San Petersburg és la ciutat més eruopea de Rússia i no és casualitat. Descobreix el perquè i tot el que pots fer per Sant Petersburg.
En situació
Quan Pere I va guanyar la disputa a la seva germana Sofia i per fi va aconseguir ser tsar, tenia unes idees molt clares per la seva pàtria. Un dels seus objectius era modernitzar Rússia, seguint l’exemple del que havia començat el seu pare, atraient les arts, la moda i la cultura europees i fent reformes estatals i religioses. Un altre objectiu era formar un exèrcit de terra formal i disciplinat, així com una marina amb una flota completa, la qual encara s’havia de construir.
Amb aquestes idees al cap, va formar una cort per fer un viatge per Europa per instruir-se en diferents oficis, com el de cirurgià, navegant o constructor de naus. Fins i tot, havia après pel seu compte l’alemany i l’holandès, els idiomes de les dues nacions que ell considerava més civilitzades, una per les arts i l’altra pels coneixements nàutics, respectivament. A més a més, va enviar nombrosos joves a Europa a instruir-se i va contractar intel·lectuals i artesans europeus perquè anessin a Rússia.
En aquells temps, Rússia controlava els rius però no tenia sortida al mar. La sortida al mar Negre la tenien els tàrtars i la sortida al Bàltic, els suecs. Després de guanyar als suecs la fortalesa de Niantz, a prop del riu Neva, el zar Pere el Gran va decidir fundar la nova capital del seu imperi, Sant Petersburg (Санкт-Петербург), corria l’any 1703.
En aquest conjunt d’illes de terreny pantanós i utilitzant pedres del baluard de Niantz, es va construir el fort i al cap de cinc mesos, malgrat els diversos impediments de falta de gent, terreny complicat, malalties epidèmiques, etc. la ciutat va estar fundada com a tal, amb dues cases de totxos i la resta cabanyes de fusta (un exemple era la del propi tsar), amb presència russa permanent i fins i tot, comerciant amb Holanda. El mateix Pere va dissenyar diverses edificacions per la seva nova ciutat.
Avui en dia Sant Petersburg, la ciutat que es va coneixer com Leningrad i Petrograd, és la seu de la cort russa i es troba a la regió de Leningrad, a Rússia.
Dia 1
Ens sembla lògic començar la nostra ruta al punt on també ho va fer Sant Petersburg., per això ens situarem a la plaça Troitskaya, a l’altre costat del Neva, respecte de l’Hermitage, creuant el pont Troitskiy. Aquesta plaça fou la primera plaça de la ciutat, la que durant molt temps tenia el mercat i on hi havia la Catedral de la Trinitat i Sant Pere. Aquest temple va ser demolit el 1993 però 10 anys més tard es va construir, al mateix lloc, l’ermita de la Santa Trinitat, la que veiem avui.
Des d’aquí, podem anar seguint la Riba del Neva per Petrovskya fins a una casa de pedra d’una sola planta, on al seu interior, hi ha la casa de fusta en la qual vivia el tsar Pere el Gran, actualment és un museu. Davant del parc on hi ha la casa de Pere, hi ha els lleons mitològics Shi-Tsa, de granit i 2,5tn originaris de Manchuria.
La gran fotalesa
Desfem el caminat fins ara i anem a l’altre punt històric de la fundació de la ciutat, la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, a l’illa de Zayachy, és a dir, l’illa dels conills. Amb aquesta traducció entendrem l’escultura d’un conill que ens trobarem quant travessem la porta d’accés.
La fortalesa va ser dissenyada per Domenico Trezzini i el 1703 es va construir de fusta. A partir del 1706 es va reconstruir de pedra amb forma hexagonal irregular amb bastions a cada cantonada, però durant la Segona Guerra Mundial va ser durament bombardejada i posteriorment restaurada. Al seu interior hi destaca l’agulla de 122,5 metres de la Catedral de Sant Pere i Sant Pau, obra de l’arquitecte D. Trezzini. Aquí fou on s’enterrà a Pere el Gran i a altres zars fins a Nicolas II.
També hi ha el cementiri d’homes importants de la història del país. Passejant per la fortificació, que durant una part important de la seva història va ser una presó, veurem diversos museus, la casa de la moneda i un monument de Pere el Gran que no ens deixarà indiferents.
