Preixana (L’Urgell)

Preixana és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, situat en un territori on els camps de conreu i els petits turons dominen el paisatge.

La població de Preixana era de 385 habitants, segons el cens publicat per Idescat, el 2019. Dels 198 homes i de les 187 dones, només 48 tenen menys de 15 anys, 207 es troben en edat laboral i un centenar en edat de jubilació. Al 2021, la població ha augmentat en 2 habitants.

Preixana es troba dins del territori declarat Xarxa Natura 2000 així que els seus camins rurals, que connecten amb pobles com Bellpuig o Sant Martí de Maldà passen entre camps de cereals protegits per la seva biodiversitat.

Visitar Preixana, a l’Urgell, és sinònim de tranquil·litat i natura. Recorrer els camins dels Secans de Belianes-Preixana i descobrir les restes de la història

L’activitat agrícola continua tenint un pes important en el municipi. Les dades de 2009 comptabilitzaven 1.397 hectàrees de terres llaurades, de les quals 1.237 estaven dedicades a conreus herbacis, principalment cereals. També hi havia superfícies destinades als arbres fruiters, als cultius de secà i a la vinya.

L’activitat ramadera està centrada a la cria de porcí amb 12.608 caps, seguit a distància pels 735 caps d’ovins.

Descobreix Preixana a l’Urgell i els Secans de Belianes-Preixana.

Breu història per parlar al bar

La història de Preixana no dista gaire de la dels pobles veïns, poble recuperat per Ramon Berenguer II i donat per la seva repoblació.

Guillem de Cervera, senyor de Verdú i de Juneda, es va casar amb Berenguera d’Anglesola, quedant lligat d’aquesta manera amb Preixana, el qual afavorí la població del terme.

El seu fill, en l’afany d’anar a lluitar en la quarta croada a Terra Santa, va empenyorar a Poblet els honors de Verdú i Preixana el 1203 i posteriorment vengué al monestir de Vallbona de les Monges la jurisdicció sobre el castell, el terme i la vil·la.

El 1380 Pere III el Cerimoniós vengué a l’abadia de Vallbona de les Monges el mer i mixt imperi de Preixana. Només per remarcar la història conjunta d’aquests territoris, cal assenyalar que l’abadia de Vallbona estava lligada amb el llinatge d’Anglesola.

Què visitar a Preixana, a l’Urgell

Preixana està construït al voltant del tossal del Sitjar, un petit turó que domina el poble i bona part de la plana. El nucli va créixer a partir d’aquest punt elevat i encara conserva l’estructura d’un antic poble emmurallat, tot i que les muralles i els tres portals que hi havia hagut han desaparegut.

Al capdamunt del tossal hi trobem l’església parroquial de Santa Maria, un dels principals elements patrimonials de Preixana. És una construcció gòtica tardana del segle XV, amb una façana renaixentista i un campanar de base quadrada i part superior octogonal. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1980.

A tocar de l’església encara es conserven restes del castell de Preixana, entre les quals hi ha part del mur de l’antiga presó. El castell està documentat des del segle XI i la seva posició explica perfectament l’estructura del poble al voltant del tossal.

Baixant cap al nucli trobem la plaça Major i alguns edificis que mereixen una mirada. Entre aquests destaca Can Xammar, una casa de pedra amb portalada de mig punt, finestrals platerescs i una inscripció que situa la construcció l’any 1559.

Un dels patrimonis més singulars de Preixana, però, són les seves esteles funeràries discoidals. Actualment l’Ajuntament en té registrades 91, una col·lecció excepcional que permet conèixer millor les formes d’enterrament i la simbologia funerària d’època medieval i moderna. El museu d’esteles funeràries medievals es troba ubicat a l’espai cultural de Sant Llorenç. Preixana és un dels pobles de Catalunya amb una de les col·leccions d’esteles discoidals funeràries més importants.

Una excursió senzilla és pujar a l’ermita de la Mare de Déu de Montalbà, que serveix de mirador de la zona. Aquí hi ha habilitada la zona de pícnic i pernoctació. Si voleu fer ús de la zona s’han de recollir les claus al bar del poliesportiu, previ pagament 1€ per al manteniment del bar i ús dels banys. L’euro és simbòlic, com us podeu imaginar. Us deixem l’enllaç al formulari de contacte amb l’ajuntament.

Si voleu fer una ruta divertida i entretinguda per tota la família, a l’ajuntament de Preixana podreu aconseguir el quadernet de camp per executar l’activitat d’orientació permanent i gratuïta, anomenada ‘La Ruta d’En Pius‘. Us deixem l’enllaç, perquè nosaltres encara no l’hem fet. També us podeu descarregar directament el quadernet al següent enllaç. Si la feu, deixeu-nos un comentari amb les vostres impressions.

El Paisatge de Preixana

El terme de Preixana es reparteix entre dos paisatges ben diferents: la Plana d’Urgell i els Secans de Belianes i d’Ondara. A la part de la plana, el paisatge està molt marcat pel regadiu del Canal d’Urgell, mentre que als secans hi predominen els camps de cereals, els ametllers i les oliveres.

