• Post category:Buenos Aires
  • Post last modified:octubre 20, 2020

Buenos Aires és una de les ciutats del món que més teatres tenen. A Fuet i Mate ja n’hem parlat alguna vegada dels teatres i de com gaudir de la cultura.

Avui volem rendir un homenatge visitant el Museo del Teatro al Teatro Nacional Cervantes, al barri de Retiro.

Passeja’t per tot Retiro com si fossis un expert amb la Ruta Completa per Retiro.

Breu història per parlar al bar

La historia del teatre a Argentina comença l’epoca de la colonia, amb el Virrey Vértiz. El primer lloc oficial va ser el 1783 a la Casa de Comedias, coneguda com La Ranchería però el 1792 es va incendiar. Les obres teatralitzades es van traslladar, el 1804, al Coliseo Provisional. Una de les actrius més famoses del moment era Antonia Montes de Oca i la seva filla Dominga Montes de Oca.

En temps de Rosas, el teatre es va popularitzar i el circ va començar a tenir protagonisme. El 1838 es va innaugurar el Teatro de la Victoria. Cap a la segona meitat del segle XIX, amb l’arribada dels immigrants europeus, el teatre va anar agafant protagonisme i importància.

L’epoca de màxim creixement del teatre argentí va ser cap al 1880 amb els germans Podestá. D’aquells anys es l’obra Juan Moreira, la considerada primera obra gauchesca i interpretada per José Podestá. José Podestá va ser el creador del pallaso “Pepino 88” del qual es pot veure un vestit al museu.

La afluencia de teatres a Buenos Aires anava creixent, la majoria amb companyies estrangeres. Els Podestá van estrar el 1902 La Piedra del Escándalo de Martín Coronado, és de les primers obres crilloes interpretades per actors i escrita per argentins, és a dir, el punt de partida del teatre nacional.

El Teatro Nacional Argentino – Teatro Cervantes

L’espectacular edifici de la cantonada de Córdoba i Libertat és la seu del Teatro Nacional Argentino. El Teatro Cervantes va ser innaugurat el 1921 gràcies a l’obra de la madrinlenya María Guerrero i el seu marit Fernando Díaz de Mendoza. La primera obra que se va representar al Teatro Cervantes va ser “La dama boba” de Lope de Vega.

L’actiu tenia clara una cosa i és que volia fer de l’edifici un homenatge a la seva terra. D’aquesta manera, fins a 10 ciutats diferents d’Espanya van col·laborar en la decoració del Teatro Nacional Cervantes. A Tarragona per exemples es van fer les lloses vermelles que decorarien el terra i la pintura que decoraria el fresc del sostre és d’origen barceloní.

El cinema, les altes despeses de manteniment de l’edifici i una gestió no del tot eficient van posar en jacke la supervivència de la seu del teatre. El president Alvear va ser qui va proposar al Banco de la Nación que adquirís l’edifici i es convertigués en Teatro Nacional.

El primer director de la nova etapa com a Teatro Nacional de la Comedia va ser el català Antonio Cunill Cabanellas. Cunill se’l considera el pare de l’educació de la dramatúrgia al país, ell va ser el primer en posar en valor la preparació dels actors ens escoles d’art dramàtic.

Una altra catalana relacionada amb el Teatro Nacional Cervantes és Margarida Xirgu, qui durant la seva estada a l’Argentina, va interpretar-hi “La Celestina” de Fernando de Rojas i “La Casa de Bernarda Alba”, de Lorca.

Els que hagueu visitat fa temps Buenos Aires, segurament vau veure el Teatro Nacioanal Cervantes amb andamis. Les obers van durar 10 anys però finalment, ha acabat i ara podem gaudir de la seva magnífica fasçana en tot el seu explendor, situant-nos a la Plaza Lavalle.

El Museu

Al Museo del Teatro, ubicat dins del Teatro Nacional Cervantes, és un breu recorregut per la història del teatre a l’Argentina. Aquí podem veure-hi dues maquestes que representen les primers sales de teatre a Buenos Aires, vestits i atretzos utilitzats en les diferents obres i evidentment fotografies de les obres i dels artistes.

Hauries de saber

Teatro Nacional Cervantes i Museo del Teatro_Libertad 815. El teatro està actiu, per tant podeu consultar la seva agenda. Els dissabtes organitzen visites guiades per l’interior del teatre, amb la teva entrada. El museu té entrada gratuïta i s’entra per la porta que fa “ochava”.

Deixa un comentari