Canviem d’aires i sortim per la porta Nikolskaya, al davant ens queda el Kronwerk, una fortificació addicional que avui allotja el Museu Històric Militar. El pròxim objectiu és descobrir l’illa Vasilievski, així que haurem de creuar el pont Birzhevoy. El primer que veurem seran les columnes vermelles Rostral, decorades amb l’al·legoria dels rius russos: el Volga, el Dniéper, el Neva i eVóljovov.
Des de la plaça Birzhevaya hi ha una de les millors vistes de la ciutat, per un costat la fortalesa que ja hem visitat i per l’altre, el magnífic edifici del Palau d’Hivern i la cúpula de la Catedral de Sant Isaac. Les columnes precedeixen l’antic edifici de la Bolsa i els dos magatzems, que avui són el Museu Zoològic i el Museu d’Agrologia.
Però sense cap mena de dubte, el museu més important de l’illa i un dels més importants del país és el que Pere I va fundar el 1714 amb el nom de “coses rares”, el Kunstkamera (Кунсткамера) que amb el temps ha evolucionat a Museu d’Antropologia i Etnografia Pere el Gran.
Si tenim ganes de caminar, podem anar vorejant el Neva seguint el carrer Universitetskaya per creuar després el pont Blagoveshchensky, construït entre el 1843 i el 1850, que amb els seus 280 metres va ser el més llarg d’Europa a mitjans del s.XIX. Pel camí passarem per davant de l’edifici de l’Academia de Ciencia Russa i el monument a Mikhail Vasilyevich Lomonósov, un intel·lectual de la primera meitat del s.XVIII.
També veurem el complex de la Universitat de Sant Petersburg i l’edifici de l’Academia de Belles Arts de 1788. Just davant hi ha dues esfinges descobertes durant les excavaccions de Tebas de 1820. Abans de creuar el pont, podrem posar cara al primer arquitecte de la ciutat, Domenico Trezzini.
Sobre terra ferma
Ja a l’altre costat de riu, seguint Anglyskaya arribarem al monument al fundador de la ciutat, Pere el Gran. Passejant pel Jardí d’Alexandre, ens quedarà al costat dret els edificis del Senat i del Sínode, construïts entre el 1824 i el 1834, seguint el projecte de Carlo Rossi. Els peus ens portaran directament a la Catedral de Sant Isaac, la construcció de la qual va tardar 40 anys, del 1818 al 1850 i fou obra de l’arquitecte Auguse de Montferrand. Aquesta catedral és la quarta més gran del món, té una altura de 101,5 metres i 4000 metres quadrats, pero avui en dia és un museu.
Seguim passejant pel Jardí d’Alexandre guiats per l’agulla de l’edifici del Almiranatge que data de 1704. Aquest edifici també va ser dissenyat per Pere I, pensat com un conjunt de tallers per a la construcció de naus navals.
Ara podem pujar pel carrer Gorokhovay fins a la plaça Isaakieevskaya on hi ha el monument a Nicolau I, obra també de Auguste de Montferrand que va dissenyar la primera estàtua eqüestre d’Europa sobre dos punts de suport. Darrere del monument, hi ha el Palau Mariinsky que porta el nom de la filla del zar Nicolau I, qui va rebre l’edifici com a regal de bodes.
Si encara ens queden forces o llum del dia podem anar resseguint el canal Moyca. Per aquesta zona hi ha gran quantitat de museus com el de la ràdio, el del vodka o el de la història de la religió. Caminem fins al pont de Potseluyev, popularment conegut com el pont dels petons.
Creuem el pont i passarem per davant del Teatre Mariinsky, un dels més importants de Sant Petersburg. Seguim per la vora del canal Kryukov fins a la Catedral de Sant Nicolau, el patró dels mariners, construïda durant la segona meitat del s.XVIII. Per acabar, a la plaça Sennaya, que hi arribarem seguint el carrer Sadovaya, hi ha quatre parades de metro que ens portaran a casa a descansar.
