“Tandil, Lugar Soñado” i he de dir que el logo li escau d’allò més bé. Tandil és una ciutat envoltada de serra a uns 390 km de Buenos Aires que la converteix en una escapada perfecta de cap de setmana llarg des de Capital.
Potser no és un dels lloc preferits pels porteños però val la pena dir que pels de lleidatans i si fa temps que vivim a Argentina, Tandil és un lloc ideal. Es tracta d’una ciutat petita, amb estil de poble, tranquila, neta, on la gent es coneix pel carrer i que a un radi de 3 km dels seus límits està envoltada de serra per poder desconnectar i fer caminates lleugeres i a més a més, a 2h ja té la platja.
Fins ara, és la ciutat que per l’ambient i l’estil més m’ha recordat a casa, fins i tot, el seu símbol, La Movediza, està a dalt d’un turó, com la nostra Seu Vella!
En situació
Sembla que el sistema Tandilla és juntament amb l’Escut Canàdic de Canadà i l’Escut Bàltic de Finlandia i Suècia dels mès antics del planeta. Es va formar al produir-se el xoc de les plaques tectòniques entre la plataforma Patagònica i la de Gornwana que va provocar els elevaments en bloc com el de La Movediza o el Centinela, els domos més característics. Les seves roques sòn granits, diorites, gneis i roques paleozoiques com quarcites i calices, entre altres.
Durant el s.XIX les lluites entre els habitants de Buenos Aires i voltants i els aborígens eren continues. Els uns volien expandir el seu territori i els altres volien mantenir el que els corresponia. Així que les fronteres eren llocs de lluites, robatoris i morta. El governador Martín Rodríguez va començar una guerra amb els indis intentant guanyar-los territori. Així el 1822 va fundar el Fuerte Independencia, l’actual Tandil.
Turísticament parlant està d’allò més explotada sense arribar a ser agoviant, les caminates de la serra estan preparades fins i tot per fer-les amb cotxe, està envoltada de “cabañas” i campings i s’hi pot fer tota mena d’esports vinculats amb la serra com tirolesa, rappel o escalada.
Gastronòmicament parlant la ciutat és famosa pels seus fiambres, és a dir, pels seus embotits, destacant els formatges i el fuet de Tandil (només s’assembla al nostre fuet amb el nom i visualment).
Què visitar a Tandil
Si volem fer ciutat tenim tot un circuit preparat per anar-la descobrint començant per la Plaza Independencia amb la catedral i el palau municipal com a punts de referència. L’últim punt pot ser el Parque de la Indepencia que és un espectacular mirador de la ciutat amb una portalada d’accés donada per la comunitat italiana i un castell d’estil morisc que va donar l’espanyola.
Els 286m d’alt es poden fer amb el cotxe o pels camins secundaris caminant i a dalt de tot ens espera el monument eqüestre del fundador de la ciutat el Brigader General Martín Rodríguez. Aquest recorregut el podem anar complementant amb la proposta del circuit religiós.
Pels dies de pluja tenim tres museus, el de Bellas Artes amb col·leccions d’artistes argentins, el religiós i el tradicionalista que reuniex peces de les primeres époques de Tandil.
I si el que volem és un recorregut més tranquil encara ens queda el circuit del llac amb el dique on a més a més de pescar s’hi pot fer pigragüisme. Seguint el Paseo Machupe podrem aprendre sobre l’arribada d’aquesta tribu a la ciutat de Tandil. Una mica més enllà ens trobarem amb el monument al Quijote i la del Fundidor.
Rutes per Tandil
Hi ha cinc circuits preparats, el Circuito del Lago, el Religioso, el Clásico, Histórico y Cultural i el de Las Sierras.
El circuit que recorre les diferents serres té com a estrella el Cerro la Movediza, una pedra de 7m de llarg, 13m de diàmetre màxim, que pesava unes 300tn i que es mantenia en un estrany equilibri. El 1912 va caure i es va trencar en tres trossos.
El 2007 es va reconstruir la pedra original i es va situar en el mateix lloc. Per arribar-hi s’hi pot anar amb l’autobús blau que ens deixa ben a prop del “Cerro”. La veritat és que no us en puc dir gaire més cosa ja que, just l’emblema de la ciutat, ens va quedar pendent.
A prop de la Movediza hi ha la Plazoleta VI Brigada Aérea amb un dels avions que va convatir durant la Guerra de les Malvines de 1982.
A uns 3km del límit de la ciutat, direcció sud, seguint la Av.Estrada, que és fins on ens deixaria l’autobús vermell, hi ha el Cerro El Centinela. Una pedra cosina germana de la Movediza, també de grans dimensions, 7 metres d’alt i 72 tones, i que innexplicablement es manté en un equilibri espectacular.
La caminata fins a El Centinela no té res d’espectacular, s’hi puja per un camí de cotxes que porta fins a un aparcament envoltat de restaurants i botigues de manualitats. La famosa pedra que sembla que vigila Tandil es troba a escassos metres d’allí. També hi ha uns telefèrics que per $70 et porten a dalt de tot de la serra on hi ha un parador on només s’hi pot accedir per aquest medi.
El Camino de los Pioneros, al Cierro el Mate, és el camí més natural, almenys dels que vam fer nosaltres. Situat a uns 2km del límit de Tandil té un circuit preparat per cotxes d’uns 3,5km però es pot fer creuant la serra, caminant, seguint camins més petits. S’anomena de los Pioneros ja que recorre les primeres canteres que els habitants de la zona van treballar per extreure’n la pedra.
Pels voltants de Tandil
Relativament a prop, seguint uns 3km la Av.Don Bosco fins a Suécia i a 1km endins de la carretera ens trobarem amb l’entrada a la Reserva Natural Sierra del Tigre, amb un cost de $45, podrem recorrer un circuit de 3,5km, preparat, lamentablement, per cotxes que ens portarà a descobrir ruïnes dels picapedrers, veure algun que altre animal de la serra i pujar al Cerro Venado de 389 m.s.n.m..
La Reserva també té un lloc d’interpretació i una estació Biològica amb alguns animals en cautiveri com els carpintxos, els pumes o les llames.
Per la pròxima visita ens queda, a part de visitar la Movediza, anar al Mantial de Gardey, descobrir la cascada, pujar al Cerro del Libertador on ens hi espera un monument a San Martín, caminar per la Sierra de las Ánimas i deixar-nos meravellar pel llegendari Camino Misterioso.
