Pinar del Río és la província tabacalera per excel·lència de Cuba. La seva primera atracció turística és Viñales i la seva vall on la terra es propicia per la plantació de tabac; seguit de la Península de Guanahacabibes pels amants del submarinisme, nom que li ve dels indígenes originaris de la zona abans de la conquesta espanyola.
Viñales
En situació
Viñales és un bon entrenament del que serà Cuba, al carrer principal i sobretot pels voltants de la plaça de l’església la quantitat de “taxi-taxi” que sentireu és impressionant i si passegeu pel poble us adonareu de l’ambient cubà de la zona, on totes les casetes tenen un porxo a l’entrada amb dos balancins. És un dels pobles més turístics que hi ha on els restaurants estan tots amb C.U.C. per això és una bona opció per arreglar un preu amb els de la casa i sopar allí.
Nosaltres vam trobar un restaurant al final del poble, abans d’arribar a la gasolinera, que aquell dia tenia tots els plats a 5 C.U.C. i els altres dos dies vam menjar a casa on també ens ho va deixar per 5 C.U.C. Com sempre, intentem diversificar els diners gastats.
Al carrer principal trobareu tot el que fa falta, des de les agències de viatges i el infotour fins a les pizzes de 10 nacionales que van acabar essent el nostre dinar al llarg de tot el viatge.
Què visitar a Viñales
Una de les primeres coses a fer és passejar pel Valle de Viñales, a la Sierra de los Orgános, declarat el 1999 Paisaje Cultural de la Humanidad per la UNESCO degut al seu paissatge i a les tècniques tradicionals de cultiu de tabac. Hi ha uns quants camins que recorren la vall tot fent senderisme. Una opció fàcil és agafar la carretereta que porta al Mural de la Prehistoria on ens podrem endinsar per la vall tot descobrint els mogotes, unes formacions rocoses úniques d’aquesta zona i veient plantacions de tabac.
Seguint tres kilòmetres per aquesta carretera veureu un cartell que indica el Mural de la Prehistoria a 1km cap a l’esquerra. Aquest mural de 120x180m va ser dirigit per Leovigildo González el 1961 i representa l’evolució. Desperta dues sensacions contradictòries, per una part immensitat de l’obra i vellesa dels colors però per l’altra indignació per destrossar d’aquesta manera un paisatge natural. Per realitzar el mural es van talars els arbres i es va netejar la pedra, es van necessitar 15 persones per pintar-lo a pinzell durant 5 anys. L’entrada al mural és de 3 C.U.C. però la veritat és que des de la corba anterior ja es poden fer les fotos desitjades. El mural es troba al mogote conegut com Dos Hermanas i al costat hi ha un càmping on els cubans hi van a estiuejar.
Agafant la mateixa carretera del Mural de la Prehistoria però abans de deixar el poble hi ha una casa de campesinos on ens ensenyaran com és el procés de tractat i fabricació del tabac. Desprès, si volem, venen habanos artesanals, a 1C.U.C., fets per ells de la part de la producció de fulles de tabac sobrant que no han de vendre a l’Estat i que els ajuda a tenir un sobresou.
La ruta de les coves
El Valle de Viñales té un conjunt de coves i cavernes algunes de les quals estan obertes al públic com la Cueva del Indio, el Palenque o las Cuevas de Santo Tomás. La primera, la Cueva del Indio, es troba a uns 5 km de Viñales i és un cavitat d’estalactites i estalagmites on pel seu interior hi passa el riu San Vicente. L’atracció turística costa 5 C.U.C i es camina per dins la roca i se’n surt amb una llanxeta pel riu. Per la seva part, la Cueva del Palenque o Cueva de San Miguel té un atractiu històric i és que en aquestes coves s’hi amagaven els esclaus que aconseguien escapar-se de les plantacions de canya de sucre i per això s’anomenaven cimarrones. De fet la cordillera de Guaniguanico va ser el lloc on s’amagaven els cimarrones provinents de Matanzas i La Habana. A la cova del Palenque, al Valle de San Vicente, s’hi passeja per dins i al final hi ha una reproducció d’un “poblat”. L’entrada és de 3 C.U.C. inclosa una consumició al bar que hi ha a l’entrada. Si voleu entrar-hi us recomanem que la consumició sigui “ochun” ja que és una beguda típica de la zona a base de sucs de fruites, mel i ron. Ochun era la deessa de l’amor a la mitologia cubana i el seu menjar és la mel i el seu color el groc, però això la beguda conté mel i queda tenyida d’aquest color.