Dia 2
El segon dia visitarem els edificis més famosos de Sant Petersburg, començarem al carrer Nevsky, una de les avingudes més importants i que uneix el Almiranatge i el Monasteri d’Alexandre Nevski. Ens situem a l’alçada del canal Fontanki i caminem direcció l’Almiranatge, ben aviat arribarem a la plaça Ostrovskogo, decorada per l’escultura de la tsarina Caterina II, que precedeix l’edifici del Teatre Alexandrinsky.
A la pròxima cantonada hi ha l’edifici del centre comercial més antic de la ciutat, el Gostiniy dvor, que data de 1785. Seguint per l’avinguda ens trobarem l’església de Santa Caterina però la que realment ens cridarà l’atenció és la que hi ha a l’altre costat de vereda, després de creuar el canal Griboedov.
La magnífica Catedral de la Verge de Kazan, l‘edificació data de 1810 i fou obra de l’arquitecte Voronikhin. Si voleu una fotografia completa de la catedral, heu d’entrar a l’edifici del davant, que actualment és la llibreria més gran de la ciutat. Abans d’entrar-hi, però, no us oblideu de contemplar-lo exteriorment, l’edifici va ser construït per a l’empresa Zinger, el 1917 seguint l’estil modernista.
El proxim destí és el punt més important de Sant Petersburg, seguim per Nevsky, fins a la plaça Dvortsovaya on el verd del Palau d’Hivern ens omplirà la nostra vista. Al centre de la plaça hi ha la columna d’Alexandre de 47,5 metres d’alt i unes 600 tones, de l’arquitecte Auguste de Montferrand, per rendir homenatge a la victòria contra Napoleó.
El gran museu
Ara contemplem l’impressionat edifici del Palau d’Hivern, la seu d’un dels museus d’història de l’art més grans del món, l’Hermitage. Resistiu la temptació d’entrar al museu, feu-nos cas. Ja hi vindreu demà a passar-hi el dia, perquè només de passejar per les seves sales ja es necessiten més de 6 hores i us asseguro que no arribareu a veure tot el que es pot visitar amb l’entrada (els dimecres i el divendres tanca 3 hores més tard, els dilluns està tancat i el primer dijous de mes és gratuït).
El conjunt del museu l’Hermitage ocupa sis edificis: el Palau d’Hivern, el Petit Hermitage, el Palau de Mènxikov, el Palau de Pere el Gran, el Museu de la Porcellana, l’edifici de l’Estat Major, situat a l’altre costat de la plaça i on hi ha la col·lecció de l’impressionisme amb obres de Van Gogh i Monet, entre altes, i el recinte dels magatzems que també es poden visitar.
Els orígens del museu comencen amb la tsarina Caterina II la Gran, casada amb Pere III, el nét de Pere I el Gran. Caterina II va comprar una gran col·lecció privada el 1764 per crear-se un lloc de reclusió al palau que havia fet construir la seva sogra, Elisabet I, la filla de Pere I. A partir d’aquí i al llarg dels temps, els següents tsars es van encarregar d’ampliar aquesta grandiosa col·lecció d’art.
Caminant entre palaus
Sense entrar al museu, passem pel carrer Millionnaya i veurem per fora l’edifici del Teatre, que també forma part del museu, que el decoren els Atlants. Aquest carrer ens portarà directament al Palau de Marbre, que en aquest cas forma part del conjunt del Museu Rus. El nom d’aquest palau és a causa de la utilització de 32 tipus diferents de marbre.
Catalina II va ser qui va encarregar el palau, construït entre el 1768 i el 1785 i dissenyat per l’arquitecte Antonio Rinaldi. Davant del palau hi ha els jardins de Camp de Mart amb la flama en honor als qui van lluitar en la Revolució però en lloc de passejar-hi ens dirigim cap al jardí d’estiu.
Pel camí haurem vist el monument al comandant Suvorov, el qual no va perdre cap batalla durant la seva carrera militar.
Pedro I va ser qui va encarregar la construcció dels jardins d’estiu, el 1704, seguint un plànol seu inspirat amb Versalles. A l’altre costat del parc hi ha el Palau Mikháilovsky o dels enginyers. Aquests palau-casell-fortalesa envoltat d’aigua, va ser construït el 1801 pel tsar Pau I, ja que volia sentir-se protegit però només hi va viure 40 dies, perquè va ser assassinat la nit del 12 de març de 1801.
