, és el que fa ric un país.
Les reserves de petroli
Per detectar aquestes reserves hi ha diversos mètodes depenent si es troben a la terra o a l’oceà.
El primer mètode compartit és el satèl·lital. Després es fan testos sísmics, si és sota terra o shock d’onades, si es troben sota l’aigua.
Per extreure aquestes reserves es creen diferents pressions entre la superfície terrestre i la zona de la reserva. Entre el 10 i el 35% surt per diferència de pressió natural, ja que la pressió atmosfèrica és menor que a dins de la reserva.
Però a mesura que la reserva va disminuint, la pressió també i per això ja no surt. El que fan per treure, entre el 35 i el 60%, és augmentar de nou la pressió dins la capa de la reserva, mitjançant injecció d’aigua del mar que després de depurar-la tornen a la natura. Aquesta tècnica serveix fins al 60% de la reserva.
Per acabar-la de buidar, han d’injectar aire.
D’oli cru a petroli
El gas i l’oli que s’obté s’ha de separar d’aquesta aigua i d’aquest aire que han injectat i posteriorment s’ha de refinar per tal d’obtenir els diferents derivats del petroli.
La primera etapa és la columna de destil·lació, on els components es separen segons el seu punt d’ebullició. A continuació es duen a terme altres tècniques segons el producte final que es desitgi.
Per exemple un procés és la hidrodessulfuració que consisteix en l’eliminacio del sofre utilitzant hidrogen. També es produeix el que s’anomena cracking, simplificant molt, és un procés que consisteix a trencar les llargues cadenes d’hidrocarbur aplicant vapor.
Breu història per parlar al bar
El primer pou petrolier que es va explotar al país va ser el de Miri, el 1910. De fet, el 1882 Mr. Claude Champion ja havia detectat la presència d’oli a l’indret però el rajà de l’època, Charles Brooke, no li va fer cas.
Finalment, el successor de Champion, el Dr. Charles Hose va aconseguir, el 1904, el permís del rajà perquè l’empresa Anglo-Saxon Petroleum Company estudies les seves notes. Així el 1910, la Shell Company va construir el seu primer pou, d’on extreia 80 barrils per dia.
El 1914 es va construir la primera refineria Malàisia però per problemes de corrosió es va traslladar a Lutong, el 1917. Per aquells temps ja produïen més de 194.000 barrils a l’any, extrets de 8 pous petroliers. El màxim de producció es va donar el 1929 amb 15000 barrils al dia.
El 1921 la Sarawak Oilfield Limited va obtenir els drets de concessió per seguir explotant les reserves de petroli i gas. 8 anys més tard, s’expandeixen a Brunei, concretament a Seria.
D’aquesta manera, l’illa de Borneo s’ha convertit en un lloc ric econòmicament parlant i això es pot veure visitant les diferents ciutats dels dos països que s’aprofiten del petroli, Brunei i Malàsia. Indonèsia no entra en aquest joc…