Per últim, la Gran Caverna de Santo Tomás és un sistema de coves de set nivells dels quals se’n visiten dos, el sisè i el setè. Es tracta del segon sistema més gran de Sud-Amèrica, el primer està a Mèxic, i consta de 45 kilòmetres de rutes. Al seu interior s’hi poden veure estalagmites i estalactites així com columnes i descobrir la fauna de l’interior i fins i tot la flora. Si hi ha sort i ha sigut temporada de pluges es forma un llac a l’interior de la caverna. L’entrada és de 10 C.U.C.; es fa amb guia i et donen un casc amb llanterna, s’ha de portar calçat còmode i agafat al peu.
Una bona manera de contemplar tota la vall és anar al Mirador de los Jazmines que es troba a 2km del poble. Des d’aquí d’alt surten 4 camins per recórrer la vall que ens poden explicar al Centro de Visitantes que hi ha de camí al mirador.
Les platges de Viñales
Les dues platges més típiques de Viñales són Cayo Levisa i Cayo Jutías. Cayo Levisa és 100% per turistes, de fet els cubans hi tenen l’accés prohibit, s’hi arriba amb una barqueta ja que és un illa a 2km de terra ferma. Nosaltres vam anar a Cayo Jutías que dona al Golf de Mèxic, a la Bahia Santa Lucia. La manera més còmoda és anar-hi amb taxi compartit. S’hi arriba per una carretera de 5 km construïda sobre el mar. El trajecte dura 1h degut a que les carreteres són desastroses sobretot l’últim tram però la platja val realment la pena tot i tenir només 4 km2 i uns 5000 metres de longitud. Allí hi ha dos restaurants, el plat de pollastre ens van dir que sortia per 4C.U.C. o l’altra opció és portar-te un tupper i dinar a la mateixa platja i desprès fer un mojito o una pinya colada per 2,5 C.U.C. al bar de la platja.
El nostre recorregut
El recorregut típic turístic per Viñales acostuma a ser la primera tarda que s’arriba al poble és fer una excursió a cavall pel Valle on et porten a una casa de campesinos, el segon dia es fa el recorregut del bus amb la Cueva del Indio, el Palenque, el Mural de la Prehistòria i el Mirador de los Jazmines. L’últim dia es fa la Cueva de Santo Tomás i el Cayo Levisa o Jutías. Nosaltres recomanem la primera tarda un passeig pel Valle, on caminant es pot arribar al Mural de la Prehistoria i el segon dia fer la Cueva de Santo Tomás i el Cayo Jutías. La part que correspondria al segon dia clàssic no la recomanem, és cara pel que veus i perds un dia. Nosaltres, com que aquesta part la vam fer amb taxi, 5 C.U.C per persona, al migdia ja havíem acabat, així que vam aprofitar la tarda per anar a Pinar del Río a veure la ciutat i la fàbrica de guayabita.
Pinar del Rio
La capital de la província de Pinar del Río és la ciutat homònima, però Viñales absoveix la majoria dels turistes guiris.
Turisme industrial
Algun dels atractius turístics de la ciutat de Pinar del Río son el Museo Provincial de Historia de Pinar del Río i el de Ciencias Naturales que es troba al Palacio Guasch, un casa de 1840 de la qual se’n conserven les columnes originals. Però la gran majoria de gent s’arriba a Pinar per visitar la Fábrica de Tabacos “Francisco Donatién” i la Fábrica de Guayabita, un licor típic de la zona. Com totes les ciutats cubanes, el seu carrer principal és José Martí l’ideòleg de la lluita per la independència d’Espanya; a més a més, en el cas de Pinar del Río, aquest també és l’eix principal. La plaça central, que antigament s’anomenava Plaza de Armas, ara es diu Parque de la Independencia.
Nosaltres vam visitar la fàbrica de licor, ja que per la de tabacs et demanen 5 C.U.C. i ens van comentar que no pots entrar totalment a la fàbrica, ho veus des d’una sala. En canvi a la de Guayabita et fan una “visita guiada” i et donen un tast de les dues varietats, la seca i la dolça. Desprès et porten a la botiga per si vols comprar-ne i la senyora que et fa de guia espera pacientment la propineta.
La Guayabita és una beguda típica de Pinar del Río, es tracta d’una beguda alcohòlica procedent de la guayabita, una fruita de la mida d’una oliva que s’obté d’un arbust el Guayabo Peruano. Aquesta beguda típica de la regió més occidental del país va ser perfeccionada, a principis del segle XX, per Lucio Garay un basc que va emigrar a Cuba per fer “las americas”. Les guayabitas es posen en un dipòsit amb alcohol durant 30 dies i posteriorment es procedeix a la decantació, que dura 1 dia. El següent pas és l’emmagatzematge en botes de roure durant 2 mesos, si es tracta de guayabita dolça i 3 mesos si és la guayabita seca. Finalment s’embotella posant-li a cada recipient una fruita de la guayabita en alcohol.