El següent punt és una de les coses insòlites de Sant Petersburg i s’ha d’estar atents per trobar-la, ja que buscarem el monument més petit de la ciutat, té 11 centímetres d’alt i pesa 5 kilograms, obra de Revaz Gabriadze. La figura representada que té aquest honor és l’ocell Chizhil-Pyzhik que és el protagonista d’una cançó popular que diu: “Chizhil-Pyzhik on has estat? Bebent vodka al Fontanka”. Això us hauria de servir de pista per trobar-lo.
L’església més bonica de Sant Petersburg
El pròxim punt és l’església més famosa de la ciutat, construïda per ordre d’Alexande III al lloc on es va assassinar a Alexandre II, el tsar que havia abolit l’esclavitud. Per arribar-hi passarem pel Jardí de Mikháilovsky i al final veurem la impressionant Església de la Resurrecció o de la Sang Vessada. Els arquitectes foren A. Parland i I. Malyshev i data entre els anys 1883 i 1907. L’església mesura 81 metres d’alt, que simbolitza els anys que tenia el tsar quan va morir.
Caminem pels voltants de l’església per contemplar-ne tots els seus racons i ens encaminem seguint la vora del canal Griboédov. Si girem cap a l’esquerra, per Inzhenernaya, arribarem a la plaça Iskusstv amb el monument al poeta rus A.S.Pushkin. Aquesta plaça està envoltada de teatres i presidida per l’edifici del Museu d’Art Rus, que es troba al Palau Mikháilovsky i del Museu etnogràfic rus. La visita al museu d’art ocupa un parell d’hores. Tot i que si teniu intenció d’entrar-hi potser és millor començar la ruta per aquí, ja que els museus tanquen ben d’hora.
Dia 3
Si encara teniu temps i ganes de seguir descobrint la ciutat, tenim altres punts interessants i curiosos, alguns insòlits per passejar. Per fer-ho més eficient, potser serà recomanable fer ús del metro (45p) en diverses ocasions.
Sant Petersburg en miniatura
La primera parada serà a l’estació de metro Goorkivskaya, molt a prop d’on començàvem la primera ruta. En sortir de l’estació veiem el monument a l’escriptor que dóna nom a la parada de metro. A continuació passejarem pel parc Aleksandrovskiy on ens hi espera una sorpresa. Una maqueta en miniatura dels edificis més importants de Sant Petersburg, feta en bronze i al costat mateix una escultura curiosa dels arquitectes de la ciutat, al voltant d’una taula de dibuix.
També al parc hi ha el monument Vigilant, en honor als tripulants del torpedo Vigilant que van preferir enfonsar la nau abans que caigués en mans japoneses. Si anem cap a l’avinguda Kamennoostrroviski, veurem l’edifici blau de la Mesquita Colegial de Sant Petersburg amb un mirabet de 49 metres i una cúpula de 39 metres d’alt.
Si ens agraden els vaixells, haurem d’anar a veure l’Aurora, un creuer del 1900 construït a l’Almirallatge que va participar en diverses guerres i actualment és una seu del Museu Naval. El vaixell es trova a l’encreuament del Neva amb Bolshaya Nevka.
Els pensadors russos
Ara podem seguir caminant una mica, creuant el pont Sampsoniyevskiy i arribar-nos a la plaça Lenina amb una escultura a Vladímir Ilich Uliánov, més conegut com a Lenin.
Per anar al pròxim destí, recomanem el metro una altra vegada, la caminada des de la plaça Lenin és realment llarga i no aporta res, comprovat. Podem agafar el metro a la mateixa plaça i baixar a Chernyshevskaya, caminar per Furshtatskaya fins als jardins Tavrichesky i d’allí seguir per Shpalernaya on de fons veurem l’impressionant Convent i Catedral de Smolny, dissenyat per l’italià Bartolomeo Rastrelli, el mateix que va dissenyar el Palau d’Hivern.
Desafortunadament, el convent, començat el 1748, no va poder ser acabat segons els plans de l’arquitecte a causa de la mort d’Isabel Petrovna, la filla de Pere el Gran, la mecenes de l’obra i que pretenia passar els últims anys de la seva vida allí. Ben a prop d’allí hi ha l’institut Smolny protegit pels bustos dels pares del comunisme, Karl Marx i Engels.