És precisament als secans on el paisatge agrícola té també un important valor natural. Els camps de cereals conviuen amb marges, camins i petites zones de vegetació que serveixen de refugi i aliment per a diferents espècies d’ocells. Durant la primavera, el paisatge canvia de color amb la floració de les roselles i la ballarida, i els arbres i les vores dels camps aporten espais de refugi per a la fauna.

Un dels elements que es poden trobar pels camps són les cases niu, petites construccions que ofereixen refugi a diferents espècies d’ocells. L’agricultura dels secans i la conservació de la fauna van molt lligades. En aquests camps hi ha espècies que fan el niu directament a terra, com la perdiu o el sisó, i altres ocells aprofiten els arbres i la vegetació dels marges. El cucut, per exemple, té el costum de posar els ous als nius d’altres ocells i, entre les seves víctimes, hi ha la garsa. Són petites històries que formen part de la vida dels camps i que sovint passen desapercebudes si només travessem el paisatge amb cotxe.

L’Espai Natural Protegit Secans de Belianes-Preixana es pot descobrir en bicicleta, a peu, cotxe o moto. Hi ha diverses rutes temàtiques, algunes circulars, de més o menys distància. Només cal que escullis la teva. L’espai es va crear per protegir la fauna i especialment als ocells, alguns dels quals hi viuen tot l’any i d’altres només hi passen temporades.

Per tota la zona es poden anar trobant cartells informatius, que ajuden a interpretar el paisatge.

També hi ha el Parc de les Rodes dels Germans Amenós, relacionat amb Josep Amenós, veí de Sant Martí de Maldà, que va cedir al municipi diverses peces de pedra i rodes per crear aquest espai.

La ruta dels molins

Un altre dels elements que permeten entendre el paisatge de Preixana són els antics molins, construccions que aprofitaven la força de l’aigua per moldre el gra. Avui molts ja estan en desús, però formen part d’aquest patrimoni rural que es troba escampat pel terme.

En aquests mateixos camins també apareixen construccions fetes amb terra, una arquitectura senzilla vinculada a la feina del camp. Són edificacions de terra compactada i assecada al sol que recorden, en certa manera, les cabanes de volta que trobem en altres zones de Ponent, com les Garrigues. Però mentre a la Garrigues eren de pedra, a Preixana eren de tàpia, per falta de material fort. La terra es picava i s’anava apilant fins a formar una paret suficientment dura i després la deixaven un parell de setmanes a sol i serena per confitar-la.

Els camins permeten acostar-se a diferents punts del terme, com el Pantà de l’Atxe o el Tossal de la Vila, també conegut com a Tossal del Raner, des d’on es pot contemplar el paisatge agrícola que envolta Preixana. Pel camí també es poden trobar altres exemples d’aquestes construccions tradicionals de terra.

El terme queda travessat, a més, per itineraris vinculats al Camí de Sant Jaume pels monestirs cistercencs, que relacionen aquest paisatge amb una xarxa de camins i patrimoni molt més àmplia de les terres de l’Urgell.

Quan visitar Preixana

Preixana té activitat festiva durant bona part de l’any, però hi ha algunes dates especialment vinculades a la tradició local.

Durant la Setmana Santa se celebren el Via Crucis i la Processó de la Soledat. El Dilluns de Pasqua arriba l’Aplec de la Sardana a Montalbà i l’endemà, el Dimarts de Pasqua, se celebra la Festa de la Mare de Déu de Montalbà. L’aplec és una de les tradicions sardanistes més antigues de les Terres de Ponent.

El 15 de maig és el torn de Sant Isidre, amb la tradicional celebració vinculada al món de la pagesia. I al voltant del 10 d’agost, coincidint amb Sant Llorenç, arriba la Festa Major de Preixana.

A la tardor, durant el mes d’octubre, també hi ha activitats relacionades amb la sardana, entre les quals destaca el concurs de colles sardanistes. Consulta el web de l’ajuntament de Preixana, per tenir l’agenda actualitzada.

Si t’interessa el tema de les estel·les funeràries, et recomano llegir el document: L’estela de Preixana 50 anys després de la seva descoberta de Jaume Badias Mata, publicat a la revista URTX.

Preixana és un d’aquells pobles de l’Urgell que cal mirar més enllà del nucli. Hi ha l’església i les restes del castell, les esteles funeràries, les ermites i les festes, però també tot un terme agrícola on el paisatge dels secans té tant de protagonisme com el patrimoni.

Si encara no coneixes aquesta part de l’Urgell, Preixana pot ser una bona manera de començar a descobrir-la, caminant pels seus camins i entenent una mica millor el paisatge que tenim tan a prop.

Has estat a Prexiana, coneixes aquest municipi?

Ja has fet turisme per Preixana? Quina racó ens recomanes visitar?