Tornem a agafar el metro fins a Ploshchad Alexandra Nevskogo. El destí en aquest cas és el Monastir de Alexandre Nevsky, fundat per Pere el Gran el 1710 com a lloc de descans del líder rus, Alexandre Nevsky, el primer pare de la Mare Rússia.
Si voleu completar la visita a temples religiosos, falta la Gran Sinagoga Coral que es troba al carrer Lermontovskiy, la segona sinagoga més gran d’Europa, consagrada el 1893.
El racó pels químics
El últim punt que us proposem és la frikada del dia, el monument a Dimitri Mendeleev i el mosaic de la famosa Taula Periòdica. Si hem anat a la sinagoga, el monument no queda gaire lluny, sinó, hem de baixar a la parada de metro eknologisk institut i d’allí encaminar-nos cap a Moskovskij prospekt on ens hi espera Mendeleev assegut a la butaca, envoltat de llibres, ben a prop de l’entrada a l’Institut Tecnològic.
Hauries de saber:
L’imprescindible
Entrar i sortir de Sant Petersburg
- Autocar de Tallin (Estònia) a Sant Petersburg: empresa Ecolines, surt a les 21.45h i arriba a les 5.00 del matí (més una hora de diferència horària). Preu 10€.
- Anar a Novgorod: Autocar de Sant Petersburg: 430p + 50p per motxilla. Surt a les 7:30 del matí.
Moure’t per Sant Petersburg
- Metro: 45p.
Dormir a Sant Petersburg
- Habitació compartida una mitja de 200p/persona (3€) però es poden trobar ofertes. Nosaltres vam dormir per 90p/persona (1,5€) i sincerament, va ser el millor hostel dels 3 que vam estar a la ciutat. Busca a Booking.com, no reservis mai per més de dues nits i estiguis disposat a moure’t de hostel. Les ofertes a Booking.com són reals.
Menjar
- A les cantines es pot menjar per 40p (menys de 1€). A molts hostels hi ha cuina.
El que et fa estalviar diners
- A informació i turisme tenen una guia molt completa, gratuïta, per visitar Sant Petersburg.
- El primer dijous de mes i el 7 de desembre hi ha entrada gratis a l’Hermitage.
Atractius turístics
- La majoria de museus i catedrals de la ciutat tenen venta d’entrades online. És una opció que ens estalviarà temps.
- Si es vol fer aquesta ruta sense entrar en cap lloc, és a dir gratis, es pot fer perquè els edificis per fora són bonics.
- Catedral de Sant Pere i Sant Pau: oberta tots els dies de 10:00 a 19:00. Entrada 450p.
- Museu d’Antropologia i Etnografia Pere el Gran: obert de dimarts a dijous de 11:00 a 18:00. Entrada 250p.
- Catedral de Sant Isaac: de dijous a dimarts de 10:00 a 18:00. Entrada 250p.
- Si es vol fer aquesta ruta sense entrar en cap lloc, es pot fer perquè els edificis per fora són bonics. Seria una ruta gratis.
- Catedral de Kazan: de dilluns a diumenge de 10:00 a 19:00. Entrada gratuïta.
- Hermitage: obert dimarys, dijous, dissabtes i diumenges de 10.30 a 18:00. Dimecres i divendres de 10.30 a 21.00. Emtrada 600p. Entrada gratuïta el primer dijous de mes i el 7 de desembre. Es necessita tot un dia per visitar-lo.
- Palau de marbre: obert dilluns, dimecres, divendres, dissante i diumenge de 10.00 a 18.00. Dijous fins a les 21:00 i eos dimarts està tancat. Entrada 450p.
- Palau Mikháilovsky: dilluns, dimecres, divendres i dissabtes de 10:00 a 18:00. Els dijous obra a partir de les 13:00. Els dimarts i els dijous està tancat. Entrada 500p.
- Església de la Resurrecció o de la Sang Vessada: De dijous a dimarts de 10:00 a 18:00. Entrada 250p.
- Web de turisme de la ciutat.
